Els preus es tornen a disparar al maig

  • El creixement de l'avanç de l'IPC fins al 8,7% interanual i, sobretot, del subjacent al 4,9% són molt preocupants en vista del ritme de recuperació de l’activitat

Jordi Goula
30.05.2022 - 20:04
Actualització: 30.05.2022 - 20:07
VilaWeb

“La inflació anual estimada de l’IPC el maig del 2022 és del 8,7%, segons l’indicador avançat, elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avenç de l’IPC que, en cas de confirmar-se, significaria un augment de quatre dècimes en la taxa anual, perquè el mes d’abril aquesta variació va ser del 8,3% a l’estat espanyol. Aquesta evolució és deguda, principalment, al fet que els preus dels carburants i els aliments i begudes no alcohòliques pugen aquest mes més que no el maig del 2021. Es destaca també, en sentit contrari, la disminució dels preus de l’electricitat, en comparació amb la pujada de l’any passat. Per una altra banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta de cinc dècimes, fins al 4,9%. Si es confirmés, seria la més alta des de l’octubre del 1995.”

Aquesta és tota l’explicació que publica l’INE sobre la dada avançada dels preus del maig. Poques paraules, però n’hi ha prou per a preocupar-nos seriosament. Sobretot, em refereixo a la inflació subjacent. És la que ens diu quina extensió va agafant entre els productes que consumim, a mesura que les empreses van fent repercutir les alces dels seus costs en l’anella següent de la cadena. I ja és a 3,8 punts percentuals per sota de la general. L’IPC pot fer alts i baixos, a causa dels elements més volàtils, com els aliments frescs i l’energia, però el subjacent, no. És un motor dièsel, que va al seu pas, amb conseqüències demolidores. Com en els pressuposts familiars, sobretot en els més febles.

No en tindrem les dades completes fins el dia 10 de juny. Això no obstant, per a fer-nos una idea de què implica, podem mirar com afectava l’abril, quan la pujada “només” era del 4,4%, segons una anàlisi de Funcas. Dins la inflació subjacent, la corresponent als aliments elaborats es va disparar fins al 8,7%, impulsada per una àmplia varietat de components, com el pa i productes de fleca, oli, iogurt, formatge… Entre els béns industrials no energètics es van destacar les pujades als automòbils, productes de neteja, altres articles de casa i mobles. Tot i això, en la categoria de vestit-calçat, l’augment mensual dels preus va ser inferior al que és habitual en un mes d’abril. Finalment, els serveis van fer pujar la taxa d’inflació gairebé d’un punt percentual, fins al 3,3%. Es van destacar els ascensos dels paquets turístics, restaurants, vols internacionals i, especialment, hotels, que a l’abril van ser d’un 50% més cars que el mateix mes de l’any passat. Això vol dir que la majoria d’aquestes dades hauran augmentat més, algunes de manera substancial, durant el maig.

Per a posar la cirereta al pastís, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, explicava divendres passat que havien augmentat els riscs a l’alça sobre les perspectives dels preus. “La intensificació de les pressions inflacionistes aquests darrers mesos fa pujar la probabilitat que augmentin els efectes indirectes i de segona ronda.” I recordava: “Els primers es produeixen quan els augments en els costs energètics acaben traslladant-se als preus de la resta de béns i serveis; i els segons, quan les rendes es revisen d’acord amb la inflació, per mirar d’evitar la pèrdua de poder adquisitiu, i originen noves pressions inflacionistes.” I advertia encara: “Si bé aquests efectes, ara com ara, no s’han materialitzat clarament, hi ha indicis de revisions de les expectatives d’inflació a mitjà termini per sobre de l’objectiu que requereixen un seguiment atent.”

De moment, la pèrdua de poder adquisitiu –en termes globals– sembla que no es nota gaire, encara, però el consum comença a apuntar un alentiment. L’índex general de comerç al detall, sense estacions de servei, a preus constants (és a dir, eliminant-ne l’efecte dels preus) ja mostra una disminució de l’1,2% interanual el mes d’abril a Catalunya i de l’1,4% en l’acumulat des del gener, segons que va publicar l’Idescat divendres passat. Aquest és, sense dubte, el risc més gran a què ens encarem, des que la gent decideix d’ajornar aquesta compra o aquella o deixar un viatge per a més endavant. Vet aquí un temor que no es fa públic amb veu alta, però que preocupa molt de portes endins.

Les implicacions directes de l’alça de preus van directes al nucli monetari. Recordem que fa una setmana Christine Lagarde, presidenta del BCE, llançava l’avís que tot el mercat esperava. “Veient el context actual, és probable que al final del tercer trimestre estiguem en condicions d’abandonar els tipus negatius.” Segons els seus plans, que va detallar al bloc del BCE, és probable que vegem un enlairament dels tipus d’interès el mes de juliol, en línia amb les orientacions que fins ara donava el regulador. Això vol dir d’ací a un mes i mig. Ja ho tenim al damunt!

Per això els bancs han estat els més previsors i s’han avançat als moviments del BCE. Fins ara, ja han pujat els tipus de les hipoteques a tipus fix, que foren les grans demanades durant el 2021. Segons dades del comparador HelpMyCash, almenys quinze entitats han decidit d’encarir-ne el preu o, fins i tot, les han eliminades del seu catàleg, alhora que han abaratit l’oferta d’hipoteques variables. Ara com ara, Bankinter, COINC, BBVA, Ibercaja, ING, Openbank, Banc Sabadell, Banc Santander, Kutxabank, MyInvestor, Unicaja, Cajamar, Triodos Bank, Abanca, Caixa Guissona, EVO Banc i Caixa d’Enginyers han adoptat aquesta estratègia, però és ben probable que no siguin pas els únics.

Els bancs preveuen que l’euríbor continuarà pujant gradualment. L’euríbor a dotze mesos, que és l’índex de referència principal per a calcular les quotes de les hipoteques a tipus variable, ja va pujant, tot descomptant el futur augment de tipus d’interès del BCE. I el 12 d’abril passat va cotitzar en positiu per primera vegada en sis anys. Per això ara sí que els interessa de concedir hipoteques variables i incentivar la contractació amb interessos més baixos. La mesura es complementa amb l’augment esmentat dels interessos fixos, amb l’únic objectiu de dissuadir els qui les contractin.

No cal dir que un augment dels tipus serà un pas més cap a l’alentiment del consum, sobretot a les llars amb hipoteques a tipus variable, si bé els mesos vinents l’impacte encara serà baix.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any