Diuen que quan tanquem un any hem de fer balanç de les coses que hem fet. I també que quan comencem un any nou ens hem de fer bons propòsits. Em sembla que escriure aquelles coses que em sembla que cal millorar aquest 2015 és una bona manera d’estrenar l’any en aquesta columna setmanal. No són els meus propòsits personals, que amb el vostre permís me’ls guardo per mi. Són propòsits col·lectius per a una societat que vol fer passes de gegant per assegurar un futur millor seus fills.

Construir un bon model educatiu passa per tornar als mestres i professors el prestigi i reconeixement que es mereixen.

Primer. Aquella famosa frase de Pitàgores deia així: ‘Eduqueu els nens i no serà necessari castigar els homes.’ Em sembla que és una bona manera de dir que l’educació és la base imprescindible per construir una societat sana i eficient. Entre d’altres coses, construir un bon model educatiu passa per tornar als mestres i professors el prestigi i reconeixement que es mereixen. També passa perquè els mestres abandonin algunes actituds massa gremials i acceptin que el seu aprenentatge també ha de ser constant al llarg de la carrera professional. L’escola, l’institut i la universitat han de ser institucions centrals de la vida dels pobles i la ciutat. No són aparcaments on es pot deixar els nens unes hores al dia.

Cal revalorar la llengua i dotar-la del prestigi social que alguns han volgut devaluar.

Segon. Fa uns anys era inqüestionable que la llengua havia tingut un paper fonamental en el manteniment de la identitat catalana. La llengua com a columna vertebral de la nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Al Principat, amb l’avenç del procés sobiranista, alguns han volgut amagar aquesta realitat per suposadament facilitar l’arribada de parlants d’altres llengües a la independència. No és la meva voluntat valorar ara aquesta actitud paternalista, sinó recordar que el català ha fet i seguirà fent una funció de cohesió social incalculable. Per no perdre aquesta eina, cal revalorar-la i dotar-la del prestigi social que alguns han volgut devaluar. Una de les formes més encertades de dotar-la de prestigi és que els professionals que la fan servir en l’àmbit de la comunicació en facin un ús adequat.

Tercer. Em sembla que seria bo de recuperar una concepció republicana de la vida col·lectiva. Vull dia aquella manera d’entendre la cosa pública com una responsabilitat de cadascun dels individus. Un país millor no es construeix només a cop de reivindicació de drets. És fonamental que els ciutadans, en la seva vida quotidiana, es facin responsables d’allò que fan i veuen fer al carrer. Cal arribar a la convicció individual que cuidar el nostre entorn, els nostres carrers, els nostres trens i autobusos, els bancs, les parets i les places és una manera de cuidar la pròpia casa.

Quart. L’autoestima, en la mesura adequada, és imprescindible per viure en pau amb un mateix. Això val per les persones, però també per les nacions. En una societat, estimar-se és conèixer la història, els referents intel·lectuals, polítics, professionals i culturals, respectar les institucions representatives i conèixer la pròpia realitat i valorar la seva pluralitat i riquesa. Al nostre país, per raons històriques d’absència de poder, no s’ha pogut promoure una autoestima raonable. Cal aprofitar el desvetllament de consciència nacional que vivim per recuperar història, referents, i fer més present la realitat de la nació amb tota la seva complexitat i dimensió, de cap a cap dels Països Catalans. De cap manera, els avenços en la recuperació de la sobirania pot comportar una renúncia de la integritat nacional.

Són quatre propòsits. N’hi pot haver centenars. Però tot té el seu límit. Espero que la tradició de fer-se propòsits en començar l’any no impedeixi fer-ne de nous sobre la marxa. De moment, prioritzo posar l’educació al centre de la societat, recuperar la llengua amb rigor i fermesa, dotar-se d’un sentit de responsabilitat individual de les coses comunes, i recuperar el fil de la història, conèixer la nació i els seus referents. Bon any nou a tots!

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb