L’argúcia política que amaga la suspensió dels diputats presos al congrés

  • La suspensió dels diputats alterarà les majories del congrés espanyol, una qüestió que pot ser clau per a la investidura de Pedro Sánchez sense el suport de l'independentisme

VilaWeb
Roger Graells Font
18.05.2019 - 21:50

Als lletrats del congrés espanyol se’ls ha girat feina. L’elecció d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull a les eleccions espanyols del 28-A com a diputats i les peticions d’assistir a la sessió constitutiva de dimarts i d’exercir els seus drets polítics ha causat un problema imprevist fa uns quants mesos, abans de la convocatòria electoral. Els advocats de la defensa en van demanar la llibertat provisional i que el Tribunal Suprem espanyol demanés un suplicatori a les corts perquè el judici pogués continuar, però  va refusar-ho i només els ha permès d’assistir a la sessió inaugural perquè jurin o prometin la constitució espanyola.

L’argument principal del Suprem per a negar-s’hi i suspendre el judici mentre el congrés i el senat no l’aprovin és que el judici ja ha començat i els quatre diputats i el senador empresonats van incorporar-se a les candidatures quan ja eren jutjats. És a dir, la sala segona va fixar el criteri que el suplicatori només era necessari si s’obria el procés judicial contra un diputat o senador que ja exercia el càrrec. Quant a la immunitat, la sala segona conclou que es perd tan bon punt comença el judici, una interpretació discutida per juristes que argumenten que és plenament vigent i que la situació de presó és il·legal.

La probable suspensió dels quatre diputats empresonats implicaria una alteració de les majories al congrés, una qüestió que pot ser clau a l’hora d’investir Pedro Sánchez i que fins i tot podria deixar de dependre dels vots d’ERC i de JxCat.

Què en diu el reglament de les Corts Generals espanyoles?

Ara la intenció del Suprem és que el congrés i el senat els suspenguin. Dimecres el diari El País apuntava una via, l’article 21.2 del reglament del congrés, que regula la suspensió dels drets i deures dels diputats: ‘Quan, concedida per la cambra l’autorització objecte d’un suplicatori i ferma la interlocutòria de processament, es trobés en situació de presó preventiva i mentre durés.’

D’aquestes condicions, Junqueras, Sànchez, Turull i Rull compleixen la situació de presó provisional i la fermesa de la interlocutòria de processament, per la qual són jutjats al Suprem. Restaria només el tràmit del suplicatori, que el mateix tribunal va refusar de sol·licitar per no haver de suspendre el judici. Això ho hauran de resoldre els lletrats de la cambra per donar via lliure a la suspensió dels presos polítics com a diputats. Això significaria que no podrien anar als plens, integrar-se en comissions ni votar.

En el cas de Romeva, el reglament del senat és més explícit. L’article 22.1 diu que sense el suplicatori és necessari ‘en els procediments que s’instruïssin contra persones que, trobant-se processades o inculpades, accedeixin al càrrec de senador’. El Suprem ho resol dient que la instrucció és una fase anterior al judici i que hagi començat bloca la necessitat de demanar el suplicatori.

Així doncs, dimarts, una volta hagin pres possessió del càrrec, s’activarà el mecanisme per a suspendre’ls. L’única decisió que probablement podran prendre és el vot per a la formació de les meses del congrés i del senat, que serà dimarts mateix. Aquestes meses sol·licitaran un informe jurídic als lletrats, el pas previ per a procedir a la suspensió formal de les seves funcions, una decisió que podrien prendre les cambres o bé el Suprem.

Alteració de les majories

La suspensió dels quatre diputats tindrà un efecte clar sobre les majories del congrés, atès que la majoria absoluta serà de 173 diputats en compte de 176. No obstant això, abans de la investidura Junqueras haurà de renunciar a l’acta si vol agafar la d’eurodiputat. Per tant, s’arribarà a la sessió d’investidura de Pedro Sánchez amb 347 diputats i una majoria de 174.

En aquest escenari, Sánchez en tindria prou afegint als vots del PSOE els d’Unides Podem, el PNB, Compromís i el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), i una abstenció de Coalició Canària (CC), que ha dit que no el votarà. Als vots en contra del PP, Cs i Vox podrien afegir-s’hi ERC, JxCat i EH Bildu sense que això fes descarrilar la investidura.

Junqueras probablement renunciarà a l’acta del congrés, però els tres diputats de JxCat no perquè no són candidats a les eleccions europees. Per tant, Sánchez podria prescindir de l’independentisme mentre JxCat no substituís els seus tres diputats si aconseguís de convèncer i reunir els suports del PNB, Compromís, el PRC i CC. En el cas del senat, la suspensió de Romeva no alterarà les votacions perquè el PSOE hi té majoria absoluta.

El precedent del parlament

El juliol passat, el magistrat Pablo Llarena va tancar la instrucció de la causa contra els presos polítics i va suspendre els qui eren diputats al Parlament de Catalunya, els mateixos que ara han estat elegits a les Corts Generals espanyoles, a més de Carles Puigdemont, malgrat que ell no és en presó preventiva. Llarena va aplicar l’article 384bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, relativa a la suspensió de càrrecs públics de terroristes i rebels. La presó preventiva era conditio sine qua non, però Llarena va valdre’s de l’ordre de crida i cerca a l’estat espanyol contra Puigdemont per a suspendre-li les facultats com a diputat.

Aquesta resolució fou molt polèmica, atès que la jurisprudència dels tribunals espanyols establia que els processats per terrorisme o rebel·lió, com en aquest cas, haurien d’haver fet ús d’armes i explosius. A més, Llarena va habilitar un mecanisme nou i va innovar sobre allò que diu el reglament del parlament perquè els diputats suspesos poguessin designar un company de grup parlamentari que n’exercís les funcions. Junqueras i Romeva van acollir-s’hi, mentre que Puigdemont, Sànchez, Rull i Turull ho van refusar. Això va generar una gran crisi entre JxCat i ERC a l’últim ple abans de l’aturada de l’agost i una altra crisi a començament d’octubre.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any