La prova definitiva que la via de la moderació no duu enlloc

  • La manera com Llarena s’ha burlat de les negociacions al parlament certifica que amb Espanya no es pot anar a mitges ni pots esperar que mai es reforme

Vicent Partal
12.01.2023 - 21:40
Actualització: 12.01.2023 - 22:49
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Desjudicialització. La paraula és complicada de pronunciar però tots l’hem apresa. Durant anys una part de l’independentisme ens ha volgut fer creure que hi havia un interlocutor a Espanya, el PSOE, interessat a aconseguir-la. I que, per tant, hi havia una via, diguem-ne moderada, per a assolir uns objectius raonables per a l’independentisme català si es treballava en l’aliança amb això que anomenaven “els progressistes espanyols”.

Aquesta tesi era la contrària, en tots els sentits de la paraula, a la que ha defensat sempre l’exili, i el president Puigdemont molt particularment. Per a Puigdemont no hi havia ni hi ha les condicions no ja per a aconseguir un judici just a Espanya, sinó ni tan sols per a transitar un camí polític que porte a la independència o, si més no, a l’exercici de l’autodeterminació. Aquesta ha estat sempre la seua posició i la raó d’un combat lliurat conjuntament amb la majoria dels altres exiliats, que ha durat anys i que, com és públic i notori, ha reeixit a empènyer Espanya repetidament contra les cordes.

En la batalla per imposar un dels dos relats, Esquerra ha adduït sempre uns suposats triomfs immediats contra allò que presentaven com a posicions esbojarrades de l’exili. Malgrat que la gent cada dia entenia menys en què consistia la cosa. Convençuts o volent-nos convèncer que ells sí que podien aconseguir coses, Esquerra ha dedicat esforços monumentals a bastir ponts amb l’esquerra espanyola. La tesi era que si feien bondat al final això acabaria donant resultat. I així es va aguantar allò que era inaguantable durant la farsa del judici –no solament Esquerra, també la majoria de Junts. O es va aguantar, fins a l’extrem de fer passar vergonya, una taula de diàleg que, per més que la volguessen presentar com una negociació, no ho era de cap manera i no afavoria la independència.

De fet, el govern català, representat aleshores en la taula només per ERC, va acceptar l’estiu de l’any passat –i s’hi va comprometre per escrit– que tota la seua actuació política es fes en el marc de la constitució espanyola. I encara van intentar de vendre-ho, això, també. Dient que aquesta era la condició necessària per a la reforma del delicte de sedició, que seria la peça clau de la famosa desjudicialització i el començament d’una etapa que ens duria a un altre referèndum.

La reforma del delicte de sedició va acabar essent un capmàs on s’incloïa la reforma del delicte de malversació, amb la intenció que d’aquesta manera els ex-presos d’Esquerra es poguessen presentar a les eleccions i aspirar, un d’ells, a la presidència de la Generalitat. I aleshores, efectivament, al parlament espanyol van començar a negociar, com tots sabeu, i es va arribar a un acord que Junts i la CUP van denunciar però que Esquerra va tornar a presentar com una fita que tindria conseqüències pràctiques importants i que fins i tot se’n servirien els qui el criticaven.

Apressats per les ganes de gaudir del triomf, els ex-presos d’ERC ahir mateix ja van presentar la demanda de ser absolts, que dificulta de manera greu i imprudent les expectatives d’una victòria final i definitiva en els tribunals europeus, una victòria que deixàs tocada Espanya.

Però ahir mateix, després d’aquesta fantasia, va arribar la realitat. El jutge Llarena va trobar la via per a saltar per damunt de tot allò que el parlament espanyol havia aprovat i ja tornem a ser a la casella d’eixida. Per això ahir, significativament, el comunicat d’ERC ni l’esmentava, la reforma de la malversació. I Jaume Asens mateix, un polític que ha lluitat durant anys per abolir la sedició i desjudicialitzar el procés català, ho reconeixia sense embuts: “La mala notícia en la resolució de Llarena és que interpreta que va haver-hi malversació amb ànim de lucre. És un disbarat jurídic que pretén esquivar la reforma penal. I això obre la porta que ho faci el Suprem o més jutges en el futur.” Evidentment.

És clar que hem d’esperar a veure com es concreta tot. Caldrà parar esment, de manera molt especial, en si Marchena seguirà la via marcada avui per Llarena, cosa que hem d’assumir d’entrada que seria el camí lògic i natural. Però, ara com ara, després de llegir el raonament del magistrat, és evident que tota la negociació política al parlament, i tot el rebombori polític que l’ha acompanyada, tot el procés d’acostament al PSOE, ha estat o bé un bunyol o bé una monumental i immensa ensarronada.

Siga com siga, es veu clar que la via moderada no porta enlloc. Perquè després d’haver renunciat a tot durant anys, d’haver-ho aprovat tot als socialistes, d’haver contradit totes les coses que Esquerra sempre havia defensat, d’haver-se empassat gripaus de la mida del Micalet i d’haver aconseguit desconcertar el país, ara resulta que un sol jutge pot fer més que el parlament i els negociadors. I en dues hores desmunta una maniobra política d’anys. Quin ridícul.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume Bonet
Jaume Bonet
12.01.2023  ·  22:03

Malament si fan cas a en Llarena i malament també si en Marchena es posa medalla de moderat i no li’n fa; culpables els aprovadors d’una reforma que:
1) Per afavorir en Junqueras i perjudicar en Puigdemont, reforça l’estado.
2) Perjudica greument la llibertat de mobilització de la gent.

Joaquim Fernàndez
Joaquim Fernàndez
12.01.2023  ·  22:04

A bones no aconseguirem res dieu, però a les dolentes tampoc ho hem aconseguit

Pere Subirana
Pere Subirana
12.01.2023  ·  22:09

Crec necessària a una resposta als qui ahir em van acusar de talp pel fet que afirmo que Puigdemont és un traidor.

Sr. Joan i Sra. Carme, vostès volen que tots els indepes pensin con vostès, volen un pensament únic i acrític, que no vol veure la realitat, no volen veure els fets. A més ho fan sense arguments, el seu únic argument és que “es va equivocar”.

Efectivament, entre l’1 d’Octubre de 2017 i el 27 d’octubre si que es va equivocar en Puigdemont, molts cops, i sempre en la mateixa direcció: la renuncia a fer efectiva la República. No es un error ni dos, són molts i sempre en el sentit contrari a la voluntat del poble.
.
Però el seu error més gran va ser acceptar que hi hagués un altre President que no fos ell. Si no s’hagués “equivocat” 🙂 ara no tindríem un Aragonès com a virrey.

De veritat veuen el de Waterloo com un líder disposat a tot per a fer la independència? No em facin riure.

Vostès tenen vocació de claca, la gent que posa la tele de figurants per aplaudir els concursants televisius. Fan el mateix amb el Sr. de Waterloo. La seva actitud vol reduir la independència a un simple lluita legal a Europa. Es conformen a guanyar batalles simbòliques, sense cap efecte pràctic.

Entenguin que hi ha un altre independentisme que estem cansats del “jogo bonito” inútil i volem anar de cara a barraca substituint els jugadors inservibles.

Efectivament, estic d’acord que la via moderada (la de Puigdemont) no porta enlloc.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
12.01.2023  ·  22:11

Doncs què voleu que us digui… Fa anys alguns dels comentaristes ja veiem per a on anaven les coses i reclamaven més valentia a aquest editorial i més compromís. No se’ns va fer cas. Ara tenim el govern que tenim amb uns negociadors que fan PENA en TOT.
L’única arma que tenim, a més de les mobilitzacions, són les conteses electorals. A les mobilitzacions, hi vaig a totes. A les eleccions, si no hi ha llistes independentistes cíviques, votaré amb papereta de l’ 1-O a totes les convocatòries.
Bona nit, salut i força !!*!!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
12.01.2023  ·  22:14

Sense desobediència no aconseguirem la independència. Dimissió del Govern ja!

Josep Ramon Gil
Josep Ramon Gil
12.01.2023  ·  22:18

Comentari encertat i valént en la línea del misatge institucional d avui del President Puigdemont … clar i català … pels qui ho vulguin entendre.

Carles Serra
Carles Serra
12.01.2023  ·  22:24

Quanta raó Sr. Francesc Gilaberte 22:11 quanta raó; és un assumpte que he expressat un futimer de vegades.
Com acabar aquesta editorial apreciat Vicent, dient: quin ridícul; quant els fets d’ER ens ha portat a tota aquesta situcio que descrius a les teves últimes editorials que has dut a terme; tant de despropòsit i traïció apreciat Vicent, no es pot definir dient ridícul ; quanta raó que tenia Unamuno, a los catalanes les pierde la estetica

Josep Usó
Josep Usó
12.01.2023  ·  22:26

No és tan difícil d’entendre. A Espanya li convé que tot continuï comels darrers 300 anys. I no es pot ser català i espanyol a la vegada. Ni bilingüe. Ni independentista no nacionalista. Tot això són trampes al solitari. L’autonomia del Principat és d’Espanya. I pensa com espanyola. Per això no serveix.

Núria Coma
Núria Coma
12.01.2023  ·  22:27

Tristor.
El desenllaç de tot plegat, no per previsible deixa de ser esfereïdor.
Han deixat sol el MHP Puigdemont en una lluita que ens beneficiava a tots per a les seves lluites partidistes i personals.
Han llençat a la paperera l’1-O i tot el que representa a canvi de res que no sigui continuar a la poltrona.
Tristor perquè l’estratègia d’ERC ha triomfat, la seva rendició ha set la nostra, ja que és i sembla que serà l’opció més votada.
Molta molta tristesa

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
12.01.2023  ·  22:36

Conec bé la meva família d’ERC i tinc la seguretat que posaran tota la seva força a justificar la possibilitat (remota o no) que Aragonès aconseguirà fer parlar català dins del Parlament europeu.

Aquesta és la voluntat d’Aragonès que porta sota el braç proposar-ho a Macron i Sànchez.

Núria Florensa
Núria Florensa
12.01.2023  ·  22:49

Ñ se’ns pixa i hem de ir q plou.

Abjureu tothom d’ERC, paràsits de ça cadira i covards.
A moltes no ens han enserronat, ens hem anat posat a 100!
CONFRONTACIÓ O CONFRONTACIÓ!

Pere Guarch
Pere Guarch
12.01.2023  ·  23:01

Les actuacions d’un jutge militant no serveixen de prova definitiva per a res. Siguem seriosos.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
12.01.2023  ·  23:14

M’inclino per la monumental ensarronada. La meva opinió d’Oriol Junqueras és cada cop més baixa, i a sobre té a la Genialitat un titella literal, algú incapaç de pensar res coherent, potser incapaç directament de pensar res. En tot cas, la consigna és la destrucció política de Catalunya. Que insisteixin a governar amb menys d’un quart d’escons del Parlament i amb 91 votacions perdudes ja ho diu tot: fer-ho ben malament a propòsit i no deixar fer als altres. Això dit, no és que Junts o la CUP ho facin gaire millor. El projecte de llibertat de tot un poble s’haurà vist frustrat per culpa d’unes quantes desenes d’aprofitats. Això no quedarà així.

Albert Noguera
Albert Noguera
12.01.2023  ·  23:14

Estic una mica fart que es tracti als líders d’Erc com a independentistes!! Un independentista és algú que vol la independència i un líder independentista és algú que treballa per assolir-la i a Erc no hi ha NINGÚ que hi treballi!! En la mesura que se’ls tracta com a tals, ens allunyem de la independència perquè apartar-los de l’escenari és el primer i principal obstacle a superar que tenim!

Albert Ventura
Albert Ventura
12.01.2023  ·  23:18

Ni bunyol ni ensarronada, que els han comprat home. I a mes els han comprat amb els nostres quartos.

jaume vall
jaume vall
12.01.2023  ·  23:48

Em remeto al comentari de Francesc Gilaberte.
Fa relativament poc temps Vilaweb, l’editorial, era bastant condescendent amb ERC, bastant crítica amb Junts.
Va engrescar poc a donar-se majoritàriament d’alta al Consell de la República.
I ara, la realitat demostra que alguns comentaristes, sense tant d’informació, ja intuïem qui estava més al costat el país, qui estava més al costat del partit.
Potser cal tenir una mica més de coratge i perspicàcia, quan toca.

Lluí Mor
Lluí Mor
13.01.2023  ·  00:15

Desde que el President Puigdemont assumeix el càrrec i és constata com un lider que va de cara cap a la independència, deixe amb estat de xoc al Junqueràs que ja estaba festejant amb la SSS i l’establisment madrileny per poder governar i sotmetre Catalunya uns quants anys més.
Puigdemont alhora trenca amb el partit i una bona colla dels seus, se’l comença a mira amb recel i abomina d’ell perquè els hi perille la bona vida i la nomina. Entre els de ERC que també veuen perillar la nomina i els antics convergents, encarà amb el poder que tenen dins l’administració i els mitjans públics i privats i, amb el vist i plau i ajuda de l’Estat Ñol, van a per ell, és la peça de caça més preciada per tots, faràn el que calgui per deslliurer-se d’ell, emprant cantitat de recursos inimaginables, sense que ningú i posi fre.
I com més ha lluitat i reventat els plans dels seus perseguidors, més odi li han agàfat, sobretot els d’aquí, els que deien i encarà diuen (quina barra) que l’acompanyen en el camí cap a la independència.
Per això veiem cada dia al Junqueras com trau la rabia i el resentiment encobert per tots els poros de la pell perque la boca se li queda petita.
De la Rovira, la Vilalta, Jordi Chanches, Rufian, Tarda i un llartc etc, no en cal parlar, només els hi cal preguntar….Quan cobres??
Que ningú és deixi entabanar, necessitem al President!!!

Josep Jallé
Josep Jallé
13.01.2023  ·  00:24

La maniobra no compta cap novetat, per ella mateixa … llevat que torna a fer verídica la sentència antiga aplicable a aquest conjunt de titelles del grupet que controla el partit que hi ha a la Generalitat … Roma (Madrid) no paga als traïdors. Ni ha prou amb un Llarena, no cal res més.
Dimitirà algú davant la pixada – una més – a la boca?.
Salut.

Antoni López
Antoni López
13.01.2023  ·  01:05

Hi van haver polítics (catalans?) que “no es podien imaginar lo del 155. No m’ho podia creure perqué ho sabiem tots els ciutadans que sabiem llegir o que teniem certa edat. També passa el mateix, o semblant en la taula de negociació, una comedia “caritativa”, de molt mal gust, com estaba previst, que no servira per a res per la descolanització.
NENS: L’adversari es L’ESPAÑA que va defensar LA UNIDAD (?) AMB UNA GUERRA…que va guanyar. No fa res estrany.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
13.01.2023  ·  05:10

Deixem de donar voltes a evidències, qui espera un comportament digne dels dirigents espanyols és que no ha entès res del que ens han fet durant sis-cents anys. Propostes per avançar: acord per la independència encapçalat pel govern de l´exili.

Raul Magdalena
Raul Magdalena
13.01.2023  ·  05:26

Un aclariment: La posició de Puigdemont el 27 d’octubre va ser la de suspendre, sense consultar-ho amb el poble sobirà, la declaració d’independència per a negociar. Sols un cop a l’exili, de la necessitat, virtut, ha deixat clar que no hi ha interlocutor possible.

Josep Navarro
Josep Navarro
13.01.2023  ·  05:43

Si anem segles així. No hi ha res a fer amb els nyols. Ni esquerres ni dretes. Tants anys de convivència amb els àrabs, són més d’ Àfrica que d’ Europa. Ja ho va esmentar Josep Pla.

Carme Garcia
Carme Garcia
13.01.2023  ·  06:59

Hem sigut molts que des de el 2017 hem demanat valentia a tots els periodistes que ara, comensen a parlar clarament de la traïció de ER.
Però no només han sigut els periodistes ,sinó la gent que els ha votat en diferents ocasions amb les eleccions tant d’aquí com les españoles i municipals.
Demano als votants de ER que obrin els ulls, crec que amb el que ha passat avui ja no us poden entabanar més.
Quan aquell home tan bo que diu que es, hauríeu de veure’l com un escorpí amb dos caps.
TOTS A LA MANIFESTACIÓ DEL 19.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
13.01.2023  ·  06:59

ERC ha malbaratat l’enorme capital energètic acumulat per l’1-O. Això sol ja hauria de ser considerat un delicte de malversació. Les maniobres fetes amb el PSOE van en contra de la transició jurídica que ells mateixos pregonaven.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
13.01.2023  ·  07:10

Junqueras indultat pel Borbó, Rey de Erc.155, vol,esser un president autonomico. Res a dir i arriba españa.erc

Jordi Nogués
Jordi Nogués
13.01.2023  ·  07:13

Jo no sé fins quant durarà aquesta comèdia de la suposada entesa amb els governs nyols -tant li fot de quin color siguin- però tinc la impressió que fora dels quatre babaus xupa-mamelles del govern català i “institucioons satèlits” (recordeu allò del Franco de “Russia i paises satélites”?) ja nigú te el més minim subte que`amb Nya no hi ha res a negociar.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
13.01.2023  ·  07:41

La situació actual cal “llegir-la” en un doble pla del conflicte:

1. Com enderrocar a Porfirio Díaz, àlies España i

2. Com, alhora, enderrocar l’últim Emiliano Zapata en què se’ns ha convertit la cúpula stalianista d’ERC que ha copat tots els ressorts de poder al Principat.

Certament ERC la vam refundar per a despullar CiU del seu joc d’espills amb E. Zapata en què s’aprofitava de la nostra colonització per part de l’estat ocupant jugant el paper de cacic pseudocarlí dinovesc.

Però la vam refundar -sobretot- com a instrument per a fer la independència de tota la nació sencera. Això van ser els “pactes secrets” a Prada i Perpinyà amb Pere Bascompte, Jordi Vera, Sastre, el Cala i tot l’entorn de TLL a l’exili septentrional.

Els postulats d’aleshores encara són vigents. Quan l’estructura s’ha fet grossa i s’ha escampat és quan elements stalinistes han organitzat l’assalt al Palau d’Hivern.

On eren els Sol, Junqueras, Rufian, Rovira, Aragonès, Maragall, Elena, Rodríguez, etc?

Re: enderrocant el pujolisme vazquezmontalvanista.

I qui som els que encara estem a hores d’ara?

Els mateixos que estàvem amb el doble propòsit afegint que el pujolisme ja el tenim desballestat i un bon gruix del pujolisme sobiranista és amb nosaltres.

I açò és el que ha desequilibrat la balança a favor nostre.

Com vam fer fa uns 30 anys arrere continuem enderrocant el “pujolisme” en què s’ha convertit ERC.

L’escena magistral d’Elia Kazan aquella en què el nou revolucionari repeteix l’escena inicial contra Emiliano Zapàta que ha esdevingut un nou Porfirio Diaz, amb l’afegitó desagradable de que hem de destruir la cúpula stalinista que és ara.

I amb ella, evitar que faça d’amortidor intermedi entre nosaltres i l’estat colonial español.
Per això tot el col·laboracionisme indígena li fa costat La Vanguardia, El Periódico de CataluÑa, Fomento del Trabajo, etc.

L’escenari actual és el de l’esprint final, perquè al Porfirio Diaz actual només els queda l’estol de jutges i els homes de negre que operen des del CNI.

Fins i tot la lluita entre els nazifeixistes españols lluita contra l’extrema dreta española encarnada pel psoE.

I aquest episodi guerracivilista entre españols ens ajuda -i molt- a alliberar aquesta nació de llur urpes.

Si repasseu la història del nostre ocupant -i enemic, doncs ens vol destruir- és un “déjà vu” que li ha esdevingut cada colp que ha perdut colònies.

Josep Blesa (València)

Ramon Caralt
Ramon Caralt
13.01.2023  ·  08:06

Jutges progressistes o conservadors?
Jutges de la FET o de les JONS!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
13.01.2023  ·  08:34

“És clar que hem d’esperar a veure com es concreta tot”. Em sembla un plantejament encertat perquè, com deia, Galileo “eppur si muove”.

Albert Miret
Albert Miret
13.01.2023  ·  08:44

La via de la moderació és simplement absurda. Espanya té aquest càstig, i el continuarà tenint per sempre. Ella mateixa s’autofagocita, no podent utilitzar la intel·ligència per inexistència, no pot fer més que utilitzar la força. Mentre fa això contra Catalunya o contra el País Basc, tot li va bé, però quan s’acaba per avorriment el nom Catalunya, s’inventen coses per poder parlar-ne encara una mica més, i la segueixen invocant per a mantenir l’esperit guerrer i no haver de pensar res més. El seu poble, a còpia d’empassar-se mentides s’ha tornat acritic (n/s, n/contesta), i per això llavors l’únic camí per mantenir la guerreta és veure en l’oposició el seu enemic. Per això, espanya no pot progressar, perquè necessita tot el temps per a fer guerretes, perquè si no ho fa, ensenya clarament que no sap fer res més, que està buit, que és una fantasmada.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
13.01.2023  ·  08:48

Trobo aquesta editorial molt encertada.
Relaciona uns fets que molta gent veia des del primer moment i, potser, ens faltaven les paraules per elaborar-ho bé.
Contestaré al sr. Subirana 22,09.
Estic impacient per saber quin és aquest altre independentisme. Jo no en tinc cap idea, eh. Vostè si pel que veig. Oblidis per un moment del Puigdemont. Deixi de desqualificar als comentaristes que no li agradin, deixi de fer interpretacions gratuïtes i deixi de posar en els meus escrits paraules que no he dit.
Quina gràcia!! Diu que vull que tots els indepes pensin com jo. A veure!! Jo el cito a vostè com a Pere. No sé si vostè es independentista o no. No el conec tant.
Doncs miri, si, la trajectòria del Puigdemont, des de que se’n va anar a l’exili fins ara, m’agrada. No he dit en cap moment que és “un líder que ens portarà a la independència”. Això s’ho inventa vostè. Crec que exposo el motiu de perquè m’agrada el que fa el Puigdemont: fa un paper al Parlament Europeu, porta una lluita jurídica contra Espanya i, crec, que això la despullarà d’aquesta disfressa democràtica que té posada des de 1978. És clar que intento que la gent comprengui el que vull dir. Això està malament?
Ja em contestarà quan hi hagi una avinentesa.

pep gaya
pep gaya
13.01.2023  ·  09:01

Puigdemont el nostre president! L’1 d’Octubre Catalunya va votar i va guanyar. Des d’aleshores Espanya continua en constant desfeta ensenyant les “seves armes de sempre”, repressives. La nostra esperança és que la justícia europea ens retorni la victòria assolida el 17 amb el president legítim reconegut per les “nostres urnes”, prodigioses.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
13.01.2023  ·  09:07

Els tontos útils de Ñordia! Obriu els ulls votants d’ER!!!

Pep Agulló
Pep Agulló
13.01.2023  ·  09:22

EL RANG SUPERIOR DE LA TRAMPA (LLARENA) SOBRE LA LLEI…

En una negociació si no es té poder, les “concessions” del que en té, sempre seran només un canvi del nom per no canviar el fons…

I el veritable poder, els togats, sempre tindran a disposició una rastellera de caracteritzacions jurídiques (trampes) que els porten al mateix carrer, el de la venjança contra l’enemic…

Com hienes, un cop mosseguen no deixen la presa…

La malversació, l’ànim de lucre n’és una. Interpretable en el sentit més ampli: “aconseguir allò que es desitja”, l’altre l’adjectiu: “agreujat”. Qualsevol dissidència política o l’exercici de la llibertat d’expressió, manifestació, etc. en ser agreujada ja té conseqüències penals superlatives…

Puigdemont, Comin i Puig s’han quedat sols en la seva fermesa per defensar el dret del país a ser independent i en mantenir la flama de l’embat amb l’Estat. El C de la R és l’única institució que representa aquesta resistència…

PS. la complicitat (silenci) d’ERC en la repressió selectiva que s’abat sobre els exiliats rupturistes, salvant-se ells, és abominable.

Per cert, ¿ A què es deu l’atenuant de les penes de les (4) dones exiliades, pel fet de ser dones?

Salvador Aregall
Salvador Aregall
13.01.2023  ·  09:33

Per un cantó ERC ha aconseguit, amb pactes i concessions ocultes, indults, operacions per tunejar lleis, retornar els seus a casa i probablement a la mateixa feina que tenien. Per una altre banda, el President, que no va saber culminar el mandat del Parlament, ens diu que tornarà lliure, sense manilles, per la porta gran. Llàstima que la famosa Banda Puig de Vilanova ja no existeix!. Mentre això passa milers de ciutadants de bona fe esperen ser jutjats i pagar el preu de la dissidència, a la taula de diàleg juguen al dòmino i, els amos -la sala segona del TS- interpreten i canvien a doju perquè res s’escapi de l’embut. C’est la vie.

Joan López
Joan López
13.01.2023  ·  09:36

Sr.Pere Subirana seguei-xo pensant al mateix,voste es un talp,que crec que tots estem errats,i voste la raò.
L’editorial d’avui ho deixa palès, Puigdemont segueix lluitant als altres ja fa temps que es van rendir als espanyols i els resultats ja ho veu…..o no.

xavier solaní
xavier solaní
13.01.2023  ·  09:51

El Pere S, diu alhora errors i traïció,,,del President a l’exili, És possible. Però com per defensar ERç ataca el traïdor seu, doncs sembla una mica parcial, El tema d”avui són les traïdores o ridícules negociacions d’Erç i Podem, especialment l’Asens pels últims. Aquest com a “jurista” actua com polític, i ens pren per idiotes. Els idiotes que diu ERç

enric llopis
enric llopis
13.01.2023  ·  10:09

Algú creia que es podia negociar amb Espanya, senyor Partal? Algú creu que es pot negociar amb el feixisme? A canvi d’uns “indults” reconeixent les seves “lleis” i els seus “tribunals”? No es pot dialogar amb aquesta gentola!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
13.01.2023  ·  11:24

“Quin ridícul!!” Exacte. Això és el que l’independentisme, per la via de ERC, ha fet i segueix fent. I allargar-ho al llarg de 5 anys ja és ni més ni menys que un gran Frau Democràtic a la ciutadania: els seus vots s’han tergiversat totalment i es fan servir per a tot el contrari del que es van emetre. I el gran culpable és, ras i curt, ERC. Segurament no l’únic perquè també l’han ajudat JxC i la CUP de tant en tant.

Cal doncs rectificar amb urgència el gravíssim error estratègic comés: España desgraciadament és irreformable, al menys de moment i per una llarga estona. Jaume Assens, reacciona de una vegada i assumeix la trista realitat: plega i torna a casa a començar altre cop per baix! I ERC té remei?? aquesta és la gran incognita…

Joan Benavent
Joan Benavent
13.01.2023  ·  11:30

Els castellans tenen el monopoli de les armes, el gran elefant dins l’habitació. En qualsevol taula al voltant de la qual seguin catalans i castellans, encara que als primers els passin desapercebudes, mai hi falten les pistoles. D’aquest escenari, què en pot eixir doncs? Més aviat que tard, s’adonaran que el suposat benefici que creien haver tret de seure a negociar ha estat una altra burla. N’aprendrem algun dia?

Vicenç Massana
Vicenç Massana
13.01.2023  ·  12:11

M’he fet subscriptor de Vilaweb perquè crec en una premsa sense subvencions. Ara bé, he passat moltíssima vergonya quan aquí es parlava d’ERC com dels independentistes reformistes. Per molts era ben clar i evident de fa anys les intencions d’aquest partit polític. Així que m’uneixo a la reflexió en aquest sentit d’alguns comentaristes. Encara no entenc ara què pretenia vilaweb……perquè si la raó és per manca de visió i perspicàcia se’m fa difícil d’entendre.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
13.01.2023  ·  12:25

Confrontació, que algú en parla, vol dir que una majoria de catalans ens plantem davant la economia espanyola, durant un temps i aturem tota la nostra economia.
Hi ha algú disposat a executar-lo?

Aleix Gaus
Aleix Gaus
13.01.2023  ·  12:32

La via moderada no fa efecte però per que atacar tant el President? La via moderada de ERC on ens ha portat?

Jaume Riu
Jaume Riu
13.01.2023  ·  12:52

QUI PERD L’ORIGEN, PERD IDENTITAT
En aquesta etapa del trajecte cap a la independència som afortunats de descobrir ara ja, quins camins no porten enlloc.
Però encara que sabem a on anem, sembla que no tenim present d’on venim.
L’origen del Procés català no és ni la retallada de l’Estatut, ni l’economia extractiva amb un dèficit insoportable, ni el genocidi cultural. Tot això és gravíssim en efecte, però puc entendre que alguns republicans, socialistes, junts o comuns, puguin presumir obertament i en públic de no ser independentistes, perquè des d’una postura de superioritat moral encara confien en la moderació d’un pacte autonòmic possible amb el regne d’Espanya, per allò del peix al cove com feien els convergents, i anar fent, és clar.
Per contra, l’origen del Procés català no el trobem en el genocidi legal, econòmic o cultural del regne d’Espanya sobre Catalunya, que sempre es pot encobrir i arribar a minimitzar segons el punt de vista de l’observador.
El Procés català transversal, majoritari, perdurable i pacífic per ser un nou esta d’Europa, independent del regne d’Espanya i en forma de república, té l’origen exclusivament en la imposició del franquisme polític fins i tot després de la mort biològica del dictador.
Em costa d’entendre que no hi pensem contínuament i ens distreguin altres il·lusions.
Alguns republicans, socialistes, junts o comuns han perdut aquest referent de la imposició del franquisme polític, i qui perd l’origen perd identitat.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
13.01.2023  ·  13:13

M’afegeixo als comentaris del Sr. Gilaberte i Sr. Serra.

Si Vilaweb hagués estat menys condescent amb ERC del que ho ha estat aquests 5 anys…. Tot el que feia ERC estava justificat, tot el que feia Junts era motiu de crits al cel i demanar coherencies que no s’exigien a l’altre costat. I no parlem de la CUP que, en aquest ball, es salva sempre per un pèl i ningú els esmenta, quan han estat (ells també) col.laboradors eficients d’aquest desgavell (o no recordeu el pacte vergonyòs amb ERC per formar govern deixant a Junts amb el cul a l’aire i abocats a acceptar-ho?).

Fa anys que ho dic. El Sr. Cotarelo es mereix un monument i Vilaweb li hauria de donar una columna diària. Es l’únic que ha denunciat i denuncia totes les incongruències del sistema politic català. Però, no… que no queda bé, perqué “parla massa clar”.

I tampoc perdono a Vilaweb que mai, mai, hagi fet cap campanya per augmentar els inscrits al Consell per la Republica. Que, amb l’aval de Vilaweb, segur que hauria tingut més èxit. Però. no….que “potser els d’ERC s’enfaden”.

I ara, finalment, en aquests últims 8 o 10 editorials surt tota la amargor per la confiança traida. Bé, però potser una mica tard…no?

Malgrat tot, Vilaweb és l’únic diari digne de representar als independentistes. Mira tu com està el pati….

Josep Pericas
Josep Pericas
13.01.2023  ·  13:25

I encara que la maniobra els hagués sortit bé, què ?

L’ordre de prioritats hauria de ser

1-La llibertat del poble català

2- La llibertat i integritat civil i econòmica dels milers de represaliats

3-La llibertat i integritat civil i econòmica de la desena de represaliats “VIP”

En això de les “negociacions”, a ERC només li interessa el menys important, el darrer punt. Perquè Junqueras pugui tornar a viure de la política. Això, i donar allargs al personal per poder seguir cobrant la pagueta els milers de càrrecs electes i nomenats.

És com si Ucraïna s’hagués rendit perquè Rússia hagués capturat Zelenski els primers dies. I a canvi de la llibertat de Zelenski acceptessin de viure sota l’administració, les lleis i els tribunals russos. Bé, pitjor, com si Zelenski s’hagués lliurat i Ucraïna ho donés tot per alliberar-lo.

Paola Polacco
Paola Polacco
13.01.2023  ·  13:49

Una altra maniobra demolidora i encertada per part de Llarena que no ens ajudarà gens a casa ni paradoxalment davant la justícia europea. M’agradaria que no haguéssim de veure fotografies d’aquest home al “nostre” diari… Aquell fals somriure d’autosatisfat a la cara em fa mal de panxa.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
13.01.2023  ·  13:59

De diàleg i bones intencions els catalans sempre han fet bandera, el resultat sempre ha sigut el mateix, més opressio per part dels espanyols.
Potser toca cambiar les formes i les intencions, oi?

Ricard Collado
Ricard Collado
13.01.2023  ·  14:46

El gran error històric de l’independentisme-autonomisme, ha estat el de creure que l’esquerra espanyola era força diferent de la dreta espanyola. La cosa bé de lluny, i les arrels les trobem al Pacte de St. Sebastià. No existeix l’amo bo i l’amo dolent, els dos són amos. I com a tals no volen perdre el seu “xiringuito” , que té com a base la unitat d’Espanya.

Roser Caminals
Roser Caminals
13.01.2023  ·  16:02

Amb poques excepcions, les independències les han assolit els ciutadans, entre els quals hi figuren polítics puntuals. No els partits. Finalment, dependrà de nosaltres.

Josep Soler
Josep Soler
13.01.2023  ·  17:54

Amb sumo al que diuen Francesc Gilaberte, Carles Serra i Maria Angels Fita, encara que entenc que el Vicent Partal havia de tenir molta cura per a no ferir susceptibilitats, de cara a la gent que, pels motius incomprensibles que siguin, encara es mantenen fidels al junquerisme militant.
Amb tot Vilaweb ha estat i segueix sent, el diari que amb mes independencia i que mes be ha informat del que estava passant en aquest pais.
Aprofitant aquesta ocasió, s’em acut de fer una petita suggerencia al Sr. Partal, que es si podria tractar i aprofundir una mica a fons, temes com el que hem acavat de viure aquests dies, que es aquest del “lamentable error de insultar al MHP Puigdemont”, des d’un programa (Planta baixa) de la Televisió de la Generalitat d’ERC.

Lluis Molist
Lluis Molist
13.01.2023  ·  18:16

Tot es pot resumir en un nom: Junqueras i sequaces. Covards miserables. La seves pors i acolloniments ens han dut aaixo.
Dic i diem JUNQUERAS EL GRAN MISERABLE

Rafael Benavent
Rafael Benavent
13.01.2023  ·  19:07

…..Que si llebrers que si conillers i discutint a la vora d’un penya-segat el sexe dels àngels. O tots junts sense etiqueta política partidista fins assolir la independència o plegar. Primer que res, escripturem el País a nom propi! Després, cercar la majoria democràtica per governar i ja decidirem si plantar-hi naps o si cols! Això, o sintonitzar les ondes secretes espanyoles per sentir-los riure. Com algú va ben dir, sembla que, a vegades, el sentit comú és el menys comú dels sentits. CATALANS, NO ENS DEFRAUDEU!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
13.01.2023  ·  19:15

Junqueras, el Gran Botifler, és, i ha sigut sempre un mal paio.
Egoista, només pensa en ell i empra als babaus independentistes que encara voten la seva ER per al seu ego personal.
Envejós, rancúniòs, contra en Jordi Pujol (compte! jo no he votat mai convergent, però per a Catalunya Junqueras no arriba ni a la sola de la, sabata de Jordi Pujol) amb l’únic objectiu d’establir el junquerisme substituint al pujolisme, se li en fumia Catalunya. És algo que avui dia ja ha quedat molt clar.

Els babaus independentistes que l’han continuat votant després del 2017, i després de veure com actuava ja el seu lacai, Roger Torrent, quan va impedir que el MHP Carles Puigdemont recuperés el seu càrrec a les votacions del 21-D, aquests babaus, si són independentistes honestos i no acòlits de la menjadora, han d’obrir els ulls i foragitar el seu partit ER (que ara per ara no és ERC) de totes les properes conteses electorals.

Ep! No us deixeu entabanar pels apòstols de l’espanyolisme que promouen vot en blanc o no votar. Això l’únic que faria és lliurar, legalment, les institucions catalanes al naZionalisme espanyol i accelerar el genocidi de tot lo català.
Votar, SEMPRE, i votar massivament aquell partit que tingui com a objectiu únic la independència, transversal, sense xorrades de dretes o esquerres, només independència.
Al respecte podeu veure aquest vídeo, clar i dur, de la agrupació electoral ACORD.

https://youtu.be/SEgmk–lZ0E

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
13.01.2023  ·  20:08

Votar sempre, per descomptat!

Però no als apòstols de l’espanyolisme (Junts, ERC i la CUP)

https://www.youtube.com/watch?v=SEgmk–lZ0E

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
13.01.2023  ·  21:02

Com deuen gaudir els enemics de Catalunya llegint aquests comentaris i aquestes batusses entre independentistes!
Jo em situo al moment en què el President Pujol va escriure el llibre del Congost. És difícil imaginar en quina situació estàvem quan tanca el pròleg escrivint que “si no volem ser residuals (a Espanya) cal que creixi l’independentisme”
Aquell moment i aquesta frase va llançar la majoria de CiU a defensar la independència.
De la mateixa manera que la posició de l’Anton Canyellas a aprovar la nova Constitució ens va arrossegar a donar-li la conformitat a tots els que confiàvem en una solució “no violenta”. A l’altre costat teníem un Arzallus que sense vergonya ens deia que no ens creguessim mai els espanyols, encara que es diguessin Gil-Robles i fossin moderats. Al plat del costat teníem tota la realitat d’ETA que ens impulsava a creure la via de la moderació.
No em vull desviar d’allò que vull dir. Després de la segona legislatura d’Aznar, descarament anticatalà que va desfermar aquest espanyolisme que estava latent, on m’imagino que els Llarena i els Marchena devien ja estar esmolant els ganivets, en aquella situació, amb uns catalanets que aguantàvem estoicament les burles de l’Aznar sobre les plaques de matrícula, en aquell moment és quan en Maragall proposa, negocia i s’aprova el nou Estatut, i surten la tribu de jutges carregant-se’l. I es fa la gran manifestació del 2010 que arrenca tot l’enrenou que ens mena al 2017. Pensem que els anys no passen en va i que amb els anys, el nou jovent ja està creixent en aquest nou ambient i aquestes noves esperances.
Finalment, vull dir. Som on som. L’ensulsiada del 2017 va ser una ensulsiada o ens va situar davant de la realitat que som TOTS/ES. Més que mai estem convençuts que només podrem ser si encarem la independència. Que Espanya, es digui com es digui, no és de fiar, ni ho serà. Que amb afirmacions i declaracions només, no aconseguirem arribar a la fita. I que cal treballar un reconeixement internacional mínim. (Què hi fan els avions espanyols comprats fora de pressupost que sota el paraigua de la OTAN estan ajudant a Paísos suposadament amics nostres?). De camí n’hi ha, si sense nervis i sense caïnismes ho treballem. I mentrestant qui administra el mentrestant?. Tot és molt complex. A Irlanda un germà sentencia de mort i mata (executa) un altre germà per diferències de posició sobre com arribar a la indepedència. I malgrat tot, la van aconseguir! És impossible la unanimitat. Siguem capaços d’administrar la diversitat.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
13.01.2023  ·  21:17

Dels professionals de la política, dels partits i dels seus satèl·lits podem esperar qualsevol cosa menys la independència. D’Europa un altre tant.

M’és absolutament indiferent qui governi la Generalitat, qui presideixi el Parlament o quin partit tingui més dels seus col·locats a les menjadores. Política autonòmica, interès zero.

Aquesta etapa no dona per més, cal tancar-la d’una vegada i deixar d’insistir-hi amb polítics fracassats. Guanyi JUNTS o guanyi ERC no suposarà cap diferència. Cal ser molt més exigents i provar opcions noves, bé sigui aquesta o qualsevol altra que pugui sorgir del poble.

https://www.youtube.com/watch?v=SEgmk–lZ0E

Margarida Sellarès
Margarida Sellarès
13.01.2023  ·  22:02

No és important sota quines sigles treballen, és important saber qui l’encerta i qui no.
Deixeu-vos estar del passat.
Ara, en aquests moments: qui està treballant per la independència? Qui aconsegueix no abaixar-se els pantalons?
És igual quines sigles t’aixopluguin ANC, ÒMNIUM, CDR, AMI, CxR, ERC, CUP, JUNTS, etc. o no estàs adscrit a cap lloc. Treballes per la llibertat del poble català? Doncs som al mateix vaixell.
Sota totes les sigles hi ha persones que remen en una altra direcció. Segur. Som una mica sapastres amb això. No ho acabem de tenir clar. Espero que aquests aviat vulguin tornar a remar a favor del nostre vent (que no és precisament el de ponent).

Salut i llibertat!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes