Quan la Generalitat proposava el control de les fronteres pels Mossos i la creació de consolats

  • El ‘Llibre blanc de la transició nacional’ apuntava el 2014 quines competències en immigració eren essencials per a Catalunya amb un estat propi

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
14.01.2024 - 21:40
Actualització: 15.01.2024 - 09:37

El compromís de delegar a Catalunya “les competències i recursos per a fer una gestió integral de la immigració” és genèric i no se’n saben els detalls, ni què implicarà ni quan es farà. L’acord entre el PSOE i Junts diu que es farà mitjançant una llei orgànica, d’acord amb l’article 150.2 de la constitució espanyola, que permet de delegar o transferir a les autonomies competències del govern espanyol. Que no vol dir totes les competències en immigració, ni la titularitat, que és exclusiva de l’estat espanyol. Quines competències exactament es deleguen a la Generalitat s’haurà de negociar en la tramitació de la llei, que haurà de ser aprovada per una majoria absoluta del congrés espanyol. Les competències en immigració es poden ampliar, però el desenvolupament ple és constret per les limitacions autonòmiques. De fet, la Generalitat disposa d’ençà del 2014 de les observacions del Llibre blanc de la transició nacional sobre què caldria perquè el govern català disposés d’un control efectiu de les competències en immigració.

Són unes recomanacions publicades en un dels informes que va elaborar el Consell Assessor per a la Transició Nacional, que presidia Carles Viver i Pi-Sunyer. El context és diferent de l’actual; les recomanacions es van elaborar pensant en les necessitats, en diversos àmbits, que tindria el govern de Catalunya per a fer la transició a un estat independent. La qüestió de la immigració era apuntada en l’informe sobre les estructures administratives exigides per la Unió Europea, amb la recomanació de crear “dos serveis administratius”, un de control fronterer, “que faci complir la normativa europea d’accés a la Unió”, i un servei d’administració d’immigració, “que gestioni els fluxos migratoris, tant en relació amb persones dels estats membres de la UE com de països tercers”.

Respecte del control fronterer, l’informe suggeria la creació de noves unitats dels Mossos d’Esquadra “que assumissin el control de les fronteres exteriors i reforçar la capacitat policial per assumir funcions de lluita contra la delinqüència organitzada i el terrorisme i el tràfic de drogues”. En el segon cas, sobre l’administració de la immigració, i un supòsit de transició a un estat propi, l’informe proposava d’intentar “el traspàs o la incorporació del personal radicat a Catalunya” que depenia de l’estat espanyol aleshores. I tot seguit detallava tres accions necessàries: la creació de centres d’acollida d’immigrants, de sol·licitants d’asil i de víctimes de tràfic d’éssers humans; la designació d’un punt de contacte nacional amb l’Agència Europea per a la Cooperació Judicial (Eurojust) i la creació d’una xarxa consular catalana per a tramitar i emetre visats.

La via acordada entre Junts i el PSOE per a delegar competències en immigració és la que preveu la constitució espanyola en l’article 150.2 i, tal com explica el jurista Joaquín Urías, ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol, ho permet, però de manera limitada. És a dir, la competència sobre permisos de residència o la concessió de la ciutadania sempre dependran de l’estat espanyol. El govern espanyol també ha deixat clar aquests dies que no hi hauria cap mena de canvi sobre el control de les fronteres, que romandran en mans de la policia espanyola.

En canvi, sí que es pot, segons Urías, augmentar la participació de les comunitats autònomes en l’elaboració de les normes que regulen les qüestions que tenen a veure amb immigració; i també es poden delegar afers que tenen a veure amb la gestió i l’execució de polítiques migratòries, com ara la tramitació de sol·licituds de residència, la concessió de permisos de feina i fins i tot la gestió dels CIE.

I si el PSOE ha anat advertint dels límits en la delegació de competències d’immigració, el govern, que és qui hauria de beneficiar-se’n, de moment, s’ha limitat a dir que l’acord era un compromís genèric, que no hi ha res imminent i que tampoc no s’havia pactat res encara. I Junts ha començat a apuntar què hauria de permetre aquesta delegació de la competència. El secretari general, Jordi Turull, posava l’èmfasi en polítiques d’integració, en el requeriment del coneixement del català, en el control dels fluxos d’immigrants que arriben a Catalunya, en la capacitat dels Mossos de poder expulsar persones en situació irregular que siguin multireincidents… En definitiva, deia Turull a Catalunya Ràdio: “Ara veurem tot allò que es pot traspassar, que ha de ser la majoria de les coses que fa l’estat, i acompanyat dels recursos.” Però difícilment serà res d’allò que va preveure, fa gairebé una dècada, el Consell Assessor de la Transició Nacional.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any