redactar

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromés és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Presó.
La diada de Sant Jordi ha estat molt diferent de les dels altres anys, però ha tingut una cosa en comú amb les tres anteriors: Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Jordi Turull han celebrat el sant passant una altra nit a la presó, com la resta de dirigents independentistes, que fa més de dos anys i mig que hi són. Òmnium Cultural els ha tingut presents amb la campanya ‘Sant Jordi és llibertat’, però ni el coronavirus, que ha esborrat sense pietat la festa del llibre dels carrers, ni els cent dies del govern més progressista de la història d’Espanya no han servit per a canviar aquesta situació injusta, que s’allarga de manera implacable.

Els presoners polítics catalans podrien passar el confinament a casa si des del grup de WhatsApp de l’oficina de premsa del Tribunal Suprem espanyol no s’hagués amenaçat els membres de la junta de tractament de la presó dels Lledoners d’encausar-los per prevaricació en cas que els deixessin anar a casa temporalment. Una amenaça d’estil mafiós, completament irregular, que ara la justícia espanyola no vol investigar. El Consell General del Poder Judicial se’n rentà les mans el dia 6 d’abril, quan va dir que no era competent per a investigar-ho i la justícia també va rebutjar la querella presentada per Oriol Junqueras pel mateix motiu. Arran d’aquest blocatge, l’associació Drets ha presentat un escrit davant l’oficina de premsa del Tribunal Suprem en què torna a demanar per l’autor del missatge. En la petició, aquesta entitat d’advocats apunta possibles pistes, per si algú va despistat: ‘Els periodistes de l’oficina de premsa del TS; la sala de govern del TS, que en tindria competències; o el president del TS i del CGPJ, Sr. Carlos Lesmes, per decisió pròpia o a petició d’un altre magistrat, com podria ser el president de la sala penal, Sr. Manuel Marchena.’ Drets també recorda que, d’acord amb la llei, el president del TS i del CGPJ és el màxim responsable de la comunicació institucional d’aquestes institucions.

És molt probable que el silenci continuï essent la resposta, perquè la justícia espanyola és manifestament hostil a qualsevol petició relacionada amb els presos polítics. En canvi, quan convé és extremadament generosa amb activistes d’extrema dreta o amb banquers corruptes, com s’ha vist amb la concessió del tercer grau a Rodrigo Rato. La junta de tractament de Soto del Real ha decidit de donar el tercer grau a l’ex-vice-president del govern espanyol i ex-president de Bankia sense que el Suprem hagi enviat cap missatge de WhatsApp amenaçant els funcionaris. Rato compleix condemna de quatre anys i mig de presó pel cas de les targetes black i resta a l’espera de saber la sentència per la sortida de Bankia a borsa. La decisió està pendent de la ratificació per la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, dependent del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que no hi posarà traves.

Si la llibertat dels presos depèn d’una decisió judicial no arribarà mai, i si depèn d’un pacte polític, com ara una amnistia, tampoc no sembla que hagi de ser immediat. La solució més raonable seria que el Departament de Justícia exercís les seves competències i decretés el tercer grau. És probable que aquesta decisió fos impugnada al Suprem i qui hauria d’avaluar-la és justament Manuel Marchena, però els presos ja serien fora, perquè el recurs al Suprem no en paralitzaria la llibertat. El Departament de Justícia ha optat per una estratègia d’aplicament estricte del règim penitenciari, sense prendre decisions polítiques, que fins ara havia aplegat consens. Però aquest consens es comença a trencar, tal com va explicar Jordi Sánchez en una entrevista a VilaWeb, i creixen les veus crítiques a la gestió de la consellera Ester Capella. Ara, la consellera té el suport d’Oriol Junqueras i mentre el dirigent d’ERC marqui el ritme no hi haurà canvis en la política penitenciària catalana. Amb un whatsapp n’hi haurà prou per a impedir una decisió d’uns funcionaris i ningú no sabrà mai qui el va escriure, per molt que es presentin querelles i denúncies. Fer política és prendre decisions, no pas esquivar-les.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts validen els decrets d’emergència del Consell per a fer front al coronavirus.
El ple de les Corts ha validat els dos decrets llei que el Consell va aprovar per a pal·liar els efectes de l’emergència sanitària. El primer, sobre mesures urgents de suport econòmic i financer als autònoms, i el segon, sobre ajuts en els àmbits de l’educació, de la cultura i de l’esport. Pel que fa a les mesures de suport als treballadors autònoms, la norma ha estat aprovada amb el suport dels partits del Botànic –el PSPV, Compromís i Unides Podem– i Ciutadans, amb l’abstenció del Partit Popular i el vot en contra dels diputats de Vox. Tant el PP com Vox han coincidit a considerar que són ajuts insuficients i que exclouen col·lectius com ara els mutualistes. És un decret llei amb ajudes als negocis que hagin hagut de tancar, crèdits sense interès per a donar liquiditat a empreses i ajornament d’imposts que depenen de l’administració autonòmica. Els ajuts són tramitats per Labora i pujaran a 1.500 euros en el cas de negocis que hagin hagut de tancar i a 750 euros quan hagin tingut reducció d’ingressos en les condicions que estableix el reial decret de l’estat d’alarma. Es preveu de destinar 57,5 milions d’euros a aquestes subvencions. Per una altra banda, el decret llei de mesures urgents per a pal·liar la crisi en l’àmbit educatiu, cultural i esportiu, ha obtingut el suport unànime de tots els diputats de la cambra. La norma estableix que el procediment d’admissió en educació infantil, primària, ESO, batxillerat i FP per al curs 2020-2021 es tramitarà electrònicament per a evitar al màxim els desplaçaments, per bé que el conseller d’Educació, Vicent Marzà, ha garantit que hi hauria punts d’atenció per als qui no tinguin mitjans per a fer-ho.

Topada entre Armengol i Ábalos per les segones residències dels alemanys. El govern balear i l’espanyol han topat per la polèmica sobre els ciutadans alemanys que tenen una segona residència a les Illes. La presidenta Francina Armengol va advertir que s’haurien d’adaptar a la normativa com tothom, però el ministre de Transport espanyol, José Luis Ábalos, ha dit que parlaria amb Alemanya sobre possibles opcions perquè els alemanys que tenen residència a l’estat espanyol puguin traslladar-s’hi i fer-ne ús. Responent a un mitjà de comunicació alemany sobre si els seus ciutadans poden fer reserves de vacances per a aquest estiu a l’estat espanyol, Ábalos ha dit que hi ha molts alemanys amb residència a Espanya. ‘Volem que en gaudeixin’, ha dit. Concretament, ha assegurat que cercarien la manera d’obrir vies de compromís i responsabilitat entre països. El ministre espanyol contradiu així la presidenta Armengol que, després de rebre cartes de centenars d’alemanys amb casa a les Illes en què demanen que els deixessin venir, va respondre que les exigències per a anar a les segones residències, que impliquen un ‘sacrifici molt important’ per als qui resideixen a les Illes, són les mateixes per a tothom, independentment de la nacionalitat o lloc d’origen de cadascú.

Les vendes de tabac augmenten d’un 30% a un 40% a Catalunya Nord pel tancament de la frontera. Després del tancament de la frontera franco-espanyola per la crisi del coronavirus, les vendes de tabac han augmentat entre un 30% i un 40% a Catalunya Nord, perquè els consumidors no es poden desplaçar al sud a comprar-ne. A més, el tancament fronterer i l’augment dels controls policíacs també han fet desaparèixer el contraban de tabac espanyol i andorrà.

LA XIFRA
44.000 andorrans ja s’han registrat per poder-se fer la prova del coronavirus, segons que ha explicat el director d’Actua, Marc Pons.

TAL DIA COM AVUI
El 23 d’abril de 1889 va néixer a Anglaterra el genial actor, productor, guionista i director de cinema Charles Chaplin. Molt crític amb el capitalisme, obertament antimilitarista i antifeixista, fou acusat públicament de comunista i s’hagué d’exiliar arran de l’anomenada ‘cacera de bruixes’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.