Què pot passar diumenge, què pot passar dilluns?

  • «La clau de volta de tot plegat és votar amb serenor diumenge i complir la llei d'autodeterminació dilluns si guanya el sí»

Vicent Partal
26.09.2017 - 22:00
Actualització: 27.09.2017 - 08:36
VilaWeb

És normal que en un moment com aquest molta gent tinga nervis. És lògic que, veient la importància d’això que passarà diumenge, notem papallones a la panxa i sentim neguit, excitació, tensió, il·lusió… És ben palès que el primer d’octubre marcarà un abans i un després i per això crec que no cal amagar ni reprimir els sentiments que ens envaeixen a tots.

Ara, permeteu-me que avui prove d’explicar-vos què crec que pot passar diumenge i què crec que pot passar dilluns. I, abans, admeteu-me una prèvia: què passarà diumenge i dilluns, ara mateix, no ho sap ningú del cert. Ni Puigdemont, ni Rajoy tampoc. Menys encara jo.

Per tant, no us explicaré els fets que passaran, amb absoluta seguretat, sinó que miraré d’explicar aquells que en bona lògica poden esdevenir-se. La situació ara mateix ja és revolucionària i té una dinàmica pròpia que ni tan sols els màxims actors poden controlar al cent per cent. Però no us espanteu, que això és normal. Sempre que han passat coses importants al món ha estat així. Diria, fins i tot, que és un símptoma que hauríem de valorar.

Diumenge a les nou del matí
Comencem per diumenge, quan hi ha dues grans cites: a les nou del matí i a les vuit del vespre. A les nou del matí obriran els col·legis. I hi haurà centenars de milers de persones fent cua a tot el país per votar. Tinc coll avall que hi haurà urnes i butlletes de vot i cens. Per un motiu molt simple: se’m fa molt difícil d’imaginar que el govern català mantinga un torcebraç polític tan dur com aquest, en què es posa tot en joc, i no siga capaç de fer la cosa més fàcil, que és complir els tràmits logístics. I tot es pot salvar amb una mica d’imaginació. Per exemple, votar a la porta del col·legi és igual que votar a dins.

Ahir precisament vam tenir un dia ple de notícies que no pretenien res més que espantar els possibles votants. El fiscal va filtrar que demana als Mossos de precintar els col·legis i responsabilitza els directors de tot allò que passe, en qualsevol cas i condició. No us espanteu ni us en cregueu res. Fa deu dies que les policies tenen l’ordre d’evitar la campanya electoral i, tanmateix, la campanya continua. Jo mateix vaig participar ahir en un acte a favor del sí a Corbera de Llobregat. Aquestes ordres d’avui ja veurem en què es converteixen diumenge a les vuit del matí, o a les deu o a les onze. Especialment aquelles, com la del precinte, que són tècnicament absurdes. De moment avui sabem que només són propostes per a espantar. Per tant, deixem-les reposar. Que no recordeu que la majoria de mitjans van considerar que la intervenció dels Mossos era cosa feta i després va resultar que els Mossos no la van acceptar? Volen que us feu por a vosaltres mateixos. Eviteu-ho, que és ben simple.

És evident que hi ha coses que la llei del referèndum preveia i que avui ja no poden aplicar-se com haurien hagut d’aplicar-se. Especialment, l’administració electoral. I podria passar, per tant, que en l’últim minut calgués recórrer a un dels molts plans alternatius i canviar què sé jo què. El format de les urnes, per exemple. O autoritzar que la gent imprimesca les butlletes a casa. Si passa això, el govern ho explicarà clarament i s’haurà acabat el problema. Perquè en un referèndum, i en aquest més que en cap altre, l’element logístic principal són els votants. I, d’això, no n’anem precisament curts. Ben al contrari.

La perspectiva que una força armada, siga quina siga, arribe a tancar tots els col·legis, tots, em sembla absolutament irreal. Per tant, els col·legis, les ciutats i les persones que voten amb normalitat tindran la clau de volta d’allò que passe dilluns.

Hi haurà col·legis on no es podrà votar? No ho sabem, però hem de pensar que podria passar. Que alguna cosa farà la tropa desplaçada al Principat amb tanta ànsia guerrera. Em sorprendria moltíssim que els Mossos lluitassen amb totes les seues forces per impedir el referèndum en cada col·legi del país. Però és possible que els efectius que dormen en els vaixells vulguen evitar la votació en alguns col·legis seleccionats, particularment de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. No sabem quines ordres tenen, però descartar-ne rotundament el desplegament seria imprudent, de segur.

La qüestió és què aconseguiran quan hi vagen, si és que hi van. Desvirtuar les votacions en un tant per cent de col·legis electorals no representa res més que problemes per a ells mateixos. Rajoy tindrà un maldecap gros, si a les vuit del vespre el govern pot fer recompte i explicar que allà on hi ha hagut normalitat la participació ha estat multitudinària i que hi ha col·legis que no es poden comptabilitzar, però només perquè l’actuació espanyola ho ha impedit a la força. I no s’arriba a veure de quina manera i amb quins efectius podria impedir l’existència de totes les urnes. No és viable.

Rajoy tindrà un maldecap dels grossos, perquè ja trepitja un terreny molt inestable a l’estat espanyol i, sobretot, en el front internacional, on les dificultats són ben vistents. Al senat espanyol ahir el PNB va fer un pas contra ell i la perspectiva d’una moció de censura que el faça fora comença a veure’s possible. A Brussel·les, la Comissió Europea va haver d’encarar una conferència de premsa amb una indignació enorme, en què periodistes d’uns quants països van comparar Espanya amb Turquia. Recordeu que a un estat només hi ha una cosa que li faça més por que un altre estat: l’opinió pública pròpia.

Què hem de fer els votants?
I, tanmateix, què hem de fer els votants? No hem de fer cap heroïcitat. Només anar als col·legis i votar. I si ens trobem policia que no ens deixa entrar i votar, aleshores cal fer cua, de manera pacífica però ferma, tantes hores com calga, ocupant l’espai públic. Per dues raons. En primer lloc i sobretot, perquè hi tenim dret. En segon lloc, per mantenir aquells policies immòbils en aquell col·legi i que no puguen anar a cap altre. Tenen pocs efectius.

Per a saber on cal votar, podeu entrar a la web oficial de la Generalitat, per mitjà de les diverses còpies que s’han activat; la més important i efectiva, la creada per WikiLeaks (podeu consultar-la ací). Podeu facilitar molt les coses a la gent, a més, si pengeu un avís a l’entrada del vostre bloc de pisos, indicant quin col·legi us correspon. Normalment, tots els veïns de la mateixa finca voten al mateix lloc. I les butlletes i les urnes seran al col·legi. No les porteu impreses de casa, llevat que el govern ho demane de manera expressa i directa. Per tant, estigueu atents als mitjans de comunicació per a saber què passa.

Hi ha gent que ja fa crides a anar als col·legis la nit abans, fins i tot a tancar-se a dins. Ara com ara, no veig cap necessitat de fer-ho, però –ho torne a dir– caldrà estar alerta a tot allò que puguen dir i reclamar el govern i les associacions sobiranistes. Ja veurem, quan arribe el moment, què cal fer.

Des d’ara, però, una recomanació especialment seriosa: eviteu les tensions innecessàries que creen la circulació de rumors i notícies falses. Calma i tranquil·litat. No feu córrer res per WhatsApp si no ha estat comprovat i no ve d’una font directa i fiable. Penseu que durant el cap de setmana l’estat espanyol activarà una gran campanya de contrainformació; passant informació que no sabeu d’on ve podríeu estar contribuint involuntàriament a aquesta campanya.

Diumenge a les vuit del vespre
Aquest és el moment més decisiu i el més difícil de preveure. Diumenge a les vuit del vespre el govern haurà de fer una conferència de premsa i donar explicacions de tot allò que ha passat. Serà un moment cabdal i caldrà escoltar amb molta atenció què s’hi diu. El govern parlarà no tan sols davant els mitjans de tot el país sinó davant els mitjans de tot el món. No hi haurà cap oportunitat com aquesta de deixar clar què passa a partir d’aquell moment. Allò que s’hi diga, per tant, marcarà la nit i l’endemà.

Evidentment, a les vuit del vespre es podran donar dades de participació, però encara no de resultats, car el recompte tot just haurà començat. A mesura que es vaja sabent el resultat del recompte, fins i tot si hi ha col·legis que no es poden comptar, el comportament de la ciutadania marcarà el to de dilluns. Si el resultat és favorable a la independència, serà molt important de celebrar-ho, perquè les imatges dels carrers plens d’alegria imprimiran un missatge de victòria impossible de contrarestar per l’estat espanyol.

I què passarà el dia 2?
Aquesta és la gran qüestió. Més important i tot que allò puga passar el dia 1. Passe què passe amb el referèndum, hi ha dues coses que hauran quedat claríssimes: la voluntat d’una part enorme de la ciutadania catalana de fer el pas definitiu cap a la independència i el caràcter repressor de l’estat espanyol.

Diumenge, aquestes dues coses hauran estat absolutament documentades davant la població del Principat i de la resta de l’estat estat espanyol i davant els altres estats i l’opinió pública internacional. I sobre aquesta base el govern haurà de prendre la decisió més important: fixar el dia de la proclamació de la independència si és que ha guanyat el sí.

La llei del referèndum d’autodeterminació és rotundament clara. Si guanya el no es convocaran unes eleccions autonòmiques i si guanya el sí es proclamarà la independència quaranta-vuit hores després de la publicació dels resultats definitius. I això, a tot estirar, ha de ser el dia 14.

És molt important, molt, entendre una cosa. El Parlament de Catalunya actual ja té una majoria que va ser escollida en unes eleccions per a proclamar la independència, sense necessitat de fer cap referèndum. Aquest referèndum s’ha convocat perquè Junts pel Sí i la CUP volen que la proclamació vaja acompanyada d’una expressió popular en vots. Però això no es pot fer servir per eludir el compromís primer, que era proclamar la independència. Encara menys si aquesta expressió és impedida per la força.

L’aclariment imprescindible és aquest: el Parlament de Catalunya pot proclamar la independència i té legitimitat per a fer-ho, passe què passe diumenge. No solament si la votació es desenvolupa amb normalitat. Compte amb les trampes en aquest sentit. La repressió no anul·la el resultat del 27-S. Si de cas, el reforça.

El govern, per tant, prendrà la decisió que considere adequada i sembla segur que aquesta decisió serà proclamar la independència. La manera de fer-ho, és clar, dependrà de què haja passat diumenge dia 1 i de com respiren les cancelleries internacionals. Si, per exemple, l’ús de la força és molt greu, podria ser una opció exigir la protecció de la Unió Europea. Es podria fer l’oferta de repetir el referèndum sota el control de la UE en un termini breu. I si no hi ha resposta ràpida passar a la política de fets consumats. Espanya haurà tornat a demostrar que no té el control del territori i la proclamació de la independència alliberaria el govern català d’algunes dificultats òbvies que té ara. Hi ha qui pensa en l’opció de convocar eleccions autonòmiques i proclamar la independència si hi ha majoria en vots a les forces independentistes, però no em sembla bona idea. Tal com estan les coses, és evident que l’estat procediria a il·legalitzar tots els partits independentistes, sense preocupar-se de les conseqüències internacionals.

La clau de volta de tot plegat, doncs, és votar amb serenor diumenge i complir la llei d’autodeterminació dilluns si guanya el sí, proclamant la independència durant la primera quinzena d’octubre. La primera cosa depèn de tots nosaltres i és feina nostra acomplir-la. Els ciutadans hem de ser al carrer diumenge i votar o fer tant com puguem per votar. La segona depèn del govern i el parlament, però cal que no perdem mai de vista que Espanya no té manera d’evitar-la, aquesta proclamació, si no és que fa un colp d’estat per al qual no té ni té prou forces ni suport internacional.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
26.09.2017  ·  22:27

