El PSOE exhuma les restes del federalisme

  • Pedro Sánchez vol enterrar el federalisme per preparar la gran coalició amb el PP, però el PSC prova de ressuscitar-lo per guanyar a Catalunya *** Els socis del Botànic negocien contra rellotge el pressupost del 2010 *** La Plataforma per la Llengua engega una campanya per la unitat del català

VilaWeb
Pere Martí
30.10.2019 - 20:33
Actualització: 30.10.2019 - 21:23

TEMA DEL DIA
Despulles.
El PSOE ha renunciat a custodiar les despulles d’un federalisme en el qual no ha cregut mai i ha decidit d’espolsar-se’l de sobre per mirar de guanyar vots de Ciutadans. El federalisme era una nosa per a fer la gran coalició amb el PP i Pedro Sánchez ja no l’havia inclòs en el programa electoral del 10-N. Tan sols les queixes del PSC demanant de ressuscitar-lo han fet que tornés a ser-hi amb una referència indirecta que evita la paraula ‘federalisme’. De fet, no ha passat mai de ser una promesa electoral, però el PSC el necessita per a fer campanya a Catalunya. A l’acte d’exhumació del federalisme hi ha assistit la plana major del PSC, alguns dirigents del PSPV i del PSIB, i Odon Elorza, a títol personal.

El fèretre del federalisme, guardat durant anys en una urna de marbre amb la Declaració de Granada a dins, ha estat portat a l’espatlla per Miquel Iceta, Isidre Molas, Raimon Obiols, Francina Armengol i Ximo Puig. José Zaragoza ha dit unes últimes paraules, que han quedat gravades per a la posteritat, i Meritxell Batet no ha pogut evitar una llàgrima que ràpidament ha eixugat per evitar que ningú de l’aparell del PSOE se n’adonés i fes perillar la seva carrera política. No hi ha hagut ministres beneint la cerimònia, perquè no s’hi volia donar rang d’estat, i el fèretre s’ha introduït ràpidament en un cotxe fúnebre vell i tronat, el mateix que havia fet servir Felipe González per exhumar el socialisme després del congrés de Suresnes. Mentre se n’anaven, s’ha sentit la vice-presidenta Carmen Calvo cridant que el federalisme no existeix.

La comitiva fúnebre del federalisme ha arribat a Barcelona amb total normalitat, sense protestes de nostàlgics i ha estat enterrat en una discreta cerimònia al cementiri de Montjuïc, lluny de la tomba de Rafael Campalans, els ossos del qual s’han regirat tan bon punt ha vist la comitiva. Abans d’enterrar-lo, alguns presents han volgut obrir l’urna de marbre, per veure què en quedava, de la Declaració de Granada, i hi han vist un paper mullat. Tot plegat és la millor metàfora possible d’un federalisme que no ha existit mai més enllà dels manuals de ciència política i les declaracions de bones intencions dels socialistes catalans. No ha estat mai aplicat políticament a Espanya i la sagrada constitució del 1978 –a l’article 145– només l’esmenta per prohibir-lo, és a dir, per evitar que les comunitats autònomes es puguin federar. Un article pensat per impedir la federació dels Països Catalans i la reunificació del País Basc.

L’homilia ha anat a càrrec de Pere Navarro, l’home del PSC que més relació va tenir amb el federalisme, l’home que va creure que el federalisme era possible, l’home que va intentar que el PSOE el fes seu i que va aconseguir unes ratlles al manifest de la Declaració de Granada del juliol del 2013. Ja aleshores, la declaració va ser criticada per un grup de dirigents del PSC que avui no són militants del partit, perquè van veure que la declaració no permetia el reconeixement de Catalunya com a nació ni el dret d’autodeterminació. Són, per exemple, Joan Ignasi Elena, Toni Comín, Magda Casamitjana, Jordi Martí i Montserrat Tura, que han excusat la seva absència perquè ja havien superat el dol.

Quan el fèretre ja era soterrat, l’incombustible Miquel Iceta, que no es dóna mai per vençut, ha trucat a Cristina Narbona per demanar una mica d’oxigen en el programa, alguna referència que els permeti de continuar ensenyant la pastanaga federal. Pedro Sánchez ha estat magnànim, perquè sense els vots que el PSC recol·lecta a Catalunya no tindria cap opció de governar Espanya i ha acceptat una esmena que cita la Declaració de Granada però no la paraula ‘federalisme’. L’esmena ha alleugerit el dol dels assistents, perquè podran dir que ha estat gràcies al pes que té el PSC en el si del PSOE i podran continuar fent veure que el federalisme pot resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya negant el dret d’autodeterminació. Acabat l’acte, Pere Navarro ha pujat al cotxe oficial i ha tornat al seu despatx de director del Consorci de la Zona Franca, on es recupera de l’esforç.

MÉS QÜESTIONS
Els socis del Botànic negocien contra rellotge el pressupost del 2020.
El Consell negocia contra rellotge el projecte de pressupost per al 2020. La data límit per a presentar-lo a les Corts és dijous, però a hores d’ara encara hi ha diferències entre els socis del Botànic arran de les retallades que s’hi han d’aplicar. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, va dir que aquests ajusts pujaven a 364 milions d’euros. PSPV, Compromís i Unides Podem, els tres partits que conformen el Consell, no han tancat encara l’acord sobre les àrees on s’aplicarien les retallades. Intenten d’encaixar els comptes, amb l’objectiu que les polítiques socials no se’n ressentin gaire. La vice-presidenta, Mónica Oltra, ha reconegut que hi havia negociacions de darrera hora i demana que els comptes públics del 2020 no retallin els pilars de l’estat del benestar: sanitat, educació i serveis socials. Tot amb tot, ha insistit que no és el pressupost que vol el Consell i atribueix els ajusts a la inestabilitat política espanyola derivada de la falta de govern a Espanya i a la situació d’infrafinançament que ha de suportar el País Valencià. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha insistit que el pressupost serà positiu per als interessos del poble valencià, i que, malgrat el greu problema de finançament, compleix tres objectius: proporcionar estabilitat en temps d’incertesa, consolidar l’estat social valencià i refermar l’autogovern. En el projecte de pressupost que el Consell haurà de portar el demà a les Corts, la Generalitat haurà d’assumir 4,8 milions d’euros d’interessos de demora per pagaments ajornats de l’etapa del PP.

La Plataforma per la Llengua engega una campanya per la unitat del català. La Plataforma per la Llengua ha presentat avui a Palma una campanya per la unitat del català. L’objectiu és sensibilitzar la població de les Illes Balears, el País Valencià, la Franja, el Principat de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i l’Alguer que, més enllà de les denominacions populars, tots compartim un mateix idioma, la llengua catalana, i que els intents secessionistes i la manca de coordinació política surten cars a la ciutadania. En l’àmbit polític, la campanya cerca l’adhesió de la gent a una carta que s’enviarà als caps de govern dels territoris del domini lingüístic del català. El text demana el compromís d’impulsar i votar una iniciativa que reconegui que, sense menystenir la diversitat dialectal existent com en qualsevol altra llengua, la llengua catalana és la pròpia de tots aquests territoris. La campanya compta amb el suport del govern de les Illes Balears, del Consell Insular de Menorca i de la Generalitat de Catalunya. També insta les institucions a cooperar per a afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors, amb eines com l’Institut Ramon Llull, i seguint les línies mestres expressades a la Declaració de Palma, signada el 20 de febrer de 2017. Aquesta declaració, rubricada pels consellers de cultura de les Illes Balears, Catalunya i País Valencià d’aleshores, pretenia posar les bases d’una veritable cooperació cultural i lingüística entre els governs d’aquests territoris que, finalment, no s’ha materialitzat en gairebé res de concret. Ara la campanya demana que s’activi de manera efectiva i que s’estengui a la resta de territoris del domini lingüístic.

Aparten el fiscal anticorrupció de les Balears. El fiscal anticorrupció de les Illes Balears, Miguel Ángel Subirán, ha estat apartat del seu càrrec, que ocupava temporalment, segons que ha publicat el Butlletí Oficial de l’estat espanyol (BOE), que es fa ressò de la resolució de la fiscalia general de l’estat. Subirán va ser designat fiscal delegat de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, en virtut d’un decret del fiscal general de l’estat del maig del 2010, amb caràcter temporal. El seu nomenament es va anar allargant per a continuar amb més causes. El BOE recull que tots els procediments per als quals va ser designat Subirán han estat sobreseguts o sentenciats, de manera que es considera que no hi ha raó perquè continuï com a fiscal delegat temporal de la fiscalia anticorrupció. Va ser el fiscal que va instruir l’anomenat cas Cursach, una causa que investiga una presumpta trama de corrupció en relació amb els negocis de l’empresari Bartolomé Cursach. Havia començat la seva activitat a la Fiscalia Anticorrupció de les Balears amb el cas Ibatur, d’on va sorgir la causa contra Iñaki Urdangarin i, entre més causes, també va portar Voltor, Marivent i, finalment, el cas Cursach. Actualment, tant ell com el jutge instructor d’aquest cas, Manuel Penalva, són investigats per una desena de delictes que la policia els imputa, entre els quals revelació de secrets i integració en grup criminal.

La circulació de trens entre Perpinyà i Montpeller estarà un mes aturada. Cap tren no circularà entre Perpinyà i Montpeller fins al 25 de novembre. El tall també afecta els TGV Barcelona-París. La interrupció de servei és deguda a l’aiguat de la setmana passada, que va malmetre les vies més enllà de Besiers. La SNCF calcula que les obres que caldrà fer són importants i que la circulació dels trens només es podrà reprendre durant un temps sobre una via. En total hi ha 94 trens diaris de viatgers afectats. Alguns trens són substituïts per autobusos, però no és possible de fer-ho en el cas dels TGV.

LA XIFRA
250 antiavalots més de la policia espanyola enviarà el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, per blindar la visita del rei Felipe VI a Barcelona dilluns de la setmana entrant. Aquests agents s’afegiran als 2.000 que ja hi ha desplaçats a la capital catalana des d’abans de la sentència, per reprimir les protestes.

TAL DIA COM AVUI
El 30 d’octubre de 1995 el Quebec va fer un referèndum d’autodeterminació acordat amb el Canadà, en què el no es va imposar amb un 50,56% dels vots.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any