Pol Vidal (1997) és un militant d’Arran de la Seu d’Urgell. El 21 de febrer, va participar en un tall de carretera a la Seu durant la vaga general convocada en solidaritat amb els presos polítics. Setmanes després, a ell i a sis persones més els va arribar una denúncia dels Mossos d’Esquadra per desordres, resistència, desobediència i atemptat contra l’autoritat. La setmana passada, el grup d’encausats va anunciar que s’havia arxivat la causa contra sis d’ells. Tanmateix, el jutjat de la Seu ha decidit de continuar el procés contra Vidal per atemptat contra l’autoritat, de manera que haurà d’anar a judici. En una entrevista a VilaWeb, diu que és innocent, denuncia que els Mossos tenen un fitxer il·legal d’activistes urgellencs i retreu que cerquen caps de turc per a desmobilitzar la gent amb la perspectiva de la sentència contra els presos polítics.

La causa neix pel tall a la N-260 amb motiu de la vaga general el 21 de febrer. Què va passar aquell dia, us van detenir?
—Aquell dia hi havia diverses convocatòries. Hi va haver un tall de carretera a la N-260 a les set del matí, que es va desallotjar. Després d’una mobilització que sortia de la plaça de Catalunya, s’hi va tornar. Durant el primer desallotjament, ens va passar com acostuma a passar a la Seu: que els mossos, especialment els caps, es dirigien pel nom a alguns de nosaltres perquè ens tenen fitxats. I aquell dia, sense identificar ningú, van denunciar set persones.

Al final del dia ja vau ser conscient que els fets acabarien a la justícia?
—Jo vaig tenir un estira-i-arronsa amb un mosso, que em va dir que em demanaria la identificació per aixecar-ne acta. No ho va fer, però al cap d’una estona va venir un dels qui manava i em va dir que seria denunciat per haver agredit un agent. I no en vam saber res més. Jo m’ho esperava, però quan va arribar la denúncia per desordres, resistència i desobediència i atemptat contra l’autoritat ens va sorprendre més. Sobretot, perquè en algunes parts de la denúncia apareixen persones de la Seu amb noms i cognoms com a responsables de la mobilització, i en cap moment van actuar com a tals ni donaven ordres, contràriament al que diu la denúncia.

Els Mossos us van identificar en cap moment?
—Oficialment, demanant-me el document i apuntant les meves dades, no. Però sí que els mossos em deien pel nom, perquè ens coneixen de la Seu i perquè estem molt segurs que tenen un fitxer, que és il·legal, on apareixen, per motius polítics, persones que formen part del moviment popular.

Per què creieu que el jutjat ha arxivat la resta de causes i, en canvi, en el vostre cas, us envia a judici per atemptat contra l’autoritat?
—No ha estat cap sorpresa que aquesta acusació no s’arxivés. La justícia sempre treballa d’aquesta manera. Encara que penso que l’arxivament de tota la resta ha estat una mena de desacreditació cap als Mossos, suposo que han preferit d’arribar a judici per complicitat. Ara, les proves no tenen gaire recorregut.

Quines són aquestes proves?
—M’acusen dos agents. Un, amb qui vam tenir una enganxada perquè li vaig aixecar la visera del casc i va dir que li havia donat un cop puny. I la denúncia també descriu que després vaig agafar un agent per l’armilla i vaig llançar-lo a terra. Ningú recorda que cap mosso anés a terra. No sabem d’on ho han tret. Les proves que presenten són informes forenses demanats un mes després, en què un mosso no té res observable i només consta un blau a la cama de l’altre. Si hi hagués hagut una agressió contra un agent, hauria estat lògic que m’haguessin detingut en aquell moment.

Quan us va arribar la citació de la denúncia dels Mossos per declarar al jutjat no vau voler anar-hi. Per què?
—Va ser l’opció del grup d’encausats que formem les set persones que vam ser investigades. Són un seguit de causes, no sols a la Seu, sinó a la resta de Catalunya, que s’han obert per buscar caps de turc i desmobilitzar la gent de cara a les sentències dels presos polítics. No volíem apuntalar el poder dels Mossos, del qual han abusat en aquest cas. A banda que els fets relatats a la denúncia no tenen fonament. Surt de la voluntat de perseguir persones concretes. Presentar-nos a declarar donava valor a la seva versió.

