Jafet Pinedo, a l'esquerra, sortint del jutjat d'Elx un cop suspès el judici contra els policies espanyols.

Jafet Pinedo és un repartidor de menjar a domicili d’Elx. Fa un mes, va tenir un incident amb la policia espanyola, que el va denunciar per insults per haver-s’hi dirigit en català. Pinedo també va denunciar els dos policies espanyols per abús d’autoritat, extralimitació, denúncia falsa i agressions verbals. Ahir s’havia de fer el judici, però es va ajornar per incompareixença dels acusats. Tanmateix, desenes de persones, entre les quals membres del col·lectiu el Tempir i del grup antimilitarista Tortuga, van concentrar-se a la Ciutat de la Justícia d’Elx en solidaritat amb ell. Ho explica tot plegat en una entrevista a VilaWeb.

—Com van anar els fets?
—Va ser la nit del 20 de juny. Treballe en un restaurant i feia un repartiment a domicili. Circulava per l’avinguda de la Llibertat d’Elx, on dos cotxes estaven ocupant el carril bici. A l’hora de sortir del carril per avançar-los, vaig fer-los el comentari, molt innocentment, ‘en bon lloc sou’. Sembla que un dels dos vehicles era un cotxe de policia, sense cap mena de retolació. Eren policies secretes. Vaig continuar la marxa i a cent metres vaig ser abordat per un vehicle també sense retolació. M’obligaren a aturar-me, van eixir molt nerviosos, mostrant plaques de la policia i directament em demanaren identificació i m’escorcollaren. En un primer moment tenia una mica de por. I resulta que per dirigir-me en valencià es creà una tensió. Com que anava amb la roba de la feina, no duia el DNI i és això que provava d’explicar-los. Els vaig facilitar el número, però aquestes persones, molt nervioses, no escoltaven. Van començar amb espentes i agressions verbals cap a la meua llengua.

Què us van dir?
—Que deixara de parlar en la meua llengua i que parlara en espanyol. Que érem a Espanya. Jo vaig provar de fer-los entendre que utilitzar aquesta llengua no era un element de confrontació. Vista la situació vaig deixar de parlar en català i vaig optar per parlar en castellà, per si rebaixaven l’estat d’ansietat i nervis. Però no va ser així.

Us recriminen que parleu català?
—Imagine que per a ells va ser suficient veure una persona amb trets físics una mica diferents, que tenen la seua carrera de prejudicis, i que els fes un comentari anant amb bicicleta. Acabe amb quatre denúncies. Una diu que jo estic interferint en una intervenció policíaca que no té res a veure amb mi. Imagine que és quan em vaig veure obligat a sortir del carril bici i vaig dir ‘en bon lloc sou’. Diuen que els insulte per parlar valencià. Si diuen que no entenen el nostre idioma, no hi ha motiu per a interpretar que el que dic són insults.

Dues denúncies són de la policia local, que es va personar més tard. Em sancionen al·legant que no duia els llums reglamentaris a la bicicleta i per circular de manera negligent. Però les sancions les rep per part de la policia espanyola.

Com vau reaccionar?
—Quan m’aturen i comencen l’escorcoll, encara no he relacionat els fets amb el comentari d’abans. Jo m’expresse en valencià perquè és la meua llengua. Comença una escalada. Duc una motxilla amb el menjar que l’agafen d’una estrebada i jo dic que s’estan extralimitant en les seues accions. Cada volta que dic alguna cosa es posen més nerviosos. I m’amenacen que m’empaperaran.

Us detenen?
—En un moment dels fets els demane els números d’identificació i es posen més nerviosos encara i em diuen que me’ls donaran per escrit en una denúncia. És quan em traslladen a comissaria. Perquè diuen que em negue a la identificació, malgrat ser identificat al carrer, on comproven les meues dades. Així i tot, em traslladen. Els fets comencen a les deu i escaig de la nit i abandone la comissaria a dos quarts d’una, malgrat estar treballant. El meu company de feina el deixe penjat.

A banda d’interferir en una actuació policíaca, de què més us acusa la policia espanyola?
—De negar-me a la identificació i a l’escorcoll, d’insults i de parlar valencià quan em demanen que parle castellà.

Com vau entomar aleshores els fets?
—Una de les discriminacions que vaig patir va ser per la llengua, però en vaig patir més. Emocionalment, és una situació difícil d’encaixar. Els qui demostraven un estat d’ansietat eren ells, jo estava tranquil. No és la primera vegada que m’aturen i em demanen la identificació. Però no tenien cap motiu per a traslladar-me a comissaria. Alguna vegada també m’ho han fet, i no m’havien denunciat mai fins ara.

Ahir teníeu un judici.
—Tenia un judici a partir d’una denúncia meua. Perquè els dies següents vaig denunciar els policies per denúncies falses, per actuació indeguda, extralimitació de funcions, abús de poder, fals testimoni i agressions verbals.

Com us ha anat?
—Cap dels dos policies no s’ha personat i el judici s’ha ajornat fins al setembre.

Com us sentiu?
—No és una situació còmoda. Fa dies que tinc una certa angoixa. Perquè no és cap situació que vages buscant. No he fet res de què haja d’avergonyir-me. M’arriba molt de suport de gent del meu voltant i del moviment social d’Elx. El problema és que l’agressió que vaig patir és una cosa que passa, que està estandarditzada. Jo ho he denunciat i ha tingut repercussió als mitjans.

Què és el que passa?
—L’abús de poder, l’extralimitació dels cossos policíacs. Hi ha molts tipus de discriminacions, la lingüística n’és una. També la ideològica. El meu perfil els genera prejudicis, perquè el primer que rep per part d’ells és una càrrega d’odi important, de menyspreu.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb