“Aquests són uns pressupostos socials i de país”, va assegurar el mes passat el president espanyol, Pedro Sánchez, quan va presentar els comptes del 2021, que aprovarà gràcies als vots d’ERC, el PNB, EH Bildu, Compromís i el PDECat. Una de les dades que més va destacar era l’augment en despesa social. L’any vinent la Moncloa preveu desembutxacar 239.765 milions d’euros en aquest apartat, és a dir, 22.394 milions més que no pas enguany (+10,3%).

“Aquests pressupostos inauguren una nova època en la política econòmica que deixa enrere definitivament l’etapa neoliberal de l’austeritat i de les retallades”, va afegir el vice-president segon espanyol, Pablo Iglesias. Bona part de l’augment de la despesa, que és innegable, l’acaparen la revalorització de les pensions (5.085 milions) i les prestacions per desocupació (4.192), sobretot per la revisió a l’alça de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples. Ara bé, les xifres no són tan brillants com es van pintar des de la Moncloa.

En la despesa social s’inclouen 8.988 dels 27.000 milions que l’estat espanyol rebrà dels fons europeus de recuperació durant el 2021. De totes maneres, la mobilització d’aquests fons depèn ara mateix de Polònia i Hongria, que han amenaçat de tombar el pressupost de la Unió Europea (2021-27), i de retruc el fons de recuperació si la Comissió Europea insisteix a investigar la qualitat del seu estat de dret.

Per tant, l’esforç real del govern espanyol és de 230.776 milions (+6,2%), una xifra considerable, però no pas tan impactant. Per entendre aquest increment cal tenir en compte dos factors: l’emergència socio-econòmica causada per la pandèmia i que el pressupost del PSOE i Unides Podem es compara amb uns comptes dissenyats pel PP i prorrogats dues vegades.

On van a parar els 8.988 milions de la UE?

El gruix dels gairebé 9.000 milions de la Unió Europea per a despesa social aniran destinats a Sanitat (2.945), de manera que aquesta partida passarà dels 2.024 milions d’enguany a un total de 5.088 (+151,4%), dels quals només 2.143 seran de l’estat espanyol. Els fons europeus també fan disparar altres despeses, com ara Educació, l’accés a l’habitatge, el foment de l’edificació i els Serveis Socials i la Promoció Social.

En el cas d’Educació, enguany la despesa era de 2.876 milions, una xifra que creix l’any vinent fins als 3.090 (+7,44%). Ara bé, la despesa augmenta considerablement gràcies als 1.803 milions de la Unió Europea, que aniran a parar sobretot a beques (514), educació infantil (200) i modernització de la formació professional (370).

En el cas de l’habitatge, si mirem les xifres globals, la despesa es dispara un 367,9%. Dit això, l’aportació de l’estat passa de 481 milions el 2020 a 602 l’any vinent (+25%). La resta de fons provenen de la Unió Europea, concretament 1.651 milions. Bona part d’aquests diners seran per a plans de rehabilitació que gestionaran els governs autonòmics.

Les partides per a Serveis Socials i la Promoció Social també són de les més beneficiades per aquests fons. El govern espanyol ha pressupostat per al 2021 un augment de 981 milions (+32,1%), de manera que la despesa de l’estat arriba fins als 4.035. A més a més, cal sumar-hi 1.167 milions més provinents de la Unió Europea, que serviran principalment per a reformular les cures de llarga durada (708).

Una inversió pública de rècord?

“Podíem replegar-nos en l’austeritat i les retallades o bé posar-nos en peu i tirar endavant amb energia”, va dir Sánchez quan defensava la “inversió rècord” del pressupost de 2021. Segons les xifres globals, els comptes preveuen la mobilització de gairebé 37.000 milions per a fer rebotar l’economia espanyola, cosa que significa un 157,5% més que no pas enguany.

Tanmateix, l’esforç de l’estat espanyol no està a l’altura d’aquesta inversió pública de rècord. En matèria d’inversions reals, és a dir, directes, la Moncloa preveu una partida de 6.692 milions (+9%). Una xifra que augmenta fins als 8.233 milions gràcies als 1.541 provinents de la Unió Europea.

Pel que fa a les transferències de capitals –els diners que l’administració estatal i els seus organismes transfereixen perquè tercers executin les inversions–, la Moncloa calcula per a l’any vinent un augment del 8,8%, és a dir, 8.854 milions. Ara bé, la xifra es dispara i esdevé insòlita arran de l’aportació europea: 19.688 milions més.

Augmenta la despesa en Defensa i a la Casa Reial

Una altra xifra cridanera del pressupost dissenyat pel PSOE i Unides Podem és l’augment de la despesa en matèria de defensa. En aquest sentit, el ministeri que encapçala Margarita Robles rebrà 9.409 milions d’euros, cosa que representa un 4,6% més que el 2020. Així mateix, la Casa Reial espanyola, malgrat els escàndols i la fugida de Juan Carlos I, rebrà més de mig milió d’euros extres. El pressupost que gestiona directament Felipe VI serà de 8,5 milions, després de vuit anys per sota de la barrera dels 8 milions.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.