La Plataforma per la Llengua denuncia que la pròrroga de les concessions de bus interurbà no garanteix l’atenció en català

La Plataforma per la Llengua ha criticat que el parlament hagi convalidat el decret llei que allarga sis anys més les concessions del transport interurbà en autobús sense incorporar-hi cap clàusula lingüística que garanteixi l’atenció en català als usuaris.

L’entitat acusa el govern i els grups parlamentaris que han avalat el text —PSC, ERC, Junts i PP— d’haver deixat escapar “una oportunitat clara” per fixar per llei els drets lingüístics en un servei públic essencial. Considera especialment contradictori que aquesta decisió es prengui mentre el govern impulsa el Pacte Nacional per la Llengua.

El decret aprovat a final d’abril pel govern allarga fins al 2034 unes concessions que ja havien estat prorrogades vint-i-cinc anys el 2003 i que expiraven inicialment el 2028. A canvi, les empreses concessionàries hauran de renovar part de la flota i instal·lar sistemes d’ajuda a l’explotació i informació (SAEi).

Segons Plataforma per la Llengua, ni les concessions originals ni cap de les pròrrogues aprovades fins ara no incorporen garanties lingüístiques per als passatgers. Això implica que empreses com Moventis, Sagalés, Monbus, Hife, Plana, Teisa o Alsa podran continuar operant durant anys sense assegurar plenament l’atenció oral, escrita i digital en català.

L’entitat reclama que les futures licitacions incloguin requisits lingüístics clars, tant per a l’atenció als usuaris com per a la capacitació del personal. Entre les mesures proposades, hi ha l’exigència d’un nivell mínim de català —com ara un B1— per als conductors i treballadors dels serveis.

A més de la qüestió lingüística, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) considera que el decret representa una oportunitat perduda per transformar el model de transport interurbà per carretera a Catalunya.

Critiquen que el govern no hagi estat capaç de preparar a temps unes noves licitacions que consideren clau per modernitzar un sistema que, en molts casos, arrossega concessions vigents des del franquisme. Segons denuncien, la pròrroga perpetua un model desfasat respecte de les necessitats actuals de mobilitat, sostenibilitat, accessibilitat i qualitat del servei.

També alerten que la decisió limita la capacitat de la Generalitat per establir nous mecanismes de control sobre les operadores, fixar indicadors objectius de qualitat o aplicar règims sancionadors efectius.

Entre les mesures que reclamen incorporar al decret o a una futura llei hi ha compromisos de puntualitat amb sistemes de penalització, publicació de dades obertes d’horaris i temps real en formats estàndard com GTFS, una imatge gràfica comuna dels autobusos i la millora de la informació física a les parades.

Finalment, reclamen al Departament de Territori que aprofiti aquests anys de pròrroga per preparar definitivament un nou model de transport públic interurbà i dotar la Direcció General de Transports dels recursos humans i tècnics necessaris.