Una porta oberta a l’esperança

  • Sembla que al judici encara li espera un camí llarg als tribunals

Martxelo Otamendi
03.02.2023 - 21:40
Actualització: 03.02.2023 - 21:41
VilaWeb

El Tribunal de Luxemburg –denominat oficialment Tribunal de Justícia de la Unió Europea– ha fet una de les feines principals que ens deu un tribunal: aclarir la situació. En resposta d’una pregunta formulada per Pablo Llarena, magistrat d’instrucció del Tribunal Suprem espanyol, ens ha aclarit les condicions que hi ha d’haver perquè un país europeu pugui denegar una euroordre a un altre país europeu. I no és poc, perquè quan les normes són clares és més difícil saber què passarà i les conseqüències que tindrà.

Els magistrats han comunicat a la justícia belga que tan sols poden denegar la petició del magistrat del Tribunal Suprem en aquests dos supòsits: que la justícia espanyola hagi vulnerat drets bàsics i que el tribunal que hagi fet el judici realment no en tingui la potestat. El primer punt té a veure amb la manca de qualitat de la justícia, amb la parcialitat, la manca de garanties i un mal funcionament sistèmic.

És precisament aquest primer punt el que resulta més interessant a qui és a Bèlgica a conseqüència del procés català, atès que els magistrats europeus han obert una porta a la possibilitat que l’euroordre no sigui aprovada, atès que subratlla el fet que, en cas que el judici estigui organitzat en contra d’un col·lectiu fàcilment identificable, la justícia d’un país –en aquest cas, la justícia belga en el judici contra els catalans– pot negar-se a acceptar una euroordre.

Ara manca saber com interpretarà la justícia belga aquest primer punt, és a dir, si considerarà els dirigents fugits membres d’un col·lectiu els drets del qual hagin estat vulnerats.

El govern espanyol del PP i la justícia espanyola van donar mostres clares que això era així. Tan sols cal recordar la pallissa que va donar la policia als ciutadans que el Primer d’Octubre van anar pacíficament a votar i la condemna que van imposar als polítics independentistes a qui van acusar d’haver organitzat el referèndum. És difícil de trobar cap argument més sòlid.

Sembla que al judici encara li espera un camí llarg als tribunals.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any