Polònia imputa la cap de les protestes contra la reforma de la llei de l’avortament

Els càrrecs contra l'activista podrien comportar una pena superior als vuit anys de presó

VilaWeb
Europa Press
10.02.2021 - 15:52
Actualització: 10.02.2021 - 16:52

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La cap del moviment Vaga de Dones, Marta Lempart, la qual encapçala les protestes contra la reforma de l’avortament a Polònia, ha estat imputada per diversos càrrecs que podrien comportar una pena superior als vuit anys de presó.

La portaveu de la fiscalia de Varsòvia, Aleksandra Skrzyniarz, ha explicat que Lempart ha estat imputada per insultar un agent de policia, per organitzar manifestacions en el marc de la pandèmia, així com per aprovar públicament delictes com la destrucció de façanes d’edificis i la interrupció de serveis religiosos.

Vaga de Dones és la principal entitat organitzadora de les protestes contra la nova legislació, que pràcticament prohibeix la interrupció voluntària de l’embaràs. D’ençà de final de gener han revifat les manifestacions i s’han registrat mobilitzacions de milers de persones en les principals ciutats poloneses. El Tribunal Constitucional de Polònia va dictaminar a l’octubre que l’avortament per malformacions fetals greus – com malaltia o discapacitat – és contrari a la constitució, però la publicació oficial del pronunciament es va endarrerir fins fa dues setmanes.

L’avortament a Polònia

Un grup de cent dinou diputats, encapçalats pel partit governant Llei i Justícia, van presentar ara fa dos anys una demanda davant el Tribunal Constitucional, ja que asseguraven que la legislació sobre l’avortament legalitzava de facto l’eugenèsia. A partir d’ara, l’avortament només serà legal si l’embaràs posa en risc la vida o la salut de la mare, així com quan és resultat de violació o incest.

La legislació permetia la interrupció de l’embaràs en cas d’haver-hi una probabilitat molt alta d’una discapacitat o malaltia greu del fetus. La llei es remuntava al 1993 i fins ara, ni els partidaris d’ampliar els supòsits ni els defensors de restringir-la més havien tingut èxit en els seus esforços.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies