“Si fos en castellà, ningú no ens hauria fet cas”: els joves de les Illes reivindiquen els pòdcasts en català

  • Aquests darrers anys, i arran de la pandèmia, a les Illes han sorgit nous pòdcasts amb entrevistes disteses i converses del dia a dia que han tengut prou èxit  

VilaWeb
Moment del pòdcast 'Anam fent', amb Fades com a convidats
25.01.2025 - 21:40
Actualització: 25.01.2025 - 21:46

Allò que per a molta de gent va començar essent una manera de matar l’avorriment s’ha convertit en una petita passió que, com més va, més creix. El fenomen dels pòdcasts en català ha tingut un creixement incipient aquests darrers anys a les Illes, tot i que no té un camí fàcil. També s’ha convertit en una eina clau per a preservar la llengua entre els joves. I encara més avui, en què els darrers estudis indiquen que continua reculant entre la gent de menys de 35 anys.

Espais com Tabac i sobrassada, Pati de butaques, Anam fent i Ja te diré coses han tingut una bona rebuda dels joves. Com va passar amb Cas Horrach i Polo de llet, per esmentar-ne alguns. Converses disteses, entrevistes més personals amb els convidats –que se senten còmodes amb un format allunyat del to periodístic–, rialles i, al cap i a la fi, una estona de passar-ho bé amb el públic han estat els ingredients que han empès l’audiència a consumir noves fórmules.

Tabac i sobrassada va néixer durant l’onada de gent avorrida en la pandèmia.” Ens ho explica Tomeu Mir, creador del pòdcast, juntament amb Rafel Manera i Pablo González, que, a diferència dels dos mallorquins, és andorrà. Va ser González qui els va engrescar a fer un pòdcast, tot i que no en tenien gaire experiència. Una vegada fet el pilot, la cosa no ha aturat. “Ens ha fuit un poc de les mans, sobretot perquè ha anat bé i la gent ens ha fet el retorn. Si no, no hauríem aguantat les cinc temporades”, diu Mir.

A Tabac i sobrassada, que publiquen programa cada quinze dies, no van tardar a mostrar quin era el seu segell: quedar per berenar. Sigui amb un variat mallorquí o un esmorzar de forquilla –viuen a Barcelona–, sols o amb els convidats, el berenar sempre trenca el gel. “Poder parlar de què hem menjat per berenar en el programa ens apassiona”, comenta Mir, alhora que els ajuda en els enregistraments, perquè no és igual començar sense saber de res el convidat.

Pati de butaques

Com ells, Júlia Mérida es va embarcar en aquesta aventura amb Pati de butaques. Va ser en el mateix context: la pandèmia. “A la gent que volíem fer coses se’ns va activar aquesta vena”, diu. I confessa que ella ja escoltava pòdcasts. De fet, a les xarxes feia tota una declaració de respecte envers Polo de llet, el pòdcast conduït per la periodista Inés Mateu amb molt d’encert i que es va convertir en un referent per als altres joves. “Va ser qui va obrir camí perquè totes les altres poguéssim començar. Gràcies per ser un referent en creació de contingut en català des de Mallorca. Sense tu, tot hauria estat més difícil i avorrit”, diu Mérida sobre Mateu i Polo de llet, que va acabar l’emissió el 2023

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Júlia (@juliameridac)

Pati de butaques va rebre el premi Sonor al millor pòdcast conversacional l’abril passat. I encara que no ho faci pels premis, rebre un reconeixement ja és tota una alegria i un estímul per a continuar fent feina. S’hi parla de tot, partint de qualsevol manifestació artística, però que pot derivar en converses com ara sobre fer trenta anys o sobre la persona que t’agrada. “És un espai obert, parteix de la cultura i la connect amb el dia a dia i les coses que poden interessar la meva comunitat”, diu Mérida.

Anam fent

El cas d’Aina Segura i Neus Gil va ser un pèl diferent. Anam fent va sorgir espontàniament l’octubre del 2022, quan van partir a Alemanya d’Erasmus. Segura conta que elles dues sempre han estat molt mogudes i que els agradava molt aquest format. Amb l’Erasmus van trobar una oportunitat per a parlar, però tot va ser molt esporàdic. De bon començament, era més aviat un diari personal, per a poder escoltar què feien i traslladar-ho a la família.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Anam Fent (@anamfent.podcast)

“Sempre dic que és un pòdcast un poc caòtic, tronat i improvisat, però no necessàriament totes aquestes paraules en el sentit negatiu”, explica Segura, recordant que van començar amb un micròfon atrotinat, una càmera rescatada i amb un moble per trípode. De fet, això fa que hi hagi una connexió més forta amb el seu públic. “Ens va sortir natural, és orgànic, són simplement xerrades que ja teníem na Neus i jo com a amigues”, explica.

L’impuls de la llengua

Fer pòdcasts en català a les Illes, en el context actual, és una decisió ferma. Però tots els entrevistats coincideixen que sorgeix d’un fet natural. “Pati de butaques és el teu espai de confiança en català a Mallorca per a xerrar”, diu Mérida, que remarca que no han pensat mai a fer-lo en un altre idioma: “La meva vida és en català, i era ben lògic fer-ho en la llengua que visc, xerr, estim i ho faig tot.”

Mir assegura que la reivindicació de Tabac i sobrassada era “no fer-ho en castellà”. “Ho feim en català perquè és el nostre dia a dia, la nostra llengua, desenvolupam el 100% de les nostres hores en català.” I, amb humor, afegeix: “Parlar de botifarra, mongetes o cap-i-pota en castellà seria molt complicat.”  Segura opina també que s’ha de fer veure a la gent que hi ha contingut de proximitat, en la llengua pròpia, que té molt de valor. “Allò que ha connectat amb la gent és fer-ho com nosaltres som. Si ho haguéssim fet en castellà no ens hauria fet cas ningú”, diu.

De tota manera, Mérida considera que s’ha de superar la fase de ser reconeguts perquè un pòdcast en català, i que se’n valori més el contingut: “És un moment de reivindicació per a millorar les condicions laborals. Fa molt temps que feim pòdcasts en català que tenen èxit i a cap de nosaltres en surten feines dignes”, diu. De fet, ella és funcionària, professora d’institut. Mir és químic i també treballa en el món acadèmic; Manera i González són enginyers.

Relleu generacional

Mérida també diu que no es considera tan jove, tot i ser a la trentena, i creu que hi hauria d’haver gent encara més jove que fes coses en català: “Si la gent de quinze anys a vint no en fa, alguna cosa passa. La gent que començarà una carrera, a polititzar-se, a militar… és molt més jove que jo i la meva audiència –diu–. Hem de començar a veure un relleu generacional.”

“Hi ha una manca de pòdcasts i de tot allò que té a veure amb la creació de contingut audiovisual –lamenta Segura–. Com menys contingut hi hagi en català, menys referents per a la gent jove. Ja no és que els joves triïn fer-ho en català o en castellà, és que ni s’ho pensen.” I afegeix: “Se’m fa estrany veure que gent jove que parla català amb el seu entorn, després agafa el mòbil i s’adreça a la gent en castellà.” I remarca que el català és útil per a tot allò que es pugui fer en la vida.

Fer xarxa

Una de les qüestions que més han ajudat aquestes generacions de joves a fer pòdcasts –també els creadors de contingut– és el fet de teixir xarxa. “Estic molt contenta del suport que ens donam els uns als altres, perquè ningú no ens en dóna”, assegura Mérida, que diu que adora Tabac i sobrassada i que Anam fent són “les millors del món”. Ella, per exemple, va aprendre a fer vídeos amb un tutorial de González. “Ens enriquim els uns als altres.”

Mir esmenta l’Aferrada, la iniciativa que promou l’OCB, i la Mobofest de l’any passat, amb l’espai per a pòdcasts abans dels concerts. “Sempre que podem o tenim dubtes, ens ho consultam tot”, diu Mir. Considera que, així com a Catalunya, per exemple, les propostes de pòdcasts creixen a un bon ritme, a les Illes encara costa un poc més.

Convidats com Maria Jaume, Ana Polo i Joel Díaz han passat per Tabac i sobrassada. A Pati de butaques s’ha conversat amb gent com Laura Gost, Flavita Banana, Julieta i Maria Hein. A Anam fent hi han passat artistes com Fades o Pau Franch. I, naturalment, els creadors dels pòdcasts han compartit espais entre ells, una altra manera donar-se suport i créixer plegats.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor