Quaranta menors no acompanyats han començat un pla pilot de mentoria amb l’objectiu de construir vincles personals a Catalunya. El Departament d’Afers Socials ha engegat un programa com el que ja està en marxa en el pla català de refugi que posarà en contacte els joves amb ciutadans que els puguin ajudar durant un any a millorar l’aprenentatge del català i a orientar-los en educació o en temes personals. Segons el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, l’objectiu és ‘tenir un tiet’ amb qui l’adolescent hi estableixi un vincle per poder tenir un nou referent al país. Per Amorós, un segon objectiu del programa és que els catalans coneguin la realitat d’aquests joves que migren sols.

El Departament d’Afers Socials ha obert el programa a 30 joves de centres de Barcelona i rodalia i 10 més de Girona. L’elecció definitiva dependrà de les direccions que escolliran com a màxim tres joves de cada centre per poder començar ‘de mica en mica’ entre els joves que ho poden aprofitar més. Per això, es prioritzaran joves que ja faci un cert temps que són al país, perquè reforcin el coneixement de llengua que puguin tenir, així com l’orientació. Per Amorós, és important que els joves no ho vegin com una qüestió obligatòria i destaca que no és per ‘omplir buits’, sinó per ‘reforçar’ l’orientació que ja es treballa als centres.

Part dels quaranta mentors que començaran aquest pla pilot, que si dóna bons resultats, es repetirà al febrer, ja formaven part del pla català de refugi, on es van inscriure fins a 2.400 voluntaris, però també hi participaran persones d’origen marroquí. Segons Amorós, no són la majoria però la comunitat marroquina s’ha obert més en aquest programa que en el català, i veu ‘interessant’ que persones que ja han fet un trajecte migratori puguin ajudar als joves que han arribat a Catalunya i ajudar-los a establir-s’hi.

Amorós recorda que per poder fer de mentor l’única condició que cal complir és ‘estar bé’ per poder ajudar als altres, a banda de garantir el compromís durant un any, per evitar ‘frustracions’ entre el col·lectiu de joves que ja porten a l’esquena situacions complicades. Per això, s’ha fet entrevistes a tots els voluntaris per decidir si està preparat o no.

Ajudar i aprendre
L’Asma Zouhir és una de les futures mentores que aquesta setmana ha fet el curs de formació per entrar al programa. Treballa a l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà i diu que va ser des del consistori d’on es va assabentar de la possibilitat de fer el curs. L’Asma explica que un dels motius que l’ha portat a fer-se mentora ha estat la possibilitat d’ajudar persones que han hagut d’emigrar com ja van fer els seus pares.

A més, el fet de parlar l’àrab li permet mantenir un millor contacte amb aquests joves. ‘Crec que puc aportar-los més confiança i veig que tinc coses en comú amb ells’, assenyala. A més, diu que espera ‘aprendre molt’ d’aquest curs i, per tant, complementar la seva formació com integradora social.

Com ella, l’Ilham El Khartaui explica que va decidir fer el pas perquè considera que ‘cal fer alguna cosa’ per poder integrar aquestes persones. ‘Jo sóc estrangera penso que haig de fer-ho. Hem d’aconseguir guanyar aquest jovent, per què seran molt importants’, destaca.

La majoria dels tretze mentors que han fet el curs de formació a Girona treballen o estan vinculats d’una manera o altra en l’àmbit social. És el cas d’en Quim Riubrugent d’Olot que treballa des de fa un temps a la DGAIA. Explica que ha fet el pas perquè vol ‘posar el seu gra de sorra’ per ajudar ‘un col·lectiu desafavorit’.

En Quim assenyala que el què va portar-lo a fer-se mentor va ser ‘veure la realitat d’aquests nois’. ‘Et poses a la seva pell, i t’adones que no ho tenen gens fàcil, en un país nou per a ells, una llengua que no parlen i una cultura que no coneixen’.

Explicar la realitat dels MENA
La formació d’aquests mentors recau en professionals que estan treballant en centres, a més de personal de la DGAIA. La Sílvia Casellas és una de les formadores a més de la responsable de la DGAIA a les comarques gironines, i ressalta que l’objectiu és ‘mostrar la realitat dels nois’ per tal de poder-los acompanyar durant el procés d’integració.

Casellas assenyala que la gran majoria dels usuaris són nois i el què es vol és que els mentors sàpiguen quins recursos té el sistema de protecció i de quina manera es pot ajudar els MENA. ‘Expliquem quines expectatives tenen aquests joves, per què han marxat del seu país i quin és el seu projecte de vida. D’aquesta manera el mentor el pot acompanyar i ajudar a desenvolupar-lo’, concreta Casellas. Si el programa funciona, Afers Socials té la intenció de tornar a repetir-lo a partir del febrer.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb