Puigdemont i els exiliats disputen al Suprem un nou assalt per tornar

Els exiliats no defugen cap batalla que els pugui facilitar el retorn, després de gairebé sis anys fora del Principat. A les 9.30, el Tribunal Suprem espanyol farà una vista sobre els recursos d’apel·lació de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig contra la nova interlocutòria de processament –amb data del 12 de gener–, que en aplicació de la reforma del codi penal espanyol va implicar la retirada de les euroordres –no n’hi ha de noves– i la reformulació de les acusacions. El magistrat Pablo Llarena va processar Puigdemont, Comín i Puig per malversació i desobediència i Ponsatí solament per desobediència.

En la vista, l’advocat Gonzalo Boye, que porta la defensa de tots tres eurodiputats de Junts, denunciarà les vulneracions de drets que han sofert i reclamarà la retirada de les ordres espanyoles de detenció perquè vulneren la immunitat dels seus clients. En aquest sentit, argumentarà que les ordres són completament invàlides perquè estan desfasades, tenint en compte que se sustenten en l’antiga interlocutòria de processament (23 de març de 2018) i no pas en l’actual.

Aquestes ordres de detenció són el gran argument de Llarena per a justificar que la immunitat dels eurodiputats –que es poden moure lliurement per tota la UE– no serveix de res a l’estat espanyol. A parer seu, les ordres constaten que van ser processats abans no accedissin al Parlament Europeu i, per tant, no estan protegits per aquest privilegi. Ara, la sentència de Manuel Marchena contra el procés, en què va decaure la rebel·lió, i la posterior liquidació de la sedició han deixat en paper mullat aquest fonament. Boye considera que qualsevol ordre de detenció, sigui espanyola o europea, ha d’anar precedida d’un nou suplicatori al Parlament Europeu.

És especialment interessant el cas de Clara Ponsatí, que va ser detinguda el 28 de març quan va tornar de l’exili. L’eurodiputada va ser traslladada pels Mossos d’Esquadra a la Ciutat de la Justícia, però no pas al Suprem, on va ser citada per Llarena el 24 d’abril. No s’hi va presentar i, d’aleshores ençà, el magistrat té un procediment obert per a decidir si en reactiva l’ordre espanyola de detenció o no. La defensa ha al·legat que el jutge té les mans lligades perquè el Parlament Europeu ha obert un procés d’empara de la seva immunitat.

Així doncs, la vista –la resolució es farà pública d’ací a una setmana o dues– pot ser l’última oportunitat perquè el Suprem rectifiqui la seva visió esbiaixada sobre l’abast de la immunitat dels eurodiputats, tenint en compte que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) entrarà de ple en la qüestió. El 5 de juliol es farà pública la sentència sobre les irregularitats del suplicatori, però també sobre la negativa de l’ex-president del Parlament Europeu David Sassoli de defensar la immunitat de Puigdemont i Comín abans de ser ratificats com a eurodiputats el desembre del 2019.

El cas de Lluís Puig

La defensa de Lluís Puig, que encapçala Miquel Sàmper, també jugarà les seves cartes per mirar de desacreditar la interlocutòria de processament perquè decaigui la malversació. A diferència dels eurodiputats, Puig no disposa d’immunitat, però del seu cas se’n deriva la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que posa en qüestió la competència del Suprem i permet d’encabir la repressió contra l’independentisme sota el concepte “grup objectivament identificable de persones”.

El 30 de gener, el TJUE va deixar clar que les autoritats judicials espanyoles podien enviar a Bèlgica una nova euroordre contra Puig. Però la cotilla dels condicionants és tan important que, sis mesos després de la sentència, Llarena no s’ha atrevit a enviar-la. El 21 de març, quan va desestimar els recursos dels exiliats contra la nova interlocutòria de processament, va deixar per escrit que si la fiscalia no feia el primer pas, no hi hauria noves euroordres.

Què passa amb Marta Rovira?

La defensa de Marta Rovira, encara exiliada a Ginebra, no prendrà part en la vista perquè no va presentar cap recurs contra la interlocutòria de processament. Tampoc no la van presentar la resta de parts en la causa: fiscalia, advocacia de l’estat espanyol i Vox. Això possibilita que la secretària general d’ERC, si s’aclareix definitivament la causa del Tsunami Democràtic, pugui tornar al Principat, perquè és acusada de desobediència –tal com Meritxell Serret, Anna Gabriel i Clara Ponsatí–, un delicte que implica la inhabilitació per a càrrec públic, però no pas pena de presó.

Qui són els jutges que formen el tribunal?

El jutge instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, no participarà ni en la vista ni en les deliberacions dels recursos d’apel·lacions. Va intervenir en la denegació dels recursos de reforma contra la interlocutòria de processament i ara li toca de pronunciar-se a una instància diferent, la sala d’apel·lacions. En aquest cas, els jutges que formen el tribunal són Eduardo de Porres, Vicente Magro i Susana Polo.

Porres és de tarannà conservador. És membre de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol d’ençà del 2018, quan va entrar en substitució de Cándido Conde-Pumpido Tourón, actual president del Tribunal Constitucional. És considerat pròxim a Manuel Marchena. El 2019 va fer de magistrat instructor de la causa contra Laura Borràs, quan encara era aforada com a diputada al congrés espanyol.

D’ençà d’aquell mateix any és membre de la Junta Electoral espanyola (JEC), en què ha tractat uns quants afers relacionats amb dirigents independentistes, com ara la inhabilitació del president Quim Torra, després de la sentència del TSJC sobre el cas de la pancarta, i la retirada de l’escó de l’eurodiputat Oriol Junqueras.

Magro té un perfil encara més ideològic. Entre el març del 1996 i el setembre del 1997 va fer de senador del PP per Alacant. Després de tornar a la judicatura va passar per les audiències d’Alacant i de Madrid, fins que el 2018 va ser ascendint a la sala penal del Suprem, en substitució de José Ramón Soriano.

Com a jutge de l’audiència madrilenya, Magro va fer una de les seves actuacions més polèmiques quan va forçar l’obertura d’una causa contra els humoristes Dani Mateo i El Gran Wyoming per un acudit sobre el Valle de los Caídos. El 2020, ja al Suprem, va ser un dels magistrats que el president Torra va recusar sense èxit abans de la revisió de la condemna per desobediència.

Finalment, Polo és l’única que és membre de l’associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia, considerada progressista en el món de la judicatura. Actualment, és membre de la sala de govern del Suprem, tribunal en què va entrar el 2018 a la sala penal en substitució de Julián Sánchez Melgar. En el seu historial, hi consten l’enduriment de la condemna contra la Manada i l’oposició a l’empresonament de l’ex-president andalús José Antonio Griñán.