Primer el català i després l’èuscar?

  • Si el Suprem espanyol s'ha atrevit a prendre aquesta decisió a Catalunya, què no tindrà pensat de fer amb el gallec i l'èuscar?

Martxelo Otamendi
26.11.2021 - 21:50
Actualització: 26.11.2021 - 22:31
VilaWeb

Fa divuit anys, quan l’Audiència espanyola va tancar el diari Euskaldunon Egunkaria, va ser a Catalunya on es va gestar el moviment de suport més gran des de fora del País Basc. Es van organitzar actes multitudinaris a diversos llocs, arreu dels Països Catalans.

No cal dir que el motiu més important d’aquesta solidaritat va ser l’ànim de denunciar aquell atac a l’èuscar i a la llibertat de premsa; tanmateix, tal com va passar al País Basc, també era objectiu de molts dels qui van acudir a aquelles protestes, el objectiu, construir un mur infranquejable pels possibles atacs que poguessin arribar contra el català, a més de mostrar el suport al basc. Com si intentessin impedir un possible atac contra la llengua catalana i la cultura i els mitjans en català.

Ara, primer amb el Tribunal Superior de Catalunya i després amb el Tribunal Suprem d’Espanya, arriba l’ordre de reduir l’ús del català als centres escolars. A partir d’aquest moment, els col·legis hauran d’impartir obligatòriament el 25% de les hores lectives en castellà, perquè els jutges han decidit de tenir en compte la petició de 80 famílies en un sistema que inclou 1.500.000 alumnes.

Aquesta decisió tomba el consens aconseguit el 1983 que l’idioma vehicular del sistema escolar de Catalunya seria el català, tant dins l’aula com a fora. A hores d’ara, resulta impossible de comprendre la fortalesa social amb què compta el català sense tenir present aquesta metodologia de treball anomenada immersió, encara que també hi ha més factors que hi han contribuït de manera significativa: l’actitud de la població, els mitjans de comunicació en català… No obstant, l’impulsor més gran ha estat l’escola, perquè és el que ha arribat a tothom.

Si el Tribunal Suprem espanyol s’ha atrevit a prendre aquesta decisió ni més ni menys que a Catalunya, on vuit milions de persones saben català, què no tindran pensat de fer amb el gallec i l’èuscar, que són llengües força més minoritzades que el català. Ajudem els catalans a aturar aquesta ofensiva dels tribunals, perquè serà la manera més efectiva d’evitar que aquestes ones amb epicentre a Madrid arribin fins a casa nostra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any