El Quebec vota avui en unes eleccions amb l’independentisme abatut

Tot fa preveure que el Partit Quebequès obtindrà el pitjor resultat de la història i aconseguirà molt pocs escons

VilaWeb
Redacció
02.10.2022 - 21:40
Actualització: 02.10.2022 - 22:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els ciutadans del Quebec són cridats avui a les urnes en unes eleccions que poden accentuar la tendència del 2018, és a dir, reforçar el partit de govern i enfonsar encara més els dos partits que han governat històricament el territori.

La Coalició per al Futur del Quebec, fundada el 2011 per l’ex-ministre del Partit Quebequès François Legault, va aconseguir la majoria absoluta, amb 74 escons de 125. En aquesta votació és previst que obtingui uns 90 escons i, per tant, que augmenti la majoria, afavorit per un sistema electoral en què és triat el candidat més votat de cada districte.

El partit ha aprovat en aquest mandat una llei sobre la laïcitat i també va reformar la Carta de la Llengua del Quebec, adoptada pel primer govern del Partit Quebequès l’any 1977. Sobre la independència, malgrat que el primer ministre, François Legault, té un discurs sobiranista i diu que un estat independent seria viable, ha promès que no convocaria un tercer referèndum perquè considera no és la preocupació principal dels quebequesos ara per ara. En canvi, sí que ha dit que pressionaria perquè el govern central cedís el control total i exclusiu sobre la immigració.

El Partit Liberal repetirà com a principal partit de l’oposició. Va passar de 71 escons l’any 2014 i governar amb majoria absoluta a tenir-ne 31 –el resultat més baix d’ençà del 1976– i obtenir el pitjor percentatge de vot de la història (24,8%). Els sondatges pronostiquen que continuarà perdent suport i passaria a aconseguir el 16% dels vots i vora 20 escons.

Un dels motius és l’augment del Partit Conservador, creat fa solament deu anys i que li disputa el vot de l’electorat anglòfon. No ha tingut mai cap escó, però ara en podria arribar a tenir quatre. El partit ha destacat per la seva oposició a les restriccions contra la covid i s’ha mostrat a favor del bilingüisme i l’explotació d’hidrocarburs.

L’independentisme és previst que toqui fons i el referent històric principal, el Partit Quebequès, es pot continuar enfonsant. Després d’haver governat l’any 2012, en les eleccions del 2018 va rebre el percentatge més baix de la història i el nombre d’escons més baix d’ençà del 1973. Si ara es compleixen les estimacions, podria obtenir solament 3 escons, amb la possibilitat fins i tot d’acabar tenint un sol diputat.

El Partit Quebequès ha posat l’accent en la llengua i considera que la reforma de la Coalició per al Futur del Quebec és insuficient. Per això promou una llei que actuï en tots els fronts, com ara la immigració, la feina, la cultura o l’educació superior, tot i que diu que l’única manera de garantir el futur de la llengua és esdevenir un estat independent. La qüestió no ha mobilitzat una majoria de votants potencials. El 95% dels quebequesos pot tenir una conversa en francès, i vora un 53% de la ciutadania és francesa monolingüe (per un 5% d’anglòfons monolingües) i això fa que gran part de la població, especialment els joves, ja no vegi perillar la supervivència de la llengua.

Per la seva part, el Quebec Solidari, independentista i de l’esquerra alternativa, amb més suport entre els joves, va assolir el 2018 el seu millor resultat, amb 10 diputats i un 16% dels vots. Ara, pot aconseguir un suport de vots i escons semblant al d’ara fa quatre anys i, per tant, tot apunta que esdevindrà per primera vegada el partit sobiranista més gran, fet que pot causar un tomb de cara al futur del projecte independentista.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes