Què es publicarà el 2023? Obres monumentals per a l’any de la consolidació

  • El 2023 literari arrencarà amb sèniors en plena forma, la incertesa per les dificultats de distribució i un nou mapa de forces i poder entre els grups editorials

VilaWeb
Sebastià Bennasar
30.12.2022 - 21:40
Actualització: 31.12.2022 - 05:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El panorama editorial català ha canviat molt aquests darrers anys i el 2023 ha de ser el de la consolidació del nou paradigma, després dels anys d’emergència sanitària causada per la covid-19. Per començar, hi ha hagut un reequilibri de forces. El Grup 62, totalment hegemònic ara fa cinc anys amb els seus segells estrella (Columna, 62, Empúries i Pòrtic), més les aportacions escadusseres però importants de Destino, té competència. D’una banda, el Grup Enciclopèdia, amb els segells Univers i la Galera, més la incorporació de Viena i la creació del nou segell Elàstic Books per a la literatura juvenil. D’una altra banda, la potència de la divisió en català de Penguin Random House, amb Rosa dels Vents, la Campana i l’adquisició més recent: la Magrana. A aquests tres hem d’afegir un nou grup, Suma Llibres, capitanejat per Ernest Folch, amb els segells Navona, Folch i Folch i Novum. Amb ells coexisteixen Nou Grup Editorial (Cossetània, Angle i Eumo); Ara Llibres, que acaba de fer els vint anys; les veteranes de l’edició, com ara 1984, Club Editor, Comanegra i la divisió catalana d’Anagrama, i tota la plèiade d’editorials independents com més va més consolidades, moltes de les quals han fet o faran enguany els deu anys de vida

Aquest nou panorama ha fet que comenci a haver-hi traspassos importants d’autors d’uns grups a uns altres i fitxatges d’escriptors que fins ara publicaven en editorials independents i que han passat cap als grups més potents. La incertesa de Sant Jordi es manté en l’horitzó més immediat després de la campanya aigualida de l’any passat a causa de les circumstàncies meteorològiques, i no sabem si a la primavera ja s’hauran solucionat les dificultats de distribució d’Entredós Logístics, que ja han fet perdre dues campanyes a la meitat dels editors, una situació que ha fet que alguna empresa sigui ara mateix al caire de la fallida. Sigui com sigui, la indústria del llibre no s’atura i tothom posa tota la carn a la graella perquè aquests tres mesos seran crucials per arribar ben posicionats a la Diada del Llibre i la Rosa.

Les commemoracions

Abans d’entrar en les novetats que ens esperen –amb un munt de grans noms tan de casa nostra com de la literatura internacional– cal recordar algunes commemoracions del 2023, encara que d’oficial solament hi ha el centenari del naixement de Josep Vallverdú, que si tot va bé es podrà celebrar amb el pare de l’entranyable gosset Rovelló en plena forma i en actiu. Caldrà veure qui entoma unes altres efemèrides importants, com ara el centenari del naixement de Jaume Vidal Alcover; el 125 aniversari del naixement de Josep Carner i el 150 aniversari de Gabriel Alomar, Josep Pous i Pagès i Juli Vallmitjana, i els 50 anys de la mort d’Eugeni Xammar. Això per no parlar del 600 aniversari de la mort d’Anselm Turmeda. Tots ells mereixen homenatges, reedicions, estudis, exposicions, conferències… Ja veurem fins on s’arriba, que no hem d’oblidar que és any electoral i hi ha comicis als municipis i també a la resta d’institucions valencianes i illenques.

I, és clar, això pot fer que alguns esdeveniments puguin canviar, moure’s de data, mudar de format o desaparèixer. No tenim cap mena de dubte que els editors volen participar com més va més en els esdeveniments de carrer i en com més fires millor per assegurar-se unes vendes directes que són més necessàries que mai després del desastre d’aquests darrers mesos. Així doncs, trobades com ara les diferents Viles del Llibre; fires com ara l’Indilletres de la Bisbal d’Empordà i la nova de les Preses; els Encontats de Balaguer i les fires del conte de Medinya i Vilanova i la Geltrú; les places del llibre al País Valencià i tants encontres més que han proliferat pel país tindran més requesta que mai, com també els festivals de novel·la negra que es fan arreu del territori i els dedicats a uns altres gèneres a Barcelona, com ara el de novel·la històrica i el de narratives no realistes. Esment a banda es mereixen fires com ara la Setmana del Llibre en Català i la fira Literal, propostes molt més que consolidades. I sembla que hi ha opcions que torni el Liberisliber de Besalú. Aquests aparadors seran imprescindibles per a poder exercir la venda directa de llibres, com també el reforç de les pàgines web de cada editorial.

Ara sí que convé de repassar tot allò que és previst que ens arribi. Cal destacar que hem fet solament una selecció de títols i autors que considerem imprescindibles davant l’allau de tot allò que vindrà, i que ens cal fer un esment a alguns projectes que han començat fa poc i que cal veure com evolucionen: Specula, el nou segell de ciència-ficció de Llibres del Delicte; i l’editorial Clandestina, que dirigeix Ilya Pérdigo i que s’ha quedat la col·lecció Crims.cat que fins ara editava Alrevés.

Sèniors i clàssics contemporanis de casa nostra

La llista d’autors d’aquesta categoria que treuen llibre els mesos vinents és formidable i dóna una bona idea fins a quin punt el 2023 serà un any important per a la literatura nostrada. Pep Coll continua fidel a Proa amb La llarga migdiada de Déu, on al llarg de més de sis-centes pàgines explicarà l’odissea d’uns adolescents per a fugir de la barbàrie nazi pel Pirineu. Ferran Torrent arribarà al febrer amb Memòries de mi mateix, a Columna, en què podrem conèixer els orígens del Mític Regino i retrobar-nos amb el Marc Sendra, en una trama que explica els darrers cinquanta anys de vida al país i on es mescla l’espoli nazi i la lluita antifranquista.

Miquel de Palol tindrà una obra monumental, de més de mil pàgines, Bootes, a Navona, que ens l’explica així: “Bootes és una al·legoria monumental sobre el destí de la humanitat i una metàfora despietada sobre la crueltat del poder i les injustícies de la nostra societat. Ens trobem dins l’Arxicenotafi, una ciutat-edifici laberíntica, fortificada i altament burocràtica informalment anomenada ‘Illa dels Morts’. L’Artur és cridat a acudir-hi per dur a terme una tasca de gran importància i confidencialitat. Ell serà l’última peça que conformarà l’Egrègor, una fraternitat de set participants que compartiran una missió incerta i complexa. Entre tots, descobriran les entranyes d’aquesta rocambolesca, mecanitzada i putrefacta ciutat. Una novel·la que excel·leix pel seu joc amb la forma, la veu narrativa i el llenguatge, que trenca amb els convencionalismes del gènere. Una escriptura irònica i intel·ligent que recull el millor de l’estil de Palol.”

Per la seva banda, Andreu Martín continua nodrint el catàleg de Crims.cat amb La quarta noia per l’esquerra. Un llibre inclassificable d’Enric Casasses, Marramaus, a Empúries, en què aplega les seves idees sobre literatura, art i pensament, en què cada nota és breu, concisa, precisa i sorprenent completa el repòquer, al qual li hauríem d’afegir la recuperació dels Cavalls salvatges, del malaguanyat Jordi Cussà, que farà Comanegra.

Fitxatges estrella i èxits assegurats

Una segona categoria la podrien ocupar els fitxatges estrella que han fet les diferents editorials i els autors que sempre ocupen bons llocs a les llistes de vendes. Marta Orriols deixa Periscopi per arribar a Proa amb La possibilitat de dir-ne casa, en la qual la protagonista és una corresponsal que torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger: “Vol agafar distància d’una regió de món que l’apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat.”

Per la seva banda, Univers ha fitxat Xavier Bosch, que al març publicarà novel·la nova, de la qual no ha transcendit el títol, i Melcior Comes, que hi publicarà El dia de la balena, una novel·la iniciàtica ambientada a final dels anys noranta. Fitxatges a banda, treuen llibre nou Màrius Serra, amb La dona més pintada, a Proa, en què s’endinsa en l’enigma del pintor Maties Palau Ferré, el pintor que cremava els seus quadres; Gaspar Hernández, amb El radiofonista, a Columna; Gerard Quintana, amb La puresa de l’engany, a Columna; Enric Calpena, amb En guerra, a Edicions 62; destaca la recuperació de Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès Jordà, a 62; torna Jair Domínguez, que edita Allegro con fuoco, a Columna; i Jordi Cabré amb Hi ha algú altre, a Univers.

Esment a banda el mereix Albert Sànchez Piñol, que continua a la Campana amb la molt esperada Pregària a Prosèrpina. Són més de cinc-centes pàgines que ens presenten així: “En la seva nova i monumental novel·la, Sánchez Piñol s’enfronta a la fi del món: una història fascinant, en què l’imperi romà haurà de lluitar contra un enemic formidable. El cèlebre orador Ciceró envia el seu fill a una expedició als confins de l’imperi. A Roma han arribat veus de l’existència d’una fera terrible que, ben segur, farà ric a qui aconsegueixi capturar-la i exhibir-la al circ. Si més no, aquest viatge espavilarà el seu fill mandrós, pensa el patrici romà. En ple desert, però, el jove s’haurà d’enfrontar a un perill que cap ment no havia imaginat i que amenaça el futur de l’imperi… i de la humanitat sencera. Amb una narració trepidant en què Sánchez Piñol capgira la història de la nostra civilització, Pregària a Prosèrpina deixa el lector sense alè fins a la darrera pàgina.” També cal destacar un altre autor que gaudeix del públic. Quin bé que em fas quan em fas bé és el nou títol d’Albert Espinosa a Rosa dels Vents, el seu tercer llibre de relats.

Excel·lència literària

En el camp de l’exquisidesa literària no ens podem queixar, arriben molt bones propostes amb nom de dona. Angle Editorial opta per la sempre inquietant Mònica Batet, que ens proposa Una història és una pedra llançada al mar, mentre que a la Magrana hi tornarà a publicar Maria Mercè Roca, amb Marí. Tal com explica l’editorial: “En la seva nova novel·la, Maria Mercè Roca explora amb valentia i una extraordinària sensibilitat la difícil coexistència de la seva protagonista, una Marí a qui veurem créixer al llarg dels anys, amb aquesta veu seductora i alhora sinistra decidida a fer-se obeir i estimar. Una història emocionant, escrita amb el talent d’una de les grans escriptores catalanes.”

I cal destacar molt especialment la publicació de la nova novel·la d’Imma Monsó, La mestra i la bèstia, alhora que engega la recuperació de les seves obres anteriors. Ella és la nova aposta de l’editorial Anagrama, que incorpora una de les autores més importants de la narrativa catalana contemporània al seu catàleg. També hi ha moltes expectatives pel que pugui oferir La casa dels caps de setmana, de Marta Pasqual, que publicarà Empúries. En aquest grup d’obres hi hem d’afegir Contra el món, de Pere Antoni Pons, que apareixerà a Empúries; Profecia, de Raül Garrigasait, i El llapis vermell, d’Oriol Molas, totes dues a 1984; i Després de la tempesta, d’Emili Bayo, a la Magrana.

Negra de quilòmetre zero i de lluny de casa

En novel·la negra, el protagonisme és repartit entre els autors de casa nostra i les aportacions estrangeres. Cal destacar molt especialment la recuperació de Quan la nit mata el dia, d’Agustí Vehí, en el desè aniversari de la seva mort, publicada per Crims.cat; Un afer europeu, de Jordi Sebastià, a Edicions 62, una novel·la negra amb un punt de sarcasme que ens descobreix les clavegueres de la política europea i com les decisions poden afectar la taronja valenciana en una trama en què tot és possible; Eclipsi, de Jo Nesbo, a Proa, en què reapareix el personatge de Harry Hole; La foscor no se’n va mai, d’Ian Rankin, i Els morts d’abril, d’Alan Parks, tots dos a Univers; El talent de Ripley, de Patricia Highsmith a Navona; i L’assassí del Tirant, de Jordi Fernando, en què un filòleg jubilat haurà de seguir la pista de l’assassí explorant el possible vincle amb l’obra de Joanot Martorell, i que publica la Campana, seran alguns dels títols que no es poden deixar de banda, com tampoc La terra del silenci trencat, un enjòlit de Cristina Fornós ambientat a la cartoixa d’Escaladei que sortirà amb Rosa dels Vents.

L’opció internacional

I ara que hem introduït els primers noms estrangers a la llista, compte que en vénen més. El trimestre ens durà autors majúsculs que no ens podem deixar perdre: Paul Auster fa una reflexió sobre la violència als Estats Units a Un país banyat de sang; es reedita El quadern daurat, de Doris Lessing a 62; i ens arriba el nou i esperat llibre de Salman Rushdie després de l’atemptat que va patir fa uns quants mesos: El llenguatge de la veritat, que publicarà Empúries. El volum aplega la no-ficció de Rushdie d’aquests darrers vint anys. Segons l’editorial, “són peces extraordinàries on brilla la seva fabulosa prosa, la perspicàcia crítica, l’erudició, i una ironia i sentit de l’humor insubornables. A través d’una àmplia varietat de temes, aprofundeix en la naturalesa de la narració com una necessitat humana, i al capdavall ens dóna, camuflada de mil maneres, una carta d’amor a la literatura mateixa. Rushdie explora què significa per ell l’obra d’autors que van de Shakespeare i Cervantes fins a Samuel Beckett, Eudora Welty i Toni Morrison. S’endinsa en la naturalesa de la veritat, es delecta en la vibrant mal·leabilitat del llenguatge i les línies creatives que poden unir l’art i la vida, i reflexiona sobre la migració i el multiculturalisme, la llibertat d’expressió i la censura”.

A Proa opten intensament pel controvertit Louis Ferdinard Céline, de qui publiquen Guerra, un text inèdit en què explica la seva experiència a la Primera Guerra Mundial, alhora que reediten un dels millors clàssics contemporanis: Viatge al fons de la nit. Anagrama també aposta per la llengua francesa i publicaran Primera sang, d’Amélie Nothomb, i Submissió, de Michel Houellebecq. Atenció els seguidors de Thomas Mann, que estan d’enhorabona. Navona opta per les distàncies curtes i concentrades de la deliciosa La mort a Venècia. A Navona també recuperen el Tifó de Joseph Conrad. I un altre gran: Goethe, gràcies a la Casa dels Clàssics, que ens proposa Les afinitats electives. La Magrana es queda amb George Orwell i publicarà La rebel·lió dels animals i també Homenatge a Catalunya, i atenció al festival que prepara Angle: Un jove, de la premi Nobel Annie Ernaux; Notes d’hivern, de Dostoievski; Mireu com ballen, de Leila Slimani i Elizabeth Finch, de Julian Barnes. No s’hi posen per poc. I atenció també al fenomen fan: torna John Boyne, conegut pel superèxit d’El nen del pijama de ratlles, amb Quan el món es va trencar.

La no-ficció

La no-ficció i l’assaig cada vegada guanyen més lectors a casa nostra. I ens arriben propostes d’allò més interessants: La cantera. Una revolució de nenes a Xatila, de Txell Feixas Torras, és una proposta d’Ara Llibres en què ens explica la història d’un equip de nenes del camp de refugiats de Xatila que ha donat esperança a tota una generació.

Mercè Rodoreda és la nostra gran autora en majúscules i és lògic que hi continuï havent molts estudis sobre ella. En aquest principi d’any qui s’hi torna a acostar és Carme Arnau, que a Empúries publicarà Anys de barbàrie i que estudia com la guerra va influir en la vida i l’obra de l’autora de La plaça del Diamant. A la Campana, és Marta Pessarrodona qui ens presenta Donasses. Si Pla va retratar homenots, Marta Pessarrodona ret homenatge a les donasses, una munió de dones admirables i admirades a les quals ha sabut atribuir el mot que les defineix.

El presentador del Més 324, Xavier Graset, ens oferirà un dietari també a la Campana titulat La pausa dels dies, en què comparteix petites píndoles de saviesa, records d’un món que desapareix, o paisatges i lectures que resten gravades a la nostra memòria. De la collita de l’avellana a l’oli nou de cada any, als llibres que ens transformen, de les memòries d’una infància rural a les lliçons dels clàssics que l’il·luminen.

Crims reals

Els llibres basats en crims reals també passen per un molt bon moment, perquè segueixen les petjades de programes com ara Crims, de molt d’èxit. Així doncs, Pere Cullell i Enrique Figueredo escriuen a quatre mans Mala gent, a Columna, en què han reunit els casos més torbadors i inquietants de la història recent del crim espanyol. També a quatre mans han fet la feina Tura Soler i Jordi Grau per presentar-nos Sense càstig. Deu crims impunes, per a la Campana. Soler i Grau, dos periodistes amb una llarga trajectòria sobretot en afers de successos, recopilen en aquest llibre una desena de crims que han passat a Catalunya aquestes darreres dècades i que continuen sense resoldre, bé perquè la policia no ha aconseguit de trobar l’autor dels fets o bé perquè no es van poder recopilar prou indicis per a incriminar el sospitós o sospitosos de l’homicidi. Tots dos periodistes expliquen com van viure en primera persona la investigació periodística dels casos, entrevistant testimonis, gent pròxima a les víctimes i fonts policíaques i judicials, per trobar informació per a resoldre els interrogants dels assassinats.

A la mateixa editorial, el rei absolut del gènere, Carles Porta, arriba amb Pecats capitals, en què repassa set casos reals que vincula amb cadascun d’aquests pecats com si fos el film Seven.

I unes quantes possibles joies més

També tindrem temps per a uns quants llibres especials. D’una banda, ens arriba la Llum subterrània, de Xavier Mas Craviotto, a Edicions 62, una de les veus joves més actives i consolidades d’aquests darrers anys, i també a la mateixa editorial es publicarà Elegies de Caldes, d’Albert Mestres. Empúries, en canvi, ens ofereix teatre amb la reedició d’El mètode Gronholm, de Jordi Galceran, en l’edició commemorativa dels vint anys de l’estrena de l’obra. Els afeccionats al cinema tenen una obra imprescindible en perspectiva, les Reflexions sobre cinema, de Quentin Tarantino, a Columna. A Empúries, Un ballet de leprosos, de Leonard Cohen, amb una novel·la i quinze relats d’abans no es convertís en un dels cantautors més importants del món. I atenció a la bomba que arriba a can 1984: Els plaers del condemnat, de Bukowski, en versió de Martí Sales, una antologia poètica imprescindible d’un autor que trenca motlles. Com tot allò que ens espera en aquests primers mesos del 2023.

Ens esperen quatre mesos de dur ous a Santa Clara perquè Sant Jordi sigui espectacular i perquè en algun moment s’acabin els entrebancs de distribució. I que no vinguin més malures.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes