Qui és qui en el nou govern de Pere Aragonès? Tots els consellers de la Generalitat

  • Tota la informació sobre els nous consellers del govern de la Generalitat de Catalunya

VilaWeb
Redacció
09.10.2022 - 20:34
Actualització: 10.10.2022 - 13:25

El govern de Pere Aragonès ha anunciat aquest vespre els noms dels nous consellers que substituiran els titulars de Junts, que van abandonar el govern divendres. Els nous consellers són:

Consellera d’Economia i Hisenda: Natàlia Mas (ERC)

Natàlia Mas (Sant Martí de Tous, Anoia, 1979) fins ara directora general d’Indústria del Departament d’Empresa i Treball, serà consellera d’Economia i Hisenda. Llicenciada en administració i direcció d’empreses i en comerç internacional per la Universitat Pompeu Fabra, màster en economia europea pel Col·legi d’Europa (Bruges, Flandes) i màster en política econòmica per la Universitat de Columbia (Estats Units), Mas serà la primera dona que ocuparà aquest càrrec. Abans de ser directora general d’Indústria, va ser secretària d’Economia del Departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda (2019-2021). Entre el 2004 i el 2015 va treballar al Banc Central Europeu, primer com a economista a les direccions generals d’Economia (divisió d’Afers Exteriors) i d’Estatística (divisió d’Estatístiques Monetàries i Financeres) i, d’ençà del 2010, com a experta en Estabilitat Financera a la direcció general de Política Macroprudencial i Estabilitat Financera.

Consellera d’Acció Exterior: Meritxell Serret (ERC)

Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, Noguera, 1975). portaveu d’ERC al Parlament de Catalunya, serà la consellera d’Acció Exterior. Llicenciada en ciències polítiques i de l’administració, Serret és presidenta de la Comissió d’Investigació sobre l’Espionatge per part del Regne d’Espanya amb els programes Pegasus i Candiru i portaveu a la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació. Va ser consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya en el govern de Carles Puigdemont. Destituïda amb l’aplicació de l’article 155, és l’única consellera del govern que va proclamar la República que torna a ser-ne. Exiliada a Bèlgica, a partir del juny del 2018 va ser la delegada del govern de Catalunya a Brussel·les. El març del 2021 fou la primera exiliada a tornar a Catalunya. Havent quedat lliure després d’haver comparegut al Suprem espanyol, ha anat agafant més responsabilitats polítiques. De moment espera data de judici. La fiscalia li demana la inhabilitació durant un any per desobediència. D’ençà del mes passat és vice-secretària general de Partit Obert d’Esquerra Republicana.

Conseller de Recerca i Universitats: Joaquim Nadal (independent)

Joaquim Nadal (Girona, 1948), conseller de Política Territorial durant el tripartit pel PSC, substituirà Gemma Geis a la conselleria de Recerca i Universitats. Catedràtic d’història contemporània, Nadal ha estat professor de les universitats de Liverpool (1970-1972), Autònoma de Barcelona (1972-1992) i de Girona (1992-2018) i és doctor honoris causa de la Universitat de Perpinyà. També fou director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural entre el 2013 i el 2022. Fou un dels rostres més visibles dels governs tripartits; conseller de Política Territorial i Obres Públiques entre el 2003 i el 2010, conseller de la Presidència el 2006 i portaveu del govern del 2003 al 2006. Abans havia estat batlle de Girona pel PSC, del 1979 al 2002, i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) del 1981 al 1995. També fou diputat del PSC al Parlament de Catalunya, on va ser president del grup parlamentari i portaveu en diverses etapes. Va deixar la militància al PSC el 2015, després d’una llarga trajectòria al partit.

Conseller de Territori: Juli Fernández i Olivares (ERC)

Juli Fernández (Sabadell, Vallès Occidental, 1977), llicenciat en farmàcia, és actualment diputat d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. Fou delegat del govern de la Generalitat a Barcelona del 2018 al 2021. Va ser batlle de Sabadell del 2015 a 2017 i després tinent d’alcalde. En una etapa anterior, havia estat director general de Joventut de la Generalitat, director de Turisme Juvenil (2007-2009) i de l’Agència Catalana de la Joventut (2009-2011).

Conseller de Salut: Manel Balcells (ERC)

Manel Balcells (Ripoll, 1958), llicenciat i doctor en medicina i cirurgia, es va especialitzar a la Universitat de Montpeller en Biologia i Medicina de l’Esport. És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya. Ha estat director mèdic de l’hospital de Granollers. President executiu de Biocat del 2006 al 2010, té la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari. Actualment, és director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya, comissionat de salut del Grup Leitat, president de la Fundació de Gestió de Sant Pau i membre del consell de govern del Consorci Sanitari de Terrassa i de l’Hospital del Mar. Va ser director d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat des del gener del 2004 i secretari d’Estratègia i Coordinació d’ençà del febrer del 2006. Més tard, el 2006, va assumir breument el càrrec de conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. També ha estat regidor i tinent de batlle de l’Ajuntament de Granollers, del 1995 al 2004.

Conseller de Drets Socials: Carles Campuzano (independent)

Carles Campuzano

Carles Campuzano (Barcelona, 1964), llicenciat en dret, és director de la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), president de la Fundació Acsar, vice-president del Cocarmi i secretari de la junta directiva de la Taula del Tercer Sector. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, diputat al Parlament de Catalunya i diputat al Congrés per CiU. Va fer tot el seu creixement polític a Convergència, fins que va participar en el congrés fundacional del PDECat, d’on va ser portaveu a Madrid. El 2020 se’n va donar de baixa. Ha format part de l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), amb la qual ha fet d’observador internacional en processos electorals.

Consellera de Justícia, Drets i Memòria: Gemma Ubasart (independent)

Gemma Ubasart (Castellar del Vallès, 1978) és llicenciada i doctora en ciència política per la UAB, DEA en Dret i màster europeu en sistema penal i problemes socials per la UB. També té el postgrau CIS en investigació social aplicada i anàlisi de dades. Ha fet estades de recerca i docència a diverses universitats europees i americanes, i actualment és professora agregada de l’Àrea de Ciència Política a la Universitat de Girona. Els seus àmbits d’interès són les polítiques públiques, la gestió dels conflictes i el canvi social. Aquests darrers temps ha fet investigacions sobre règims de benestar i polítiques socials; conflictes, sistema penal i drets humans; govern i política locals; i política espanyola i catalana. Ubasart va ser secretària general de Podem a Catalunya entre el febrer i l’octubre del 2015.

Els consellers que continuen en el govern són els següents:

Consellera de la Presidència: Laura Vilagrà (ERC)

Laura Vilagrà (Santpedor, Bages, 1976)  ja fou la número 4 d’ERC per Barcelona a les eleccions del 2010, amb Joan Puigcercós com a cap de cartell, però el seu nomenament com a número 2 en les eleccions del 2021 fou una sorpresa per a la majoria. D’ençà que va ser nomenada consellera de Presidència la seva rellevància en la política catalana no ha parat de créixer.

Vilagrà va llicenciar-se en ciències polítiques i de l’administració per la UAB, però féu ben aviat el salt a la política. A tan sols vint-i-sis anys ja era batllessa de Santpedor per Esquerra Republicana, un càrrec que va exercir entre el 2003 i el 2015. Durant la mateixa època va ocupar diversos càrrecs orgànics del partit.

Amb el govern de Junts pel Sí va esdevenir delegada del govern a les comarques de la Catalunya. Abans del seu fitxatge per a les eleccions del 14 de febrer de 2021, Vilagrà feia un temps que estava apartada de la política, arran de la destitució pel 155, i treballava en l’àmbit del tercer sector.

Conseller d’Interior: Joan Ignasi Elena (ERC)

Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968), advocat, fou batlle de Vilanova i la Geltrú pel PSC entre el 2005 i el 2011, un home fort del món municipal d’aquell partit. Hi militava d’ençà del 1983, però el 2014 la direcció del partit li va fer deixar lacta de diputat perquè va trencar la disciplina de vot, juntament amb Marina Geli i Núria Ventura, quan votà a favor que el congrés espanyol transferís les competències a la Generalitat per organitzar un referèndum. D’ençà del 2012 ja tenia discrepàncies amb la directiva del PSC per la qüestió nacional. Havia fundat el corrent intern Avancem, amb militants com Fabián Mohedano, que representaven la part sobiranista del PSC. A partir d’aleshores, Elena va acostar-se a ERC. El 2016 fou nomenat coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum.

Conseller d’Educació: Josep Gonzàlez Cambray (ERC)

Josep Gonzàlez-Cambray (Lleida, Segrià, 1972). Abans de ser conseller era el director general de Centres Públics del Departament d’Educació. Gonzàlez-Cambray és enginyer tècnic industrial i llicenciat en màrqueting i s’ha dedicat de fa anys a la gestió pública. Va ser un dels vint-i-un detinguts en l’operació Vólkhov.

Consellera de Cultura: Natàlia Garriga (ERC)

Natàlia Garriga (Barcelona, 1969) era la secretària de Política Cultural, Educació i Esports d’Esquerra Republicana quan va ser elegida consellera. Va exercir també de directora de serveis del Departament de Vice-presidència i Economia i Hisenda del Govern, on treballà braç a braç amb Pere Aragonès. El 20 de setembre de 2017 va ser detinguda per la Guàrdia Civil. 

Va començar a treballar a la Generalitat de Catalunya l’any 1989, al Departament d’Economia, a l’Institut Català del Crèdit Agrari. També ha estat al Departament de la Presidència i al de Cultura. Va ser gerent, entre el 2007 i el 2016, de l’Institut Català de les Empreses Culturals i professora d’introducció al dret –dels estudis d’economia i empresa–, entre el 1998 i el 2014, a la UOC.

Conseller d’Empresa i Treball: Roger Torrent (ERC)

Roger Torrent (Sarrià de Ter, Gironès, 1979) era en totes les travesses per a ocupar una conselleria. Quan tenia tot just vint-i-vuit anys va esdevenir batlle de la seva vila, Sarrià de Ter, amb Esquerra Republicana. Va exercir el càrrec fins el 2018, quan va ser designat president del Parlament de Catalunya. La seva presidència va ser marcada aquells anys per l’estira-i-arronsa entre ERC i Junts entorn de la sobirania del parlament i de la mesa. Torrent ha rebut crítiques explícites de diversos sectors de Junts per haver suspès la investidura del president Carles Puigdemont, el 30 de gener de 2018, i per haver avalat la retirada de l’escó al president Quim Torra com a diputat, arran de la inhabilitació dictada per la Junta Electoral espanyola.

Va estudiar ciències polítiques i de l’administració a la Universitat Autònoma de Barcelona i un màster en estudis territorials i urbanístics per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra.

Consellera de Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació: Teresa Jordà (ERC)

Teresa Jordà i Roura (Ripoll, 1972) va ser consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació en el govern de Quim Torra. Entre el 2003 i el 2011 va ser batllessa de Ripoll i entre el 2011 i el 2018, diputada al congrés espanyol.

A les darreres eleccions va ser la cap de llista a la circumscripció de Girona. Ella i Jordi Puigneró van ser els únics consellers de l’executiu anterior que van continuar amb Aragonès. Ara que Puigneró ha estat destituït, només hi queda ella.

Consellera de Feminismes i Igualtat: Tània Verge (ERC)

Tània Verge i Mestre (Reus, Baix Camp, 1978) és llicencià l’any 2000 en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Pompeu Fabra. És doctora en ciència política per la Universitat Complutense de Madrid. Just abans de ser consellera, era catedràtica de ciència política a aquella mateixa universitat, on havia dirigit la Unitat d’Igualtat entre l’any 2014 i el 2021.

La seva recerca se centra en les relacions de poder de gènere en la participació i la representació política, a més de les resistències a la implantació de les polítiques d’igualtat. És autora de nombroses publicacions acadèmiques sobre aquestes matèries. Ha estat consultora en polítiques d’igualtat de gènere de diverses institucions, com ara el Consell d’Europa, l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, el Parlament de Catalunya i el Síndic de Greuges. També és activista en espais feministes, com ara Ca la Dona i el col·lectiu #OnSónLesDones.

Verge va ser una de les integrants de la Sindicatura Electoral del Primer d’Octubre i va ser víctima de repressió per aquesta participació. Fou encausada en un judici que va acabar en no res.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any