Descrit el primer cas de VIH resistent a totes les combinacions d’antiretrovirals

Un estudi liderat per IrsiCaixa ha descrit el primer cas de VIH resistent a totes les combinacions d’antiretrovirals i que només respon a un sol fàrmac. Es tracta d’un home portador d’un virus que s’ha mostrat insensible a 25 dels 26 medicaments provat. Perquè el tractament contra el VIH sigui efectiu i durador calen dos o tres fàrmacs diferents que actuïn sobre diferents fases del cicle de replicació del virus. El treball alerta que cal desenvolupar nous fàrmacs per vies alternatives. Tot i que és un cas aïllat que no suposa necessàriament un risc per a la salut pública, els investigadors creuen que cal fer estudis de monitoratge per identificar i contenir la potencial aparició de virus panresistents.

L’estudi s’ha publicat a la revista ‘The Lancet Microbe’. Les resistències del VIH als antiretrovirals són causades per una o més mutacions en l’estructura genètica del virus, que afecten l’eficàcia d’un fàrmac –o d’una combinació d’ells– a l’hora de bloquejar la replicació viral. Les resistències poden donar-se en persones en les quals el tractament no és del tot eficaç, que per diversos motius no prenen el tractament de forma continuada o que directament s’infecten amb un virus que ja és resistent. L’any 2019, l’OMS va alertar que en alguns països, més del 10% de les noves infeccions pel VIH es produeixen amb virus que han desenvolupat resistències.

Fins ara, la literatura científica havia descrit 2 casos amb resistències a alguns fàrmacs de cadascuna de les 5 famílies d’antiretrovirals existents, però no a tots els medicaments simultàniament.

El cas descrit es tracta d’un home diagnosticat de VIH l’any 1989, als 41 anys. Va començar a prendre tractament antiretroviral als anys 90, amb els primers medicaments de baixa eficàcia, i des de llavors ha pres 14 fàrmacs diferents que només han aconseguit controlar parcialment la infecció. Al novembre del 2015 se li va començar a administrar un inhibidor de la integrasa de nova generació, més eficaç i amb menys possibilitats de generar resistències, però després d’una millora inicial, el tractament va tornar a fracassar al juny del 2016.

Mitjançant tècniques de seqüenciació i experiments en cultius cel·lulars, els investigadors d’IrsiCaixa han demostrat que les mostres de virus d’aquesta persona són resistents a tots els fàrmacs d’administració oral aprovats, excepte un, però un únic medicament no té eficàcia contra el VIH, perquè el virus troba fàcilment altres vies d’evasió.

Els científics suggereixen que les resistències del VIH en aquest cas s’han generat a causa de dos motius: l’exposició durant els primers anys a fàrmacs antiretrovirals que no eren tan eficaços com els actuals i una possible falta de regularitat en la presa dels medicaments. ‘No és que hi hagi un virus panresistent circulant, sinó que s’ha generat en aquest cas concret’, ha indicat Javier Martínez-Picado, líder de l’estudi.

Els investigadors constaten que en aquest cas concret, l’única alternativa terapèutica seria l’ús d’anticossos que bloquegin el virus o de fàrmacs amb nous mecanismes d’acció, però de moment les dues opcions estan encara en fase de desenvolupament. Al seu parer, cal desenvolupar nous fàrmacs antiretrovirals als quals cap variant del VIH no s’hagi exposat mai.

El treball també posa de manifest la necessitat de supervisar els casos de VIH per poder detectar de manera precoç l’aparició de resistències i evitar així la seva transmissió. En aquest sentit, l’estudi destaca que la identificació d’aquest cas aïllat no suposa necessàriament un risc per a la salut pública, però avisa que cal mantenir la vigilància epidemiològica, perquè de la mateixa manera que n’ha aparegut un, poden aparèixer d’altres.