
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Felipe de Borbó visitarà avui Poblet. Com ja va passar a les visites recents a València i Palma, el passeig del rei espanyol té un perfil que no pot ser més baix. Faran un volt un dilluns al matí per un lloc tancat, allunyat de les grans ciutats, al qual arribaran segurament volant i sense tenir contacte amb la població local. Aquesta gira patètica que fa el monarca està pensada per les televisions del règim, que com el vell NODO busquen els millors angles i intente fer veure que tot plegat és el que no és. Així i tot, a Poblet es trobaran segurament amb protestes i amb una forta sentor, facilitada amablement pels pagesos de la zona, segons que m’expliquen.
És evident que la monarquia espanyola està en caiguda lliure. Tant, que ja hi ha qui intenta preparar escenaris postmonàrquics que miren al mateix temps de perpetuar el règim del 78, malgrat que la corona n’és l’eix central i el pilar bàsic. En aquest sentit, és evident, no se li pot escapar a ningú, que la monarquia és un problema greu per a nosaltres i també per als espanyols. Però alerta amb perdre la perspectiva: la monarquia és un problema, però no és pas el problema.
D’això ja n’hauríem d’estar escaldats, si més no, els qui tenim una certa edat i memòria. Recorde que Joan Fuster en contava una anècdota significativa. Explicava que va anar a Madrid a un d’aquells grans concerts de Raimon, durant el final del franquisme, i el van fer seure en unes cadires especials reservades per a tota la troupe de l’antifranquisme, platajuntas i coses d’aquelles. Li van tocar de companys de platea líders que aspiraven a ser-ho en un futur, però que encara eren, en aquell moment, simples persones perseguides pel règim. Amb ells hi va estar parlant més o menys amenament fins que, en un moment determinat, quan va treure la qüestió de l’autonomia, va quedar sobtat en observar la reacció dels interlocutors: ‘Ah sí, sí, ja us concedirem l’autonomia als catalans…’ ‘Concedirem!’, explicava Fuster amb grans rialles i remarcant les síl·labes del d’aquest verb tan significatiu. Personatges que tenien un peu a la presó es permetien de ‘concedir-nos’ l’autonomia com si ells foren els propietaris de res i l’autonomia fos un favor, i no un dret. Fuster encara reia més fort, s’indignava, en realitat, quan explicava que quan els va replicar que ell era valencià i que tot allò no era tan sols cosa de ‘concedir’ res al Principat, el nerviosisme dels aspirants a regents pujava d’uns quants graus, molts, i la incomoditat es feia més que manifesta, fins a obligar al silenci.
Quan va morir Franco se’ns va dir, ens van dir, que el problema de l’Espanya unitarista i supremacista era el general mort, no pas la mateixa Espanya ni el nacionalisme. Que ens esperava un futur de concòrdia, respecte i felicitat. Avui sabem que això era una mentida de l’alçada d’un campanar. És veritat que ho podíem haver sabut ja aleshores, només que haguérem escoltat atentament els vells republicans dels anys trenta. Però la distància biogràfica i la transformació de tot era tan gran que semblava difícil creure que no anava a canviar res. Recorde, en aquest sentit, l’estupor que vaig sentir la primera vegada que em van explicar que la república espanyola va deixar caure Mallorca en mans de Franco per tal que no caigués en mans de la Generalitat de Catalunya i les seues tropes –cosa que s’explica a la perfecció en aquesta entrevista a Gonzalo Berger–, i el relat que em van fer tot just l’any passat a la Ciutat de Mèxic quan vaig demanar visitar el Café La Habana, centre de trobada dels republicans exiliats després de la derrota del 1939, i allà em van narrar de quina manera tan hostil els represaliats republicans espanyols es malfiaven dels seus companys catalans i seien sempre en taules separades, mirant-se’ls de reüll.
No fotem, doncs. La monarquia és un problema i cal eliminar-la. Però el problema, el problema amb majúscules, el problema que causa presos i exiliats, persecució policíaca i resistència i ens obliga els catalans a lluitar per la llibertat més bàsica encara el 2020, aquest problema no se solucionarà, com si fos un miracle, amb la caiguda dels coronats. Aquest problema només el solucionarà la independència i, si ho volen després, amb l’establiment d’unes relacions normals i decents, dignes, no de superioritat ni rapinya, entre totes les nacions que convivim a la península Ibèrica. N’estem avisats.
49 comentaris dels subscriptors

Matilde Font
19.07.2020 | 22:06
Quanta raó tens, Vicent. L’únic que ens alliberarà als catalans és la independència. Si els espanyols volen mantindre una monarquia, és el seu problema.

Josep Planas
19.07.2020 | 22:34
Crec que falta un “no” se solucionarà, a la caiguda dels coronats. Si no, no s’entén.

Josep Usó
19.07.2020 | 22:37
La monarquia, com segurament la pròpia Espanya està en caiguda lliure, però som nosaltres qui hem de deixar el vagó que s’està estimbant. O caurem amb ells. I no ens volen. Mai ens han volgut. Sempre que tenen oportunitat, ens ho fan saber.

Victor Serra
19.07.2020 | 22:46
Tens tota la raó. Però de moment si podem ajudar a fer caure la monarquia i a aquest totxo perillós de Felip VI, no hem de desaprofitar l’ocasió. Els altres problemes ja els resoldrem quan poguem.

jaume vall
19.07.2020 | 23:11
“Aquest problema només el solucionarà la independència i, si ho volen després, amb l’establiment d’unes relacions normals i decents, dignes, no de superioritat ni rapinya, entre totes les nacions que convivim a la península Ibèrica. N’estem avisats.”
Val, aquí també tenim un problema. L’egocentrisme d’un líder polític, que utilitza el “jo” contínuament, massa. Que va una mica llançat dialècticament, sobrat, que parla de incloure més gent (dels que encara no han demostrat ganes d’independència) mentre desfà ponts entre els que ja han demostrat ganes d’independència. Massa messianisme, massa voler treballar pel benestar de la gent, per complir el mandat democràtic, però de moment continuar deixant-se entabanar pels líders espanyols actuals, que com històricament ens han entabanat.
Ell està aquí per ajudar. Potser la millor ajuda seria “fer un pas al costat” si ha demostrat incompetència, enveja, innocència i sectarisme. Si el seu home de confiança a Madrid és en Rufián, si el seu successor és el Aragonés, potser es pot començar a parlar de fracàs.
I a part d’això, sí, l’editorial té raó, l’estat espanyol és rapinyaire, i necessitem la independència. Així com necessitem menys vedettisme, menys tics espanyolistes. Més discreció, col·laboració, més civisme.

JOAN RAMON GOMÀ
19.07.2020 | 23:54
Dons per mi la monarquia espanyola no és cap problema. De fet, com més corrupta, malcarada i maleducada sigui, millor.
A totes les guerres, com pintjor per l’enemic, millor per a tu. La monarquia és dolenta per Espanya, per tant, és bo per Castalunya que els espanyols tignuin una monarquia corrupta i hereva del franquisme.
N’haureim de prendre bona nota. Una cosa és que al carrer ens manifestem contra Borbó, i un altre de molt diferent és que fem res per ajudar Espanya a desempellegar-s’en. És problema dels espanyols i nosaltgres no hauriem de fer es per resoldre el seu problema.

joan rovira
20.07.2020 | 00:00
Feia l’editorial del divendres: “Ells no controlen el seu estat, però nosaltres no controlem els nostres polítics”. I el d’avui: “La monarquia és un problema, no pas el problema”.
Totalment d’acord. Perquè la qüestió, és que qui controla els nostres polítics? I els col.legis professionals, les cambres, les universitats, sindicats, premsa, etc.?
Llavors, si no escolten el mandat democràtic, vol dir que comparteixen amb els partits espanyols el sistema colonial, de sotmetiment i control dels ciutadans?
Així com, el seu sistema de valors basats en la cobdícia, el clientelisme, el nepotisme, l’endogàmia? Quan denunciaran públicament que som una colònia?
A què esperen per fer una nova Llei electoral amb llistes obertes? Nova Llei de la Funció pública professional? Nova Llei d’Universitats amb objectius? Etc.
Com les decisions econòmiques es prenen fora del Parlament – AMB, CZF, Turisme, Fira, etc.- a què esperen els polítics catalans a explicar públicament que votem a qui no mana?

jordi Rovira
20.07.2020 | 00:12
Senyor Vall, de parer tothom té el seu. Això que a vostè li sembla; està molt bé per a vostè. Més quan el tema de l’editorial d’avui va d’una altra cosa. El que fa, és tant com feia aquell mestre “tites” en forma d’escrptor i famós, amb la fórmula: que parlin del què vulguin vostès, que jo parlo del meu llibre. Simplement manca de mètode, desconeixement de tot rigor analític; i molta voluntat de prejutjar ben amanida amb mala bava.
Per la resta els dies de descompte de la monarquia, i la mort del llegat polític de l’emèrit, no ens han d’allunyar del nostre objectiu: la independència. No ho han de fer, ara que al bell mig de la batalla contra la pandèmia, estant polint la carcúndia borbònica.
Un pas més que ve a complementar allò que la última editorial ja anunciava: ells no controlen el seu estat. Ara només ens falta saber qui pugna per controlar aquest estat. Deu ser per això la reflexió estratègica de: … nosaltres no controlem els nostres polítics. Deu ser per un no fos cas de deixar passar una oportunitat com la que sembla pot venir.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
20.07.2020 | 00:44
Ben mirat, sembla, estan fent una ronda d’acomiadament pels nostres Països i d’altres seus.
Per mi, España pot continuar així de retrògrada, exòtica, inquisitorial, malgirbada, medieval, tafura, mentidera, estafadora, repressora, dinovesca, etc.
És més, fruïsc d’un veïnat així: em fan sentir-me mitjanament civilitzat i pertanyent a una societat avançada pròpia del SEGLE XXI.
I com a desig, penque i pregue fort perquè algun dia, tal com fan els nerlandesos des d’antic, que no obliden llur “història compartida” amb españa, fer-los passar per l’ull de l’agulla amb un posat seriós i mig burleta ridiculitzant-los, tot fent-los la “torna” amb escreix de les malvestats produïdes pels Tércios castellans -també coneguts per Españoles- tot i que hi havia al capdavant un Álvarez de Toledo i, també, com no?…un renegat col·laboracionista nostrat de nom Recasens.

Gemma R.
20.07.2020 | 01:37
Ho tinc claríssim, els espanyols porten a l’ ADN escrit el menysteniment i la total incomprensió volguda i buscada cap als catalans. Volen Catalunya sense catalans. Sóm una nosa perquè per ells sóm els nadius d’ una colònia. Azaña ja dèia que s’ havien equivocat 200 anys enrere no aniquilant-nos del tot, i q per enmendar aquell error, ara només es podía bombardejar Barcelona cada 50 anys. I això és el que porten dins dés de fa massa segles. I nosaltres sempre pensem que han de canviar per força, i que en aquesta nova conjuntura ho faran si o si. Que veuran que nosaltres no tenim res en contra seu, només volem conservar la nostra identitat, i tenir autonomia per auto-gestionar-nos, que no demanem res de l’ altre món i que ara sí que ho comprendran. Però no ho faran. Fa 300 anys que creuen que van adquirir aquestes terres i que són seves. I nosaltres els fem nosa. Aquesta és la pura realitat de la societat espanyola i el mecanisme pel qual la catalanofòbia ha passat de pares a fills. I això no vol dir que vagis a treballar a Madrid i et tractin bé com a individuu, només faltaría. És com a col.lectiu que ens odien. Agradi o no als espanyolistes catalans. Per això només podem marxar. El tracte mai serà just i respectuós, sigui quina sigui la forma del seu Estat.

Josep Gualló
20.07.2020 | 02:44
EL PROBLEMA ES DIU ESPANYA
A mi ja m’està bé que els camps del voltant del monestir facin pudor de fems acabats d’escampar. Però el Borbó des del aire no la sent.
Ja m’està bé que un bon grapat gent li dediqui cantis de “lloança”. Però el Borbó des del aire no els sent. I els del NO-DO, diran que certament son de lloança.
Jo hauria preferit un bon Tortosa.
Estic totalment d’acord Vicent que el problema no és la monarquia. Parlaré d’un fet diferent del que parles tu de Joan Fuster. D’un fet que tu segurament no parles perquè ja és conegut per tothom. De totes maneres, per si algú no el recorda el repetiré.
El 14 d’abril de 1931 despres de que Esquerra Republicana, guanyes les eleccions municipals, Lluís Companys va proclamar la República des de l’Ajuntament de Barcelona i immediatament Francesc Macià, va proclamar la República Catalana Independent, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya.
El Borbó Alfons XIII, aquella mateixa nit va fugir cames ajudeu-me. A Madrid es van afanyar a proclamar la República Espanyola i van obligar a Francesc Macià a incorporar la República Catalana a la República Espanyola, sota severes i creïbles amenaces. Francesc Macià va dir plorant que aquell havia sigut el dia mes trist de la seva vida.
No ens enganyem. La monarquia és un problema però no és el problema. L’autèntic i gran problema a vencer es diu estat espanyol.
Si us plau! Gent d’ERC, retorneu als vostres gloriosos origens i deixeu de fer rucades. Catalunya us necessita. Recordeu qui sou i d’on veniu. No ens deixeu a l’estacada. No defugiu la vostre responsabilitat.

JORDI PIGRAU
20.07.2020 | 02:56
L’únic comentari amb una mica de cara i ull es el del Sr Victor Serra

Joan López
20.07.2020 | 06:43
Avui totalment d’acord amb vosté sr Partal,afegiré un comentari del sr Junqueras de dissabte nit al FAQS: ERC no pactarà amb al psoe. Qui es creu aixó,després de veure tot al que estem veient.

Carme Perello
20.07.2020 | 07:01
ja cal que els hi insisteixis a tots aquests polítics que s’ho repensen en plantejar-se un pont amb ezpaña.
als catalans ho tenim claríssim;però sembla que als que els hi hem posat elnostre futur a les seves mans, els hi estan ballant una lambada “ben apretujaos”.
Ostres¡¡¡ si és així: que fàcil i simples que són¡¡
Per favor…aixequeu el cap d’una vegada, i sense por que us engarjolin també, plantegeu el que volem:
Noeleccions, sinó INDEPENDÈNCIA.

Jordi Torruella
20.07.2020 | 07:14
Sembla mentida que s’hagi de dir una cosa tant òbvia però veient certs medis de comunicació… Ja fas ben fet de recordar-ho.

Oriol Roig
20.07.2020 | 07:39
Espero que no el treguin el rei. Tot plegat només serviria per marejar la perdiu 5 o 10 anys més i per convèncer fer creure part del personal que això d’Espanya té solució.

jaume alcacer
20.07.2020 | 07:42
El Pla ja ho deia , el mes semblant a un espanyol de dretes , es un espanyol “d’esquerres”, i aixo no canvia mai

Jaume Riu
20.07.2020 | 08:15
No ens equivoquem d’enemic.
Els que pensavem que amb la mort de Franco esdevindria la democràcia vam cometre una errada descomunal. Ben cert.
Per això, els vells n’hem après i ja sabem que els esdeveniments “no vénen”, sinó que s’han de construir.
L’objectiu és fer un estat independent en forma de república, això sí, però primer independent.
Intentem pensar sense tenir en compte com ens han dit (els partits polítics) que s’han de fer les coses.
Molt oportuna la reflexió, Partal. Gràcies.

Albert Miret
20.07.2020 | 08:22
És ben cert el que dius, Vicent, però en realitat és una peça principal del franquisme que cal fer caure tant com puguem. Encara no serà la solució, cert, però serà com voler fer funcionar una màquina sense una peça essencial. Per això maten el vell, però defensen el jove, per a conservar la baula que uneix les diferents bèsties. Per aquí començarà la desfeta, perquè diluirà la fictícia “unidad de españa”, i començarà l’autèntica a guerra pel poder que ja han iniciat vox i pp contra els altres feixistes del Psoe. Com a la postguerra, les diferents branques exerciran tota la seva mala llet contra elles mateixes, i això sí que marcarà el final de l’aberració d’un “imperio” imaginari que mai va arribar a ser-ho perquè sempre es va mantenir exclusivament per la força bruta i la mentida i mai per la intel·ligència. Tot això a banda i sense menysvalorar la intervenció dels homes negres al govern de Madrid, que den obligar a racionalitzar el circ que s’han muntat i que ja no és admès ni a Europa ni arreu del Món.

Josep Ramon Noy
20.07.2020 | 08:24
D’acord, Partal. Tens tota la raó. Paradoxalment l’extrema dreta espanyola des de sempre és antimonàrquica. Personatges com Aznar somnien en derrocar la monarquia per ser ell president de la república, i fer el que li sembli; o posar-hi un general que faci dòcilment el que li convé pels seus “negocis”…Per això els “socialistes” espanyols són des de fa molt temps la millor defensa de la institució monàrquica: perquè així poden gaudir de un petit poder i de les engrunes dels dits “negocis”. No ens enganyem: sense monarquia el “deep state” seguiirà manat i fent el que vulgui. I els catalans a callar i treballar: seguirem sent colònia!

Pep Agulló
20.07.2020 | 08:31
EL PROBLEMA ÉS SEMPRE ESPANYA…
Sembla evident que la monarquia és només el fermall de l’Estat. És més important que un simple símbol, però pels catalans no és “el” problema perquè el règim neofranquista, el vehicle del nacionalisme castellà, es pot ben bé mantenir sota una república espanyola com explica l’editorial i en tenim exemples històrics a gavadals del nefast republicanisme espanyol…
Únicament la independència, certament, perquè és la nostra victòria en aquesta lluita d’identitats nacionals. Que d’això es tracta. O ells o nosaltres.

Martí Zamora
20.07.2020 | 08:42
El pilar de la monarquia s’esfondra. Doncs hem de preparar la resta de pilars perquè quan la monarquia caigui, s’acabi d’esfondrar la resta del règim.

Cèsar Aparício
20.07.2020 | 09:05
Espanya necessita desempallegar-se de la monarquia (i de tants altres mals costums); els Països Catalans necessitem desempallegar-nos d’Espanya. És qüestió d’higiene.

Montserrat Puig
20.07.2020 | 09:06
Totalment d’acord amb l’editorial.
Nosaltres no tenim rei.
Ens cal lluitar per la Independència, que ens durà automàticament a una república. La nostra.
La dels españols se l’han de de guanyar ells. Però tinc molt clar que si España arriba a ser una republica serà tan beligerant contra Catalunya i tots els Païssos Catalans com la monarquia.
Únic objectiu i única solució: la Independència.

Josep Salart
20.07.2020 | 09:06
D’acord amb l’editorial.
Crec que el problema gruixut que tenim els catalans ( els españols, no ho sé) es diu Oriol Junqueras.

Pauli Morer
20.07.2020 | 09:29
Es bastant clar que una república espanyola seria tan o mes anticatalana que la monarquia, es la societat espanyola la que empeny la monarquia contra els catalans, i tenint en compte la seva manera de ser, i fer, i a les urnes em remeto, la “nova” república seria com les bananeres o les ex-soviètiques, de tot menys democràtica.

PAU BOLDU
20.07.2020 | 09:53
Josep Salart, en Junqueras es el seu principal Salvador, la tauleta pel genocidi definitiu dels catalans. Sempre un català traidor es el gran aillat dels genocides espanyols

Francesc Planas
20.07.2020 | 10:06
Benvolgut director,
Moltes gràcies per l’editorial. És molt, molt oportú.
De fa temps que temo la caiguda de la monarquia i que ens enganyin (alguns es deixaran enganyar amb molt de gust) amb una repetició de la II República Española, ara la III, però igual de nefasta per als nostres interessos.
Moltes gràcies, doncs, benvolgut director. Llegir-vos és un consol. (Quina diferència amb l’entrevista al Sr. Mas-Collell. Quin disgust que vaig tenir.)

Javier Baena
20.07.2020 | 10:31
Bon día tinguem!! He intentat contestar l’escrit de l’Oriol Izquierdo, aquí el teniu si no l’heu llegit encara: https://www.vilaweb.cat/noticies/horitzo-17-de-setembre/
Es exactament el que penso i estic molt content de veure que mes gent ho veu clar… per a mi es com aquell qui amenaça de mort i l’altre salta per la finestra per a que no el matin i es suïcida… al menys que es taquin les mans… si tenen el poder o se l’han agafat de convocar ells, els togats, les eleccions al Parlament saltant- se les lleis, doncs que ho facin i que es vegi clar… estimat MHP president, aguanti i que el destitueixin ells… que s’embrutin les mans encara mes… i després nosaltres a votar una altra vegada unes eleccions illegitimes convocades per uns jutges de Madrid… això es eixamplar la base…

Josep Bargalló
20.07.2020 | 10:35
És exactament el que pretenien els de la caverna i clavegueres d’estat amb la finalitat de camuflar els afers de la corona i distreure els seus efectes i critiques, i el rei s’ha prestat aprofitant els rebutjos agressius, no violents d’una majoria de catalans que aquesta visita provocarà.

Salvador Aregall
20.07.2020 | 10:46
La monarquia és la manera de perpetuar els privilegis de les famílies espanyoles que manen, extreuen el beneficis i empobreixen la resta de l’estat des de fa més de 300 anys. També podríem dir que el règim del 78 és la continuació o la versió 2.0 del franquisme. Sembla que la locomotora espanyola està arribant a una nova cruïlla històrica. La monarquia cau, no hi ha manera de salvar-la, la crisi econòmica i social que ja veiem davant sense poder escapar-nos, com un tsunami, s’endurà el país que hem conegut fins ara. Cal ser intel·ligents i clarividents. Aquests borbònics del segle XVIII, XIX, franquistes del segle XX i constitucionalistes del segle XXI tenen un salvavides, la república espanyola!, la que va deixar caure Mallorca com explica en Partal -hi ha més exemples a la guerra civil- la que va retallar l’Estatut de Núria. Ara no podem ser altre cop ingenus. Caiguda de la monarquia, crisi i descomposició de l’estat. Aquesta és la nostra oportunitat.

Albert Ventura
20.07.2020 | 11:20
Doncs els espanyols seran com son pero nosaltres som uns rucs de tres parells. Hi ha un slogan mes idiota que aquell de la guerra on es deia que defensar Madrid es defensar Catalunya?. Sembla que han passat 84 anys pero no ens en hem mogut ni un mil.limetre.

Francisco Sempere
20.07.2020 | 11:21
Totalment d’acord amb l’editorial i afegir que tinc la mateixa malfiança dels “republicans” espanyols com dels monàrquics, perquè per a tots/és ells, per sobre de tot està la unitat d’Espanya i el castellà.
Una petita observació sobre el que diu Gemma, el del “bombardejar Barcelona cada 50 años” es l’Espartero al segle XIX.
Bon dia i salut!

Gaspar Coll
20.07.2020 | 11:26
Totalment d’acord Vicenç, la caiguda la dla monarquia no garanteix la llibertat dels Països Catalans. Cal afegir als exemples que poses sobre la animadversió catalna del republicanisme espanyol, els fets dels 6 d’octubre de 1934 i l’empresonament de tot el govern de Lluís Companys. La ruptura democràtica amb el tardo franquisme pot passar per la caiguda de la monarquia però no la garanteix. Només l’assoliment de la independència ens farà liures i sol·lidaris amb la resta de pobles ibèrics.

Lluïsa Miret
20.07.2020 | 11:56
Vicent, d’acord totalment, però estaria molt bé eh?

Robert Joan
20.07.2020 | 11:57
Una altra anècdota significativa. El Sr(?) Camacho (el del jersei de coll alt rodó i la causa 1001) està discutint a Madrid qüestions sindicals amb les delegacions territorials de les CCOO. La delegació valenciana fa una tímida petició de reorganització territorial un xic més flexible que deixi enrera l’estalinisme que regeix l’organització. El Sr(?) Camcho diu alguna cosa com: “Joder! no teniamos bastante con los catalanes que ahora salen estos tambíén!”.
He cercat la referència exacta però no l’he pogut trobar. SI algú la té, li agrairia que la fes pública.

Agnès Buscart
20.07.2020 | 12:00
Gràcies Partal. La llum que dones amb en Fuster….i què ens passa?
Sí, mai havíem fet i set tan a prop…però encara hi ha por que fa dir
que no ens “concediran”—
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ramon Feixas
20.07.2020 | 12:02
Una de les provocacions d’un torero més ovacionades consisteix en posar-se de genolls a terra davant del toro per així demostrà la seva perícia en provocar ai burlar, ja que no es por entrar a matar en aquesta posició. Un exemple polític de l’orgullós imperi en aquest sentit va ser com varen tractar ETA en en canvio de vestit del franquisme que s’anomena transició. Varen concedir un tracte econòmic molt especial i avantatjós al país basc fent que en el propi país basc un s’hagin lucrar llargament i els altres les hagin passat molt punyeteres a la presó o aguantant la tortura per fer-los confessar allò que potser ni tan sols havien fet havien fet, o simplement per dimonitzar i i aplicar escarment que vol dir fer por a la societat.
El brau català pacifista està en una altra galàxia cultural en referència respecte a la rabior i ànsia de vassallatge del poders espanyols de base franquista, d’ovació a la burla provinent de les provocacions. És per això que si el brau no treu prou agressivitat, que es necessita per provocar l’ovacoió ” a por ella” aleshores per Catalunya ni pa castigar a aquesta nació a treballar per pagar descomunals costos de la repressió que de la mateixa ciutadania n’és víctima. Una humiliació provocadora que toca el moll de l’os d’aquest comportament, és arribar a l’extrem de portar a la presó o a l’exili als propis representants polítics escollits democràticament així com els activistes culturals més generosos en defensar la cultura i també apallissar persones totalment indefenses i pacífiques. Tot això perquè les víctimes es varen negar a la confrontació violent i a fer tumult a les manifestacions que tanta tècnica tenien per provocar. D’aquesta manera s’han vist obligats a castigar amb abús de poder flagrant, sense que puguin donar raó que no sigui les que donava Neó, el tribunal de la inquisició, els fiurs dels senyors dels remences i tot el reguitzell cacics que, de la crueltat n’han fet exercici del poder. No han superat culturalment la deixadesa humana del militarisme i de basar el comportament humà en el càstig.
El vestit que l’orgullós imperi provocador va estrenar a l’any 39, al 75 es va de canviar per desgast i manca d’higiene. Però enlloc llençar-lo es va guarda on es guarda allò més protegit per les institucions. El vestit nou no era cap meravella que era una disfressa d’estat de dret democràtic, però obria la porta a que la societat amb maduresa cultural s’ocupés de posar un vestit de democràcia més real o que caminés a porta ranca amb una constitució que només tenia pares. No tenia ni mares ni germans. Els més interessats en fer´la servir com a arma de repressió solen de dir “que nos la dimos todos”. Però s’esdevé una immensa contradicció. Aquest “todos” són només ells que se la varen donar com a arma per sotmetre els altres, o bé en l’expressió “todos los españoles” hi entra tothom? Així aquest expressió és una mica com el terme cardar que pot voler dir una immensitat d’accions. Ho fan servir sempre segons la seva conveniència.
Com s’ha administrar el tema del vestit nacional deixant a part la bandera que es “muere besando”? Doncs els sagrats guardes de les intitucions de l’orgullós “imperio” tenen ben guardat i cuidat el vestit dels ” 25 años de paz i quan els hi convé n’agafen un pedaç t per tapar els estrips apareguts gràcies a la corrupció i l’ingent malversació per castigar i reprimir de forma exemplar i que la por fructifiqui impedint la llibertat de la gent honrada.
Per lògica cada dia hi ha d’haver més catalans que vegin que a la independència no s’hi port anar plantant cara amb els mateixos valors que els que tenen el monopoli de la violència i que estan extremadament afamats de càstig i venjança. El camí és, sense cap amena de dubte cultural.El camí és no caure en la trampa de la divisió dels catalans en allò que és essencial i comú. De la mateixa manera que es va salvar la nostra llengua durant l’època catacúmbica franquista. Si el camí emprès és clar i net de base humanista, la ciutadania del paisos catalans farà irreversible el teixir un nou vestit molt pràctic que tots aquells que d’alguna manera són víctimes per haver defensat la cultura i democràcia a partir de 1-O ja han posata fil a l’agulla.
D’entrada una monarquia respon a necessitats socials que queden molt enrere en el temps, però, si un país es permetre de mantenir un antigalla com a objecte simbòlic, tantes coses hi supèrflues que la gent es permet, però en el cas del gloriós “imperio” té el paper d’enganxa entre franquisme amb Franco i franquisme disfressat de democràcia. L’abús del poderós en un règim autoritarista no es considera corrupció sinó estri per guanya medalles. Aleshores és de bon entendre que la construcció cultural i social més exquisida sigui perseguida pels alts tribunals mentre que la repressió i corrupció sigui protegida i guardonada de tala manera que llueixi tant en la penja ralla davant els pits dels més immunes que administren la llei la força.
La independència no sabem quan arribarà. El desgast de l’orgullosa corrupció i autoritarisme del gloriós imperio que cada dia fa més insostenible la justificació de les seves accions, és un element que va tenir molt de protagonisme el 2017. Per part dels catalans la determinació va ser bàsica en aquell moment per obrir l’esquerda i va provocar molts patiments per mules sorgides treball. Però és evident que determinació no es pot confondre en enfrontament en els termes en els que busquen enfrontament els integristes espanyols. Ara depèn per la part catalana de la persistència i complicitat, sense que importi qui fa el pas endavant o qui està més encertat en l’estratègia. Té importància e n canvi la intel·ligència col·lectiva que és evident que hi és. Si no hi fos no hi hauria hagut urnes als col·legis el 1-O. La intel·ligència no vol dir repetir allò que ja es va fer. Entre altres coses, per exemple, una necessitat evident social a arreu és que les votacions siguin telemàtiques. Una altra necessitat de l’espècie és per exemple, és que el comportament humà s’aconsegueixi per cultura. Que enlloc de mantenir una estructura tan ruïnosa con els aparells de càstig ( encara que aparentment la recaptació per multes pugui sembla benefici per l’estat. Imaginem-nos que un multimilionari s’adoni de com és d’absurda aquest seva malaltia acaparadora quanta a gent de la classe humil que acaben delinquint tindrien un comportament correcte!. A un gat que es mossegui la cua el que cal és fer-li entendre que aquella cua és ell i gual que el que té la malaltia de la usura importa que entengui que als pobres que asfixia son espècie humana com ell mateix i molts amb una capacitat d’aportar avenç a l’espècie que no es por desenvolupar precisament per no ser prou egoista. Si la societat avança els reis passaran a ocupar el seu lloc com han fet els faraons per procés natural. I el militarisme al seu darrer, tot i que desgraciadament es poden manifestar mils de milions de persones contra una guerra i malalts d’obsessió bèl·lica tirar-la endavant amb tota impunitat fent que el perdedor de la guerra sigui jutjat per crims de guerra i titlla de terrorista per haver-se defensat. és una perversa consciència social incapaç de moment de fer un pas endavant. El monopoli de la violència segueix en mans de de gent greument malalta pel que fa a consciència d’espècie. En és molt clar que una monarquia actualment vol passar de ser una peça de museu que només fa inauguracions i carallades la cosa es complica.

Francesc Font
20.07.2020 | 12:02
A l’actuació del govern de la República amb l’expedició a Mallorca, que no era “catalana”, tal i com el govern republicà va voler interpretar, cal afegir la mitificada Batalla de l’Ebre. Una batalla que mai no s’hauria hagut de celebrar. Llegir el llibre de Jorge M. Reverte, “La batalla del Ebro”, partint no tant en relats individual més o menys heroics o dramàtics, que n’hi ha, com de documentació oficial, presenta un exèrcit, el republicà, poc preparat i deficientment armat, que s’enfronta amb un enemic que és tot el contrari. Però que a més, va ser abandonat, traït. L’aviació republicana que hi havia a València, va trigar moltíssim a donar suport, mentre que la nacionalista espanyola, incloent-hi l’alemanya, sí que van estar de seguida allà. A Extremadura, hi havia un fort exèrcit republicà. Havien d’atacar alhora creant així dos fronts, però es van quedar tranquil·lament en les seves trinxeres, la qual cosa va permetre Franco retirar tropes d’Extremadura i portar-les a l’Ebre. Sobren comentaris. Efectivament, el veritable problema que tenim no és ben bé, o solament, la monarquia

Josep Maria Martín
20.07.2020 | 12:24
La casta extractiva d’Espanya fa segles que viu de la perifèria i principalment dels Països Catalans.
Quan es va acabar l’expoli de plata decles colònies Americanes, Castella es va centrar en seguir robant Catalunya (SI, robant i extraient).
I el 1714 el rei castellà corrupte, Felipe V, ens va suprimir les nostres lleis i Constitucions catalanes.
Aquestes lleis encara estan suprimides ilegalment.
No hi ha cap solució possible sense la independència total i absoluta.
Recordem que la república espanyola va ser TANT O MÉS anticatalana que el regim postfranquista del 78.
Fa anys que repeteixo aquesta trista cançó a Vilaweb amb l’esperança de que una bona quantitat de catalans vegi la profunditat del problema.
NO TENIM LLEIS CATALANES i no tenim independència. Tot seguirà igual segles i segles sense lleis i sense llibertat mentre els “nostres politics” colaborin en la governabilitat de l’Estat paràsit espanyol.

Maria Angels Fita
20.07.2020 | 13:13
19 de juliol : VilaWeb publica l’entrevista “Junqueras descarta de formar cap govern amb els socialistes”
20 de juliol: VilaWeb NO publica res sobre la presentació del llibre de Puigdemont. I com que els lectors / suscriptors no llegim ni ens suscribim només a VilaWeb, trobem en els altres diaris informació i resums acurats que confirmen el que molts (moltissims) pensem: un panorama molt llastimòs del comportament de ERC durant 2016 – 2017
No hase falta desir nada más.
O potser si: quina llástima! i quin greu que em sap !

Roser Caminals
20.07.2020 | 15:36
No puc estar més d’acord amb l’editorial.
Tal com diu el Vicent, estem avisats. Que no ens agafi desprevinguts si la “taula de diàleg” ens ofereix el sacrifici de la monarquia com a solució per a Catalunya. És un preu que estan disposats a pagar i que nosaltres mai hem d’acceptar. Pot ser la solució pels espanyols, però no pels catalans.

Francesc Minero
20.07.2020 | 16:35
A tot allò , recordo la cantarella que uns manifestants a la cruïlla Passeig de Gràcia/Aragó dedicaven a un despistat amb la bandera republicana espanyola la tarda del 10/07/2010: “la bicolor i la tricolor la mateixa m…. són”….doncs això, aquest és “l’entusiasme” que hem de tenir per la seva república. Nosaltres per a la nostra.

Juan Martin ALEGRIA
20.07.2020 | 17:07
És un comentari “fora de tema” però com que regularment hi ha comentaristes que fan referència a la qüestió que Catalunya no té un concert econòmic com el del País Basc, indique l’opinió de Pedro Luis Uriarte (ex-Conseller d’Economia del Govern Basc) que fou el negociador del concert basc amb la Cort del Regne durant la transició.
http://www.elconciertoeconomico.com/descargas/Parte-V/05-Titulo-V-Otras-negociaciones-en-1980.pdf
És curiós que 40 anys després no se sàpiga amb certesa la veritat d’aquest episodi nacional tan Galdosià. Però bé, si dos dies després de l’anunci de la Mònica Terribas encara no sabem quines són les raons de la seua decisió, això vol dir que l’establishment català no-unionista talla molt bacallà unionista i tot esdevé, una vegada més, desafortunadament, comprensible.
Ací l’enllaç a l’obra completa de Pedro Luis Uriarte que per dir-ho tot, políticament, no és sant de la meua devoció, precisament per la seua defensa del Concert Econòmic Basc com fita insuperable.

Jesús Albiol
20.07.2020 | 18:09
Té raó Vicent, és un problema, no EL problema, però crec que ara com ara és la baula més feble de la cadena de l’estat actual. Trencar-la pot esdevenir un acte democràtic de primer ordre i dur l’estat a aquest camp de joc. I aquí està tot per dir, especialment el referèndum definitiu.

Francesc Fortian
20.07.2020 | 18:53
El problema ve de lluny, el imperi espanyol amb l’excusa de la creu i la religió, es va dedicar a expoliar, massacrar i sotmetre totes les cultures que va trobar. El genocidi va ser complert, ara bé quan es va acabar el imperi i només es podia perpetuar si seguia explotant societats més productives, la Catalunya que va crear el imperi junt amb la Castella, es va convertir amb la seva mamella.
Mai, mai, hens poden donar l’independencia, ja que la Espanya que diuen protegir es una pura entelèquia. Aquí hi ha una Castella violenta, altiva, ociosa, i sense recursos propis, que necessita fagocitar la perifèria ibèrica per sobreviure.
Així que la Corona no es més que una manera d’exercir el control dels pobles que somet, però si no li serveig, ho serà una Repùblica. La qüestió es seguir vivint del treball dels altres, això si, contant sempre amb la col·laboració d’un exercit, una fe catòlica trasnoxada, i una sèrie de elits sense escrúpols.

Armand Gran
20.07.2020 | 19:01
Em sembla un error pensar que l’abdicació d’un Rei o inclús la vinguda d’una República pugui ser la solució dels problemes d’Espanya, quan el problema és molt més profund, és cultural. L’espanyol tòpic, per molts aparells moderns que hi tingui o que viatgi a l’estranger, encara està ancorat a l’edat mitjana, en una època en què les idees eren inamovibles i quan la realitat no s’adaptava a les idees prèvies, la realitat estava equivocada.
Manin les Esquerres o manin les Dretes, amb Rei o amb República, Espanya seguirà essent la mateixa. Una part tractant de viure bé a l’esquena d’una altra part i quan els que es diuen d’Esquerres creant interessos, passen a engruixir el grup de Dretes.

Ignasi Gálvez
20.07.2020 | 19:28
Idò esperem que quan Catalunya sigui independent, ens ajudi a les altres nacions dels Països Catalans a capgirar la truita amb l’estat espanyol, i ens puguem confederar juntament amb la República Catalana.

Josep Palou
20.07.2020 | 19:46
No només no se solucionarà sinó que ES COMPLICARÀ. Els borbons són una màquina de fer independentistes, mentre que la 3a república espanyola és el darrer recurs d’espanya per entabanar-nos, colonitzar-nos i espoliar-nos. Per qualque cosa fins i tot Vox no descarta donar-hi suport.
Una república amb F. González o Aznar de president? No, gràcies!!
S'ha afegit la noticia a Favorits