Més de cinc mil alumnes han acudit aquest matí a la convocatòria extraordinària de les proves d’accés a la universitat (PAU), que continuaran fins demà passat. Aquestes proves són marcada per la decisió del Departament d’Universitats d’acatar l’ordre del TSJC d’eliminar la preferència del català en el lliurament dels exàmens. Fins ara, els exàmens es repartien en català i “només si algun alumne ho demanava, li donaven la versió en castellà”. Ara, en canvi, s’ha aprovat que abans de començar una prova es demani a cada estudiant si vol rebre l’examen en castellà o aranès.

La consellera d’Universitats, Gemma Geis, va dir al juny que no es canviaria de cap manera el mètode lingüístic per a fer els exàmens i que la llengua catalana era la vehicular de Catalunya. Però la comissió organitzadora de les PAU va acabar aprovant al juliol un canvi en les instruccions i avui els professors ja han començat a aplicar el mètode ordenat pel TSJC. Com que l’ordre del TSJC impedeix que es demani públicament als alumnes en quin idioma volen fer l’examen, el vocal del tribunal de cada aula ho demana ara personalment a cada estudiant. La comissió també va aprovar que les aules on es facin els exàmens tinguin un cartell que recordi que les proves es poden fer en qualsevol llengua cooficial.

Al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, Miquel Berga, president d’un dels tribunals, ha explicat que els professors preguntaran a cada estudiant quin examen vol per tal de “reforçar els drets lingüístics i personals” de cada un. Les proves no comencen fins que tots els estudiants no disposin de l’examen en l’enunciat de la llengua cooficial que hagin triat. El departament creu que així, malgrat tot, es preserva la preponderància del català perquè la majoria dels alumnes continuaran demanant els exàmens en català.

Greu precedent

Aquesta rectificació del Departament d’Universitats i Recerca pot establir un greu precedent sobre la preeminència del català en l’ensenyament, perquè recupera el concepte del dret d’escollir-ne la llengua. Ja fa anys, amb sengles sentències del 1989 i del 1994, que el Tribunal Constitucional espanyol va negar que existís tal dret. Específicament el TC declarava la constitucionalitat de la llei de normalització lingüística i rebutjava expressament que hi hagués un presumpte dret dels pares a triar la llengua en què havien de rebre l’ensenyament els fills i que pogués condicionar l’activitat de prestació del servei educatiu de l’administració en aquesta matèria.

Universitats rectifica i acata l’ordre del TSJC d’eliminar la preferència del català a les PAU

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.