Propostes i voluntats dels tres candidats a presidir l’AELC

Els escriptors Sebastià Portell, Gemma Pasqual i Manuel Alonso responen les preguntes de VilaWeb

VilaWeb
D'esquerra a dreta, els escriptors Sebastià Portell, Manuel Alonso i Gemma Pasqual.
Montserrat Serra
27.02.2022 - 10:04
Actualització: 27.02.2022 - 11:04

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

A mitjan gener, l’escriptora Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) aquests darrers sis anys, va deixar la presidència de l’entitat. La setmana passada es va tancar el termini per a presentar les candidatures que opten a una nova presidència i aquesta setmana s’han validat les tres que s’han presentat. Els escriptors Sebastià Portell (Ses Salines, Mallorca, 1992), Gemma Pasqual (Almoines, la Safor, 1967) i Manuel Alonso (Puçol, l’Horta Nord, 1962) són els tres candidats que opten a ser els nous presidents de l’AELC.

A partir del 15 de març, els socis de l’entitat podran votar telemàticament un dels tres aspirants. Les votacions es tancaran el 24 de març, dia en què es farà l’assemblea general de socis i se sabrà el nou president.

Hem fet dues preguntes a tots tres candidats i ací en teniu les respostes:

1. Per què us presenteu a la presidència de l’AELC?
2. Quines són les grans línies de treball i reptes que voleu afrontar durant el mandat?

Sebastià Portell

1. “Em present com a candidat a la presidència de l’AELC per tirar endavant un projecte de cohesió, continuïtat i progrés. Cohesió perquè compt amb el suport majoritari de la junta actual i perquè, de fet, som l’únic candidat que ara mateix en forma part; som una entitat assembleària i la feina en equip, el compromís i el consens hi són essencials. Continuïtat perquè m’avalen els cinc presidents vius de l’associació, del 1998 al 2022, (Bel Olid, Guillem-Jordi Graells, Jaume Pérez Montaner, Francesc Parcerisas i Antònia Vicens) i perquè aquests darrers anys he pogut contribuir a tirar endavant alguns dels projectes i accions que defineixen el nostre ésser i esdevenir. I progrés perquè em propòs d’aprofundir i millorar els principals èxits de l’associació. No crec en la joventut com a valor essencialment bo, però sí que puc garantir la meva empenta, unes ganes incansables de treballar en l’àmbit nacional i internacional i aires nous per a la nostra associació, orgullosament carregada d’història.”

2. “Em propòs d’intensificar la tasca de l’associació en el pla dels drets i les condicions de feina –drets digitals, implantació d’audiollibres, simplificació de la facturació a les administracions…–; fomentar el debat professional entre els socis i oferir formació estable i gratuïta –en àmbits com el teatre i la traducció, sobre els quals ja feim seminaris anualment, però també formacions sobre drets d’autor, premis i beques, recitació, correcció…–; més implantació territorial arreu dels Països Catalans, encara més exhaustiva en el pla d’activitats i també de serveis, tal com hem potenciat aquests darrers anys amb nous cicles; i una aposta ferma per la plena normalització de la nostra llengua i per la llibertat d’expressió. Com a escriptors en llengua catalana, aquests dos aspectes incideixen especialment en la nostra feina; la meva tasca com a president serà contundent en aquest sentit. Tal com defensa el meu lema (#endavantAELC), cal que l’AELC faci un pas endavant. Estam preparats i tenim el millor equip per a fer-lo; tant de bo molts socis i sòcies s’hi engresquin i en vulguin formar part.”

Gemma Pasqual

1. “Sóc conscient de la responsabilitat que assumesc, tot i ser un repte il·lusionant perquè conec i estime l’AELC. Si així ho decideixen els socis, vull contribuir a consolidar la nostra associació com a pal de paller de la gent de lletres en català i reforçar-la com una entitat defensora dels nostres drets laborals i vertebradora d’una literatura viva, potent i capaç de mirar de tu a tu la resta de literatures del món. Una AELC que comunica i fa país. D’igual manera, vull projectar una associació que siga punt de trobada de les persones que en formem part. L’AELC és passat, present i futur: sóc conscient del llegat que tenim de qui ens ha precedit, d’aquella cullereta simbòlica que va passar de Joan Fuster a Tísner, de les darreres presidències i de les que vindran. Perquè hem arribat a ser més de 1.650 sòcies i socis, som l’associació de referència per a qui ens dediquem a escriure en català, tinguem la procedència que tinguem.”

2. “Les meues propostes per als anys vinents de presidència queden resumides en quatre punts (•) i una estrella (★):

• Vertebració territorial
Som una de les poques entitats del país amb actuacions en el conjunt del territori de parla catalana. Ens cal una vertebració territorial efectiva i ben articulada en un moment en què hi ha atacs a la llengua a tot arreu del país.

• Drets professionals
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va tenir en els seus orígens una clara funció sindical per a reivindicar els drets laborals dels escriptors. Cal que l’entitat torne a ser el referent en la defensa dels drets col·lectius.

• Prestigiar el patrimoni literari
Un objectiu molt clar del meu projecte és aconseguir que el nostre patrimoni literari siga valorat i tinga el prestigi que li pertoca. Cal aconseguir que les principals obres en català es mantinguen accessibles a les llibreries i que generen interès entre els lectors.

• Programa intergeneracional
Cal aconseguir un contacte intergeneracional efectiu que aporte innovació i experiència a parts iguals. Tot plegat amb la voluntat de reforçar la professionalitat i la creativitat del conjunt de l’associació.

★ Nou Congrés de Cultura Catalana (CCC 4.0)
Cal aturar el retrocés que la presència de la literatura catalana ha tingut aquests darrers temps. Per això, hem de recuperar la iniciativa i fer valer la diversitat i la potència de la cultura catalana. Formem part d’una de les cultures europees més antigues i actives alhora i, per tant, hem de saber encarar els reptes d’un món més interconnectat i dinàmic que mai. Considere fonamental l’organització d’un nou Congrés de Cultura Catalana que encapçale l’AELC, al costat de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, tot cercant les sinergies de tots els agents culturals i les institucions d’arreu dels Països Catalans. Un projecte ambiciós en què hem de participar, en la mesura del possible, totes i tots els que fem l’AELC. Així, el marc reflexiu del CCC 4.0 pretén oferir una actualització dels punts treballats en congressos anteriors i que, tot fent servir la terminologia de la nova realitat cultural, caminem envers un entorn interactiu, factible, útil i pròxim.”

Manuel Alonso

1. “He presentat la meua candidatura amb la intenció d’aportar a l’AELC la meua experiència. No és la primera vegada que exercisc un càrrec, fa ja unes dècades vaig ser president de la secció territorial del País Valencià de l’AJELC. Conec el món del llibre, atès que durant la meua trajectòria puc dir que he fet gairebé tots els papers de l’auca.”

2. “L’associació té uns estatuts i la direcció la porta una junta que ha estat elegida democràticament pels associats. En aquest equip, el president té una funció, clara, però és l’equip qui proposa les línies de treball i pren les decisions. El president, a més de proposar, ha de saber escoltar a l’equip i fer possible també que s’escolte la veu de tots els associats, inclosos els que se senten més desencantats per la gestió que s’ha fet. M’amoïna el desencant i l’abstencionisme a l’hora de prendre les grans decisions que marcaran el futur de l’AELC.

Em preocupen moltes coses, perquè hi ha motius per a la preocupació, però també per a l’esperança. Algunes d’elles vinculades a l’ús social de la llengua, a les agressions constants que pateix i que patim els seus parlants, l’AELC no pot restar impassible davant aquests atacs. Unes altres, vinculades als índexs de lectura en la nostra societat, a la promoció que les diverses institucions públiques fan per canviar aquests índexs. La internacionalització dels nostres autors, que crec insuficient. La defensa dels drets dels escriptors, uns drets massa sovint vulnerats. La necessitat d’exigir més ajudes a la creació literària per a tots els associats en igualtat de condicions, siguen del territori que siguen.

Cada dia apareixen nous reptes i cada dia hem d’estar preparats per a superar-los.

Necessitem una AELC forta, que siga capaç de treballar braç a braç amb unes altres entitats i institucions culturals amb les quals compartim objectius i interessos. Una junta directiva i un president al capdavant capaç de crear complicitats i consensos amb els associats i amb les diverses juntes territorials.

La meua mirada és una mirada que ve de la perifèria, d’un espai lingüístic i cultural que ha patit i pateix agressions greus, un espai on els escriptors anem en roba de batalla construint barricades de paper al mateix temps que anem fent i defensant una obra i una tradició literària comuna.”

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies