El ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, va xifrar a principi d’any en ‘uns 1.000 milions d’euros’ el cost econòmic que ha tingut la tensió independentista en l’economia catalana el quart trimestre de l’any passat. Ho recordeu? Quinze dies abans havia assegurat: ‘El PIB català es desaccelera el quart trimestre i se situa entre el 0,4% i el 0,5%’. Aquestes paraules van aixecar considerable enrenou i atenció mediàtica per venir de qui venien. Doncs ha estat que no, senyor ministre. Aquesta setmana hem conegut l’avanç de creixement intertrimestral del PIB català el quart trimestre i ha estat del 0,8%, igual que el trimestre anterior. I és més, el creixement del PIB anual ha estat del 3,4%, pràcticament igual que en els dos anteriors exercicis anteriors (3,5%) que tothom va qualificar de molt bons. Ah! I ha crescut en la indústria, construcció i serveis; no pas, en canvi, en l’agricultura.

Una altra vegada, les dades posen en qüestió la quantitat de mentides que s’han arribat a dir aquests últims mesos sobre l’economia catalana amb el propòsit d’igualar la idea de ‘procés’ a la de catàstrofe econòmica per consum peninsular i minar la moral de la població de Catalunya davant el desafiament independentista. No sabrem mai quina proporció de la ciutadania catalana es va decantar per votar unionista en les eleccions del 21 de desembre davant la por que l’insuflaven pels mitjans de comunicació. Però estic segur que un percentatge de votants –potser no gaire petit– va decidir en funció d’això.

Doncs a ells em dirigeixo. No hi ha hagut catàstrofe. Fins i tot, el creixement de l’últim trimestre ha estat superior en una dècima a l’espanyol. I s’ha notat en l’ocupació. I tant que s’ha notat! Ha crescut en el ‘trimestre maleït’ un 3,5% (2,6% a l’estat) i, la cosa que més m’anima, un 7,2% a la indústria i un 14,2% en la construcció, que sembla que torna a despertar-se, encara que partint d’uns nivells mínims. És cert que l’hostaleria i el turisme estan preocupats pel descens de visitants –cada dia estic més convençut del mal que han fet les imatges de l’1-O fent la volta al món– però la indústria, sobretot exportadora, ja ho deia la setmana passada, va ‘com una moto’.

Per a aquest any, ja han començat les previsions a la baixa per a Catalunya. Era d’esperar. El BBVA Research, per exemple, diu que el 2018 ho pagarem car i només creixerem un 2,1%. Bé, potser algun any l’encertaran. Fixeu-vos les dades que donen per al 2017 en l’Observatori ‘regional’ que van fer públic dilluns passat. Un creixement del PIB del 3,0% (ha estat del 3,4%) i una taxa de desocupació del 13,4% (ha estat del 12,6%). Probablement, aquest camí continuarà un temps. I ho diran més i més institucions. I el gobierno, és clar. O potser abaixen el to. S’ha de veure. Per cert, aquesta setmana podíem llegir que ‘Brussel·les augmenta lleugerament les previsions de creixement per a Espanya malgrat la situació catalana’. No podia faltar aquest ‘malgrat’.

Però ja us avanço que no tot és pessimisme. Dijous passat, es feia pública la Guia del Mercat Laboral 2018 de la consultora Hays, que dedicava un considerable espai a explicar què pensen els empresaris i treballadors de Catalunya. Ve a dir que l’optimisme actual al mercat per totes dues parts és un fet. Així, el 86% de les companyies catalanes considera que la seva empresa ja ha superat el cicle econòmic menys favorable i es disposa a encarar un 2018 amb pujades salarials. A més, el 80% de les empreses catalanes enquestades assegura que pensa contractar més treballadors aquest exercici.

I després, analitzant el 2017, dóna una dada molt interessant. Resulta que el 80% de les empreses catalanes ha augmentat el nivell d’exportació els últims dotze mesos (tres punts per sobre de la mitjana estatal), una xifra que s’ha traduït en un increment de personal en un 65% dels casos. En paral·lel, el 90% de les companyies asseguren que tenen plans per a continuar la seva expansió internacional, fet que posa de manifest les bones perspectives del mercat…

En definitiva, hem de fer un esforç per a autofomentar l’escepticisme i la paciència davant les paraules nècies sobre el futur que continuarem sentint i fer un altre esforç més per a aprendre a forjar la pròpia opinió només en funció de les realitats. No és tan difícil… És qüestió de paciència.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb