Geis respon al TSJC que la selectivitat “no es toca” i que el català continuarà essent la llengua preferent

"La llengua catalana és la llengua vehicular de Catalunya. Les proves d'accés a la universitat no es toquen. Ja s'estava garantint que els alumnes triessin la llengua a l'hora de fer la selectivitat", ha dit Geis

VilaWeb
Redacció
07.06.2021 - 19:20
Actualització: 07.06.2021 - 21:20

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, ha comparegut per a valorar el l’inici de les proves de selectivitat i que el TSJC ha alterat vint-i-quatre hores abans que comenci. El tribunal ha obligat el govern a facilitar els enunciats dels exàmens de selectivitat també en castellà i aranès, tret dels de llengua, el que suposa un canvi organitzatiu important. Geis ha valorat aquesta decisió com una interferència i ha dit que en cap cas es canviarà el mètode lingüístic per a fer els exàmens.

“La llengua catalana és la llengua vehicular de Catalunya. Les proves d’accés a la universitat no es toquen. Ja s’estava garantint que els alumnes triessin la llengua a l’hora de fer la selectivitat“, ha dit Geis. La consellera ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat i calma, assegurant que l’objectiu principal de la conselleria “és que vagin bé” en un context de pandèmia.

La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa admet la petició d’Escola Bilingüe de Catalunya i obliga a suspendre el paràgraf tercer del punt 1.2.2. de les “Instruccions sobre el funcionament dels tribunals de les PAU”. Aquestes instruccions diuen que es repartiran els enunciats d’examen en català “i només si algun alumne ho demana, donar-li la versió en castellà i recuperar la versió en català”. Afegeix que a efectes estatístics cal fer constar quants se’n lliuren en castellà “sense identificar els alumnes”.

El tribunal considera que aquestes instruccions esmenten la possibilitat de tenir els enunciats en castellà “de manera residual” i oblida la possibilitat de l’aranès. Afegeix que la llengua oficial està configurada com un dret subjectiu, “el dret dels ciutadans a utilitzar l’idioma de la seva elecció i a relacionar-se amb els poders públics i l’administració imposant la seva opció i no a l’inrevés”. Per això defensa que s’ha de suspendre l’apartat de les instruccions, “per mantenir el dret d’elecció”.

La sala del TSJC justifica la seva decisió tot fent referència a la sentència del TC que va retallar l’estatut, perquè establia que el català no podia tenir un ús preferent. La Generalitat disposa de tres dies per a presentar-hi al·legacions.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes