Punt d’inflexió, diu

  • Segur que la covid-19 ens fa canviar, o més aviat reforça moltíssim la nostra manera de ser?

Andreu Barnils
19.04.2020 - 01:50
Actualització: 19.04.2020 - 09:19
VilaWeb

És molt intens de veure, aquests dies, el fenomen anomenat biaix de confirmació. Segons aquest fenomen, fets nous, dades objectives o fredes xifres que podrien fer canviar la nostra manera de pensar, fan justament la contrària: la confirmen, la nostra manera de pensar. No volem veure els detalls que la contradiguin. Amplifiquem tot aspecte que la reforci. Així, en plena Covid-19, independentistes com jo veiem confirmada la nostra visió del desastre espanyol. No trobem pas que les més de 20.000 morts (i pujant) siguin cap casualitat, ni sorpresa, sinó el darrer i brutal exemple d’un centralisme ideològic, espanyolista, ineficaç, que fa anys que suportem. Contràriament, els espanyolistes veuen en el president català, Torra en aquest cas, un líder egoista més, que solament pensa per a ell i que es creu superior, com demostra que es negui repetidament a fer costat al president espanyol, justament en moments així. Els comuns veuen, aquests dies, i més que mai, convergència, Jordi Pujol i retallades en la màxima esplendor. Avui, se senten confirmats: les retallades maten. I no són les del tripartit. Els qui de sempre desconfien de l’home veuen, en les actuals estafes en la compra venda de material sanitari, la confirmació que no et pots fiar ni de Déu. Qui de sempre confia en l’home veu, en la cooperació científica per a trobar el vaccí, una mostra de la humanitat, que sempre acaba triomfant. A cap ni un de nosaltres, un daltabaix tan enorme com el que vivim li ha fet canviar gaire d’opinió. Simplement, la hi ha reforçada.

Aquesta idea, que jo veia sobretot en el cas de les persones, d’entrada a moltes de les que entrevisto, un article me l’ha feta veure en el cas dels països. Dani Rodrik m’ensenya que en ple Covid-19 els països no han canviat pas. Ben a l’inrevés, són més com eren o, en precisa descripció, ‘exageracions de si mateixos’. No és cert que Alemanya, que ja era federal, ara ho és més que mai i que ha desplegat tot el federalisme per combatre la Covid-19? I Espanya, que ja era centralista, no ho ha acabat essent encara més i ha eliminat competències de les autonomies?

Tots els països reaccionen a la Covid-19 exagerant la seva manera de ser. És a dir, tota aquesta idea que la covid-19 marcarà un abans i un després, que ens canvia a tots, i que ja mai més les coses no seran com abans, voleu dir que no és justament la contrària? Inflexió, quin punt d’inflexió? Si som més nosaltres mateixos que mai!

“La resposta de la Xina –diu Rodrik– ha estat típicament xinesa: la supressió de la informació sobre el virus, un alt grau de control social i una mobilització de recursos enorme un cop es va fer palesa l’amenaça. El Turkmenistan ha prohibit la paraula ‘coronavirus’ i l’ús de màscares en públic. Viktor Orbán, hongarès, ha aprofitat la crisi per reforçar el control del poder i ha dissolt el parlament després d’acaparar els poders d’emergència sense límit de temps. La crisi sembla que hagi posat encara més en relleu la política de cada país. Els països s’han convertit en versions exagerades de si mateixos. Això pot fa pensar que el suposat punt d’inflexió en la política global deu ser molt menor d’allò que molts diuen. Més que no pas viure un gran canvi en el camí marcat del món, és probable que s’intensifiquin i atrinxerin les tendències ja existents.”

L’autor, Dani Rodrik, acaba l’article de manera brillant, aportant el seu propi biaix de confirmació, el seu granet de sorra: “En resum, la covid-19 potser no alterarà, sinó al contrari, les tendències evidents ja abans de la crisi. El neoliberalisme continuarà la seva lenta mort. Els autòcrates populistes esdevindran encara més autoritaris. La hiperglobalització es mantindrà a la defensiva mentre els estats nació reclamen espai. La Xina i els Estats Units continuaran xocant. I s’intensificarà la batalla dins els estats nació entre oligarques, populistes autoritaris i internacionalistes liberals, mentre l’esquerra lluita per idear un programa que atregui la majoria dels votants.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any