Totes les propostes de la commemoració del sisè centenari de la llei contra la bruixeria més antiga d’Europa

  • Durant l’any es faran unes quantes activitats artístiques i divulgatives per restituir la memòria de les persecucions per bruixeria al país · Avui comença el primer acte a Esterri d’Àneu

VilaWeb
Redacció
05.07.2024 - 21:40

Aquest estiu farà sis-cents anys de les ordinacions d’Àneu, la primera condemna legal per bruixeria a Europa. Les valls pirinenques es van convertir en un dels epicentres de la cacera de bruixes, que va durar de final de l’edat mitjana fins al segon terç del segle XVIII. Enguany, el Consell Cultural de les Valls d’Àneu ha impulsat unes quantes activitats per commemorar aquests fets de la nostra història amb diferents propostes artístiques i de divulgació.

“Aquesta commemoració té la voluntat de restituir la memòria de les dones que van patir els crims de bruixeria, tot i que puntualment també hi va haver algun home”, explica Rut Martínez, directora del Dansàneu i vice-presidenta del consell cultural. Per la seva banda, Ferran Rella, president del consell, detalla que la commemoració vol oferir una mirada sobre la ignomínia del terror, de la repressió, i de la intransigència, que ha d’ajudar-nos a jutjar menys i comprendre més bé aquest període de la història.

El primer acte de commemoració serà avui, perquè es fa el congrés internacional sobre els orígens de la cacera de bruixes a Europa. A Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), a les 17.00, Agustí Alcoberro farà una conferència sobre els tres segles de cacera de bruixes a Europa; i a les 18.00, es farà la presentació del llibre de Pau Castell La cacera de bruixes a les Valls d’Àneu. Com a cloenda del congrés, Núria Guiu i Ingri Fiksdal faran un espectacle a Borén (Alt Àneu). Nou ballarines faran una coreografia que connecta el passat, el present i el futur amb una performance en què el contacte entre cossos pren una dimensió cabdal. Aquesta activitat forma part del Dansàneu, el festival de cultures del Pirineu, tot i que la resta de la programació no comença fins el 26 de juliol. De fet, enguany s’ha establert una sinergia entre els actes de la commemoració dels sis-cents anys de les primeres lleis en contra de la bruixeria, i el trenta-tresè festival Dansàneu.

Tot seguit, us expliquem alguns dels espectacles més destacats lligats a la temàtica de bruixeria, dels quals podreu gaudir al llarg de 2024.

Biterna, 27 de juliol, al poliesportiu d’Esterri d’Àneu

Aquest espectacle de música i dansa inaugurarà el Dansàneu. El cos de ball d’IT Dansa, la jove companyia de l’Institut del Teatre (Catherine Allard, directora); el Cor Jove Nacional de Catalunya (Mireia Barrera, directora), Arnau Obiols i Aleix Martínez (coreògraf convidat) posaran el focus en la persecució de les bruixes durant segles.

Les filles de Lilit, 4 d’agost, a Borén (Alt Àneu), i 4 de desembre, al CCCB a Barcelona

Un espectacle que explora els orígens del discurs eminentment misogin de la cacera de bruixes. Es plasma amb un recorregut per les empremtes mentals i físiques en els cossos de les dones que han dit: “No.” Quatre solos de quatre dones esgarriades: Lilit, Medea, la Bruixa i Orlando.

Serà l’espectacle de cloenda del Dansàneu, però també s’emmarca en la commemoració del sisè centenari del document sobre bruixeria més antic d’Europa. És una producció feta en col·laboració entre el Dansàneu, el festival Clàssics i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Hi han participat Carlota Gurt, Sol Picó, Anna Hierro, Raquel Gualtero, i Sònia Gómez. La música original serà a càrrec de la Barcelona Art Orchestra (composicions de Lluís Vidal, Joan Vidal, Lluc Casares i Néstor Giménez).

Vosaltres, les bruixes. Temporada 2024-2025 al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), a Barcelona, Sala Petita

El text de Jan Vilanova indaga sobre tot allò que va envoltar la cacera de bruixes: la por, la societat patriarcal, les acusacions veïnals… És dirigida per Alicia Gorina i hi actuen Mònica Almirall, Queralt Casasayas, Imma Colomer, Mia Esteve, Montse Esteve i Tai Fati. Vosaltres, les bruixes és una obra de teatre documental basada en documents històrics i judicials reals dels segles XV i XVI a Catalunya. A més, el 26 de juliol al comunidor d’Unarre (Guingueta d’Àneu) es farà una lectura de l’obra a manera d’avançament, dins el Dansàneu.

Exposició itinerant “Bruixes de dol. De les ordinacions d’Àneu a les caceres actuals”

Del 27 de juliol al 31 d’agost es podrà veure aquesta exposició a Lo Ventador de la Guingueta d’Àneu. A partir del novembre, la mostra arribarà a Terrassa i, a principi del 2025, a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida.

L’escriptora i periodista Ivet Eroles n’és la comissària i ha rebut amb el suport de l’Institut Català de les Dones i l’assessorament de Núria Morelló. Aquesta exposició itinerant s’articula com a una instal·lació artística que ofereix un recorregut per l’estigmatització i la invisibilització de les dones del món rural, de la cacera de bruixes fins ara. El títol de l’exposició fa referència al poemari Bruixa de dol, de la poetessa de Ponent Maria Mercè Marçal, que va escriure sobre el simbolisme de la figura de les bruixes i més elements que hi eren relacionats, sempre amb perspectiva de gènere.

‘Pietat II’, obra de Cesca Gelabert. Forma part de l’exposició “Bruixes de dol. De les ordinacions d'Àneu a les caceres actuals”.
‘Pietat II’, obra de Cesca Gelabert. Forma part de l’exposició “Bruixes de dol. De les ordinacions d’Àneu a les caceres actuals”.

Publicacions especialitzades i divulgatives

Arran de la commemoració s’ha fet un seguit de publicacions, com ara la portada de la revista Sàpiens amb un article sobre la bruixeria a Catalunya a càrrec de Pau Castell; o un dossier a l’Àrnica, la revista naturalista del Pirineu, sobre bruixeria i natura. Més endavant, es publicarà el llibre Dones, lliure esperit (Dansàneu Publicacions), dels professors María José Vilalta i Joan J. Busqueta, de la Universitat de Lleida, i per Nadal s’editarà una Auca il·lustrada de Luci Gutiérrez, que recull el judici per bruixeria contra Gabriela Sanci d’Esterri d’Àneu (1592).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor