La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se, i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una ofrena i la benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496.

Però, com passa molt sovint en el calendari festiu, aquesta festa religiosa té un rerefons anterior, pagà. Hi ha qui creu que podria ser hereva d’antics costums romans que es feien durant les Parentalia, en què hi havia processons amb espelmes. Però sembla que el sentit de la festa era totalment diferent: servia per a retre una espècie de culte a les ànimes dels difunts.

Fins fa pocs anys a les esglésies es recreaven processons molt similars a les que devia fer Maria una vegada passada la quarantena. Se n’encarregaven dones, sobretot les que havien estat mares feia poc, i portaven grans candeles enceses. Per això és una de les moltes festes de la llum que es fan i hom creu que les espelmes beneïdes aquest dia tenen virtuts protectores.

Per tots aquests motius, i perquè clou el cicle nadalenc, la Candelera és un dia important del calendari festiu. I per això els més puristes de la tradició dicten que no es pot treure el pessebre –ni els guarniments de Nadal– fins que no arriba aquesta data.

La Candelera, el nostre dia de la marmota
La Candelera és una festa que s’escau exactament al mig de l’estació hivernal: 44 dies després del solstici d’hivern i 50 dies abans de l’equinocci de primavera. Per això, de sempre s’ha considerat una data idònia per a pronosticar la meteorologia i molt especialment els dies de fred que queden. És molt coneguda la dita ‘Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu’.

Tradicionalment, s’ha entès que la intenció del refrany era que si el dia de la Candelera plou l’hivern és a punt d’acabar i si hi ha un cel clar encara queden dies de fred. Però hi ha una altra interpretació que té a veure amb el calendari lunar i diuen que és més encertada: si hi ha lluna nova, no es veu i la Candelera ‘plora’; per tant, la primavera s’avançarà. I si per contra hi ha lluna plena i la Candelera ‘riu’, l’hivern encara serà llarg.

A muntanya també hi havia la creença popular que pels volts de la Candelera era quan els óssos començaven a despertar-se de la hibernació: ‘Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera.’ Al Pirineu, hom creu que aquest dia l’ós es desperta i surt de la cova i que, segons quin temps faci, es despertarà del tot o tornarà a dormir. L’explicació diu que l’ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena torna al seu refugi i prolonga la letargia quaranta dies més i, si hi ha lluna nova, surt del cau, sabent que l’hivern s’ha acabat.

Aquesta creença ha deixat en moltes poblacions de muntanya dels territoris de parla catalana les festes de l’Ós. Són especialment famoses les de la comarca del Vallespir, però el patró de la festa és si fa no fa igual a tot arreu: un home disfressat d’ós es dedica a atemorir i molestar la població perquè representa que la bèstia ja ha acabat la hibernació. Tot i que actualment se solen fer pels volts de carnaval, que gairebé sempre és al mes de febrer, el sentit original va lligat a aquesta creença popular que es viu per la Candelera.

I aquesta idea d’un animal que decideix d’acabar la letargia hivernal segons el temps que fa no us sona de res? El 2 de febrer en moltes poblacions dels Estats Units es fa el dia de la Marmota. Aquesta festa, molt popularitzada gràcies a un film protagonitzat per Bill Murray, consisteix a endevinar la fi de l’hivern pels moviments de l’animal: si la marmota no es veu l’ombra perquè fa un dia núvol, deixarà el cau i, doncs, la primavera s’acosta. Però si el dia és assolellat i es veu l’ombra tornarà al cau, cosa que significa que l’hivern durarà sis setmanes més. És un costum folklòric d’origen força incert que seguien molts grangers dels Estats Units i del Canadà i que en alguns indrets s’ha acabat convertint en una gran festa.

(Article publicat originalment a la web de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona.)

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb