Reunits novament, Putin i Xi escenifiquen el rebuig a l’ordre occidental

  • El president xinès ha rebut a so de bombo i platerets el seu homòleg rus a Pequín, però els analistes consideren que la relació entre ambdós països és transaccional

VilaWeb
The Washington Post
17.05.2024 - 21:40
Actualització: 17.05.2024 - 21:45

The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee i Pei-Lin Wu

Abans-d’ahir el president rus, Vladímir Putin, reivindicà les relacions del seu país amb la Xina com una força “estabilitzadora” per al món. Era a la primera jornada d’una visita de dos dies destinada a presentar Putin i el president xinès, Xi Jinping, com a dirigents capaços d’oferir una alternativa a l’ordre mundial que encapçalen els Estats Units.

Segons molts analistes, la relació és primordialment transaccional. Però en declaracions posteriors a les reunions, Putin va prometre d’aprofundir els vincles econòmics amb la Xina per garantir que ambdós països restin protegits de la influència de tercers, en al·lusió a les repercussions de les sancions imposades pels Estats Units i els països occidentals després de la invasió russa d’Ucraïna.

Putin va qualificar la relació entre la Xina i Rússia de “referent de cooperació” i va agrair a Xi els seus esforços per a resoldre la guerra d’Ucraïna. La Xina ha fet públic el seu pla de pau i ha demanat la fi del conflicte, però s’ha mossegat la llengua a l’hora de criticar obertament una invasió que incompleix de manera flagrant la Carta de les Nacions Unides.

“Sempre ens hem donat suport mútuament, i amb fermesa, en qüestions que afecten els interessos fonamentals i les principals preocupacions de cadascú”, digué Xi després de la seva ronda de reunions amb Putin, que qualificà de vell amic.

La visita ha permès a Putin i a Xi de reafirmar la seva visió compartida d’un ordre mundial “multipolar”, que pretén que un grup països encapçalats per la Xina i Rússia pugui operar d’acord amb un conjunt de regles diferents de les establertes pels Estats Units i més democràcies liberals.

“Junts, defensem els principis de justícia i d’un ordre mundial democràtic que reflecteixi les realitats multipolars”, declarà Putin.

La Xina és un dels únics socis comercials i aliats diplomàtics que té Rússia després de la invasió d’Ucraïna, i s’ha convertit en un salvavides econòmic fonamental per a un règim que aquests dos darrers anys ha hagut de fer front a les sancions occidentals creixents. Putin va arribar a la Xina amb una àmplia delegació que incloïa el ministre d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov; el nou ministre de Defensa, Andrei Beloússov, i uns quants vice-primers ministres i dirigents d’empreses estatals.

Abans-d’ahir també es va reunir amb el primer ministre xinès, Li Qiang, responsable teòric de l’economia del país. Ambdós van parlar sobre com coordinar més estretament els seus interessos econòmics, segons que explicà la delegació xinesa.

Ahir Putin assistí a la inauguració de la fira comercial Xina-Rússia a Harbin, ciutat septentrional a prop de la frontera amb Rússia. L’esdeveniment posa en relleu l’estreta dels llaços econòmics entre ambdós països.

El suport diplomàtic i material continu de la Xina a Rússia en la guerra contra Ucraïna –fins i tot quan Pequín es presenta com un mediador potencial– ha fet arrufar les calles de moltes democràcies, incloent-hi els Estats Units i els països d’Europa occidental.

A Xi li interessa especialment que Rússia guanyi a Ucraïna pels beneficis que podria tenir en les ambicions territorials de la Xina de prendre el control de Taiwan, la democràcia insular que no ha estat mai governada pel Partit Comunista Xinès però que Pequín considera una província escindida.

Xi ha observat atentament el preu que Putin ha hagut de pagar per l’ús de la força militar a Ucraïna. Els dirigents de Taiwan –i alguns altres aliats a la regió, com ara el Japó– han advertit unes quantes vegades que això que avui passa a Ucraïna podria passar demà en un país com Taiwan.

Poques setmanes després de la invasió d’Ucraïna, ambdós dirigents van declarar que sengles països tenien una associació “sense límits”. El comerç de la Xina amb Rússia va assolir la xifra rècord de 240.000 milions de dòlars l’any passat, un 63% més que el 2021, l’any anterior a la invasió. Durant aquest temps, les exportacions de productes electrònics xinesos –necessaris per a produir sistemes d’armament guiat de precisió– va créixer significativament.

Però el flux comercial ha augmentat en ambdues direccions. L’any passat, Rússia es va convertir en el proveïdor més gran de petroli de la Xina. Les sancions occidentals han aïllat Rússia, que té relativament pocs grans clients, i Moscou ha hagut de recórrer a la Xina i l’Índia com a principals clients.

Alguns analistes assenyalen que, encara que Rússia es va convertint en un mercat energètic com més va més important per a la Xina, Rússia necessita ara més la Xina més que no pas a la inversa. La Xina, afirmen, té una relació més bona amb Occident, a banda de tenir una economia molt més gran.

Shen Dingli, especialista en relacions internacionals, afirma que la cooperació econòmica que ambdós dirigents pregonen es deu a una dependència estratègica mútua que és fruit de prioritats curtterministes: les sancions dels Estats Units, explica, els ha empesos a unir esforços.

“La Xina –afegeix– no necessita particularment l’energia russa, perquè ja en pot aconseguir d’uns altres països: simplement n’importa per ajudar a reduir la pressió de les sancions occidentals contra Rússia.”

Pequín, diu, cerca l’equilibri en la protecció dels seus interessos, i és poc probable que adopti una posició totalment alineada amb Rússia en qüestions controvertides com ara la invasió d’Ucraïna, continua Shen.

La guerra s’ha convertit en el principi organitzador de la política exterior russa, explica Alexander Gabuev, expert en Rússia i la Xina del Carnegie Eurasia Center. Rússia, assegura, avalua cadascuna de les seves relacions diplomàtiques mitjançant tres elements: allò que el país soci pot aportar a l’esforç bèl·lic de Putin a Ucraïna; allò que el país soci pot fer per ajudar Rússia a contrarestar l’impacte de les sancions occidentals; i si un país pot ajudar Moscou a fer pressió contra Occident.

La Xina, diu, compleix tots tres requisits. “Rússia no té cap soci estranger més important que la Xina”, assegura.

La qüestió, ara, és quines accions tangibles es derivaran d’aquesta ronda de reunions. Gabuev, tanmateix, considera poc probable que les conclusions més importants d’aquestes reunions es facin públiques.

Entre aquestes conclusions, asseguren, hi ha les formes com els russos poden eludir les sancions occidentals, o bé noves vies de cooperació en el disseny de tecnologia militar i armament clau.

“És la punta de l’iceberg”, diu Gabuev.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any