humiliació

Els presos polítics ja són a Madrid, quan falten deu dies perquè comenci el judici contra l’1-O. Un enorme dispositiu de seguretat dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil va garantir el trasllat des de primera hora del matí fins a la tarda. Dolors Bassa i Carme Forcadell van ser les primeres traslladades, des del Puig de les Basses i el Mas d’Enric, respectivament, a Can Brians II. A tots tres centres, hi havia concentracions de suport i solidaritat amb les preses. Els set presos dels Lledoners van començar el trasllat més tard, atès que la presó del Bages és més a prop de Can Brians II. Abans del trasllat, els presos van escriure els últims missatges abans de partir cap a Madrid.

Guia del judici contra l’1-O: tot allò que cal saber-ne

El govern va rebre els presos al centre de Sant Esteve Sesrovires per acomiadar-los. Després d’un consell executiu extraordinari, va fer una declaració institucional per a denunciar la vulneració de drets fonamentals i que el Suprem faci un ‘judici a la democràcia’. En una intervenció en anglès, el president Quim Torra va reclamar l’atenció de la comunitat internacional en el judici,

A Can Brians II i durant el trajecte per l’autopista, la gent va respondre a la convocatòria de l’ANC per a donar suport als presos polítics. Un vídeo de l’extensa comitiva que els acompanyava, tant de policia com de motocicletes i cotxes que feien sonar els clàxons en suport, va fer-se viral.

Un altre vídeo que va córrer per les xarxes va ser el d’un guàrdia civil que es reia dels presos polítics i dels manifestants des de dins el furgó.

El Suprem posa data

En ple trasllat a Madrid, el Tribunal Suprem espanyol va fer pública la interlocutòria d’assenyalament, amb l’acceptació i refús de proves i testimonis, i va anunciar oficialment que el judici començarà el dimarts 12 de febrer, després de moltes especulacions i d’haver jugat amb la data amb filtracions a la premsa. Entre els testimonis acceptats hi ha Mariano Rajoy, Artur Mas, Íñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Marta Pascal, Roger Torrent, Ada Colau, Cristóbal Montoro, Soraya Sáenz de Santamaría, Enric Millo, David Fernàndez, Josep Lluís Trapero i Mireia Boya, a més de ferits de l’1-O. En canvi, ha refusat que declarin Felipe VI, Carles Puigdemont, Noam Chomsky i Paul Preston, entre més.

El Suprem, però, va descartar de ple la presència d’observadors internacionals a la sala. Ho havien demanat diverses entitats i organitzacions de drets humans. A més, el tribunal de l’1-O feia befa de la petició de la defensa i argumentava que el fet que el judici sigui televisat permet que qualsevol ciutadà sigui observador.

Ocupació de la seu de la Comissió Europea

Al vespre, l’ANC va fer una acció sorpresa amb l’ocupació de la seu de la Comissió Europea a Barcelona. L’entitat va desconvocar la mobilització dels Jardinets de Gràcia i va convocar una protesta davant la seu de la Unió Europea, a la qual van assistir centenars de manifestants indignats amb el trasllat dels presos polítics i el paper de la UE. Allà, han lliurat una carta dirigida a Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. En la carta es denuncia la situació dels presos polítics des de fa un any i el judici al qual se’ls vol sotmetre a partir del 12 de febrer. També van penjar una pancarta a la façana de l’edifici: ‘L’autodeterminació no és un crim’.

Arreu del Principat van fer-se també concentracions, especialment a les capitals de comarca. Unes dos mil persones van concentrar-se davant la sub-delegació del govern espanyol a Girona, un miler de manifestants van protestar a Tarragona i mig miler més a Lleida. A Barcelona, Arran i alguns CDR van llençar petards, ous i pintura a la seu de la fiscalia superior de Catalunya i al Departament d’Interior.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb