Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Aquest mes d’agost els dos principals partits espanyols han tornat a posar damunt la taula la possibilitat d’una reforma constitucional, quan manca poc més d’un mes per a les eleccions del 27 de setembre. Però les expectatives d’un canvi significatiu en relació amb l’encaix territorial de Catalunya a l’estat espanyol són pràcticament inexistents, tenint en compte les declaracions dels responsables del PP i del PSOE d’aquests dos darrers dies. Si dimecres era Mariano Rajoy qui va tancar de cop la porta a una disposició específica per a Catalunya que demanava Duran, ahir va ser el PSOE qui va avisar que cap comunitat autònoma no tindria un tracte diferenciat.

El portaveu del PSOE al congrés espanyol, Antonio Hernando, va assegurar que eren partidaris de reformar la constitució en un sentit federal, de manera que actualitzés la norma, la modernitzés i l’adaptés als nous temps. I va afegir: ‘La nostra opció passa per millorar la situació de totes les comunitats sense diferències’. Hernando va remarcar que aquesta era la via dels socialistes i va explicar que aviat la concretarien en un informe que preparaven a partir del manifest de Granada, que ja descartava que Catalunya tingués el dret d’autodeterminació.

I un dia abans, el PP, després d’haver anunciat que impulsaria una reforma constitucional, va marcar amb traç gruixut la línia vermella: no es podrà discutir la unitat d’Espanya ni la sobirania nacional, va dir Mariano Rajoy. ‘Mentre jo sigui president, no parlaré de cap manera de la liquidació de la sobirania nacional. Crec que allò que és Espanya ho decideixen tots els ciutadans i no una part’, va declarar.

També aquests darrers dies el secretari polític de Podem, Íñigo Errejón, ha fet declaracions públiques sobre el dret de decidir dels catalans, que ha dit que Catalunya havia de poder decidir el seu futur i que s’hauria de respectar l’opinió que expressés. També que això s’hauria de poder fer amb un referèndum com el d’Escòcia. Així i tot, també ha precisat que ara per ara això era impossible, tenint en compte ‘la correlació de forces’ a l’estat espanyol i el marc constitucional.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.