Ara per ara, comença el darrer tram del camí fins el diumenge. I l’editorial és molt clar. L’únic que cal és mantindre’s ben informat. Només canals oficials. I el diumenge, tranquil·lament, anar a votar allà on us pertoque. I aconseguir que aquells que tingueu prop i no saben on han d’anar, també hi vagen. I mantindre la calma i el somriure tota la estona que estigueu al col·legi electoral. I a la nit, si tot va com ha d’anar, començar a celebrar-ho. D’ací fins el mateix diumenge, hi haurà provocacions, intoxicacions i tot allò que se’ls acudisca. I més i tot. Però fins ací, el Govern ha complert les seues promeses. De manera que podem estar segurs que el referèndum ja és a tocar. De fet, ja només resten tres dies, del mes de setembre. Bastant menys de cent hores. El compte enrere s’esgota. Tres.

Maria Teresa Casals
Maria Teresa Casals
26.09.2017  ·  23:00

Teresa Casals

Felicitats Vicenç Partal pel teu article. És el moment de la ciutadania. Màxim compromís i determinació. Confiança en el nostre Govern i endavant!

Francesc Alcocer
Francesc Alcocer
26.09.2017  ·  23:07

Els Mossos tenen l’ordre de precintar tots el col·legis i locals electorals per part de la fiscalia. Ho faran o desobeiran? Si ens trobem el local electoral precintat, entenc que es pot trencar, oi? Pero i si hi és la guardia civil?

David Calabuig
David Calabuig
26.09.2017  ·  23:07

Grandíssim editorial, Vicent!
No et pots ni imaginar com l’estava esperant!
Tot depèn de nosaltres i de la nostra capacitat de mantenir els somriures, la fermesa i la calma.
Fonamental filtrar tota la informació que ens arribarà, donant validesa a la dels mitjans de confiança (compte amb els whatsapp i siguem molt selectius amb Twitter). Sobretot, fem cas de les indicacions que ens traslladaran del govern i/o de les entitats sobiranistes (ANC/ÒMNIUM).
Hem lluitat molts anys per arribar a aquests moments. Ho donarem tot de nosaltres, els ciutadans no fallarem!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
27.09.2017  ·  00:29

Un “termòmetre” que m’està agradant molt és què passa a Terrassa quan hi ha alguna activitat “indepe”. I us asseguro que mai no les havia vistes tan concorregudes com aquest darrer mes. I sobretot ahir a la tarda, quan milers de persones es van concentrar per a escoltar en Lluís Llach i altres diputades del Parlament, amb música de qualitat inclosa. Va ser una gran tarda, us ho asseguro.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
27.09.2017  ·  00:30

A cinc dies del referèndum no es pot negar que sentim un cert calfred pel pas que estem a punt de donar. La transcendència és tan alta que pot arribar a fer feredat perquè és la primera vegada que fem un referèndum d’aquestes característiques en molts segles d’opressió. Amb tot, cal mantenir la calma i el cap fred. Hem d’anar a votar amb tota tranquil·litat com si fos una més de les eleccions que ja fa molts anys que fem. La majoria de vegades cal anar a votar al mateix lloc de sempre i si no és així, caldria ajudar-ho a fer-ho saber a la gent gran que podria ser que no ho sabessin trobar. Un cop a lloc, hem de votar si és possible, i si no ho és, mantenir-se davant de la força pública en fila esperant que s’obri el col·legi electoral i, tenint en compte que la policia no podrà estar a tot arreu, el fet de ser allà drets, farà que es vegin obligats a ser-hi tota l’estona i no podran ser a altres meses on es podrà votar. Si és possible entrar, un cop hàgim votat, cal que sempre hi hagi força gent per tal que no es puguin empotar l’urna durant tot el dia i especialment al final i a l’hora del recompte. En tot cas, no caldrà que ens enfrontem amb la policia sinó que fem residència pacífica o impedim la seva entrada pacíficament. Això dels precintes no queda clar si n’hi haurà i perquè hi ha meses a hospitals i on evidentment no es podrà fer i, a més, sempre es podran posar les urnes al carrer a una distància de 101 metres.

Quan hagi acabat el recompte, s’hagi enviat la informació a Barcelona i se sapiguem els resultats, que esperem favorables al sí, ho podrem celebrar i relaxar-nos una mica, però no massa perquè el dies següents podran passar fets transcendents i també caldrà estar atents a les instruccions que doni el govern i les entitats sobiranistes.

Josep Amilcar Albert
Josep Amilcar Albert
27.09.2017  ·  00:31

Sossegada i tranquilitzadora anàlisi. Queda clar que tot depen del poble, dels i les votants. Des del País Valencià, recolzar-vos i animar-vos a guanyar la llibertat a un estat al qui li han rebentat totes les costures de la suposada democràcia que aparentava ser. Tan sols era una fina capa de pintura. Quan un poble pacífic i alegre se li ha posat al davant, han emergit tots els tics autoritaris perpetuats pels hereus del règim. Endavant, voteu massivament, empleneu les urnes amb la vostra única i millor “arma”, el vostre vot. I guanyeu, guanyeu la vostra independència, per construir un país nou, sense els llastos d’aquest estat espanyol encarcarat. El diumenge 1 d’octubre, segur que molts valencians i valencianes anirem a fer-vos costat. I feu-nos un lloc, perquè segur que en serem molts els que anirem al vostre/nostre País, per poder viure i respirar amb llibertat.
Endavant. Es vegem en qualsevol carrer d’algun poble el dia 1.

Cristina Simón
Cristina Simón
27.09.2017  ·  00:32

Els catalans som així, pacients per naturalesa. Hem après que la violència no ens porta enlloc,
que la nostra lluita és l’esforç i que només el treball té recompensa. No volem saber res de
xantatges ni pressions. I si cal, saludem dues vegades a qui no ens saluda, no sigui que no ens
hagi vist, embadalit pels seus propis pensaments. Ens agrada la nostra terra, i valorem els seus
fruits, ens agraden les nostres platges i procurem no malmetre-les, ens agrada sentir com les
onades sempre tornen i al seu pas ens regalen un concert pels nostres sentits, de llum i color.
Ens agrada viure-ho tot, però no malviure. Ens agrada sentir-ho tot, però també ser escoltats.

La nostra ciutat respira lentament, tranquil·la. I passi el que passi, cada mes d’abril Girona s’
omplirà de roses vermelles i llibres, i tot ella serà una gran festa. I quan arribi el mes de maig,
cada any es cobrirà d’una catifa de flors que esdevindrà un espectacle per a la vista i la resta de
sentits. Perquè Catalunya té color, i no li agraden els grisos. No podem deixar que res ni ningú, ens
pinti l’esperit del color de la cendra. Perquè som alegres, afectuosos, enèrgics, amb esperit
lluitador i sobretot tolerants.

I quan fins i tot oferim la mà a qui no té ganes d’ escoltar, l’ estrenyem amb força, per fer-li saber
que els catalans no tenim por de res i que, amb educació i respecte, es podria parlar de tot.
Qui sap si encara no sigui massa tard…qui sap.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.09.2017  ·  00:48

Si el local és precintat, hom pot votar-hi a fora. Això si, amb tot el seny, i paciència si cal, i gens de rauxa. I amb bona cara i bones maneres, que el món ho veu. Des del país Valencià, sort!

Jordi Buïl
Jordi Buïl
27.09.2017  ·  01:05

En el vuitè paràgraf dieu: “Però és possible que els efectius que dormen en els vaixells vulguen evitar la votació en alguns col·legis seleccionats, particularment de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. ”

Si el que els interessa és fer baixar el nombre de SÍS, llavors els col.legis electorals on més els convé d’impedir la votació són aquells on el vot independentista és molt majoritari i molt nombrós, i això no és pas propi precisament de cap de les dues àrees metropolitanes. Més aviat crec que és propi d’uns quants barris de Barcelona i de la resta de ciutats mitjanes del país.

Cristina Parra
Cristina Parra
27.09.2017  ·  01:30

Quins nervis aquests dies! No em concentro a la feina, he hagut d’aparcar momentàniament els estudis… Hi ha tantes incògnites que no es resoldran fins diumenge! I ens hi juguem tant!
Però ara sé que ja hem guanyat. Ara sé què pot arribar a fer aquesta gent ‘tan ufana i tan superba’.
Aquesta ciutadania, aquestes associacions, aquestes institucions, aquests polítics.
No saps prou bé com t’agraeixo, Vicent, el temps que ens has dedicat aquesta vesprada a Corbera. La serenor, determinació i la saviesa que transmets m’han ajudat molt avui.
Moltes gràcies de tot cor.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
27.09.2017  ·  01:57

Una explicació tan planera i lúcida de la situació en que ens trobem i com hem de reaccionar fa que les papallones s’aturin, Gràcies Vicent
Al compte el Josep Usó ens recorda que estem a hores d’un somni. Doncs una rialla i a Votar

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
27.09.2017  ·  01:58

Una explicació tan planera i lúcida de la situació en que ens trobem i com hem de reaccionar fa que les papallones s’aturin, Gràcies Vicent
Al compte el Josep Usó ens recorda que estem a hores d’un somni. Doncs una rialla i a Votar
..

Núria Castells
Núria Castells
27.09.2017  ·  03:46

Aquest vespre hem vist un documental preciós, emocionant: “La revolució cantada”, sobre la repressió i l’alliberament d’Estònia. Un país molt més petit -en habitants- que el nostre. Un país que va patir enormement i que, després de molta resistència i molt coratge, ha aconseguit la llibertat, sense haver d’utilitzar la força.
Com nosaltres, només tenien la gent, el poble decidit. Però això és molt. És l’element q decideix la victòria. Tinguem-ho ben present. Portem-ho gravat al cor: si som molts, no poden res; si anem junts, no poden res.
Votarem i guanyarem.
I gràcies, Vicent, per les teves reflexions, sempre encoratjadores. Dic sovint, somrient, – però no és broma- que ets una estructura d’estat!

Blanca Anguera
Blanca Anguera
27.09.2017  ·  07:23

Moltes, moltes gràcies Vicent Partal per la veracitat i claredat de l’escrit d’avui i de tants altres dies.
Estem vivim uns moments tan preciosos que només és pot donar gràcies a la vida, recordar als qui gaudirien però ja no hi són i compartir ho amb els amics que també voldrien votar però no poden. Per tots ells i per nosaltres, VOTAREM!

Andreu Sancho
Andreu Sancho
27.09.2017  ·  07:25

Em pregunto si, en aquells col.legis on no s’hagi pogut votar, que és fagi una crida a tornar-hi l’endemà.
Gràcies Vicent, per ajudar-nos a mantenir la calma i l’esperit positiu davant d’aquest gent tan ofana i tan superba. Al meu poble demanaré que t’hi posin un carrer. T’el mereixes!

jaume vall
jaume vall
27.09.2017  ·  08:00

El ministre espanyol d’exterirors, Dastis, admet davant corresponsals estrangers “els problemes del govern espanyol per a guanyar la batalla comunicativa del 1-O.” Ha arribat a aquesta conclusió després de reunir-se amb una vintena de corresponsals estrangers aquest dilluns.
S’apunta ja a la a barrera del idioma, ja que el govern espanyol no té ministres que puguin expressar-se en anglès i francès com si que ho fa el conseller d’exteriors Raül Romeva o el mateix President Puigdemont.

Mariano Rajoy, l’Implosionador. Fa onze anys va començar a posar les llavors de la revolució catalana, amb la seva imprudent recollida de signatures contra l’Estatut. Ara, les arrels aquest arbre català que dóna la fruita anomenada Llibertat, estan rebentant el sòl enquitranat de corrupció de les lleis espanyoles. Marianico el covardica, no et fa cas ni el primo Zumosol (americà).

Per cert, com va això de comprar un parell d’ampolles de cava? D’aquí al 30 hem de buidar les existències de cava de tot Catalunya !

Pep Agulló
Pep Agulló
27.09.2017  ·  08:59

És virtut d’en Vicent i uns poquets o demèrit dels altres periodistes del nostre país ?. Analitzar els fets amb rigor, sense contaminació de les emocions i, això és important, sense aquella por de l’Estat que s’escola en els mitjans cada cop que el fiscal ordena alguna barbaritat. Informen de bona fè, però desmoralitzen perquè el context és el de l’ai, ai, ai…que reforcen als perdedors. Vicent dóna confiança convencent, i en aquest moments fa un paper fonamental. També les organitzacions cíviques, hi tant, però ara és l’editorial.

Pel que fa a l’hipotètica descripció dels fets, l’unic que he trobat a faltar és l’anàlisi del paper dels mossos. Impedir és anar en contra la ciutadania. Triar és trair (a uns o altres), com deia M. Delgado.I així com premiem actuacions, també podria haver un sector de la nostra societat que no tolerés la traició a la seva funció de facilitar la votació i reaccionés amb enfrontaments. Aquí veig el problema més gros, que com sempre hem dit, el gran problema sempre es intern.

Albert Miret
Albert Miret
27.09.2017  ·  09:10

Vicent Partal. No saps fins a quin punt a casa meva ets com un més de la família. El teu article el llegim tots amb avidesa només llevar-nos. T’hem adoptat com si fossis aquell oncle savi que sempre t’ajuda a atemperar les baixades i pujades d’il·lusió que es produeixen davant dels problemes, sobretot si duren molt. T’ho agraïm molt, Vicent. T’agraïm tan la teva intel·ligència com la valentia que demostres i poses a prova cada dia acarant la bèstia.
Gràcies Vicent! Quan arribi el moment de l’alliberament del País Valencià, els catalans hi serem per estirar la vostra estaca fins que caigui per a sempre més.

Victor Serra
Victor Serra
27.09.2017  ·  09:34

Veurem què passa Diumenge . Espero que realment la mobilització sigui espectacular. Ara bé, em preocupen les presses per proclamar la independència. Ens fa falta tenir un suport expressat en vots inequívoc i la garantia de poder controlar el territori. Sense això, precipitar-se seria letal. En canvi sí que tenim altres armes menys èpiques per vèncer. En aquests moments ja és evident que la repressió espanyola tindrà un cost econòmic brutal. De moment ja no tenen pressupostos. Però ademés, tothom ha descobert que l’economia catalana és sistèmica i és la més important pel creixement espanyol. La intervenció i la desestabilització provocada per l’Estat farà baixar el creixement PIB català i per tant l’Espanyol, i posarà en risc el compliment dels objectius de dèficit i l’estabilitat de tot l’Estat. Ja està fent pujar la prima de risc i ja hi ha agències de rating que recomanen no comprar deute espanyol. Això els centres de poder financer internacional ho han entès desseguida. En un escenari de desestabilització de l’economia espanyola, si som capaços de garantir estabilitat a canvi d’independència tenim moltes possibilitats de guanyar.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
27.09.2017  ·  09:40

És molt significatiu que Rajoy hagi hagut de dir a Amèrica que la DIU només pot activar-la el Parlament de Catalunya.
Trump és imprevisible, cosa que ens ha anat bé.

Joaquim Farres
Joaquim Farres
27.09.2017  ·  09:46

Poden deixar-nos votar com si no passés res i dues o tres vegades al dia anar quinze o vint polis junts a confiscar les urnes d’un col·legi electoral i desprès d’un altre i un altre.
El que si que no faran es confiscar les urnes dels pobles on saben que la majoria votarà que no.
Cal que al davant de cada lloc de votació tot el dia hi hagin mes de cent persones per la resistència pacífica.

Mireia Artís
Mireia Artís
27.09.2017  ·  10:31

Gràcies per aquesta editorial. Gràcies per totes les editorials. Gràcies per tot el que feu Vilaweb. Sou la concreció de l’esperança. Moltes, moltes gràcies!

teresa bou
teresa bou
27.09.2017  ·  11:04

els seus articles,son en aquestos dies la llum que marca el cami,els llegeixo repetidament quan l angoixa m entristeix i la incertesa va fen foratSon les seves paraules el valium tranquilitzador i les viamines necessaries per enfortir el cor.Gracies una i mil vegades

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
27.09.2017  ·  11:54

Crec que seria bo que si en algun col·legi s’impedeix votar, els membres de les taules recullin al carrer dni i signatura de cada votant que vulgui acreditar que se l’ha impedit votar. Així, si més no, no podran amagar la participació real.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
27.09.2017  ·  12:14

La millor manera d’encertar el que passarà és fer que passi.

Proposo que diumenge plantem taules i cadires al carrer davant dels col·legis electorals.

De bon dematí podem començar amb xocolata calenta amb xurros. A mig matí un vermut amb olives i patates. A la tarda cafè i galetes. I al vespre, a mesura que es vagin anunciant els resultats, cava per anar-ho celebrant.

Josep Vicent Vicent
Josep Vicent Vicent
27.09.2017  ·  12:44

Salutacions.
Sóc nou subscriptor i aquest és el meu primer comentari.
Simplement, volia comentar una obvietat.
La informació és poder. Això serà cert diumenge i els dies anteriors. Hi haurà molta gent fora de sa casa i necessitarà estar informada minut a minut.
L’obvietat és simplement aquesta: ningú es pot quedar sense bateria al seu mòbil.
Tothom amb el seu carregador i també amb una potent bateria externa. Si no en teniu una ara és el moment de comprar-la. Independentment de si intenten tallar l’electricitat o no dels col·legis electorals.
No ens podem permetre el luxe de quedar aïllats a meitat jornada.
That’s it.

Ja miraré de parlar d’alta política en propers comentaris 🙂

Antoni López
Antoni López
27.09.2017  ·  13:40

Mestre Partal, Jo ho veig aixis: si podem votar no hi a res a dir, però si no podem votar per la causa que tots sabem i es veritat que tot depen del parer i LA ACTITUD internacional, em pregunto si consideraran que totes les barroeries i delictes que esta fent el govern espanyol, podran ser respectades com a solució d’un afer intern d’un estat que forma part de la comunitat democràtica occidental, o se sentiran obligats a fer quelcom més que les formalitats de sempre?

Teresa Puig
Teresa Puig
27.09.2017  ·  14:09

El protagonisme que està tenint Vilaweb és admirable! Jo cada dia passo l’editorial a la meva mare, 87 anys, perquè no perdi l’esperança. Ella llegeix el mail que li envio i tan contenta. Per a mi sou la referència, us tinc al mòbil també. Felicitats!

JOSEP SÀNCHEZ
JOSEP SÀNCHEZ
27.09.2017  ·  15:33

Faig meu el comentari de l’Albert Miret i faig extensiu l’agraïment a tot l’equip de Vilaweb. Gràcies a tots!

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
27.09.2017  ·  17:49

He llegit a poc a poc el teu escrit Vicent, i estic totalment d’acord amb lo que diu, excepte amb aixo, “Tenen pocs efectius.”….No se el perquè ignores o oblides, que Fiscalia a donat poders judicials a la policia municipal, i d’aquests n’hi ha a cada poble, tot i estar sota las ordres del alcalde o alcaldessa, molts obeiran a fiscalia, com autèntics “rambos”, no veig que d’això en parlis o et preocupi, quant crec que serà lo que ens trobarem en molts municipis, el militars de la guàrdia civil, si tenen próus efectius per fer rondes per el pobles a veure, si la policia municipal compleix o no ordres de fiscalia, es aquí on crec que hi pot haver enfrontaments, perquè la policia municipal son coneguts de cada dia de la gent del poble, i no fan tant respecte o por com els militars abans esmentats, no crec -amb alguna excepció potser- que els Mossos vulguen fer aquesta feina bruta, però els “rambos” que estan de municipals, ja ho crec que si, -evidentment no tots son “rambos”, però Deu n’hi do els que hi han-, per tant es aquí on crec hi pot haver enfrontament, i curiosament no en parles, ni per be, ni per mal…….

jordi Rovira
jordi Rovira
27.09.2017  ·  20:37

Calma i serenor. Ho diu l’article d’en Partal. Així que vaig veient en el bategar diari d’una gent cada vegada més compromesa i més interpelada pel referèndum com n’és d’important aquesta serenitat . Falten pocs dies, però com en el futbol són molts minuts. S’han de jugar tots. Molt fina la part final de la reflexió. És la part nuclear.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any