Als vostres companys els arxiven la causa, però els Mossos han tornat a incoar un procediment sancionador. Per què creieu que passa?
—És fruit del paper que han fet. Com que, amb la denúncia penal, la justícia no ha considerat que els fets fossin constitutius de delicte, els Mossos han provat d’utilitzar la via de la sanció administrativa. Contra mi, l’ex-regidor de la CUP i l’actual regidora. Ens consideren responsables de la mobilització i com que el tall no estava notificat, aplicant la llei mordassa ens poden posar una multa entre 600 euros i 30.000 euros.

El grup d’encausats dieu que us sentiu criminalitzats.
—Aquell dia hi havia unes quantes persones més que es mobilitzaven. Ara volen fer progressar una multa a l’ex-regidor de la CUP i a una de les actuals regidores. Busquen gent mobilitzada, que forma part del teixit popular, sigui d’Arran, de la CUP, del CDR, de l’Ateneu Popular o del que sigui. Volen criminalitzar-nos perquè la gent que pensa a mobilitzar-se ho desestimi veient que poden ser els següents. Però també els volem animar que sigui tot al contrari: que quan hi hagi repressió contra persones per haver-se mobilitzat, la resposta sigui encara més mobilització.

El president Quim Torra ha demanat alguna vegada als CDR que no afluixessin. Us sentiu traït?
—No sé si aquesta seria l’expressió. Si en cap moment hagués tingut la confiança que anaven de debò, potser sí. Però des que hi ha el mal anomenat ‘govern efectiu’ ja s’ha vist que la determinació no era real en cap moment. No ens sorprèn que ara, per una banda, mirin d’animar la gent per coresponsabilitzar-los, i per una altra, apliquin la repressió quan la gent es mobilitza, els agradin les formes o no.

A la compareixença de premsa dèieu que aquests mesos de procediment han tingut un cost personal i emocional per als investigats i el seu entorn.
—Érem set persones i cadascú ho ha viscut a la seva manera. Per a mi, en l’àmbit personal, no ha estat un gran què. Sí que em sento represaliat, però tinc la consciència molt tranquil·la, perquè sé que sóc innocent. Tot i que això no és cap garantia, amb la justícia que tenim. En el meu cas, el més complicat ha estat sobretot gestionar-ho amb la família. El fet que puguin quedar-me antecedents.

Hi ha motius per a continuar manifestant-se com aquell 21 de febrer?
—N’hi ha més i tot que no n’hi havia abans. Perquè en aquell moment sortíem a defensar els drets col·lectius pensant sobretot en els presos polítics. I ara ens trobem que tots els qui ho han anat fent estan cada vegada més represaliats. Aquesta setmana ja hem vist el límit de l’absurd amb l’acusació dels Mossos a diversos activistes, fins i tot, d’organització criminal. Hi havia detinguts que ni tan sols es coneixien i havien anat a mobilitzacions a llocs diferents. El sol fet d’haver arribat a aquest sense sentit ja és motiu suficient per a mobilitzar-se més que abans.

Percebeu que la gent té més por que abans de mobilitzar-se?
—Hi ha hagut, sobretot, gent jove que m’ha dit: ‘Ostres, els meus pares, des que t’ha passat això…’. Però des del grup d’encausats també els hem mirat de transmetre que la nostra sort és que militàvem en diversos espais i això ens ha donat una xarxa que ens ha ajudat molt. Sí que al final també fa por i estaria més tranquil si no hagués d’anar a judici. Però com més mobilitzats i més gent siguem, menys por hem de tenir. Som més xarxa i estem més preparats per respondre a la repressió.

Hi ha gent que diu que el jovent és poc present, de fa uns mesos, a les mobilitzacions que fan l’ANC i Òmnium, per exemple.
—Crec que no tenen raó. Precisament, el 21 de febrer al tall de carretera hi havia, més que res, gent jove. A les diverses concentracions, qui més suport ens ha vingut a donar és el jovent. I com a militant d’Arran penso que el jovent hem de ser la punta de llança d’aquesta lluita. No crec que la gent jove es quedi més a casa.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb