sánchez arrimadas

La desfeta de Ciutadans a les darreres eleccions espanyoles (de tercera força, amb 57 escons, a sisena, amb deu) va fer que Albert Rivera abandonés la política, però no que el partit abandonés el to i la línia que havia tingut fins aleshores. Si més no, això va semblar d’entrada, quan Inés Arrimadas va esdevenir la màxima dirigent de l’organització. A la investidura de Pedro Sánchez, la portaveu carabassa va demanar als diputats socialistes que trenquessin la disciplina de vot ‘per dignitat’. ‘Vostè ha cremat tots els ponts amb els constitucionalistes’, va proferir al candidat socialista.

Però el 5 de maig, sorpresa. Faltaven poques hores perquè el congrés espanyol votés la segona pròrroga de l’estat d’alarma, i la majoria s’esquerdava. Pablo Casado havia retirat el suport dels populars, el PNB apujava el llistó de les condicions i ERC anava inclinant-se cap a l’abstenció. L’acord consistia que Sánchez mantindria contactes setmanals amb Ciutadans per a informar de les mesures i consensuar-ne d’altres per al pla de desconfinament. Però topava del tot amb la narrativa agressiva que fins aleshores havia tingut el partit, i el va fer tremolar. Juan Carlos Girauta i Carina Mejías, dos noms de pes, van estripar el carnet del partit: ‘No vam treballar tant per a construir un partit frontissa.’

La setmana passada, una comitiva de Ciutadans va ser rebuda per la vice-presidenta Carmen Calvo a la Moncloa a fi de formalitzar les mostres d’entesa que durant el confinament havien anat cristal·litzant. Calvo capitanejarà les negociacions amb l’oposició per a teixir una majoria que avali els comptes del govern, i els socialistes hi veuen una oportunitat per a deixar de dependre d’Esquerra Republicana i el PNB i neutralitzar un PP i un Vox del tot desbocats retòricament i programàtica.

La primera pedra del pacte i el silenci necessari d’Unides Podem

El pacte també va incomodar Esquerra Republicana. El seu portaveu al congrés espanyol, Gabriel Rufián, va avisar el president espanyol que sense diàleg no hi havia investidura i va explicar que si ell milités a Unides Podem ‘estaria molt preocupat cada vegada que Sánchez’ es girés ‘a negociar amb Ciutadans’. Això, davant el silenci de Podem, que ha mantingut un perfil baix sobre aquesta qüestió per provar de no sortir-ne escaldat. Lluny queden ja les advertències d’Iglesias a Sánchez de l’època que el socialista ordia un acord ‘reformista i de progrés’ amb Rivera, quan el dirigent de Podem li retreia que no podia negociar amb tots dos alhora.

Aquesta tolerància tàcita va excusar-se, primer, amb la provisionalitat de l’estat d’alarma. El portaveu del partit morat, Pablo Echenique, que anys enrere havia estat afiliat a Ciutadans, va defensar que quan se superés la pandèmia continuaria ‘essent necessari aprovar mesures socials’ i que ells tenien molt clar amb qui calia negociar-les: ‘I em sembla que Ciutadans també’. Però sembla que Arrimadas continua convençuda a reconduir la mena de cartes que juga el partit. El seu portaveu al congrés, Eusebio Bal, va explicar que Ciutadans estava obert a aprovar el pressupost de l’executiu de PSOE-Podem i que provaria de generar ‘el consens de tots els grups parlamentaris, principalment del PP i dels grups’ que plantegessin ‘una política econòmica moderada i pragmàtica’ perquè s’hi sumessin.

Això, a Echenique, ja no li sembla tan malament. ‘No és una qüestió d’actors polítics, sinó de continguts. La qüestió important és que trobem entre tots les mesures que són bones per al conjunt del nostre país.’ I encara hi va afegir: ‘Tots els qui s’hi sumin són benvinguts.’ La primera pedra d’aquest canvi d’actitud va ser la batllia de Barcelona. Ni tan sols els sectors més catalanistes dels comuns van fer gaires escarafalls quan Ada Colau va preferir de pactar amb Manuel Valls, que s’havia presentat amb la quota electoral de Ciutadans, que no pas amb Esquerra Republicana. De fet, dirigents de Podem que havien estat molt crítics amb Ciutadans han canviat recentment la direcció dels dards més agressius, com Jaume Asens, que va comparar el president de la Generalitat, Quim Torra, amb un virus.

Els gestos d’Arrimadas: crisi al govern madrileny i suport a Calviño

La possibilitat d’aprovar el pressupost no és l’únic missatge que Arrimadas ha enviat a Sánchez. L’executiva permanent de Ciutadans ha aprovat donar suport a la ministra socialista d’Economia, Nadia Calviño, perquè presideixi l’Eurogrup. El portaveu, Edmundo Bal, va explicar que, a més, el partit adreçaria una carta a set dirigents liberals de la Unió Europea per a demanar que també donessin el seu vot a Calviño, entre els quals els primers ministres dels Països Baixos i Bèlgica, Mark Rutte i Sophie Wilmès, i el president francès, Emmanuel Macron.

Però on la nova tendència ha començat a tenir conseqüències més dures és, sens dubte, a la Comunitat de Madrid, on els populars d’Isabel Díaz Ayuso governen amb Ciutadans i el suport parlamentari de Vox. Ayuso és al punt de mira per la seva gestió de la pandèmia i la relació amb els seus socis de govern ha empitjorat exponencialment. La gestió dramàtica de les residències, on hi ha hagut més de 7.600 morts, ha provocat una disputa molt crua entre el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, del PP, i el de Polítiques Socials, Alberto Reyero, de Ciutadans. Durant el pic de contagis, Reyero va enviar un correu a Escudero avisant-lo que si no ajudava el seu departament, molts pacients de residències moririen ‘de manera indigna’. Els correus es van filtrar a la premsa, Escudero va dir que se sentia traït pel seu company de govern.

La tensió ha anat creixent fins al punt que abans-d’ahir Ayuso va explicar en una entrevista a Televisió Espanyola que havia considerat de convocar eleccions per a evitar una moció de censura dels socialistes amb el suport de Ciutadans, tot i que de moment ho descartava. Aguado i altres càrrecs del partit taronja van saltar de seguida titllant-ho d’irresponsable. Però sembla que el PSOE està entossudit a forçar la marxa de la presidenta i, per bé que no considera fer-la fora de moment, el cap dels socialistes madrilenys, Ángel Gabildono, va admetre la setmana proppassada que estava disposat a encapçalar una moció de censura. Per a dur-la fins al final, el suport de Ciutadans és imprescindible.

Els gests de Sánchez: la centralitat i el refredament de la taula de diàleg

Una de les principals crítiques a l’acord Sánchez-Arrimadas que van dedicar-hi els crítics de Ciutadans era que emblanquinava, des del seu punt de vista, la taula de diàleg amb el govern de la Generalitat. El cert és que la dirigent de Ciutadans pressiona els socialistes per carregar de condicions la possibilitat d’una nova reunió, i de moment Sánchez no ha complert absolutament cap dels acords que es van pactar a la primera trobada amb els negociadors independentistes. Havien de ser mensuals, de fet, però fins ara només n’hi ha hagut una, al febrer, i no sembla que hi hagi perspectiva de concretar la següent. Tot i que la vice-presidenta Calvo va aventurar que potser seria al juliol, Sánchez ha començat a prioritzar. Ara que Ciutadans (que té deu escons) ja no el té vetat, desfer-se d’Esquerra (que en té tretze) no és un entrebanc gaire gros per a la legislatura.

D’altra banda, l’acord amb Sánchez per a allargar l’estat d’alarma tenia un segon bloc de condicions imposades per Ciutadans: un seguit de mesures econòmiques per a beneficiar autònoms i petites i mitjanes empreses, com ajornaments tributaris, l’augment dels terminis per a ingressar imposts i l’agilització dels ERTO. Aquesta mena de mesures es podrien generalitzar de cara al pressupost espanyol i, de passada, reforçarien una imatge que cerca Ciutadans: no tan sols de moderació, sinó de contrapès útil per a compensar un hipotètic biaix esquerrà en les polítiques de Sánchez provocat per la presència d’Unides Podem al govern.

Els esculls, encara: la radicalització de PP i Vox i el descontentament del PSOE valencià i balear

Tot plegat no és tan fàcil d’organitzar com sembla. El bàndol institucional de Ciutadans ha estat nítidament contrari a Sánchez durant els darrers anys. Que Sánchez fos investit amb el suport d’independentistes i nacionalistes va dur el PP, Ciutadans i Vox a manifestar-se conjuntament a la plaça Colón de Madrid amb consignes obertament contràries a un govern que, deien, feia perillar la unitat d’Espanya. Malgrat la crisi a la Comunitat de Madrid, Ciutadans governa amb el PP i el suport de Vox en diverses institucions crucials: el mateix ajuntament madrileny, la Junta d’Andalusia i els governs de Múrcia i Castella i Lleó. I no tan sols això: a les eleccions al País Basc del 12 de juliol, Ciutadans i PP es presenten junts per provar de frenar la patacada que els preveuen les enquestes i reeditar una fórmula d’èxit a Navarra, que no els ha dut al govern autonòmic pel pacte entre PSOE, Podem i Geroa Bai.

El segon gran escull per a definir del tot l’aliança amb Ciutadans és el descontentament amb què les filials perifèriques del partit socialista van mirar-se el pacte de l’estat d’alarma. Tot i que l’ala més obertament espanyolista del PSOE venera l’acostament a Arrimadas, hi ha qui el considera inviable a llarg termini. El president Ximo Puig va explicar que un acord sistemàtic amb Ciutadans no els semblava ‘adequat, perquè forçaria polítiques contràries’ de les que fan al País Valencià ‘i això generaria tensions’. La presidenta Francina Armengol tampoc no veu el pacte amb bons ulls, sobretot atesa la bona relació dels seus socis de govern, de Més, amb Esquerra Republicana.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.