Dansàneu, el festival que ens fa mirar cap a les valls d’Àneu

El Dànsaneu torna amb força i energia renovades per fer un salt endavant i convertir les valls d’Àneu en un laboratori de creació

VilaWeb
Joan Safont Plumed
21.07.2022 - 21:40
Actualització: 22.07.2022 - 08:58

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’any passat, Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, i Rut Martínez, directora del festival Dansàneu, rebien de mans del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) el Premi Nacional de Cultura 2021. El guardó s’esqueia en el trentè aniversari del certamen, nascut com a escola d’estiu de dansa tradicional fundada pel ballarí i coreògraf Joan Serra. D’ençà que fou refundat, el 2015, ha esdevingut un autèntic festival de cultures del Pirineu, vertebrat entorn de la dansa, la música i el patrimoni, però obert a tota mena de propostes creatives.

Enguany, del 24 al 31 de juliol, el Dànsaneu torna amb la força i l’energia renovades per a fer un salt endavant. No tan sols hi ha augmentat el nombre d’espectacles, sinó també l’ambició artística del festival. Com assegurava fa pocs dies la directora durant la presentació del programa, la voluntat del Dansàneu és convertir les valls d’Àneu en un autèntic laboratori de creació. I per això treballen en dos plans d’actuació complementaris: tant el que veu l’espectador durant els dies del festival, com, especialment, el que és present en les residències, tallers, espais de recerca i experimentació que s’organitzen complementàriament. Allò que Rut Martínez anomena “el mentrestant”.

Deixar empremta a les valls d’Àneu

Per a acomplir aquest propòsit, la flamant guanyadora del Premi Nacional de Cultura 2022, Núria Guiu, els integrants del projecte RE- i la companyia de la ballarina Laia Santanch seran els residents d’enguany. Els residents no solament presentaran els seus treballs al públic, sinó que també treballaran per deixar una empremta en les valls d’Àneu i en els seus veïns, gràcies a la conversa i a l’oportunitat de mostrar el procés creatiu i la seva manera de treballar i entendre millor la seva proposta.

De la programació d’enguany, els responsables del Dansàneu suggereixen de parar atenció a la col·laboració entre artistes ben diferents que uneixen els seus talents. El pianista Francesco Tristano i els ballarins Iratxe Ansa i Igor Bacovich cercaran la inspiració en l’església de Santa Maria d’Àneu; l’espectacle es podrà veure el 27 de juliol. Per una altra banda, el músic i productor Marc Parrot i la ballarina Aina Alegre actuaran plegats a Esterri el dissabte 30 de juliol. Una altra de les línies de treball en què vol incidir el Dansàneu és la recuperació de la memòria democràtica. Per això s’ha programat un homenatge als set deportats de les valls d’Àneu als camps nazis, amb una conferència de l’historiador Josep Calvet, els recitals dels actors Carme Sansa i Eduard Muntada i l’actuació del músic Quico Pi de la Serra.

Noms de referència i pa del festival

El programa del Dansàneu és ben ampli, amb una notable ambició. Des de l’espectacle inaugural de diumenge, dia 24, al prat de Rinau d’Esterri, fins a la cloenda el 31 a Sorpe, es destaquen els noms d’artistes i poetes com ara Tarta Relena, Marina Rossell, Lluís Calvo, Joana Serrat, Maria Arnal, Eduard Escoffet i José Luis de Vicente, o el projecte Càntut, premiat amb el Nacional de Cultura d’enguany.

Ep!, i tots podran menjar pa de l’Aneuenca, un forn fundat l’any 1930 i que ha passat de generació en generació fins a Antonio Soler, el propietari actual, i la seva filla Rut, la fotògrafa del festival. El pa i les coques dels Soler també es podran degustar al Tastàneu, la cita gastronòmica que ha organitzat Carme Mestre a la plaça Major d’Isavarre, després de l’actuació de la percussionista Núria Andorrà i el ballarí Julyen Hamilton el 29 de juliol. Una cita amb el patrimoni culinari ben necessària. Perquè no tan sols de dansa viu l’home (i la dona) de les valls d’Àneu.

L’imprescindible

Després d’haver-se convertit en el festival predilecte dels més joves, el Canet Rock viatja per primera vegada cap a Mallorca. És la primera experiència del festival –que es fa d’ençà del 2014, quan es va recuperar la històrica convocatòria musical dels setanta– fora de l’emplaçament habitual, el pla d’en Sala de Canet de Mar. Per a aquest primer Canet Rock mallorquí, que es farà a Alcúdia, s’han convocat grups i intèrprets com ara Oques Grasses, Zoo, la Pegatina, Xanguito, Pèl de Gall, O-Erra, els Catarres, Stay Homas, Buhos, Suu, Anegats i Mdmar, que actuaran durant més de dotze hores, amb l’objectiu d’acabar tots plegats veient sortir el sol.

El nom propi

La directora d’orquestra Claudia Dubé.

Clàudia Dubé Oranías entrarà en la petita història de les Santes de Mataró després de convertir-se en la primera directora musical de la Missa de Glòria, escrita per mossèn Manuel Blanch l’any 1848 i que, de llavors ençà, s’interpreta cada 27 de juliol amb orquestra, solistes i cor popular. Nascuda a Mataró l’any 1993, Dubé és la fundadora i directora titular de l’Orquestra de Mataró. El debut s’emmarca, a més, en els dos-cents cinquanta anys de l’arribada a Mataró de les relíquies de Santa Juliana i Santa Semproniana, les patrones venerades de la ciutat que donen nom a la festa major, i en l’impuls del cor de formació popular que interpreta la partitura, considerada un dels cims de la música romàntica catalana, molt influïda per l’òpera italiana.

L’efemèride

La pedagoga Matilde Ridocci

El 24 de juliol de 1922, ara fa just cent anys, es va morir a Xàtiva la pedagoga, escriptora i pintora Matilde Valeriana Ridocci. Nascuda a la capital de la Costera l’any 1843, en una família d’origen italià, Ridocci va estudiar magisteri i es va convertir en una pedagoga renovadora i pionera al País Valencià, durant el segle XIX. Alhora, va destacar com una dona cultivada i intel·lectual, amb una predilecció especial per la pintura.

Caldrà estar-ne al cas

S’acaben de presentat totes les novetats de la Setmana del Llibre en Català, que es consolida en l’espai del Moll de la Fusta. La fira, que es farà del 9 al 18 de setembre, s’aferma, un any més, com el tret de sortida de la temporada literària. Enguany és previst que la Setmana passi de 69 mòduls a 84, amb 259 expositors, i s’hi han organitzat 300 activitats. Durant la presentació de la Setmana, també es van fer públics els premiats d’enguany: el 26è premi Trajectòria s’atorgarà a l’escriptor Joan Francesc Mira i el 2n premi Difusió és per a Judit Carrera, directora del CCCB.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €