La por del demà encara no es tradueix en menys despesa

Cau la confiança del consumidor i, alhora, el desig i la necessitat de superar els dos anys de restriccions durant l'estiu topa amb la realitat d'un poder adquisitiu minvant

Jordi Goula
08.07.2022 - 19:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El consum es presenta com a variable clau per a ajudar a mantenir la recuperació. La forta pèrdua de poder adquisitiu de les rendes dels consumidors hauria de jugar en contra, si bé el turisme, que indica una gran temporada, pot tapar un possible sotrac interior. A partir del setembre, ja ho veurem. Però és bo saber amb quins ànims comença el consumidor la segona meitat de l’any. “Per a aquest segon semestre s’observa un descens brusc de les previsions de la situació econòmica del país i de la llar, tot i que aquest darrer, en menor mesura. La mala valoració de l’economia personal sembla que encara no s’ha traslladat a la situació actual ni a l’ocupació, només a l’àmbit dels preus i, per aquest motiu, la valoració del moment per a fer grans compres es manté en nivells molt negatius.” És una de les conclusions de l’Índex del comportament del consumidor que va presentar ahir la consultora Kantar per a tot l’estat.

La directora de màrqueting i responsable de l’estudi, Teresa de Ledesma, va comentar a la presentació que l’impacte continu de les noves crisis, Ucraïna i inflació, juntament amb la permanència de la situació per la covid, encara que minorada, començaven “a fer efecte en la confiança dels consumidors” i ja observaven “efectes en les perspectives econòmiques a llarg termini”. No obstant això, tot el que té a veure amb la situació personal i actual (sempre que no es refereixi als preus) es manté força estable, va dir. En el fons, sembla que “continua present la idea, o el desig, entre els consumidors, que això pot ser un episodi que no alteri el panorama de fons”. És una manera d’encarar la situació.

Però no tothom ho veu igual. Per exemple, en el darrer informe de perspectives econòmiques, el Banc d’Espanya reconeix que no havien previst l’enfonsament de la demanda que es veu avui. Les seves projeccions indiquen que el consum de les famílies creixerà només d’un 1,4% enguany, quan fa tres mesos preveien un 4,5%, taxa amb què es va tancar el 2021 després de la caiguda de l’any del confinament (-12%). Però és que l’OCDE va més enllà i anticipa un creixement del consum gairebé nul, del 0,1% enguany, tot i que abans esperava un fort impuls (3,7%) per l’alliberament del sobre estalvi generat per la pandèmia.

La setmana passada, el CIS va presentar el seu Índex de Confiança del Consumidor (ICC) i no sortia gaire ben parat. L’ICC del mes de juny se situa en 65,8 punts, cosa que representa 10,2 punts menys que la dada del mes anterior. Aquest descens notable es deu a la reculada dels dos components: la valoració de la situació actual, per una banda, que baixa 6,6 punts respecte del maig, i la valoració de les expectatives, que perd 13,7 punts l’últim mes. És un bon pessic a la confiança.

I com a informació addicional a l’ICC, es demana l’opinió sobre l’evolució de les expectatives en relació amb els preus, els tipus d’interès, les possibilitats d’estalvi de les llars i la compra de béns no peribles. Totes les respostes mostren un desenvolupament coherent amb les pautes i les dades de l’índex comentat. En termes mensuals, s’observa un descens en les expectatives d’estalvi de 9,1 punts respecte del mes anterior, una baixada de 10,4 punts en les expectatives de consum, una pujada de 4,2 punts en les expectatives sobre un augment futur dels tipus d’interès i un increment més gran en els temors d’inflació, que augmenten 6,9 punts respecte del mes de maig.

La consultora Nielsen també hi diu la seva, però baixa més al detall. Per exemple, explica que els espanyols redueixen el consum dels productes que més han pujat de preu, encara que alguns, com l’oli o la llet, és difícil deixar de comprar-los. Segons les seves dades, les famílies han reduït el consum d’oli d’un 1,7% després d’haver augmentat de preu gairebé d’un 45% al maig. Un descens semblant ha tingut la llet, difícil de substituir per cap altre aliment. Però ha estat més gran la reducció en el consum de fruita i verdura, del -3,3%, arran d’haver-se encarit un 8,7%. A més, hi ha productes com la pasta que es venen més ara que no pas abans (+7%), probablement a causa de la pujada d’altres aliments més cars, com la carn o el peix, segons la consultora.

Un fet força insòlit és que els consumidors es mostren dividits entre mantenir els seus nivells de consum (46%) i reduir-los (51%), segons l’índex Kantar esmentat anteriorment. És la primera vegada d’ençà del 2012 que els consumidors més favorables a reduir el consum superen els qui prefereixen de mantenir-lo. Cal pensar, per tant, que s’incuba una contracció del consum de dimensions considerables si es manté la situació actual d’inflació (entorn del 10% anual). Compte amb aquesta advertència!

I continua explicant que la valoració del “moment per a comprar” ha sofert grans canvis en tan sols dos trimestres. En aquest sentit, diu que les despeses diàries convencionals (aliments, roba, complements, drogueria i parament de la llar) s’han submergit en una psicosi d’inflació. La percepció general per als consumidors és que els preus “han pujat una barbaritat” i per això en aquests productes i serveis és previsible una contracció del consum. “Les llars passaran a controlar molt aquestes compres”, adverteix. I, a la inversa, la percepció d’increment de preus és menor al conjunt del lleure (bars, restaurants, vacances, viatges, etc.). Fa la impressió que els qui poden pagar-los (compte, no tothom) els costarà renunciar a aquests plaers de “recompensa” després de les restriccions per la covid-19.

De totes maneres, tot i aquesta resistència a reduir les despeses de lleure relacionades amb bars, restaurants i espectacles, la veritat és que els efectes de la inflació comencen a sentir-se també en aquest sector. “Sortir al cinema o espectacles” es troba entre els quatre productes en què més empitjora la valoració del “moment de compra”, i les “llargues vacances o creuers” continuen amb mala valoració, tot i que amb prou feines hi ha hagut canvis respecte del període anterior, afegeix l’informe de Kantar.

A Catalunya, les darreres dades de què disposem sobre aquesta qüestió són les de l’índex de Comertia del juny, publicat aquesta setmana. La notícia més important que destaca és que les vendes van augmentar d’un 9,6% al juny. El comportament del consum continua millorant als establiments comercials de l’associació, tot i que no totes les empreses han recuperat el volum de vendes prepandèmia. El 83% de les empreses ha registrat un augment de vendes aquest mes de juny respecte del mateix mes de l’any 2021, un 4% les ha mantingudes, i només un 13% les ha disminuïdes. De totes maneres, cal recordar que l’índex es calcula en termes corrents, per la qual cosa, amb l’elevada inflació actual, la xifra d’augment en termes reals seria força menor.

La sensació que fa després d’haver llegit els informes d’empreses especialitzades de gran solvència és que aquests dies vivim una mena d’autoengany, justificat pel desig i necessitat de gaudir d’un estiu amb normalitat, després de les angúnies dels dos anteriors per la pandèmia. Tots som conscients que les coses no van gaire bé, que tenim una certa por interioritzada i veiem que la inflació ens retalla el poder adquisitiu del pressupost familiar. Però sembla que preferim més pensar que l’estiu és l’estiu… i ja veurem què farem al setembre.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes