Juan Carlos
A l'esquerra Joan Carles I, a la dreta Felip VI

Aquests dies s’ha publicat el llibre El jefe de los espías (Roca Ediciones), biografia d’Emilio Alonso Manglano (1926-2013), director del CESID del 1981 al 1995. Manglano va dirigir l’agència dels espies espanyols de quan tenia 55 anys a 69. Ara els periodistes Juan Fernández Miranda i Javier Chicote Lerena han accedit a les agendes, quaderns de notes i informes d’intel·ligència d’aquest militar nascut a València, format i condecorat durant el franquisme, i més tard recuperat pel govern del PSOE. Després del 23-F Manglano va dirigir els espies de l’estat espanyol, quan ETA es trobava en plena activitat. La documentació guardada, i ara publicada, pesa més de 200 quilos, segons l’editorial. El diari ABC aquests dies en fa una sèrie basada en els episodis clau del llibre. Aquesta setmana ha publicat l’episodi titulat “El pago a ETA para liberar a Diego Prado, hermano del amigo del Rey, ‘lo puso Zarzuela'”.

He comprat el llibre en format electrònic (4,47 euros) i he comprovat que l’episodi transcrit és fidel i correspon a les pàgines 121 i 122 del llibre, sota el destacat “El rescat de l’amic del rei”. Aquesta n’és la traducció al català:

El rescat de l’amic del rei

“El 25 de març del 1983 un comando d’ETA-militar va segrestar al garatge de casa seva Diego Prado i Colón de Carvajal. L’objectiu, no l’havien seleccionat perquè fos el president del Banco de Descuento, sinó per les relacions de la seva família amb la Casa del Rei, pel seu cognom, perquè era germà d’un personatge fonamental aquells anys: l’ambaixador Manuel Prado i Colón de Carvajal, amic i administrador privat del rei Joan Carles. ETA apuntava a un empresari ‘de l’Estat’ (…)”

“ETA-m va reivindicar el segrest en una trucada a l’emissora de Ràdio Popular de Bilbao. L’organització terrorista va exigir un rescat de més de mil milions de pessetes, 1.300 segons que va avançar el diari El País. Una immensa fortuna. Diario 16 va assegurar que la família havia mantingut dues converses telefòniques amb els segrestadors, per més que els Prado i Colón de Carvajal ho van negar.”

“Dues setmanes després del segrest apareix una primera referència sobre el cas a l’agenda del director del CESID, Emilio Alonso Manglano: ‘Detenció d’un comando (ETA-m) involucrat en el segrest de Sr. Prado’. Les forces i cossos de seguretat de l’estat es dedicaven de ple a localitzar l’empresari, amb el ministre José Barrionuevo al capdavant. Hi havia indicis que apuntaven a un comando ocult al barri madrileny del Pilar. Després de garbellar tota la zona, la Policia va detenir quatre etarres i va intervenir cinc pisos francs, però no va aconseguir d’alliberar Diego Prado. Encara romania en mans d’uns altres integrants del comando Madrid. Al cap de dos mesos del segrest, després d’uns silencis angoixosos, la família va exigir una prova de vida. Els etarres van interrogar el captiu i en van enviar la transcripció i una fotografia al diari ‘Egin’.”

“El feliç desenllaç es va escaure quan apuntava la matinada del 6 de juny. Una trucada anònima a la redacció d’El País va revelar el lloc on hi havia Diego Prado i Colón de Carvajal. Un empleat d’Ibèria, companyia que havia presidit el seu germà, va anar a cercar-l’hi. Es va especular molt sobre el pagament d’un rescat. Manolo Prado va reconèixer en una conferència de premsa que havia negociat amb els segrestadors.”

“El pagament del rescat es calcula entre 600 i 700 milions de pessetes, una quantitat estratosfèrica el 1983 –al voltant de quatre milions d’euros del 2020. Qui va pagar aquesta suma per conservar la vida de l’empresari? Manolo Prado va dir que no havia venut cap actiu, amb què va desmentir el pagament del rescat.”

“L’agenda de Manglano ofereix respostes a la pàgina de l’11 de juny de 1983: ‘Els diners del segrest del Sr. Prado, els va posar la Zarzuela’ [residència de la família reial espanyola]. Qui dóna aquesta informació al director de la intel·ligència espanyola és un dels seus subordinats més importants, Manuel Guerrero, cap de l’àrea de terrorisme del CESID, és a dir, un dels comandaments més importants de la lluita antiterrorista de l’Estat, amb qui aquest dia despatxa uns quants afers. En aquesta època el Centre es dedicava de ple a un únic terrorisme, el d’ETA, i Manuel Guerrero, que es va retirar amb el grau de coronel, i que Manglano anomenava Manolo, era una font qualificada.”

El rei pagant rescats a ETA? El rei pagant rescats a ETA, segons l’agenda del director del CESID, publicada aquests dies.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.