The Washington Post · Newley Purnell

Després d’Austràlia, el Regne Unit ha esdevingut el darrer país a prohibir l’ús de les xarxes socials als joves de menys de setze anys. La decisió palesa que com més va més creix la pressió perquè els governs protegeixin els infants dels perills d’internet.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha afirmat que el Regne Unit “anirà més enllà que qualsevol altre país del món” per impedir l’accés dels joves de menys de setze anys a les principals xarxes socials –com ara Instagram i Facebook, propietat de Meta, i Snapchat, TikTok, YouTube i X– i les plataformes més importants de joc i de retransmissions en directe.

Com funciona la prohibició de les xarxes socials per als menors de setze anys a Austràlia?

Al desembre, Austràlia es convertí en la primera democràcia del món a obligar empreses com ara Meta, TikTok i Snap a vetar-hi l’accés dels menors de setze anys: les plataformes que incompleixin la llei podrien haver de pagar multes fins de cinquanta milions de dòlars australians (uns trenta milions d’euros). La prohibició contrasta frontalment amb l’estratègia que la gran majoria de governs democràtics ha seguit fins ara, que han delegat la moderació de continguts de les xarxes socials a les plataformes mateixes.

“Volem que els infants gaudeixin de la seva infància, i volem que els pares estiguin tranquils”, digué el primer ministre australià, Anthony Albanese. “I ho aconseguirem amb la imposició d’una edat mínima d’ús de les xarxes socials.”

Com funcionarà la prohibició del Regne Unit?

Aquesta setmana, el govern del Regne Unit ha anunciat que prohibiria que les xarxes socials tinguessin usuaris de menys de setze anys, una prohibició que també inclourà les plataformes de retransmissió en directe i certs serveis que permeten la comunicació entre desconeguts, com ara els portals de joc.

L’objectiu del govern és presentar el projecte de llei al parlament abans de Nadal perquè la prohibició entri en vigor la primavera de l’any vinent. La llei no afectarà serveis de missatgeria, com ara Signal o WhatsApp, ni plataformes d’educació, com ara YouTube Kids o bé Google Classroom.

“Els gegants tecnològics van tenir una oportunitat i van fracassar, però nosaltres intervindrem per protegir els nens, fer costat als pares i crear una nova normalitat per a les generacions futures”, ha dit Starmer aquesta setmana.

Ha estat eficaç la prohibició d’Austràlia?

Sis mesos després de l’entrada en vigor de la prohibició de l’ús de les xarxes socials als més joves de setze anys, l’organisme regulador de la seguretat en línia d’Austràlia diu que ha clausurat prop de cinc milions de comptes. Així i tot, encara no és clar si la mesura ha estat prou eficaç, atès que molts adolescents s’han empescat vies per a eludir-la.

Un sondatge a més de set-cents adolescents australians publicat fa poc, per exemple, revela que, de cada quatre joves australians de 14 o 15 anys, un ha deixat de fer servir les xarxes socials arran de la prohibició. Prop d’un 70% dels pares australians diuen que els fills han continuat fent servir les xarxes tot i la prohibició, segons que va dir al març el regulador de les telecomunicacions australià.

Aquell mateix mes, el govern australià Austràlia declarà que tenia “reserves importants” sobre la diligència amb què les grans plataformes havien seguit la llei i que continuava havent-hi grans llacunes a l’hora de verificar l’edat real dels usuaris.

“Austràlia ha fet una cosa molt, molt difícil. Han estat els qui han obert camí”, explica Jonathan Haidt, psicòleg social i autor d’un llibre sobre els efectes de l’ús de les xarxes socials entre els joves. “Els qui en segueixin els passos es beneficiaran de l’experiència acumulada per Austràlia, i de fet cada nova prohibició ajudarà a reduir l’oposició política a mesures d’aquesta mena.”

La llei britànica serà més estricta que l’australiana?

Admetent que és probable que molts joves provin d’eludir la prohibició, el govern britànic ha afirmat que aplicaria mesures especials per a vetllar perquè la llei es compleixi. “El govern [britànic] haurà d’aprendre la lliçó d’Austràlia i introduir mesures de verificació d’edat més eficaces per garantir que es compleix la llei”, diu Haidt.

Paral·lelament a la prohibició, el Regne Unit considerarà la possibilitat de regular l’ús de les xarxes socials als joves de més de setze anys, tant amb quedes nocturnes com amb restriccions a certes funcionalitats. Els detalls exactes de la proposta es faran públics el mes vinent.

En darrera instància, l’impacte de la prohibició dependrà dels recursos que el govern dediqui a fer-la complir, com també de l’import de les multes que s’imposin a les plataformes que la vulnerin.

Quins altres països han manifestat la intenció de seguir aquest exemple?

La prohibició australiana, que entrà en vigor a final de l’any passat, ha empès més governs a sospesar mesures semblants. Més de dues dotzenes de països –com ara Indonèsia, el Brasil i el Canadà– diuen que consideren la possibilitat d’aplicar restriccions a l’ús de les xarxes socials entre els usuaris més joves.

El president dels Estats Units, Donald Trump, és contrari a aplicar una prohibició general a l’ús de les xarxes socials, tot i que l’onada de sentències contra les plataformes de xarxes socials d’aquests darrers mesos ha ressuscitat el debat social sobre els efectes de les xarxes socials en la salut mental dels joves.

“Aquests darrers mesos, governs de l’Àsia, Oceania, l’Amèrica del Nord i Europa han presentat prohibicions o han parlat de la possibilitat d’aplicar-ne. A hores d’ara, parlem d’un fenomen a escala mundial”, diu Haidt.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb