Que Juan Carlos no siga ara una distracció contra el nostre objectiu

«No ens enganyem pas: el problema és l'estat espanyol, no pas la forma que adopta»

Vicent Partal
03.08.2020 - 23:15
Actualització: 04.08.2020 - 01:15
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fins ahir, Juan Carlos I de Borbó havia passat 52 anys de la seua vida al palau de la Zarzuela, a Madrid. La dada no és de cap manera irrellevant per al fons de la qüestió. Hi va entrar el 1962, en plena dictadura franquista i com a ‘successor a títol de rei’ del dictador. El personatge corrupte que ahir va fugir, doncs, encarna com molt poca gent la maniobra de pervivència del règim que va ser aquella operació de la transició dita democràtica. Juan Carlos, finalment, se’n va amb la cua entre cames, avergonyit i perseguit judicialment, però amb ell se’n va també una transició que gairebé tothom es va esforçar a dibuixar com a modèlica i que no ho era. Alguns dels seus protagonistes estel·lars, com ell mateix, Felipe González i Jordi Pujol, entre més, viuen un ocàs biològic que, precisament, té molt de qüestionament d’allò que van ser i d’allò que van fer.

La jugada que intenten els Borbons no té gaire futur. I he de dir que a mi, personalment, m’ha sorprès. Perquè han d’estar molt nerviosos i han d’haver perdut molt el control de la situació per no adonar-se que han comès un error monumental. Anant-se’n fora, Juan Carlos no tan sols reconeix de manera implícita el seu comportament criminal, sinó que passa a ser carn d’extradició: cap estat del món no serà més segur que el seu propi. Potser confien en la mort a curt termini o potser és que la casa reial espanyola no té un advocat que hi entenga. Però amb aquesta decisió, l’escàndol no farà sinó créixer i acorralar l’actual usuari de la corona.

A hores d’ara i arribats on som, em costa molt de creure que Felipe VI puga ni tan sols imaginar que serà capaç de conservar el tron gaire més temps. Ni tan sols havent vist com l’exèrcit d’aduladors, polítics, periodistes, empresaris, etc., que tant van fer per protegir el seu pare mentre era rei ara s’ha llançat amb força a protegir-lo a ell, amb el suport, no ho oblideu pas, del govern que es proclama el més progressista de la història. El paperot del PSOE aquestes darreres hores és molt més que lamentable. Però tant hi fa perquè des d’ara res ja no és igual.

El 12 de desembre de 2011, arran dels indicis del cas Urdangarin, vaig escriure això en aquesta columna editorial: ‘Amb les coses que sabem avui sembla molt més que probable que el gendre del rei haja de seure davant un tribunal, acusat de casos de corrupció diversos. I és difícil de no pensar que els qui pagaven amb tanta alegria i amb tan poc rigor ho feien perquè ell era qui era: el gendre del rei. Dit a l’inrevés: és fàcil de suposar que qui pagava es pensava que pagava d’una manera o una altra a “la casa reial”.’

És un argument senzill i simple, que cau pel seu propi pes, però per això mateix tothom l’entén. Per quina raó qui pagava aquelles fortunes hauria de pagar-les, si no era perquè pagava a la casa reial? I si això ja era vàlid fa deu anys, com ha de separar ara la seua vida, Felipe VI, de la forma de vida de la institució de la qual n’és el cap? La monarquia espanyola, la monarquia borbònica, la monarquia franquista més pròpiament dit, està acabada. Intentaran salvar-la vés a saber com, però no hi ha eixida.

Però la qüestió realment important, la que ens hauria de preocupar de debò, és quina n’és l’alternativa. Perquè la monarquia espanyola és el cor mateix del règim i aconseguir de substituir-la per una república sense tocar els pilars bàsics de l’estat i obrir un procés constituent és, simplement, impossible. I és en aquest punt on les forces rupturistes de l’estat, però molt especialment els independentistes dels Països Catalans, no hauríem de caure en cap trampa.

Aquests darrers deu anys hem anat molt lluny. Molt més lluny que mai. Hem fet una feina increïble. I hem contribuït com ningú a la crisi oberta en el cor del règim que té en la fugida de Juan Carlos la fotografia per a la història. I per això mateix ara no podem tornar a caure de quatre potes en una trampa que antepose l’estabilitat de l’estat espanyol a la pròpia llibertat. No ens poden tornar a enganyar, com va passar amb la transició als anys setanta, com va passar amb la substitució de l’estat català per la Generalitat autonòmica als anys trenta. No: l’objectiu no és la república per si mateixa. L’objectiu és la independència, una república independent, creada de cap i de nou i sense cap vincle amb aquest podrimer espanyol. Perquè una república espanyola no pot, ni podrà, garantir mai el canvi a fons, la neteja, del règim. I aquest és el problema de debò. No ens enganyem pas: el problema és l’estat espanyol, no pas la forma que adopta.

 

 

[Si no en sou encara, de subscriptors de VilaWeb, us demanem que us en feu. És molt difícil sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Oriol Roig
Oriol Roig
03.08.2020  ·  22:04

Cal fer com els atletes del judo: utiltzem el pes i la força del contrari, no només la nostra, per fer-los caure i guanyar la partida d’una vegada.

Josep Usó
Josep Usó
03.08.2020  ·  22:21

No hi ha gairebé dubtes. Espanya s’enfonsa. L’única alternativa és apartar-se’n abans de l’ensulsiada final. La resta, cants de sirena.

joan rovira
joan rovira
03.08.2020  ·  22:21

Avui, com fa l’editorial, cal recordar la frase del poeta Paul Valèry sobre la política: “La politique consiste à détourner les gens des choses qui les intéressent vraiment.” ¿Que se’n vagi el nét d’Alfons XIII quan queda el seu besnét, la monarquia intacta, els partits dinàstics i tot l’entramat colonial espanyol immaculats? Amaga el que verdaderament importa al poble espanyol, el grau de deteriorament democràtic; i, a la Nació catalana, tota, el seu subordinament. I al Principat el colonialisme vigent.

Llavors, no ens haurien de sobtar les piulades de tants polítics com si haguessin fet alguna cosa durant aquests 44 anys de dictadura monàrquica per esmenar-ho. Sembla que s’atribueixen algun mèrit; quan han demostrat la seva incapacitat per desmuntar l’aparell franquista sota el qual viuen a costa de la llibertat dels ciutadans de la Península d’Espanya espanyolitzada. I, molt especialment, dels polítics catalans que han traït d’una manera unilateral i clamorosa el Primer d’octubre de 2017.

Hauria de fer pensar en l’alienació col•lectiva que significa que dues generacions després de l’abdicació d’Alfons XIII, per la proclamació de la República, els seus néts hagin consentit, després de la dictadura, que retornés amb el vistiplau d’una gran majoria de la població. I que, continuï el besnét, la monarquia, els partits dinàstics espanyols i els perifèrics. És una mostra dels efectes de la repressió de la dictadura actual sobre tota la societat. L’espanyola totalitària i les perifèriques encara colonials.

PD.
1. De les piulades d’avui destaco la més convincent: “Avui és un dia per recuperar muntanyes d’hemeroteca, hores de tertúlies i quilòmetres de xarxes socials des de finals d’octubre de 2017. I per guardar els silencis i les hipocresies d’alguns servils. República sí. Però catalana, que ja se sap que els Borbons sempre acaben tornant.” @ KRLS
2. Paul Valéry (1871-1945), Tel Quel, 1941
La cita en català: “La política és l’art d’evitar que la gent s’ocupi dels seus assumptes”. Fem que no sigui possible amb el nostre consentiment!

Jordi Torruella
Jordi Torruella
03.08.2020  ·  22:29

Que els castellans s’ho facin com vulguin, nosaltres a lo nostre que és, ni més ni menys, l’alliberament dels països catalans.

Alfons Tur
Alfons Tur
03.08.2020  ·  22:33

Efectivament, cal aprofitar la situació de feblesa i d’inestabilitat del règim per assolir la independència. Ells que fotin què vulguin.

Carles Serra
Carles Serra
03.08.2020  ·  22:37

Gràcies Vicent com sempre, tens tota la raó, però llegint el llibre m’explico del president Puigdemont, el problema real són els nostres partits ER i la CUP, parlant molt d’independència però no sé la creuen, a més preval els interessos del partit que la llibertat del nostre país; això també ho podem veure amb la deslleial actitud d’ER envers el president Torra, amb la que està caient i amb els presos a la presó i ja que dir dels exiliats i el petit, l’Aragonès ens distreu amb la revolució del 3%.
Aquest ha sigut i es històricament el nostre gran adversari, nosaltres mateixos.
Pasar el anys parlant sobre la independència, sense concretar ni comprometres quan i com arribar-hi.
Sobre els Comuns no cal dir gaire cosa més, han resultat una estafa per la societat que volia més justícia social i derrumbar la casta i el sistema.

Josep Almar
Josep Almar
03.08.2020  ·  22:41

Algú ha dit que la família era una organització criminal amb afany de lucre.
Podem posar-hi pegats però no colará que Juanca ho feia sol i per lliure.
Evasió, comptes arreu, empreses pantalla, homes/dones de palla…
Com diu l’editorial, nosaltres a la nostra i ja s’ho faran

Joan Mollà
Joan Mollà
03.08.2020  ·  22:41

Quan la monarquia considerin que ja està amortitizada, faran servir la idea d’una República Espanyola per retenir-nos als catalans, abans de treure les armes. Però no ens deixem enredar una vegada més, que ja sabem com acaben les repúbliques espanyoles. Perquè el problema no és la forma de l’Estat, sinó l’estat. Tan li fa que Espanya sigui una monarquia bananera o una república bananera. Perquè, parafrasejant Torras i Bages, Espanya serà bananera o no serà.

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
03.08.2020  ·  22:42

Aquest últim paràgraf teu, Vicent, és importantíssim que es repeteixi continuament, perquè n’hi haurà més d’un que se sentirà atret per ‘la trampa’.

I ‘la trampa’ serà alguna cosa com: “Va, que això és una oportunitat històrica. La república espanyola serà generosa i solidària amb Catalunya! No patiu, la vostra llengua i cultura seran respectades i preservades. I quant al finançament, ehem, segur que trobarem la fòrmula. Mireu que si hi poseu pals a les rodes, pot venir una república centralista i jacobina com la francesa. En canvi, una república vertablement federal solucionarà tots els problemes. Dret d’autodeterminació? És clar, de tot es pot parlar. Per escrit, dius? Home, teniu la nostra paraula que ho estudiarem fermament, què més voleu? Va, com gest de bona voluntat alliberarem els vostres presos… Així doncs, què dieu?”

Sisplau, no perdem de vista l’objectiu.

Gerber van
Gerber van
03.08.2020  ·  22:53

Si el Felipe VI ha d’abdicar, Espanya serà com un pollastre sense cap (d’estat). I sabem que un animal ferit de mort, o un estat amb poder miltar en fallida , és el meś perillos que és pot imaginar. Però si juguem amb inteligència política, la debilitat d’Espanya serà la nostre oportunitat.

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
03.08.2020  ·  23:04

Una República Lliure passarà per tenir un Parlament de lliure elecció de representants, de partit o no, per districtes electorals. Abandonar d’una vegada per totes les llistes tancades, la partitocràcia (o oligocracia) parlamentaria que ha segrestat la representitivitat popular en benefici dels partits, que anula la divisió de poders, executiu-legislatiu i amb el temps el judicial i corromp les administracions. Les llistes tancades han estat la clau de volta dels poders del dit regim del 78 per dominar tots els estaments social des de la cupula dels partits. REPÚBLICA CATALANA/PARLAMENT DE CIUTADANS LLIURES.

Gemma R.
Gemma R.
03.08.2020  ·  23:09

Si Catalunya es deixa enredar una vegada més, és que tenim el que ens mereixem i ningú podrà queixar-se mai més de l’ infra-finançament, dels atacs constants a la llengüa, de la no inversió en infraestructures, o a la priorització de promoció d’ altres regions quan s’ han de donar ajudes a grans empreses per la seva continuïtat.

I téns raó de tenir por, hi ha un sector molt important de l’ independentisme que ja no li vendrán mai més la burra, ha anat un pas endavant nacionalment parlant i ha guanyat molt en auto-estima. Però encara queda un sector esporuguit, i amb poca auto-estima q li diuen la mínima i recula. A aquests es dirigirán, i ho faran bé. En l’ única cosa que són líders mundials és en la disfressa i la mentida, per la qual trien l’ Esquerra per a portar-la a terme. Però són tots junts un mateix home nacionalista espanyol. I ens prometran altra vegada l’ oro i el moro. Que si ara si serem una República Federal de veritat, i que es blindarán competències, que si la iaia fuma . I en pocs anys, descobrirem com la nova Constitució era una nova trampa que l’ únic que blindava era la “santa unidad de España”. I encara q el text pugui semblar del millor que es pugui trobar en el món mundial dels federalismes, a la classe jurídica de magistrats franquistes tant se li en dóna. Interpretarán el que vulguin com vulguin, i La Vanguardia i El País il.lustraran les noticies de ses senyories amb la foto de Marchena somrient amb una barreja de satisfacció i venjança servida en fred. Metáfora aquesta que voldrà dir que seguirem essent colònia dels segles pels segles. Catalunya tría.

Matilde Font
Matilde Font
03.08.2020  ·  23:15

Objectiu: Independència.
La resta com la fugida del “campechano” són alegries dins de la vida convulsa que portem des del 1-O

Francesc Planas
Francesc Planas
03.08.2020  ·  23:16

Independència! Que no em vinguin en fer una república “fraternal” espanyola. Que no ens tornin a enganyar! Ulls amb Colaus i Tardans! Ull. Que no ens prenguin el pèl una altra volta. Prou.

Marina Pérez
Marina Pérez
03.08.2020  ·  23:18

Totalment d’acord. El problema real es l’estat espanyol i no pas la forma que adopti. El nostre objectiu ha de ser la Independència .

Jordi Porta
Jordi Porta
03.08.2020  ·  23:30

Mol ben explicat Oriol
Paciència i perseverança

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
03.08.2020  ·  23:32

Totalment d’acord amb l’editorial d’avui. Espanya no és irreformable. Nosaltres hem de marxar-ne. Ja n’hi ha prou de mantenir les elits extractives. Ells ja s’ho faran.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
03.08.2020  ·  23:41

Absolutament d’acord amb tu, Vicent.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
03.08.2020  ·  23:59

Gravíssim error, com sempre. Si NO ajudem a fer caure la ‘monarquia corrupte’, aquesta NO caurà. Es això el que voleu? ‘A por ellos, OÉ,OÉ,OÉ’

L’Independència es un somni molt bonic i HO COMPARTEIX PLENAMENT, però(de moment) no deixa de ser un somni…Potser que toquem de peus a terra…Es tan utòpica una III República com una República Catalana si la UE no es deixa d’històries

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
04.08.2020  ·  00:19

España primer que res muntarà allò que millor sap fer: pegar un colp d’estat per a mantindre el seu rei Felipe VI. Així acoquinarà les colònies i posarà tots contra la paret tant els españols colonialistes d’esquerra com els demòcrates colonitzats. Després anirà obrint les mesures dictatorials pels quals té la dissidència ensacada al mateix cabàs. Que el MHP de la Generalutat d’Amunt en Torre i Pla, remembra eixe mateix procés dels anys 1920-30.

Al capdavall qui mana realment en eixe estat que els serveix de tapadora a la màfia que és españa són els serveis d’intel·ligència i espies al servei d’eixe conglomerat il·legal i macarra.

Ací, del que es tracta és de rompre eixa reglotada amarga històrica que cada 80 anys ens subministra l’estat invasor.

Perquè del que realment es tracta no és només aconseguir la independència sinó de fer desaparèixer l’estat español del mapa com li va passar a l’URSS i Iugoslàvia per a assegurar la nostra llibertat i demcràcia. Mentrimentres no el desintegrem estarem en perill.

PIGRAU: i una merda…allò d’españa s’ha intentat des de que el constitucionalista valencià BORRULL va proposar en les Corts de Cadis repetir l’esquema de la Corona d’Aragó, o Pi I Margall, Constantí Llombart i el Pacte de Tortosa.

Desentendre’s absolutament de l’estat español modernament només s’ha especulat des dels 1950′ ençà. Ara toca que ho posem en pràctica i no s’escarritem com va passar a l’1 d’Octubre i dies posteriors.

Com és una qüestió d’empresa cal no arronsar-se i aguantar perquè no cal “ni tornar-ho a fer” que diu Cuixart ni “tornar a sofrir, ni a patir, etc” com digué Companys.

Ja n’hi ha prou de resistencialisme perquè qui pega l’hòstia primer encara li’n queden algunes per a rematar la faena ben feta.

Només cal guanyar una vegada i a partir d’eixe moment tot és manteniment de l’status quo amb les forces militars que de sobte es posaran al teu costat.

Antoni López
Antoni López
04.08.2020  ·  00:46

. Nomes faltava això : que el rei amerit, (la a es meva), fugis pel forat del gat. Em pregunto que en deu pensar l’Exèrcit de tot això. Algú més s’ho pregunta?

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
04.08.2020  ·  06:02

Manuel Azaña va escriure a “La Velada en Benicarló” coses com ara la següent: “el Gobierno de Cataluña, por su debilidad y por los fines secundarios que favorece al amparo de la guerra, es la más poderosa rémora de nuestra acción militar”.

Costaria trobar algú més republicà que el president de la república, tot i que hi va arribar fent tripijocs per descavalcar Alcalá Zamora, però mostra clarament que, sigui amb república o amb monarquia, per nosaltres Espanya és el mateix. El problema no és el règim polític, sinó el concepte que té la societat espanyola de la relació entre pobles. Històricament per la societat castellana i especialment per les seves oligarquies. hem estat l’ase dels cops i una manera molt senzilla d’autoafirmar-se. És de manual: si et vols cohesionar com a país, dona-li la culpa de tot a una minoria i així de pas et perdonaran els pecats.

Per tant és igual que hi hagi monarquia o república: acabarem exactament igual. El 155 serà el mateix, la gestió centralitzada serà la mateixa, els escàndols de corrupció del president de la república seran els mateixos, etc.

Dit això, el règim no caurà. La monarquia abans de la II República va anar pel pedregar perquè la situació de corrupció d’Alfons XIII, la inèpcia de Primo de Rivera i la inestabilitat internacional la hi varen portar.

I la majoria dels partits democràtics eren republicans en aquella època després d’un llarg procés. Fins i tot Lerroux, el polític corrupte de manual, havia conspirat amb Ferrer i Guardia, des de feia anys, per tirar endavant la república. I els socialistes ja varen sortir escaldats de la col·laboració amb Primo de Rivera.

Actualment la constitució del 78 està absolutament travada: és irreformable i només podria canviar-se per una de nova. El mecanisme que s’hauria de fer per qüestionar la monarquia és tan complicat que no es pot aplicar (com tampoc no es pot aplicar una modificació per a incloure l’autodeterminació, per exemple), la majoria de partits, Podemos inclòs, estan absolutament implicats en la defensa del règim perquè formen part de la trama corrupta (o com a mínim de favors), el context internacional és de crisi, però no de la mateixa manera que el 1931 (no hi ha ni nazis, ni feixistes ni cada país va a la seva: la UE no és la societat de nacions) i el poble espanyol és monàrquic.

Massa interessos hi ha en contra com perquè fins i tot a nivell espanyol hi pugui haver un canvi. A més us puc donar un argument pervers, si voleu: mai no voldran proclamar la república perquè és precisament el que demanem la majoria de catalans i bascos indepes (no hi compto el PNB, és clar), i dur-la a terme seria rendir-se als enemics d’Espanya.

Per tant agafem-nos bé al seient que tenim Felipe VI per anys. Veurem espectacles impagables, com ara els noviatges de le infantes, els seus màster a preus d’or en alguna universitat estrangera de prestigi tipus Georgetown, les glosses de llur intel·ligència, les campanyes de popularitat del Preparao tipus la que es varen muntar a la monarquia britànica a finals dels 90 per contrarrestar els diversos annii horribili i coses semblants.

Llàstima que, a diferència de la monarquia britànica, que és molt vistosa i té glamour, l’espanyola tingui un regust de sigaló de Soberano fred i de faria apagada de tarda de diumenge abans d’anar als toros. Els sobra caspa.

Ah, i no dubteu que en 30 anys uns altres lectors estaran clamant per les corruptel·les del Felipe VI, parlant de les seves amants, de la seva ideologia carca, mentre exèrcits d’opinadors espanyols lloen la figura de la jove reina Elionor I. Espanya és cíclica, i els borbons també.

No hi poden fer res més

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
04.08.2020  ·  07:44

D’acord Miquel Gilibert, llevat de l’última sentencia: “no hi podem fer res més “. Potser no volem, potser som uns covards plagats de botiflers, potser tenim el que ens mereixem. Salut.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
04.08.2020  ·  07:58

Penso que un pilar molt fort i molt ocult d’aquest règim és Felipe Gonzàlez que és qui mana al PSOE.
Fa 2 dies defensava absolutament al JuanCarlos. Com s’ha d’entendre tant de secretisme sobretot per part dels polítics?

Joaquim ramirez
Joaquim ramirez
04.08.2020  ·  08:15

A la Sarsuela els caps pensants deun pensar que som idiotes… i en part tenen raó. Aguantar una monarquia Borbónica durant segles ho justifica.

Però no tots ho som.

Robar 2 mil milions d’euros als espanyols es digne de lloança. Segons la Sarsuela SI

Li hem d’estar encara reconeguts per el seu “bon fer” ? Segons la Sarsuela SI.

Felip VI també havia ficat la ma a la caixa. No hem de pensar que “de tals pals aquestes estelles” ? Segons la Sarsuela Si.

Tant de bo la majoria d’espanyols (nosaltres no ho som) prenguin consciencia d’una punyetera vegada

Albert Miret
Albert Miret
04.08.2020  ·  08:19

Borratxos de poder, van regalar tot el poder polític als jutges i als fiscals, perquè de moment ja els anava bé per enganyar al poble amb la repetidíssima frase de: “ui!, del que va a parar al poder judicial, nosaltres no en sabem res, ni podem fer-hi res”, i així han pogut deixar que es facin totes les feixistades possibles simulant davant d’Europa que no eren ells i que la divisió de poders era intocable a espanya. Ara ha resultat que han traspassat el tema reial a la justícia i han llençat el seu rei podrit i ja usat en mans del cap de la inquisició Marchena, i aquest els l’ha tret d’espanya esperant que no s’emboliqui més el clavegueram madrileny. Fa riure, que volent simular un estat monàrquic seriós i de debò, es vegin obligats a enviar al símbol més important a les quimbambes esperant que el seu poble se n’oblidi ràpidament i puguin repetir la representació amb un illetrat fill emmerdat fins a les orelles amb la compravenda d’armament del seu exèrcit a països més pobres (que ja li deuen costar de trobar-ne) amb l’excusa que cal renovar-lo cada any i comprar-ne de nou amb la corresponent comissió. (Cal tenir en compte que aquest exèrcit que ha empobrit al poble amb les seves necessitats armamentístiques des de sempre, mai ha guanyat cap guerra que no fos contra el seu propi poble).
Ara, que ja no tenen ni el rei regalat pel sicari Franco a les ordres de l’oligarquia espanyola de sempre, crec que ja ha arribat el moment de fotre l’estrebada forta a l’estaca podrida i anar per feina, que en tenim molta i se’ns està acumulant. El jac mat del Procés, ha servit i ha funcionat, encara que la botiflerada vulgui simular que no. Gràcies President. Ara no badem més si us plau.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
04.08.2020  ·  08:34

Sí, el problema no és la monarquia, sinó l’estat espanyol sencer: des del funcionari més baix al cap d’estat, sigui un rei o un president de república. El problema és tota una estructura de poder corrupta i criminal, sense respecte a res, que té l’únic objectiu delirant de robar i robar per viure a costa dels ciutadans d’aquí i d’allà. I això no té remei fàcil ja que inclou la complicitat de ciutadans que s’en beneficien, emcara que sigui amb les engrunes del festí, i que tenen i tindran el vot comprat sempre. L’exemple perfecte n’és el PsoE, però no l’únic ni molt menys: empreses de l’Ibex, banques, patronals, sindicats, alt funcionariat,etc. Això només s’arregla amb una revolució a fons que inclogui tots els poders de l’estat.

Així les coses el canvi que ve a república pot obrir una bona oportunitat pel nostre alliberament, que és l’objectiu bàsic. Però caldrà neutralitzar o convèncer la part de ciutadania catalana que ara viu de les engrunes dels robatoris espanyols i que hi participa activament.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
04.08.2020  ·  08:43

Que no ens equivoquem!! Nosaltres no hi hem fet gairebé res per obligar-lo a fugir! La seva responsabilitat en escàndols de sexe i corrupció és molt anterior al Primer d’Octubre. Podem mirar d’aprofitar el moment, és clar, però encara que hi hagi mar tèrbola a les Espanyes, els catalans hi haurem de posar tota la determinació i tot l’esperit de sacrifici que fins ara no hem estat capaços d’ajuntar en nombre i inèrcia suficients, si de debò volem la independència. És molt probable que no ens en sortim, com pronostica en Miquel Gilibert; però encara serà més trist si senzillament no ens hi posem, perquè no estem disposats a fer els sacrificis que calen. Les segones oportunitats no abunden; les terceres no existeixen.

Francesc Casas
Francesc Casas
04.08.2020  ·  08:48

D’acord Sr. Noy…, però primer la independència. L’estat espanyol és un llast insuportable per a Catalunya.

Jaume Riu
Jaume Riu
04.08.2020  ·  08:56

La casa reial està humiliada i paralitzada, amb l’altre rei, el de debò, contagiat per la malaltia del pare.
Tenim doncs l’oportunitat de guanyar el partit de la independència per abandó del contrincant, per incompareixença.
Ara mateix, el regne d’Espanya no pot competir perquè està lessionat d’hemeroteca.
No ens distraguem.

FEDERICO ALEJANDRO PUJOLA
FEDERICO ALEJANDRO PUJOLA
04.08.2020  ·  09:03

El raonament de Vicent Partal en aquest editorial sobre la fugida del rei émèrit és correctíssim, com és correcte el seu raonament en tots els seus escrits. Els problemes que presenta sobre la successió vers un règim republicà sont reals i greus, però com seria França avui si els republicans francesos d’aquella època s’haguessin aturat davant problemes semblants?

Pep Agulló
Pep Agulló
04.08.2020  ·  09:05

EL PILAR DEL RÈGIM DEL 78 TRONTOLLA EN LA IMPROVISACIÓ DESESPERADA…

La sortida pel règim neofranquista: preservar la corona, la institució, i focalitzar la podridura borbònica en el personatge. Missió impossible.

Llaços de sang que perpetuen la nissaga paràsita, corrupció històrica de la família, etc. Com diu Josep Almar la corona és una associació criminal per cometre delictes i s’haurien de jutjar tots els seus membres…

A curt termini l’Estat no se la jugarà amb una república. Té molts súbdits a l’altiplà amb l’ànima franquista i encara es pensa que pot controlar els esdeveniments que van passant.

Ara bé, l’horitzó d’una república espanyola faria molt de mal a les files de l’independentisme. D’aquí el titular tan escaient de l’editorial.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
04.08.2020  ·  09:11

Per mi si espanya és monarquia o república és el seu problema.
Nosaltres a la nostra.
I per cert no acabo de veure en què la seva debilitat ens afavoreix, més aviat els hi muntarà el feixisme que porten a la sang.
Han viscut de robar i matar a mig món, i això no es canvia.

PERE SIO
PERE SIO
04.08.2020  ·  09:30

Vicenç, molt bona i clara reflexió.
El problema no és la forma d’Estat, Monarquia o República, sinó com i qui ha de fer caure tota la trama corrupta de l’Estat (política, funcionarial, jurídica, policial, militar, empresarial…).
Una trama compacta, molt difícil de trencar i que ara tancarà files, per protegir amb tota la seva força al cap d’Estat Felip VI.
Si els partits independentistes, no saben llegir la realitat, no tenen visió política i no són capaços de modificar la seva actitud, de picabaralla infantil, i de lluita per unes engrunes de pa, i per una autonomia de ficció, la ciutadania els hauria d’abandonar, deixar de votar i sobrepujar.
Tothom, que de veritat vulgui la llibertat de Catalunya i poder viure en un país millor, s’ha de tornar a alçar tossudament.
Ara és el moment, l’independència, és l’únic camí possible, no hi han alternatives, ni dreceres.

Jordi Torres
Jordi Torres
04.08.2020  ·  09:36

Totalment d’acord Vicent, no hem de lligar els nostre futur al dels espanyols, mai. Prou lligats hem estat ja els últims 300 anys. Més, sabent com sabem, que arribat el cas d’un hipotètic referendum sobra la monarquia a Espanya, la majoria de la població espanyola escolliria monarquia. No en tinc cap dubte.

Els espanyols prefereixen autoritarisme (i dictadura si cal) a llibertat i democràcia, per que el que els mou, molt en el fons, és el pànic a que aquest artefacte anomenat Espanya es desintegri, que li marxin els motors econòmics i les ‘regions històriques’ (les que tenen raó de ser de forma independent), i la resta d’Espanya quedi nua com el que en realitat és, un volum de població desmesurat que ha crescut a l’ombra d’un estat hipertrofiat que es dedica a parasitar a la resta de l’estat (i una casta privilegiada que, a l’ombra del poder, se n’aprofita).

Ara el paràsit és més gran que l’hoste, així que si un territori aconseguís la independència, per efecte dominó, a mig termini la seva desintegració seria inevitable. Per això lluitaran a mort contra l’independentisme.

Josep Salart
Josep Salart
04.08.2020  ·  09:40

Vilaweb, no cal fer-ne més notícies, prou.

Lo nostre es conseguir la llibertat del nostre poble, l’única manera de tornar els presos a casa i que la gent vagi a votar amb seny i entengui que no volem ni pactar, ni autonomía ni federar-nos amb ningú.

Albert Martín
Albert Martín
04.08.2020  ·  09:50

Tothom sap, o hauria de saber, que les cadenes es trenquen per la baula més feble. Atacar la monarquia és una manera de fer trontollar el règim de la Transacció i, pel tant, un objectiu de l’independentisme.

Orgullosos de pertànyer a l’estat espanyol? És el que s’ha de preguntar als unionistes / dependentistes catalans cada vegada que surt una notícia com aquesta (mai entendré l’indubtable component masoquista d’aquesta gent). Per cert, cal començar també a demanar-los què votaran a les properes eleccions: monàrquics o republicans?

Federació de Comitès Poble Català Albert
Federació de Comitès Poble Català Albert
04.08.2020  ·  09:59

Molt adecuat i molt oportú de dir i redir el que escriu Vicent Partal en l’editorial d’avu.
Moltes gràcies.

Albert Bertrana

Salvador Aregall
Salvador Aregall
04.08.2020  ·  10:22

Ho vaig escriure en el comentari a l’Editorial el 20/07/2020 a les 10.46 https://www.vilaweb.cat/noticies/la-monarquia-es-un-problema-no-pas-el-problema/
Davant de la caiguda inevitable de la monarquia, amb una situació econòmica i social totalment inestable per la crisi de la COVID-19, l’estat espanyol voldrà fer una reconversió per seguir ostentant el poder (en tots els sentits) els mateixos de sempre, que venen de més enllà del franquisme. La seva solució serà, sens dubte, la república espanyola, la tercera república espanyola. En aquesta teranyina hi cauran com les mosques tots els partits, especialment els dits d’esquerra. Atenció, això pot passar aviat. No siguem ingenus, a nosaltres només ens val la independència. Ni la primera ni la segona república espanyola van ser alliberadores per Catalunya. Aquest és el perill més gran que ens enfrontem en el futur immediat (?).

Agnès Buscart
Agnès Buscart
04.08.2020  ·  10:35

Aprofito per agrair a tots els independentistes i a tots els demòcrates la seva feina amb un objectiu únic la LLIBERTAT!

Desitjo el moment on tots a una tornem a ser grans!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ramon Feixas
ramon Feixas
04.08.2020  ·  10:42

Una perdiu en estat silvestre no és pas precisament un ocell que s’acotií a les faldes humanes. Més aviat és esquerpa. A pesar d’això no és rar el el comportament de que es planti 10 metres al davant d’algú i vagi avançant en petites volades i parades per mantenir la distància curta fins a un moment determina que arrenca el vol i se’n torna. Se’n torna a protegir la seva nierada. Són estranyes petites fugides, no pas per protegir als petits. La naturalesa els hi dicta aquest comportament protector. Un rei que el menys que fa és protegir als seus súbdits, que ha funcionat sempre com un titella, decidint per ell un aparells inclús en els seus vicis a costa de rei, quan es posa a despistar perquè ningú centri l’atenció allà on no toca, és evident que no ho fa per un amor comparable a la mare perdiu ni per dictat de la naturalesa en forma de sentit d’espècie. Qui s’amaga i perquè darrere del sainet i què amaga. La capa vermella amb quina finalitat es balanceja en aquest afer? Quin coneixement en té cada membre de les institucions que decideixen en nom de la unitat sagrada? Que voldrà saber el jutge que ha de decidir si jutjar-lo’ Què en sap ja?
Els antics tapaforats amb papers fins de colors deixant traspassar la llum per fer-la atractiva va fer cap de turc a Undargarin. Ara ho fa amb el rei emèrit, però ara ja dir que el problema no son els individus amb sang blava, sinó que és la institució engendrada per la dictadura, que és un gripau constitutiu de mal pair quan a ruïna del comú i la solidaritat entre els seus súbdits, ja és quelcom que pugui tenir manca de credibilitat i que qui ho nega tothom sap perquè ho nega, encara que els jutges puguin castigar als dubten de la veritat dels a sagrats misteris. De moment encara no sap la identitat de tots els M. que fan fer i fan desfer. Sí que estan molt nerviosos, però noi amb menys ganes de capejar, i qui esdevé exiliat no és el rei.
Els forófors admiradors ja no l’admiren. Han passat a admirar el fill. Neró va haver de tornar els trofeus però no va abdicar a favor nom de ningú. Així que el tema dels Països és una qüestió de consciència col·lectiva, especialemt sobre al naturalesda de l’adoctrinament que s’imparteix per tots els medis espanyolistes. Les eines són serenitat, persistència i enginy. Per estrany que pugui semblar, ara mateix el rei emèrit és sacrificat per la institució que no sabem el nucli de decisió a pesar de la insensibilitat humana teatrera del rei actual pugui revestir el tema com si de sentiments humans comuns es tractés.
És cert que el taló va pujant. però el decorat d’una Europa envellida i viciada, una religió capitalista amb bases virtuals de l’humà rival de l’humà van mostrant que per matar el llop cal tenir en compte la llopades quelcom més també .
Si es evident que la consciència social a Catalunya evidència una cultuta ben diferent a l’artificial espanyola, també quedarà que la unitat d’Espanya és una falsedat innegable. Sabem que això no amansarà la fer però que és un pas indispensable per començar-la neutralitzar. Si algun dia mantenir la “unidad” ja no els dóna poder corruptiu, aquesta “unidad” deixarà de ser apetitosa. Però veure titelles marxar de l’escenari

Josep Sivillà
Josep Sivillà
04.08.2020  ·  10:47

Totalment d’acord. Que no ens tornin a enganyar com el 78 amb la transició. Van ser els propis partits els que ens van convencer que valia la pena i que era lo únic conseguirle. I la gent va deixar de sortir al carrer. Un carrer cada vegada més ple, va tornar a quedar en silenci. I hem passat 40 anys de silenci. Pero ara fins a la victòria final. Que vol dir ser nosaltres! ser INDEPENDENTS!

Francesc Fortian
Francesc Fortian
04.08.2020  ·  11:33

Molt interessant anàlisi dels possibles escenaris post fugida del emèrit, tenim davant una oportunitat enverinada ja que si no aprofitem el moment de feblesa del regim, ens podem trobar en una situació molt més complicada en un futur.
Sense voler fer especulacions agosarades, tenim davant la urgència d’un front comú per la independència, només presentant una unitat podrem assolir en les pròximes eleccions un resultat que validi una DUI i que pugui ser acceptat per la UE.
Els socialistes han comés un error estratègic monumental al afavorir el blanqueig d’una corona corrupte, el suport incondicional a Felip VI crearà aquesta tardor una forta contestació de les classes socials més perjudicades per la crisi.
Davant d’un teatre operacional complexa, lo més importat es crear la sensació que Catalunya te futur com a República Independent, això es bàsic per portar a molts indecisos al vot independentista, sigui per convenciment o per por a perdre més dintre d’un Estat Espanyol amb una important crisi.

salvador pallares
salvador pallares
04.08.2020  ·  11:34

Sr. Partal cal no alerta al enemic en aquets moments molt transcendentals ens conve no dir certes coses. Li posu un ejemple el negocis. Si se entere el altre tel fot
Li preguere aquets dies d, euforie molte prudence, el enemix faxiste ens observe.

jordi Rovira
jordi Rovira
04.08.2020  ·  11:37

Avui és un dia històric. No ho és pas per la sorpresa, doncs aquesta era “una crònica anunciada”. Podem apel·lar al caràcter cíclic, mirar-nos la història i fer les extrapolacions que vulguem; però només cal recular un any enrere per entendre que ningú hagués posat un duro per sostenir el fet que avui comentem. Ningú dels afectes al règim, és clar. Per tant, la dèbilitat del règim del 78 ja té la seva fita per la posteritat. I és justament aquesta debilitat la que està present en l’anàlisi oficial que ens fan arribar. Una debilitat que dóna tota la raó a l’independentisme i l’aposta prèvia del referèndum de 1-O. Una debilitat que té la oposició millor argumentada amb la proposta d’una república catalana. Un règim nou pensat per trencar aquest desori de la transició. Com aquell qui no ho vol, els problemes ara, estan del bàndol unionista, amb un panorama de desastre econòmic, social e institucional. I sobretot amb un cartipàs de compromisos internacionals que s’han d’administar.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
04.08.2020  ·  11:56

No ens distraurem, sabem el què volem! … però no deixa de ser fort que ho fa , segons diu, per no fer mal a la família… i a la gent, que no els ha fet mal no poder disposar dels diners que s’ha i s’han embutxacat? I els diferents tractes per part de la justícia? que no se’n adonen? Pocavergonyes tots plegats!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
04.08.2020  ·  12:12

Vicent, dubte que ningú haga traçat com tu, el mapa “genètic” dels nostres problemes amb Espanya, des de sempre, en cada Editorial teua. Són un llegat per a la història. Em reafir-me en dir que no ens soltarà a les bones, perquè li va el ser o no ser del que és gràcies a la seua política extractiva ( i destructiva vers nosaltres). Ella ja no pot fer marxa enrere. La solució a totes bandes és que nosaltres tampoc ho fem. No hi ha alternativa a la independència. És l’únic “pacte” just i autèntic. Mentre no l’assolim, mai ens entendrem, ni serem amics, ni desapareixeran els problemes. Ni premacies ni submissions respecte ningú! És irreversible a més curt o llarg temini. I el millor per a tots. Ara cal consumar pacíficament els fets tan bon punt siga possible.

Xavier Colon
Xavier Colon
04.08.2020  ·  12:30

Que ningú no oblidi els fets del 6 d’octubre del 1934! Aleshores Fachilàndia era una república, i no van dubtar ni un moment a enviar-nos exèrcit i tancs. Fachilàndia és Fachilàndia, mani qui mani i tant li fot que sigui una monarquia o que sigui una república. Sempre tenen a punt allò del “a por ellos”.

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
04.08.2020  ·  12:52

D’acord amb els conceptes, no amb els adjectius (però aquests son l’anècdota), ni amb una frase. Si el poder que tindria un president de la possible república espanyola és el mateix que el que te el rei, poca cosa te. A les monarquies parlamentaries, el poder està en el parlament (las Cortes a Espanya). El president de la república italiana te els mateixos poders que el Felip. Pocs. No és el mateix que el president de la república francesa, que els te tots. No obstant això, del Sr, Giscard d’Estaing podem parlar també de la seva promiscuïtat (acompanyat/acompanyant el Juan Carlos), i de les seves relacions amb el president de la república centre africana, el Sr. Bokassa, que li van permetre gaudir de festes, diamants i amants africanes que el van fer caure en benefici del Sr, François Miterrand. Què vull dir amb això? Que tant li fot el que hi hagi a Espanya ( i a Catalunya), perquè les Institucions importants son les Corts i el Parlament. Si a la República catalana li toca un president del 3%, doncs….. ‘ Però tant hi fa perquè des d’ara res ja no és igual’. Aquesta és la frase d’en Partal amb la que no hi estic d’acord, perquè ho he viscut a Catalunya. Si aquí, la corrupció de la família Pujol no va ni regenerar ni enfonsar Catalunya, a Espanya tampoc ho farà la del Juan Carlos. Seguirà tot igual. Els poders i els pobles s’assemblen més del que pensem. Trist perquè aquesta història del 3% (o 5 o 10 o 20….) l’hem viscuda a Catalunya i, si hi ha hagut algun esforç, ha sigut per ‘blanquejar-lo’

Josep Gualló
Josep Gualló
04.08.2020  ·  12:52

LA SOLUCIÓ DEL “GAT AMB BOTES” NO CREC QUE ENS FUNCIONÉS

Tots estem d’acord que el problema és Espanya i no la forma que adopti. Això m’ha recordat el conte del gat amb botes. Potser algú podria trobar una manera imaginativa per aplicar-lo.

El gat li va preguntar a l’ogre si tenia prou poder per transformar-se en una cosa tant petita com un ratolí. L’ogre que era tant orgullós com Espanya i volia demostrar el seu poder, com Espanya, es va transformar en ratolí. I el gat se’l va menjar.

La imaginació al poder: No podríem trobar la manera d’aplicar aquesta metàfora al nostre problema?

Joan Royo
Joan Royo
04.08.2020  ·  12:56

No podem implicar-nos en el merder espanyol, seria una tàctica de distracció per tal d’oblidar quin és el nostre objectiu. Ja s’ho faran. Nosaltres declarem la independència i instaurem la República Catalana.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
04.08.2020  ·  13:43

D’acord, a la nostra! Només des de la independència podem ser un poble autènticament lliure.

enric llopis
enric llopis
04.08.2020  ·  14:19

Totalment d’acord amb el senyor Partal. Aquest matí escoltava el Jaume Asens a RAC1 i quan escolto els comuns i el seu no mullar-se en res: m’agafen ganes de fugir i deixar enrera aquesta colla de VIVIDORS. Visca la Republica Catalana Independent! Ja triguem massa!

Roser Caminals
Roser Caminals
04.08.2020  ·  16:06

No puc vaticinar si Espanya serà república o no, però no m’estranyaria que l’estat espanyol faci ballar la possibilitat davant dels ulls de qui encara creu que hem de reformar Espanya per encaixar-hi. Així ho creuen els que opinen que el bascos ho han fet millor, sense entendre que comparen peres i pomes. No ens deixem enlluernar. Ni Espanya és reformable ni ens pertany la tasca.
Al congrés fundacional de JxCat el President Torra va dir que la independència no és sols una causa justa, sinó una causa necessària.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
04.08.2020  ·  16:08

En els darrers 3 anys em tingut oportunitats a cabassos x enfonsar el R78

El problema es que ERCastellana i JXCAT es barallen x les engrunes autonómiques, competeixen, enlloc de cooperar…

…. i si és impossible que ho diguin. Fins ara ho sembla que són incapaços de treballar units x la independéncia

PAU BOLDU
PAU BOLDU
04.08.2020  ·  18:16

Erc fa regalar UN GOBIERNO A ESPAÑA. sens dubte un acte de traicio extrema a Catslunya i als Catalans. Juan Carlos esla constitució o prostitució del 78, i fotre fora aquesta banda es lluitar per la independencia, i erc callada i ajudant al franquista Sanchez, el caufillo dels borbonics i criminals

Joan Ortí
Joan Ortí
04.08.2020  ·  19:23

Els quaranta cinc anys de dictadura borbònica, desprès de quaranta anys de dictadura franquista, és fàcil d’entendre que els sistema polític de l’estat espanyol està podrit de soca- rel. Catalunya s’ha de deslliurar el mes aviat millor d’aquest femer irrespirable.
Reformar l’estat espanyol al marge de interpretar que gairebé es impossible, no es cosa nostre.
Construir un estat ètic, democràtic i transparent es una feina que hem de fer entre tots per tal que la futura república catalana, neixi impregnada d’aquests valors. De res servirà si tenim una república però el seu sistema polític segueix impregnat de tots els vicis dels nostres colonitzadors que durant els darrers vuitanta-cinc anys ens han transmès.
A partir d’avui mateix “seguem cadenes”, bon cop de falç.
Exacte! No és tracte de cantar l’himne nacional, és tracte segadors de portar a la practica el nostre cant.
Molt d’actod amb l’esditorial, que el rei emerit no ens distregui.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes