01.03.2020 - 21:50
Carles Puigdemont és el president legítim de la Generalitat de Catalunya, a l’exili a causa del cop d’estat promogut per la coalició del 155 l’octubre del 2017. Es pot qüestionar alguna de les paraules que he utilitzat per descriure el fet, però la discussió no esborrarà el fet de cap manera. Carles Puigdemont és el president del Consell per la República, l’estructura parainstitucional creada perquè el president, els consellers i els altres exiliats tinguin la capacitat d’actuar com un veritable govern a l’exili, amb capacitat executiva gràcies als Consells Locals per la República encara en formació. Carles Puigdemont és, també, el candidat que ha guanyat totes les cites electorals a què ha concorregut d’ençà de les autonòmiques il·legalment imposades pel govern espanyol del senyor Rajoy aquell 21 de desembre.
Vaig anar a Perpinyà no sense dubtes. Em demanava quin Puigdemont ens hi trobaríem. El president legítim exiliat? El president del Consell? El candidat a les pròximes eleccions autonòmiques, encara sense data concreta? Els recels d’alguns i la voluntat intoxicadora d’alguns altres donava per fet que, en realitat, tots tres són un mateix que és el tercer, i ho diuen penjant-li sempre la llufa de ser el nou cap de brot de la postconvergència del 3% i tot allò.
Però vaig tornar-ne alleujat, molt alleujat. Perquè, tal com jo la vaig viure, la trobada amb el president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí –ara eurodiputats i, per tant, lliures de circular per tot Europa, i això vol dir també lliures de tornar a terres catalanes sempre que no siguin sota jurisdicció espanyola– va ser la festa de presentació del Consell de la República. Finalment, i ja n’era l’hora, és una realitat tangible a la vista de tots els ciutadans que se’l vulguin fer seu. Perquè un gest tan senzill com és inscriure-s’hi en línia el fa més real i més gran en cada nova adhesió.
El Carles Puigdemont de Perpinyà, president legítim a l’exili, candidat ratificat pels electors en cada nova convocatòria electoral, va ser, sense cap mena de dubte, el president del Consell per la República. La seva intervenció, i les dels consellers Comín i Ponsatí, i les de tots els qui els van acompanyar en la distància amb els missatges preenregistrats, van reivindicar, cadascú amb els seus matisos, que és imprescindible de persistir, mantenir-se units i plantar cara a la repressió de l’estat espanyol. I que l’eina que ens hi ha d’impel·lir i que en recollirà els fruits és el Consell.
Vaig arribar de Perpinyà carregat d’energia i amb renovades il·lusions. Ara és l’hora de fer República, d’assentar-ne les bases amb el Consell, implicant-nos cadascú amb el seu Consell Local i preparant-nos, encara una mica més, per a resistir, per a persistir, per a plantar cara i demostrar amb fets què volem, per què ho volem i que som molts més que ningú els qui ho volem.
El Consell és obert a tothom qui treballi per la independència. No exclou ningú, encara que sembli que alguns dels qui diuen que la volen hagin decidit d’excloure-se’n tots sols. Ves que no es trobin que són ells qui, en allunyar-se’n i discutir-lo en comptes de contribuir-hi i fer-lo gran, no acabin convertint el Consell, de grat per força, en la indiscutible renovada plataforma electoral del Primer d’Octubre. Ves, dic, que així no es tornin a endur un disgust a les urnes.
