Qui protegeix Jordi Arasa?

  • La sentència de dos anys de presó contra el cap de l'ARRO aixeca un fort malestar dins el cos dels Mossos d'Esquadra *** Puig garanteix el País Valencià com a destinació turística segura *** Les Illes obriran les portes al turisme alemany dilluns

VilaWeb
Pere Martí
09.06.2020 - 20:35
Actualització: 09.06.2020 - 21:10

TEMA DEL DIA
Diferent. Quan el president Jordi Pujol va emprendre la creació dels Mossos d’Esquadra, l’objectiu era que Catalunya disposés d’una policia pròpia però també diferent dels cossos i forces de seguretat de l’estat. ‘Pròpia’ volia dir amb el comandament a Catalunya i ‘diferent’ volia dir democràtica, professional i respectuosa amb els drets humans. Els entrebancs de l’estat per a evitar-ne la creació i el desplegament van ser innombrables, perquè dotar Catalunya d’una policia pròpia volia dir en teoria substituir els cossos i forces de seguretat espanyols. I això despertava molts recels a Madrid, en cercles polítics i en medis policíacs. La Generalitat va voler combatre aquests entrebancs accelerant-ne el desplegament al territori i per tenir prou efectius va haver de fer dues coses. D’una banda, acceptar comandaments d’uns altres cossos, la policia espanyola i la Guàrdia Civil. I d’una altra, rebaixar les condicions d’accés al cos. Una decisió que amb el pas del temps s’ha demostrat una errada, perquè ha acabat desnaturalitzant aquell esperit inicial que havia d’impregnar la policia de Catalunya.

Els Mossos d’Esquadra d’avui són un cos policíac sota comandament autonòmic del conseller d’Interior i, com a policia judicial, han d’acatar les ordres d’una justícia espanyola que no dubta a usar-los en tasques repressives contra l’independentisme i contra qualsevol moviment alternatiu. Catalunya no té un cos de policia propi, perquè no és un estat independent, sinó una policia autonòmica, amb els límits consegüents. Però, així i tot, el cos de Mossos s’ha anat guanyant amb els anys el suport de la societat catalana, que va arribar al punt màxim amb l’actuació durant els atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017. També la seva actuació durant el referèndum de l’1-O va ser respectuosa del punt de vista democràtic i encara en paga les conseqüències, amb el major Josep Lluís Trapero assegut als bancs dels acusats de l’Audiència espanyola.

En aquest clima, ha arribat una sentència de dos anys de presó per a l’inspector Jordi Arasa, acusat d’un delicte de lesions produït en una càrrega desproporcionada i excessiva ara fa nou anys, durant el desallotjament dels acampats pel 15-M a la plaça de Catalunya de Barcelona. El problema d’Arasa és que plou sobre mullat, perquè ja va ser condemnat el 2014 arran dels mateixos fets, per lesions a David Fernàndez, ex-diputat de la CUP. I, malgrat tots aquests antecedents, el Departament d’Interior, per decisió del comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, el va ascendir a cap de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) el mes de març.

Arasa s’ha destacat aquests darrers anys com un dels comandaments més actius en actes de repressió injustificada contra tota mena de manifestacions, amb una exhibició especial en les de caràcter independentista, cosa que l’ha convertit en la diana no únicament de la CUP, o de sectors alternatius, sinó també d’ERC. Avui n’ha demanat la destitució el portaveu d’aquest partit al congrés espanyol, Gabriel Rufián i que el conseller Miquel Buch comparegui al Parlament. Però la sentència també ha aixecat un fort malestar dins el cos dels Mossos, perquè la consideren desproporcionada. Aquests sectors diuen que la càrrega contra els manifestants del 15-M va ser molt menys agressiva que les del referèndum de l’1-O per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, i, en canvi, tot i que hi ha processos judicials oberts, no s’ha sancionat cap dels responsables. Així mateix, recorden que durant les protestes de la sentència la policia espanyola va usar bales de goma, que a Catalunya són prohibides, i tampoc ningú no n’ha assumit responsabilitats.

El conseller Miquel Buch té pendent de publicar una auditoria interna del cos dels Mossos amb l’objectiu de localitzar i aïllar els agents o unitats que no respectin les normes d’una policia democràtica. L’auditoria encara no s’ha fet pública, tot i haver-la anunciada el mes d’octubre de l’any passat, quan el president Quim Torra demanà responsabilitats per les actuacions contra els manifestants que protestaven per la sentència del Tribunal Suprem. Aquest endarreriment de l’auditoria interna només serveix per a alimentar la sospita que dins el cos de Mossos hi ha comandaments que protegeixen els elements més violents, i perjudica la imatge global d’una policia catalana que, tot i algunes excepcions, continua complint unes exigències democràtiques molt superiors a les de la policia espanyola o la Guàrdia Civil.

MÉS QÜESTIONS
Puig garanteix el País Valencià com a destinació turística segura. La recuperació econòmica després de la crisi de la covid-19 depèn en bona part de com vagi la temporada turística. Per aquest motiu, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha explicat que el País Valencià està preparat per a afrontar la temporada turística i l’arribada de visitants internacionals a partir del primer de juliol amb totes les garanties d’una destinació segura i capaç de competir. El missatge l’ha volgut donar des d’Alacant, on el sector turístic té un pes més important, concretament des de l’aeroport, per conèixer de primera mà els nous protocols de salut i seguretat de les arribades de persones. En la primera visita a Alacant d’ençà de la declaració de l’estat d’alarma, el president ha subratllat que la temporada no està perduda, perquè el País Valencià té una infrastructura  turística i hotelera de primer nivell i tot allò que cal per a garantir la seguretat sanitària. Puig ha destacat que la prudència amb què ha actuat el govern valencià, que ha demanat de passar a la fase 3 a partir del 15 de juny, li ha permès de mantenir un alt nivell de control de la pandèmia i estar en condicions d’oferir unes vacances segures.

Les Illes obriran les portes al turisme alemany dilluns. Les Illes Balears podran rebre 10.900 turistes alemanys, amb una estada mínima de cinc nits, dins les proves pilot dissenyades pel govern per a la reobertura del turisme a la segona quinzena de juny. Amb aquestes proves les Balears es convertiran en la primera destinació de l’estat espanyol que s’obrirà al mercat internacional, com ha destacat la presidenta del govern, Francina Armengol. Els 10.900 turistes hi arribaran progressivament i no hauran de passar la quarantena de catorze dies que actualment s’aplica als viatgers internacionals. Si un turista presenta símptomes de coronavirus durant la seva estada, s’activarà un protocol mitjançant el qual els serveis sanitaris públics li practicaran una prova PCR. El turista haurà d’esperar el resultat durant quatre hores al seu allotjament. Si fos positiu, seria traslladat –amb la família, si ho vol– a un allotjament alternatiu contractat pel govern. A partir de dilluns, també podran viatjar a Mallorca els alemanys que hi tenen segona residència. Sobre com podran viatjar a les Illes, Armengol ha explicat que la comercialització no depèn del govern sinó dels operadors i de les línies regulars, i que tots dos faran les ofertes turístiques.

Andorra col·laborarà amb l’hospital de la Vall d’Hebron en un estudi de la covid-19. La unitat de cures intensives de l’hospital de Meritxell d’Andorra col·laborarà amb l’Institut de Recerca de l’hospital de la Vall d’Hebron en el primer projecte d’investigació en pacients de la covid-19 a Andorra. El projecte té el suport d’Andabank. L’estudi pretén determinar el patró inflamatori dels pacients que van ingressar greus a l’UCI per la covid-19 i relacionar-lo amb la mecànica pulmonar. De cada pacient se’n recolliran diversos criteris, com ara les dades demogràfiques, la situació clínica i la ventilació mecànica. L’estudi és encapçalat pel doctor Margarit com a cap de l’UCI, amb els doctors Vizmanos i Alfaro, i la doctora Maria Jesús Cruz, de l’hospital de la Vall d’Hebron.

L’Alguer es declara ciutat lliure de la covid-19. La ciutat de l’Alguer ha notificat que per primera vegada d’ençà del començament de l’epidèmia no té cap cas actiu de Covid-19 al municipi, ni tampoc hi ha ningú sospitós en quarantena. L’Alguer ha estat poc afectat per la malaltia, no hi ha hagut cap mort i tan sols va haver-hi vint-i-dues persones infectades a la vegada. D’ençà d’aquell moment, els casos actius es van anar reduint fins ara. En aquesta victòria contra el coronavirus, el batlle de la ciutat, Mario Conoci, ha destacat el comportament responsable dels ciutadans, la feina feta pels sanitaris i la policia i la bona gestió que s’ha fet a les residències per a la gent gran. Ara falten pocs dies perquè s’obrin les fronteres dins la Unió Europea, amb una condició de seguretat sanitària que l’Alguer pot utilitzar en la promoció del turisme. ‘La ciutat està preparada per a acollir els visitants i ha establert tots els mecanismes perquè el sector funcioni en les condicions més adequades’, ha dit el batlle.

LA XIFRA
60 milions d’euros més per al País Valencià portarà el repartiment dels fons autonòmics del govern espanyol, segons que ha calculat el govern.

TAL DIA COM AVUI
El 9 de juny de 1954 la policia franquista va detenir Joan Comorera, conseller del primer govern Companys i màxim dirigent del PSUC fins que en va ser expulsat. Fou condemnat a trenta anys de presó i morí quatre anys més tard, mentre complia condemna a la presó de Burgos.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any