Quan fem goig, com a país

  • La celebració dels vint-i-cinc anys de Softcatalà ens recorda que com a país som i podem ser molt millors d'allò que indiquen les aparences. I que tenim la recepta per a ser-ho

VilaWeb
Fotografia de grup de Softcatalà, feta en l'acte dels vint-i-cinc anys.
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Softcatalà ha celebrat aquest cap de setmana els vint-i-cinc anys de vida. I els han celebrats treballant –amb una reunió de treball dels voluntaris. I també amb un acte públic, dissabte al matí, que als assistents ens va deixar aquell bon regust de tenir davant un magnífic exemple de quan el país fa goig, del bo i millor d’aquest país, de la nostra societat.

Crec que tots devem estar d’acord que sense l’existència d’aquesta gent, de la tasca d’aquesta gent durant anys dedicada a la llengua i al codi lliure, avui no seríem això que som. Seríem, segur, una cosa molt pitjor que no som. I també que la manera com han aconseguit, a partir d’una simple i humil associació de voluntaris, de mantenir i posar el català en la primera línia de la globalització tecnològica és simplement impressionant.

Però, més enllà de la faena concreta que desenvolupen, avui voldria dir que Softcatalà també posa en relleu una manera d’encarar-se amb el temps que vivim i el país on som, que, en aquest moment de males cares i emprenyades, em sembla que paga la pena de remarcar. Perquè és un gran ensenyament social. I –no cal ni dir-ho– nacional, també.

Tot allò que Softcatalà ha fet aquests vint-i-cinc anys ho ha fet amb el voluntariat més estricte, sense gens d’interès a professionalitzar una tasca que parteix d’una missió noble i convençuda. I per això no han volgut recórrer mai a les subvencions i sempre han viscut i han crescut a partir dels seus recursos, d’allò que podien aconseguir ells mateixos.

I jo estic convençut que ha estat el fet de ser independent de les institucions i de les empreses la garantia del seu rigor, de l’enorme capacitat d’escoltar i d’identificar les necessitats de la gent i dedicar-se a resoldre-les. D’una manera senzilla, gairebé natural. Perquè he vist com han estat sempre diligents i encertats allà on els altres –molt més poderosos, molt més rics en recursos– eren lents i dubitatius. L’impacte a les escoles del seu paquet d’ofimàtica o l’impuls que han sabut donar al projecte Common Voice ho diuen tot. Per no recordar aquell miracle fundacional que va ser la traducció de Netscape al català.

I tot ho han fet amb una constància que ha marcat la seua trajectòria i que crec que cal posar en relleu. En vint-i-cinc anys de viatge hi ha hagut moments per a tot, com és lògic, però ells no han perdut mai la fe –i ja ho sé, que la paraula és rara, però també vol ser concreta.

Perquè quan parle de fe parle de mantenir uns valors i de creure en una missió que han sabut passar inalterada de vells a joves. Anna Barberà ho va explicar dissabte en un parlament sensacional en què recordà aquests valors que els han permès de tirar endavant i ser fructífers: generositat i gratitud, solidaritat i llibertat, respecte i claredat, empatia i amistat.

Són mots i actituds que, en uns moments de tanta agror i desencís com aquests, de tanta toxicitat social i irreflexiva, Softcatalà posa sobre la taula i fan de testimoni viu que som un país molt millor d’allò que es veu i es publica, d’allò que es percep.

No es pot negar que vivim un moment en què la política ens fereix i en què el debat social s’ha transformat en un guirigall d’intransigències extremadament preocupant. Tot ens fa patir i tot ens enutja, molt més enllà que no sembla raonable. Tenim la sensació que no és possible de mantenir ni una sola conversa sense caure en la desqualificació personal. I sembla que hàgem perdut, com a nació, la capacitat enlluernadora de creure en el futur, aquell motor d’il·lusió i alegria que impulsà del 2012 ençà la “democràcia revolucionària” catalana –i deixeu-m’ho dir així per retre homenatge a Toni Negri, tristament desaparegut aquest cap de setmana.

Però, en vista d’aquest panorama depriment, ací tenim Softcatalà –i tots els Softcatalà que el país ha fabricat de nord a sud del territori– per a recordar-nos amb la seua pràctica diària, amb fets contrastables, tot allò que som capaços de fer. I que tot, absolutament tot, es pot fer i és a l’abast de la nostra mà. I que sabem com fer-ho. Amb generositat i gratitud, amb solidaritat i llibertat, amb respecte i claredat, amb empatia i amistat.

 

PS1. La meitat dels voluntaris de Softcatalà són valencians, si no vaig entendre malament la dada. Un recordatori, una vegada més, de quant hi perden aquelles organitzacions del Principat que no saben saltar les ratlles autonòmiques.

PS2. Esperança Camps, cap de redacció de VilaWeb, acaba de publicar La por, la seua primera novel·la després d’un llarg silenci literari de set anys. En parla en aquesta entrevista d’Assumpció Maresma, en la qual no deixa cap tema de banda, ni la frustració del seu pas efímer per la política, ni allò que significa el combat que sosté contra el càncer. Us la recomane.

PS3. VilaWeb ha esmerçat aquests dies molts esforços a explicar la trama d’espionatge organitzada per l’Audiència espanyola i la Guàrdia Civil. Avui Quim Arrufat, un dels espiats, en parla en aquesta entrevista que li ha fet Oriol Bäbler: “Això és una guerra i la guanyen amb diferència”.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
17.12.2023  ·  22:15

Sempre hi ha els qui treballen per millorar O aconseguir alguna cosa i aquells que estan avesats a disposar de subvencions per a fer la seua feina. Aquests tenen poca fe, en contraposició als primers. En ells mateixos i en la feina a fer. Fe amb el mateix sentit que l’empra Vicent Partal a l’editorial, em pense.

Matilde Font
Matilde Font
17.12.2023  ·  22:18

Felicitats a tot el grup. És molt difícil aguantar 25 anys. La raó és el voluntariat amb un objectiu clar i deslligat de les institucions.
Força i endavant!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
17.12.2023  ·  22:31

Enhorabona a Softcatalà per la seva actitud tossuda i pel seu treball desinteressat!

Joan Benet
Joan Benet
17.12.2023  ·  23:33

Jo crec que el percentatge de gent desagradable és sempre el mateix. El que passa és que ara és noten més.
Qualsevol que seguís les convocatòries de la Diada de l’ANC, quan calia apuntar-se als trams, segur que recorda aquells als quals mai els semblava bona idea l’itenarari o la performance o el que fos, que n’auguraven el fracàs si no és feia el que ells deien…
El mateix 1O, quan s’havia de reiniciar constantment el sistema pels atacs informàtics, gent a la cua per votar cagant-se en tot, dient-nos que si no en sabeu millor que no organitzeu res… Bé, crec que tothom sap de què parlo.
Hi ha molta gent que mai fot res però en sap molt de dir als altres com han de fer les coses.
La gent està esperant veure que pot tornar a confiar en algú. És normal després de tot el que hem vist

Gerber van
Gerber van
17.12.2023  ·  23:55

Per molts anys, Softcatalà!

Traduir el programari als nostres ordinadors només és possible per al programari lliure. Per tant, estaríem moralment obligats a utilitzar-lo, tant a nivell privat, a l’empresa com a les institucions públiques. Amb el programari lliure tenim tota la llibertat i no tan ser lligada a les grans gegants del programari. El que llegiu aquí va ser escrit en un ordinador Debian/GNU Linux, un sistema operatiu de 100% programari lliure que he estat utilitzant amb molt de gust durant 28 anys.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
18.12.2023  ·  00:01

Un agraïment enorme per a Softcatalà, perquè ens ha permès exercir l’ús de la nostra llengua al món informàtic amb normalitat. Representen el millor de la nostra nació.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
18.12.2023  ·  00:18

Felicitats, Softcatalà, i moltes gràcies.
La gran sort del país és tenir una gent extraordinària que se l’estima i que dia a dia lluita de forma altruista, deixant-se temps i diners, en la defensa de la seva llengua, de la seva cultura, de les seves institucions…

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
18.12.2023  ·  00:22

Tot el meu reconeixement a Softcatalà per la seva feina importantíssima. Molts usuaris catalanoparlants tenien (i tenen) els seus aparells configurats amb els menús en castellà. Potser no saben que la majoria d’aparells disposen de català. És molt important que tots els configurem correctament, perquè això influeix en què els fabricants continuïn donant suport i, més important encara, que les pàgines web siguin també traduides al català.

I quant al tema de l’editorial, crec que la paràlisi del govern i la caducitat de la Generalitat com a institució autonomista són evidents. Però durant el franquisme les institucions ni tan sols ens pertanyien, i la catalanitat va perdurar. Així que hem de ser optimistes.

Jaume Vall
Jaume Vall
18.12.2023  ·  00:34

Primer, felicitar Softcatalà, els seus integrants, els voluntaris, els col·laboradors, els qui posen diners, els qui posen hores.

Segon, recordar un dia com avui, també la potència de la societat civil per muntar i recaptar els diners que obté la Marató de TV3.

Exemples d’un país que fa goig.

Tercer. Veure la part negativa. No som un estat. Amb un estat propi, amb unes institucions pròpies i ben gestionades, no ens caldria aquest punt de heroïcitat, d’activisme. O en tot cas, seria la cirera del pastís, mentre que ara, gairebé es pot dir que és la massa mare del pastís.

Per tant, ens podem alegrar pel resultat, però ens hauria d’esgarrifar si ens adonèssim del significat de tot això.
(Imaginem-nos un grup de persones, d’amics, de co-propietaris, en el qual el més treballador i solidari ha de pencar més, ja que els més egoïstes tenen el poder, se n’aprofiten, li recapten recursos, i ell, cofoi, està orgullós de que és l’element exemplar, de la penya. El que és , i perdoneu, és un burro, que no sap exercir l’assertivitat que li correspondria segons les altres virtuts)

Petrus Cruelus
Petrus Cruelus
18.12.2023  ·  01:39

Si no tenen la Creu de Sant Jordi, diria que ja anem tard…

Núria Castells
Núria Castells
18.12.2023  ·  02:56

Vicent, entrevisteu AQUESTA GENT, feu d’altaveu d’allò que basteixen amb intel•ligència, perseverança i amor al país!
No només -però, també- a Softcatalà, sinó a tots aquells que tu mateix ja esmentes sense anomenar-los: tots els Softcatalans que hi ha a la nostra nació, els PPCC.

A cada Vilaweb hauria de sortir-hi almenys UNA d’aquestes persones i/o iniciatives que ens fan fer goig com a nació.
Tu mateix ho dius a l’editorial: hi són. I fa MOLTA FALTA que se’n parli!
Més que mai, ara, que els temps semblen oferir poca esperança en tots els àmbits.

La confiança -com la desconfiança- s’encomana.
I d’on ha de treure forces la gent si no dels que en tenen i la desvetllen en els altres? Perquè, de forces en tenim.
Però són temps difícils.

Cal tornar a ser el que sabem que podem ser!
Gràcies, per Vilaweb.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
18.12.2023  ·  06:10

Com antic i vell professional del software em sumo sincerament al homenatge i agraïment a Softcatalà. Salut.

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
18.12.2023  ·  06:59

També com a vell professional del software m’afegeixo a l’agraïment a Softcatalà.
Imagineu si els Països Catalans poguéssim disposar i gestionar tots els nostres recursos.

Àlex Corretgé
Àlex Corretgé
18.12.2023  ·  07:21

Felicitats per l’aniversari i gratitud eterna per la feinada, Softcatalà. Eines com les vostres són les que li calen al país.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
18.12.2023  ·  07:25

Felicitats a Softcatalà. Ara necessitem un model així per a la difusió de música, arts i cultura en català. Que mai més un executiu en un despatx pugui impedir el començament d’una carrera artística de cap tipus. Ens hi juguem la llengua i el país.

Xavier Juan-Torres
Xavier Juan-Torres
18.12.2023  ·  08:12

Moltes felicitats Softcatalà. Gràcies al vostre treball, avui dia podem trobar aplicatius i sistemes operatius completament en català, com ho podríem fer en anglès, en castellà o en francès, per dir algun exemple.
És amb vosaltres que vaig començar el meu camí per l’informàtica sense necessitat d’un traductor!

Pep Agulló
Pep Agulló
18.12.2023  ·  08:25

Dignificar l’escriptura de la llengua, és una tasca d’allò més noble i fer-ho sense contrapartides, amb voluntarietat, amor i ganes de servir al país és un exemple del bon fer català….

Endavant Softcatalà!

Vicen Maupoey
Vicen Maupoey
18.12.2023  ·  08:31

Enhorabona a tot el grup de Softcatalà .
Mantenir-se durant 25 anys no es poca cosa, i en el contexte actual em fa sentir orgullosa pels reptes assolits.
I molt especialment pels valencians d’aquest grup que sempre han estat en un contexte mes difícil i complicat.
Ho se molt bé com a valenciana d’origen i resident actualment a Girona.
Comparteixo els comentaris d’agraïment aquí exposats tant merescudament

Josep Jallé
Josep Jallé
18.12.2023  ·  09:19

Bon dia i … un més a sumar-me a l’agraïment a Softcatalà, aplicació que en gaudeixo cada dia.
Salut.

Llienç Serrahima
Llienç Serrahima
18.12.2023  ·  09:24

Soc usuari de Softcatalà, i des d’aquesta posició puc sostenir que, més enllà dels inquestionables valors que avui posa de manifest en Vicent Partal, la feina desenvolupada ha sigut técnicament impecable. Moltes gràcies a tot el grup.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
18.12.2023  ·  09:43

Felicitats a softcatala per la seva feina aixó si que és anar endavant

Jaume Riu
Jaume Riu
18.12.2023  ·  09:59

SENSE TENIR EN COMPTE COM T’HAN DIT QUE S’HAN DE FER LES COSES
El Softcatalà és una revolució amb el voluntariat més estricte i sense subvencions que perdura amb una vida ja de vint-i-cinc anys, fa una feina indispensable, i manté la independència perquè no està nomenat pel govern ni vinculat a cap partit de govern.
Com a país, Softcatalà és l’exemple d’intentar pensar sense tenir en compte com t’han dit que s’han de fer les coses.

PS2. De l’entrevista a la cap de redacció de VilaWeb en destaco un comentari sincer: “Intentar mantenir la independència quan no milites dins el partit que et nomena és molt complicat”, Esperança Camps resumeix així el llarg i molt traumàtic procés que la va fer sortir de la vida política quan era consellera de cultura al govern de les Illes.

Jordi Torres
Jordi Torres
18.12.2023  ·  10:10

Com a professional de la informàtica fa molts anys que gaudeixo de la feina, impecable, de Softcatalà. Gràcies per haver impulsat tot aquest temps la utilització de la nostra llengua al món digital. Si avui el català té la presència que té és en bona part gràcies al seu treball. Com a recordatori del temps que fa que hi treballen, poso a sota un extracte d’un email que vam fer córrer a la meva família per promoure la configuració en català del navegador… és de l’octubre de 2008.

“La importància de tenir el navegador configurat en català

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d’octubre al Museu d’Història de Catalunya.

Ens va explicar que l’any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l’idioma preferit dels usuaris és l’idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l’idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!”

PS: Com sempre faig, he revisat aquest comentari amb el seu corrector.

https://www.softcatala.org/corrector/

Teresa Queralt
Teresa Queralt
18.12.2023  ·  10:36

moltes felicitats a tot el grup.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
18.12.2023  ·  10:39

Tots els catalanoparlants, per no dir catalans de tots els nostres Països -o som tots un sol país amb diferenents regions?-, devem bona part del futur a Softcatalà. Com diu Petrus, crec que ningú mereix més el reconeixement de la nació en forma de creu de Sant Jordi.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
18.12.2023  ·  11:37

Els del Principat ens ho hem de fer mirar.
D’on són els actualment més actius per la independència?
Valencians, argentins, eivissencs…
I els d’aquí, anar fent el que encertadament explica en Joan Benet: criticar, menysprear i practicar el cainisme més autèntic.
Excepte els de Softcatalà (potser gràcies als valencians?).

Rafael Benavent
Rafael Benavent
18.12.2023  ·  11:50

La por, ai, la por que esmentes, Vicent! No ens deixem guanyar per eixa por! Ve de vell. Sembrada, de nit, per les males consciències que han volgut i no paren de sembrar zitzània, mala llavor, en nostres relacions i sentit de pertinença cultural amb nostres germans del Nord. Volen que mirem cap a un ponent que ens xucla i ens asseca. Mai més ben dit, valencians, : “No perdem el Nord”!. No perdem nostres arrels, nostre origen, nostra identitat, nostra autoestima. Ni millors ni pitjors, la manca d’autoestima és autoodi. Tant més servil i indigne si és transferida en favor de nostre botxí; precisament d’aquell que, per mòvils i interessos inconfessables de conqueridor, ens vol diluïts, desapareguts, homologats a sa imatge i semblança.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
18.12.2023  ·  13:23

Ens hem mentalitzat de que la feina ha de ser productiva i l’oci ha de ser consumista.

Softcatalà i altres iniciatives semblants es basen en que l’oci sigui productiu.

Malhauradament la quantiat de gent que s’involucra en aquestes iniciatives és molt minoritària. Tot i així la repercusió és molt gran.

El dia que trobem la fórmula per que la majoria de la gent gaudeixi del seu temps lliure generant benestar en comptes de consumint el món girarà com un mitjó.

javier velasco
javier velasco
18.12.2023  ·  13:52

Jo… Preguntes:
Perquè insistiu en el fet d’una sola nació catalana que englobe països jurídicament diferents des d’un inici de fa segles i a poc a poc diferenciats social i culturalment?
Perque compartim origen, història, llengua i part de cultura?
El mateix passa amb andalusos i castellans.
Se senten castellans els andalusos per tindre com a llengua pròpia el castellà?
Quan vos n’adonareu de l’error de base de considerar catalans els valencians?
Qué els valencians hem avançat alguna passa important en la recuperació pròpia, des de fa 61 anys del ‘nosaltres’ de Fuster?
Insistir en la ‘gran Catalunya’, deixant ‘Principat’ per a la ‘Catalunya estricta’ i insistir en ‘PPCC’ ja fa només riure… i pena.
Pel gran rebuig que hi provoca al PV ( i crec que a les Illes també).
Perqué no reconeixeu la realitat valenciana, on el fet de reconéixer la unitat (i el nom) de la llengua encara implica a part de la societat valenciana el ser considerats i reconeguts com a catalans? (I per tant es neguen fanàticament en redó a en reconéixer).
La trista ‘Qüestió de Noms’.
Al pròleg de la 2a edició del ‘NeV’ de Fuster el gran homenot es queixava de no tindre davant seu interlocutors amb qui poder debatre civilitzadament les seues tesi , refer-les o fins-i-tot.. BANDEJAR-LES.
Això déia el gran valencianista del Fuster, apassionat, coneixedor i amant del seu País.
No era cap intransigent, visionari o rígid pensador, ans al contrari.
Qué hi hauria passat al nostre País, on seríem ara, si…
De Vcia estant el mot ‘catalanista’ es va associar a ‘catalunyista’, o siga , ‘antivalencianista’; ‘els valencianistes som nosaltres’, es queixava amargament l’immens Sanchis Guarner als aplecs de la plaça de bous de Vcia.
Així la caverna botiflera bunker-barraqueta valenciana va guanyar el RELAT( que ara s’hi diu) i paralitzà la nostra recuperació.
No serà temps de revisar terminología i conceptes?

I ara, a jugar un poc: en una altra habitació d’este diari un dia algú em va preguntar quin nom aportaria per als nostres països: països andorrans, països valencians…?
Jo hi estic pensant…
Si Holanda ara es diu “Països Baixos’, nosaltres podríem dir-nos : ‘Països Blaus” o “Països Verd-i-Blaus’ ?

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
18.12.2023  ·  14:29

Per molts anys, Softcatalà!!!

Joaquim González
Joaquim González
18.12.2023  ·  16:54

Per Molts Anys !!!
Aixó es feina ben feta.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
18.12.2023  ·  19:25

Moltes gràcies a tots els membres i col·laboradors de Softcatalà.

Enhorabona!

Josep Marrasé
Josep Marrasé
18.12.2023  ·  20:43

Treball ingent i noble el de Softcatalà, de gran calat i de una importància bàsica en la formació de catalanisme. Jo, que no sóc altra cosa que un enamorat del catalanisme, també sóc un enamorat de Catalunya. País Valencià, Ses Illes, Catalunya Nord i Principat és el meu país. Visca !!!!

Irene Solà
Irene Solà
18.12.2023  ·  21:51

Felicitats al Softcatalà. Felicitats a tothom que ho ha fet possible. I felicitats als que en feu difusió.
Molt sovint passa igual: una feinada al darrere d’alguna cosa que els usuaris ens pensem que ve del cel.
I molt agraïda per la vostra feina. Recordeu que us necessitem.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any