Preguntes i respostes: un referèndum unilateral serviria de res?

  • Un referèndum unilateral serviria per a proclamar la independència?

VilaWeb
Redacció
23.05.2016 - 22:00
Actualització: 24.05.2016 - 01:16

Aquest cap de setmana, tant l’ANC com la CUP han parlat de la possibilitat d’un referèndum unilateral d’independència abans de l’estiu del 2017. La proposta ha aixecat una notable polèmica, perquè no era prevista a cap full de ruta, després del 27-S. Ara la qüestió és saber si un referèndum com aquest serviria de res. Per respondre-ho, responem un seguit de preguntes bàsiques.

—Que és un referèndum unilateral d’independència?
—És un referèndum d’independència, però convocat només per una de les dues parts que generalment hi ha involucrades en un procés d’aquesta mena. Normalment, els partidaris d’un nou estat a l’hora de constituir-lo es posen d’acord amb l’estat que fins en aquell moment exerceix la sobirania sobre el seu territori. Sovint, la comunitat internacional dóna suport al procés de resolució del conflicte abans del referèndum.

—Qui el convocaria, aquest referèndum?
—La Generalitat, és a dir, el parlament i el govern. Sense acord amb l’estat espanyol i sense necessitat d’arribar-hi a cap acord. Si, després de la convocatòria, l’estat espanyol fa una proposta és possible d’acceptar-la. Això va passar a Escòcia: el govern escocès va anunciar que faria el referèndum, amb l’acord del govern britànic o sense, cosa que va motivar que el govern britànic fes una proposta d’acord per a un referèndum conjunt.

—Quina diferència hi hauria entre aquest referèndum i el del 9-N?
—S’entén que aquest referèndum que es proposa ara seria vinculant i oficial, no pas una consulta participativa, com va ser el 9-N. Per tant, si guanyés el sí el referèndum hauria d’anar seguit immediatament d’una declaració d’independència.

—Artur Mas diu que és millor fer unes eleccions que no pas un referèndum, perquè això obligaria els partidaris del no a participar-hi.
—En un referèndum, importa quanta gent vota a favor i quanta en contra. No quanta gent hi participa en total. És evident que això té una importància política, però no necessàriament legal. El referèndum sobre la sobirania del Nord d’Irlanda va comptar amb el boicot actiu dels partits republicans i els votants van ser el 58% del cens. D’aquests, un 99% van votar a favor que el Nord d’Irlanda continués fent part del Regne Unit. Malgrat això, ningú no ha qüestionat mai la validesa d’aquest referèndum.

—Però hi ha el cas de Montenegro, en què es demanava el 55%…
—En el cas de Montenegro, la Unió Europea va proposar una supermajoria basada en una participació mínima del 50% del cens i d’un mínim del 55% de vots favorables entre els qui votaven. Montenegro va acceptar aquesta condició perquè significava el reconeixement automàtic del nou estat per part de la Unió Europea. Va ser una decisió política. Si la Unió Europea proposés una supermajoria semblant en el cas català caldria valorar-ne pros i contres. No seria un límit obligatori en termes jurídics, però en canvi solucionaria de cop el problema del reconeixement.

—Convocar el referèndum és, doncs, una decisió judicial o política?
—Clarament política. Pel que fa a la llei internacional, no cal fer cap referèndum per a validar un procés d’independència. Però políticament és difícil d’acceptar una independència sense proves clares que una majoria de la població n’és partidària.

—I un referèndum en aquestes condicions aportaria alguna cosa?
—Dependria de moltes coses però de dues fonamentalment. La primera seria si hi ha implicació internacional o no en la consulta: observadors i, si pot ser, implicació d’estats que vulguin fer de mitjancers. Si hi hagués una implicació de la comunitat internacional és evident que això ajudaria molt a l’hora d’acceptar les decisions que se’n derivessin. Per una altra banda, però, caldria saber quanta gent votaria, sobretot. El resultat seria complicat d’acceptar per sota del cinquanta per cent del cens de participació. Fins i tot amb el boicot actiu de l’unionisme.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any