28.05.2016 - 09:00
Hi ha ocasions en què les parelles han de decidir entre separar-se o seguir junts a pesar de les diferències, discussions, crits i desídia, o fins i tot pel suposat “bé dels nens”. Molts pares dubten si serà menys perjudicial per als fills “mal seguir” junts o veure que els seus pares se separen. Segueixen, es donen noves oportunitats i, al final, molts decideixen separar-se. No és fàcil, i en moltes ocasions és un fet traumàtic per als fills, però viure en l’engany, el dolor diari i la discussió com a mode de comunicació tampoc no és bo i no ajuda a educar i transmetre el valor de la família. Actualment, ens agradi o no, hi ha una realitat que no és l’excepció: milers de llars es donen noves oportunitats, on els pares separats conviuen amb la seva nova parella. I una de les dues parts, o les dues, aporten fills de diferents edats d’anteriors relacions.
Es parla molt sobre el dret que té una persona a refer la seva vida, però mai no hem d’oblidar el dret que té un fill a seguir sent educat, acompanyat i orientat, hi hagi o no els seus pares junts físicament.
Per molt civilitzat i respectuós que sigui el procés de ruptura, i independentment de les causes que el provoquin, és quelcom que inicialment no es desitja. Desequilibra i pot afectar de manera diferent tots els membres de la família. Quanta intel·ligència emocional es necessita durant aquest procés perquè les emocions no torpedinin la responsabilitat com a pare i mare! En aquest moment en què ambdós cònjuges viuen sols, tots dos hauran d’adoptar rols que amb anterioritat no exercien: escoltar, empatitzar, col·laborar, fer els deures amb el nen, acompanyar-lo a les activitats, organitzar els horaris, etc.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
