Punxada del consum i retallada de previsions

“El PIB estatal (que creix menys que no es preveia), la inflació subjacent (que a l'abril s'enlaira), l'EPA (que indica una baixada de l'ocupació) i la rebaixa oficial del creixement d'enguany han marcat una setmana intensa”

Jordi Goula
Jordi Goula
29.04.2022 - 19:50
Actualització: 29.04.2022 - 19:35
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Avui tanquem una setmana plena de novetats en alguns dels principals indicadors de la marxa de l’economia. I no podem dir que hagi estat gaire positiva. El PIB i l’IPC són avanços per a tot l’estat espanyol, i a Catalunya ja hi ha les dades de l’EPA del primer trimestre. Per últim, la retallada de les previsions del creixement per a enguany per part de la Generalitat i del govern espanyol és més forta que no es pensava.

Comencem per la dada del matí. Era interessant de veure com s’havia desenvolupat l’activitat en un trimestre que ha estat una veritable muntanya russa, amb pics al gener per l’òmicron i al març per la guerra d’Ucraïna. Finalment, el PIB de l’estat espanyol ha registrat una variació positiva del 0,3% el primer trimestre del 2022 respecte de l’anterior, en termes de volum. Aquesta taxa és inferior en 1,9 punts a la registrada el quart trimestre del 2021 i dues dècimes pitjor de la prevista.

L’evolució del període va força paral·lela a la que hi ha hagut a la resta d’Europa. En aquest sentit, a la zona euro, el creixement mitjà ha pujat un 0,2% intertrimestral; a Alemanya, un 0,2%; a França, un 0%; i a Itàlia, un -0,2%. A tot arreu, a més, la xifra final ha estat més baixa de la prevista.

En canvi, el mal comportament que va tenir l’economia el primer trimestre de l’any 2021 ha fet que les taxes de creixement anuals (les que es comparen amb el mateix trimestre de l’any anterior) no hagin estat dolentes. D’aquesta manera, a l’estat espanyol, la variació interanual del PIB se situa en el 6,4%, mentre que el trimestre anterior va ser del 5,5%. Cal dir que es troba per damunt la mitjana de la zona euro, on és un 5,0%.

El fet més destacat del trimestre, a parer meu, és que la contribució de la demanda estatal al creixement interanual del PIB ha estat de 3,3 punts, cinc dècimes menys que la del quart trimestre. I, sobretot, el consum de les llars, que ha tingut un creixement negatiu del -3,7% sobre el trimestre anterior. Una caiguda molt important que ha estat motivada per fets exògens ben coneguts, com la pandèmia i la precaució davant la guerra. Fets que han actuat de frens a la despesa.

En aquesta línia, avui, l’Institut d’Estatística espanyol (INE) també ha publicat la variació mensual de l’índex general del comerç detallista a preus constants, corresponent al març. Eliminant els efectes estacionals i de calendari, la taxa anual a l’estat se situa en el -4,2%. En el cas concret de Catalunya, a preus constants, l’índex, sense estacions de serveis, mostra una caiguda del -7,6% interanual. Com podem apreciar, ha evolucionat en la mateixa línia que mostra el PIB.

Sortosament, per no empitjorar el resultat global trimestral, la demanda externa ha presentat una aportació de 3,1 punts, que signifiquen 1,3 punts superiors a la del trimestre passat. Aquí, l’INE fa notar que les exportacions de béns i serveis augmenten d’un 20,8% respecte del primer trimestre del 2021, fet que representa 2,9 punts més que el trimestre anterior. Aquesta acceleració, diu, respon fonamentalment a un increment en les taxes interanuals de les exportacions de serveis, on destaca la pujada de la despesa de no-residents al territori estatal.

Fet i fet, aquesta marxa alentida de l’activitat quadra força amb els resultats de l’EPA, corresponent al mateix període de l’avanç del PIB. A Catalunya, en comparació amb el trimestre anterior, la població activa (gent que és dins el mercat laboral) s’ha reduït en 42.100 persones (-1,1%), xifra rècord de caiguda en un primer trimestre. I també ha disminuït l’ocupació, com passa en la majoria de primers trimestres de cada any, en aquest cas, d’un 1,2% (40.900 menys). Per la seva banda, la desocupació s’ha reduït, però per un fet curiós: no pas perquè s’hagi creat ocupació, sinó per la davallada de la població activa; en concret, ha caigut d’un 0,3% (1.200 desocupats menys).

La reducció de la població activa ha tingut un resultat col·lateral. Ha fet baixar el denominador de la taxa d’atur, la qual ha augmentat lleugerament respecte del trimestre anterior, fins al 10,23% actual. En aquests moments, Catalunya se situa gairebé 3,5 punts per sota de la taxa d’atur mitjana de l’estat, que és del 13,65%.

Em sembla molt curiós un fet que destaca la consultora Randstat respecte de l’EPA a escala estatal. No disposo de dades per a Catalunya per poder dir si aquí passa el mateix fenomen. Es tracta d’una de les xifres protagonistes, la relacionada amb la taxa de temporalitat. I crida l’atenció que, probablement, un dels aspectes més paradoxals de la reforma laboral aprovada recentment té a veure amb la contradicció al voltant de la normativa en matèria de contractació temporal entre els sectors públic i privat. Mentre es destaca que l’objectiu de la norma persegueix la reducció de la temporalitat a l’estat espanyol i, per això, es prohibeix la figura del contracte per obra o servei, es reben amb eufòria les dades d’increment de l’ocupació indefinida… però, en paral·lel, la reforma laboral és molt més laxa amb la temporalitat al sector públic.

I, vet aquí la sorpresa, aquests darrers anys, el gran sector generador de temporalitat ha estat el públic. El nombre d’ocupats temporals al sector públic a tot l’estat ja arriba als 1,13 milions (rècord històric) i durant tres anys i mig la taxa de temporalitat ha superat la del sector privat. En concret, el primer trimestre del 2022, la taxa de temporalitat al sector públic s’ha elevat fins a un 32,5% (la taxa anterior era d’un 30,9%), també un rècord històric, mentre que al sector privat ha baixat fins al 22,1%.

El tercer gran indicador de la setmana ha estat l’IPC, que ha portat la bona notícia d’haver passat del 9,8% al 8,4% (7,5% a la zona euro). Aquesta evolució és deguda, principalment, als descensos dels preus de l’electricitat i els carburants. La breu explicació que fa l’INE també destaca, encara que en sentit contrari, l’augment dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques, més fort aquest mes que l’abril del 2021. Però el problema greu és que la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta un punt, fins al 4,4%. En cas que es confirmi, seria la més alta des del desembre del 1995.

Aquesta pujada em preocupa molt, perquè és l’indicador més clar del fet que l’augment de preus es va estenent. Certament, encara no ha arribat als salaris, però a l’abril s’ha reduït espectacularment la seva diferència amb l’IPC general. El mes passat, aquesta diferència entre ambdós era de 6,4 punts i ara és de només 4 punts. I, encara pitjor, supera de gairebé un punt la mitjana de la zona euro (3,5%), on no puja tant de pressa com aquí.

La cirereta del pastís del dia, l’ha posada la ministra d’Afers Econòmics espanyola, Nadia Calviño, aquest migdia, quan ha presentat el nou quadre macroeconòmic de l’economia estatal. El govern espanyol ha retallat fins al 4,3% el creixement del PIB per a enguany per l’impacte de la guerra a Ucraïna, del 7% que hi havia previst.

Val a dir que les previsions del govern espanyol queden per sota de les presentades per alguns dels organismes internacionals, com ara l’FMI, per a l’economia espanyola. També són per sota de les del Banc d’Espanya. Calviño ha dit que, amb aquest pla macroeconòmic, esperava que el primer semestre de l’any vinent s’arribés al PIB previ a la pandèmia. És una data que s’ha anat endarrerint a cadascuna de les actualitzacions que ha fet el govern de Sánchez. La vice-presidenta espanyola ha remarcat, això sí, que “tret del consum i la construcció”, les altres variables de l’activitat econòmica ja es trobaven per sobre.

També el Departament d’Economia i Hisenda ha publicat avui l’escenari macroeconòmic de Catalunya per al bienni 2022-2023, que preveu un creixement del PIB del 4,9% l’any 2022 i del 2,9% l’any 2023. Les previsions, doncs, també es revisen a la baixa en relació amb l’escenari macroeconòmic de l’octubre, quan les dades preveien un augment del PIB del 6,4% per al 2022. La retallada a Catalunya és menor que a l’estat i el creixement final esperat, superior.

En definitiva, un primer trimestre que havia de ser important per a assentar la recuperació i que, pels fets ressenyats, no ha estat així. Ha passat amb més pena que glòria i acaba amb una reducció de les previsions de creixement de la Generalitat i del govern espanyol. Penso que l’enemic a batre, ara com ara, són els preus. La dinàmica que porten els darrers mesos, molt més intensa que en els competidors europeus, no indica res de bo. Les mesures del govern espanyol, topant el preu del gas, poden notar-se, amb una baixada dels preus de l’electricitat… i de l’IPC. Si el mal ja s’ha estès massa, ho veurem en el fet de si frena la inflació subjacent o no. Esperem que sí, tot i que no ho tinc gaire clar. Qüestió d’esperar els mesos vinents.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies