La física quàntica i la martellada al món que ens pensàvem que coneixíem

Les lleis de la física estableixen que el món es pot entendre i mesurar, conèixer. Que podem observar la realitat i acotar-la, definir-la, explicar-la. Què passaria, però, si en la física mateixa l’observador modifiqués l’objecte estudiat? Què seria real? Què podríem saber? Quins serien els límits del nostre coneixement? Totes aquestes preguntes les fa la física quàntica, disciplina en què l’aleatorietat, la superposició de realitats i la indeterminació són bases sobre les quals bastir el coneixement científic.

Aquests interrogants els posa damunt la taula l’exposició ‘Quàntica’, que es podrà veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins al 24 de setembre. L’exposició és comissariada per Mónica Bello i José-Carlos Mariátegui, amb l’assessorament científic del catedràtic de física teòrica José Ignacio Latorre. La directora del CCCB, Judit Carrera, va explicar que era ’un dels reptes més interessants del CCCB dels darrers anys’, perquè els fonaments de la física quàntica ‘contradiuen la nostra realitat a escala humana’.

L’exposició ofereix dos itineraris, artístic i científic, lligats entre si per nou fonaments de la física quàntica. José-Carlos Mariátegui descriu l’exposició com una exploració dels límits del coneixement humà per mitjà de la dialèctica entre art i ciència, perquè ‘científics i artistes comparteixen la curiositat i l’afany de conèixer.’

El comissari científic de l’exposició, José Ignacio Latorre, dóna la clau per a entendre el sentit de l’exposició: ‘No té sentit, la realitat absoluta’. Aquest n’és el gran interrogant. L’exposició és fruit del programa Collide Internacional, dins el projecte Arts at CERN, que ha ofert aquests últims tres anys una residència al CERN (Organització Europea per a la Rercerca Nuclear, a Ginebra) per a desenvolupar la seva tasca artística en relació amb la ciència de partícules. Els resultats són les obres exposades a ‘Quàntica’.

Els principis de la física quàntica, com ara la superposició o l’entrellaçament, generen dubtes filosòfics. Si l’observador modifica la realitat, què és la realitat en si? Si s’aconsegueix, mitjançant l’entrellaçament, teletransportar una persona enviant-ne la informació d’un lloc a un altre, què és la identitat de cadascú? Què en queda, de la persona? Si l’atzar existeix, què podem saber? Aquests i molts més dubtes es barregen amb l’expressió artística de la ciència a ‘Quàntica’.