Joan-Lluís Lluís, el darrer premi Sant Jord amb la novel·la 'Jo sóc aquell que va matar Franco' (Proa).

Les bases de l’edició del premi Sant Jordi han canviat. D’ara endavant Òmnium Cultural, impulsora del premi també es converteix en editora i obre un concurs per triar l’editorial que en les tres edicions vinents (2018, 2019 i 2020) coeditarà el premi. Una mateixa editorial no podrà ser-ne adjudicatària dues vegades consecutives, però sí que podrà tornar a ser-ho, passat un període de tres anys.

Les bases han aparegut a començament de juny i fins a final de mes les editorials que tinguin seu física i fiscal als Països Catalans i que publiquin narrativa en català habitualment podran optar a l’edició del premi. Aquest n’és el punt de partida. Però a la pràctica, i després d’haver consultat a unes quantes editorials i grups editorials (de mida gran i mitjana), les bases per a presentar-se al concurs són molt exigents i només permeten a unes poques editorials d’assumir el risc econòmic que implica l’edició del premi. I això comptant que Òmnium Cultural hi aportarà els 60.000 euros que s’endú l’escriptor guanyador del Sant Jordi.

Primers malentesos

D’entrada, quan es van donar a conèixer les bases (precisament va coincidir amb l’escàndol i la crisi del premi Crexells), atès el requisit de tenir la seu física i fiscal als Països Catalans, alguns mitjans de seguida van voler atacar Òmnium, titulant que l’entitat volia apartar Planeta del premi. Per això, a corre-cuita, Emili Rosales, director editorial del Grup 62 (la filial de Planeta que engloba els segells que editen en català), desmentia el fet i assegurava que la seu física i fiscal del Grup 62 no s’ha mogut de Catalunya. El Grup 62 és participat en un 80% pel grup Planeta i en un 20% pel grup Enciclopèdia Catalana.

El plec de condicions que posa Òmnium a les editorials aspirants a publicar el premi Sant Jordi, parla del fet que d’ara endavant les obres guanyadores del Sant Jordi conformaran una col·lecció pròpia amb un disseny també propi. La primera edició tindrà una tirada mínima de quinze mil exemplars, que s’hauran de distribuir per tots els Països Catalans (incloent-hi el Principat de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya del Nord i Andorra), tant a llibreries com en més canals d’interès (centres comercials, estacions, aeroports…). La primera edició haurà d’haver sortit al mercat el 28 de febrer i l’editorial que n’assumeixi l’edició haurà de garantir una primera reimpressió abans de Sant Jordi si cal.

Sobre la difusió, mentre Òmnium Cultural assumirà la difusió la novel·la guanyadora entre els seus cent setze mil socis, l’editorial haurà de fer front a les despeses de promoció en els mitjans de comunicació (això vol dir premsa escrita, ràdio i televisió principalment). I, afegeixen les bases, ‘amb una intensitat especial en el període comprès entre l’arribada de l’obra a les llibreries i la diada de Sant Jordi’.

De manera que les editorials que publiquin el premi hauran d’assumir-ne les despeses d’edició i distribució, els drets d’autor a pagar i les despeses de promoció i publicitat del llibre.

Les condicions són exigents per a les editorials sobretot en el nombre d’exemplars per a una primera edició (quinze mil), per la distribució i per a la promoció. Les despeses que signifiquen aquestes tres potes de l’operació limiten considerablement les opcions de la majoria d’editorials independents, que són mitjanes i petites i no disposen de prou musculatura econòmica, fins i tot fent una estratègia comuna associant-se unes quantes editorials. Això és possible, tot i que les bases no ho especifiquen. Només en la primera frase en l’apartat de l’encàrrec es parla ‘d’editorial (o grup d’editorials)’. Però segons que hem consultat a les editorials integrants l’associació ‘Llegir en català’, conformada de deu de petites i independents (sense vincles amb cap grup editorial), ni tan sols totes juntes podrien assumir aquest risc econòmic.

Les editorials que encara s’ho pensen

Hem parlat amb algunes de les editorials que a priori podrien presentar-se al concurs de l’edició del Sant Jordi. El resultat és que la majoria s’ho rumien molt i possiblement no faran el pas. Per exemple, Angle editorial, segell que forma part del 9 Grup, juntament amb Cossetània i Eumo. Rosa Rey, l’editora, ha explicat a VilaWeb: ‘Ho anem estudiant, però a dia d’avui no ho veig gaire clar. Perquè aquestes condicions ens exigeixen un risc econòmic molt gran. És una inversió forta, fer una tirada mínima de quinze mil exemplars i la despesa en difusió ens fa amoïnar (les falques radiofòniques, els anuncis televisius…). Nosaltres publiquem uns quaranta títols l’any, dels quals sis o set són de narrativa. Penso que assumir el Sant Jordi, a nosaltres, ens implicaria deixar de fer alguns altres títols.’ Edicions de 1984 es troba en la mateixa línia. Diu l’editor Josep Cots: ‘Hem de fer números, però diria que els marges per a les editorials són molt petits.’

Tanmateix, tots dos editors consideren una bona notícia que s’hagi obert l’edició del premi. Rosa Rey entén que Òmnium sigui exigent i troba positiu que no posi una xifra mínima en la difusió. ‘És un premi de referència i no s’ha de perdre. També em sembla un bon camí que s’hi presentin diverses editorials associades per a aquest projecte’, diu Rey.

Al seu torn, Josep Cots considera que en aquest primer nou trienni el segell Proa no hauria de poder optar al premi, ja que porta molts anys editant-lo. Però aquesta no és la visió d’Òmnium. Segons que ha explicat Jordi Lon, membre de la comissió de cultura dins la junta directiva d’Òmnium: ‘Proa i Enciclopèdia Catalana van ser els primers a conèixer les bases i en ser convidats a presentar-se. El que fem amb el Sant Jordi és obrir la coedició de l’obra. Nosaltres ens convertim en editors i cerquem un soci que hi posi l’experiència professional. I posem la condició que cada editorial només podrà editar el Sant Jordi durant tres anys seguits. D’aquesta manera donarem opció a més d’un grup.’

Jordi Lon deixa ben clar que s’obre l’edició del Sant Jordi a les editorials amb la intenció de dinamitzar el sector, però que cal garantir-ne unes condicions, sobretot en la difusió, la distribució i la qualitat. I assegura: ‘Som conscients que les condicions són exigents perquè la novel·la arribi a com més indrets millor, perquè se’n faci la màxima promoció, amb la finalitat d’incrementar els lectors del premi i que sigui el més venut per Sant Jordi. Sabem que no totes les editorials podran arribar a aquestes condicions, però així i tot, passarem d’una sola editorial que fins ara el publicava a més d’una, i això és positiu.’

Continua Lon: ‘D’altra banda, a Òmnium sempre recordem que les noves bases per a l’edició del premi Sant Jordi i la creació del nou premi a la millor novel·la de l’any són dues cares d’una mateixa moneda. I mentre el Sant Jordi potser és més restringit en nombre d’editorials, el premi a la millor obra publicada de l’any permet afavorir moltes editorials petites que opten per la qualitat. Creiem que obrim molt el ventall amb la suma d’aquestes dues aportacions.’

Demanem al vocal de cultura d’Òmnium si no és un risc massa gran per a les editorials exigir una primera tirada de quinze mil exemplars. Lon respon: ‘Nosaltres ens vam fixar en les xifres que havien assolit els premis Sant Jordi en la darrera dècada. I vam considerar que aspirar a aquesta xifra era possible perquè ja s’havia assolit. També és una manera de tenir prou exemplars que arribin arreu dels Països Catalans, i no solament en llibreries sinó també en centres comercials, estacions, aeroports…’

Les editorials que s’hi presenten

Com a mínim hem constatat que Proa del Grup 62 i el Grup Som, amb Ara Llibres i Amsterdam, es presentaran segur al concurs per a l’edició del premi Sant Jordi. Preguntem a Emili Rosales, responsable del Grup 62, si considera que les condicions que posa Òmnium són difícils d’assolir. Diu: ‘Enguany el Sant Jordi ha tingut molt bones crítiques i molt bones vendes. Amb la novel·la de Joan-Lluís Lluís avui ja som al voltant dels vint mil exemplars venuts. Ara, la xifra dels quinze mil en una primera edició que demana Òmnium, et diré que fins al 2011-2012 era una xifra assumible. Després, amb l’arribada de la crisi, arribar-hi s’ha fet difícil.’

Sobre les noves condicions del premi i el concurs per a editar el llibre guanyador, Rosales es limita a dir: ‘Sintonitzem en el fet de renovar i rellançar el premi, amb el propòsit de construir un nou premi Sant Jordi. Proa, com a editorial tradicional, farà una proposta important. Preparem un projecte potent i ajustat a les bases.’ I quin és aquest projecte? Emili Rosales no s’hi vol pronunciar i no ens en dóna detalls. Serà un projecte potent de veritat?

En canvi, l’editor Joan Carles Girbés, del Grup Som (Ara Llibres i Amsterdam), parla sense aturador. Diu que s’hi presentaran, perquè aspiren a situar-se al bell mig de la literatura catalana. I explica: ‘El premi Sant Jordi és això: llibres de qualitat que aconsegueixen arriba a un públic molt ampli. Nosaltres aquest Sant Jordi amb el llibre de Màrius Serra hem fet una tirada d’entrada per primera vegada de quinze mil exemplars. Per això sabem que el fet que Òmnium s’hagi decidit d’antuvi per aquesta xifra és una proposta d’una magnitud considerable, amb tot allò que porta aparellat: múscul financer, una bona distribució i una bona promoció. Els lectors han de voler comprar el premi Sant Jordi i llegir-lo. Hi ha massa premis en la literatura catalana, però n’hi ha que són imprescindibles, com el Sant Jordi. És un referent per a molts lectors. I hem d’aconseguir que ho sigui per a la majoria dels cent setze mil socis d’Òmnium. Un premi que se sentin propi, un premi com a eina prescriptiva.’

Per a Girbés, el fet de presentar-se al concurs d’edició del premi Sant Jordi implica també ‘la possibilitat de fer una reflexió interna de què som i què volem ser. I perquè creiem que ens podem merèixer la publicació del Sant Jordi. És una reflexió molt valuosa. I crec que farà que les editorials del sector ens repensem. A mi, m’agraden els reptes i aquest en concret considero que pot ser un impuls molt gran per al projecte que nosaltres construïm. Al final serà un aprenentatge acumulat.’

Certament, si Òmnium és capaç de crear una massa de lectors entre la majoria dels seus cent setze mil socis, de ben segur que els riscs editorials es minimitzaran. Veurem si aquesta comesa arriba.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]