Què ha pogut ‘comprar’ Margallo per a frenar el procés?

Les greus declaracions de Margallo fetes dimarts al vespre han causat una gran polèmica i en generaran encara més. L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol, i actual diputat al congrés, es vantava a 13TV d’haver dedicat molts esforços a pressionar altres països perquè fessin declaracions en contra del procés independentista. I això, explicava l’ex-ministre, tenia un preu. ‘Ningú no sap quants favors devem per les declaracions que van fer’, deia.

Aquestes revelacions fan preguntar-se: Què va aconseguir ‘comprar’ Margallo? Algunes declaracions més o menys contundents. Com a conseqüència de la pressió espanyola, David Cameron, aleshores primer ministre britànic, va dir que una Catalunya independent sortiria de la Unió Europea i hauria de posar-se a la cua dels països candidats. També van aconseguir que l’ex-president dels Estats Units Barack Obama digués, abans de les eleccions del 27-S, que el seu país volia ‘una Espanya forta i unida’. Des d’Alemanya, Angela Merkel va dir que els tractats de la Unió Europea garantien la integritat i la sobirania dels estats membres i que compartia amb Rajoy que ‘la legislació nacional i internacional’ s’havia ‘de respectar’. I el secretari general de l’ONU, Ban Ki-Moon, va dir que Catalunya no estava en la categoria de territoris amb dret a l’autodeterminació.

Tots ells, però, van evitar de tractar més a fons la qüestió, argumentant que era un afer intern de l’estat espanyol. Margallo va dir que també havia viatjat al Vaticà. Les seves pressions, però, no van tenir gaire efecte i l’any 2014, i amb la prudència habitual, la Santa Seu no va voler posicionar-se en una qüestió que consideraven política. Es va limitar a fer una crida a la prudència i demanar respecte pel bé comú.

Els bàltics mereixen un punt a part. Margallo va afirmar a 13TV que hi havia hagut d’anar fins a quatre vegades per tractar el cas català. Hi ha uns precedents ben coneguts de tensió diplomàtica entre Espanya i els països bàltics, arran del suport al procés independentista de Catalunya. En una entrevista a l’ACN, Valdis Dombrovskis havia dit que no veia cap dificultat en el reconeixement formal d’Escòcia o de Catalunya per part de Letònia. En el mateix sentit, el primer ministre lituà, Algirdas Butkevicius, havia dit que Catalunya tenia el dret d’autodeterminació. Margallo va protestar molt, i fins i tot va convocar els ambaixadors de tots dos països a Madrid, però Dombrovskis es va negar a rectificar: ‘Vaig dir el que vaig dir sobre Catalunya i no em retracto.’

Arran d’això, es va engegar una campanya de difamació en contra, i Interviu va publicar un informe cintant la policia espanyola segons el qual Dombrovskis havia cobrat diners de la família Pujol en canvi d’haver defensat el procés sobiranista. L’oficina antifrau letona va desautoritzar aquelles afirmacions i va negar que hi hagués cap prova que suggerís el cobrament d’un suborn.

Quins ‘favors’ deu Espanya?
No se sap quins ‘favors’ deu l’estat espanyol i com els pensa pagar. El president de la Generalitat feia referència, precisament, a aquestes dues qüestions en unes declaracions molt contundents, en què també va demanar a la fiscalia espanyola que investigués les paraules de García-Margallo. ‘L’afirmació és molt greu. Exigeix que doni explicacions dels recursos usats, les promeses fetes i amb quina autoritat i legalitat les va fer’, va dir Puigdemont a Twitter.

Aquestes preguntes potser es podran arribar a respondre si Margallo dóna explicacions. El PDECat i ERC van anunciar ahir que demanarien la compareixença de l’ex-ministre al congrés espanyol. Caldrà seguir com avança la qüestió, però si bé els partits independentistes han criticat durament les paraules de Margallo, els seus col·legues del PP les han relativitzades de manera sorprenent –i fins a cert punt, preocupant. ‘Els ciutadans no entendrien que l’executiu no lluités per defensar la unitat d’Espanya’, va dir ahir la ministra de Defensa espanyola, Maria Dolores de Cospedal. I més enllà va anar l’actual ministre d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis. Preguntat per si mantenia la política del seu predecessor, Dastís va respondre: ‘Naturalment, continuo la seva tasca d’explicació, quan sigui necessària, de quin és l’ordenament constitucional i la situació jurídica a Espanya.’

I malgrat tot, la qüestió catalana interessa a Europa
El Parlament Europeu també ha estat un escenari de pressions per part de l’estat espanyol. El darrer cas fet públic va ser arran de la conferència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva. L’eurodiputat del PP Esteban González Pons va enviar una carta on demanava als seus col·legues que no hi assistissin, apel·lant, fins i tot, a l’amistat. Les pressions no van funcionar i la sala més gran del Parlament Europeu es va omplir de gom a gom per escoltar els dirigents catalans.

Malgrat les pressions, l’estat espanyol tampoc no ha pogut impedir que diverses veus a Europa mostrin la seva preocupació per la judicialització que fa de la qüestió catalana. Eurodiputats de tots els grans grups polítics del Parlament Europeu lamentaven fa poques setmanes la manca de diàleg del govern de Mariano Rajoy. En el mateix sentit es posicionava la fundació alemanya Konrad Adenauer, vinculada a la CDU d’Angela Merkel i molt important a Europa, i afirmava que l’estat espanyol no impediria la independència de Catalunya amb ‘jutges i policies’.

La qüestió del referèndum català tampoc no és aliena a Europa, tot i els esforços de l’ex-ministre i del govern espanyol. Diversos eurodiputats demanaven fa uns mesos que la Unió Europea ajudés en la qüestió catalana i afirmaven que el referèndum havia esdevingut ja un afer europeu. Fa poques setmanes, un vice-president del Parlament Europeu signava el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum i evidenciava la creixent preocupació a Europa per la deriva autoritària de l’estat espanyol.