Refusen la querella de Pedro Sánchez contra el jutge que instrueix la causa de la seva parella

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha rebutjat per unanimitat la querella que va presentar l’advocacia de l’estat espanyol, en representació de Pedro Sánchez, per un presumpte delicte de prevaricació contra el jutge Juan Carlos Peinado, que instrueix la causa contra Begoña Gómez, parella del president espanyol, per presumptes delictes de tràfic d’influències i corrupció en els negocis.

El TSJM no veu motius per a obrir una investigació per comprovar si el magistrat va prevaricar quan va citar Pedro Sánchez a la Moncloa al juliol, quan la llei li permetia de declarar per escrit. La resolució ha estat unànime, però conté el vot particular d’un magistrat que reclama de multar el president espanyol.

El tribunal s’ha pronunciat després d’haver estudiat l’informe que va presentar la fiscalia a favor de l’admissió de la querella contra Peinado i el seu substitut, el jutge Carlos Valle, per dues resolucions: la providència en què es va citar Sánchez com a testimoni i la providència en què es va rebutjar que declarés per escrit.

Els serveis jurídics de l’estat espanyol van defensar que hi havia uns quants elements que feien evident que la decisió de prendre declaració a Sánchez com a testimoni de manera presencial a la Moncloa, el 30 de juliol proppassat, era contrària a la llei, perquè desposseïa el president del govern d’una de les garanties que li oferia la llei d’enjudiciament criminal.

Sánchez va presentar la querella el mateix dia que Peinado va anar a la Moncloa a prendre-li declaració com a testimoni. Aquell dia, es va acollir al seu dret de no declarar davant el jutge, bo i emparant-se en l’article 416 de la llei d’enjudiciament criminal, que fixa que, com a cònjuge de Begoña Gómez, està dispensat de l’obligació de declarar.

L’advocacia de l’estat espanyol va insistir que la decisió de Peinado de citar el president espanyol era prevaricadora perquè en la seva providència no es motivava ni justificava per què la declaració no s’havia de fer per escrit.