Pluja de milions des d’Europa… però no es cobra l’atur del març

Fort contrast entre l'acord de la UE per a garantir un finançament de cinc-cents mil milions d'euros per la Covid-19 i la denúncia de la UGT que molts desocupats pels ERTO no han rebut la prestació corresponent

Jordi Goula
Jordi Goula
10.04.2020 - 19:51
Actualització: 10.04.2020 - 20:59
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Finalment hi ha hagut acord entre els ministres d’Economia de la UE, que ara hauran de ratificar els caps d’estat i de govern en una pròxima reunió. La declaració oficial diu que hi haurà diners per a tothom. Parlen de 240.000 milions del MEDE ‒sense troica ni condicions d’austeritat‒ per als estats, de 200.000 milions del BEI per a les empreses i de 100.000 milions del SURE (un fons nou) per a ajudar a pagar als treballadors afectats pels ERTO. Un grapat de milions, dels quals sembla que Espanya i Itàlia són reticents a utilitzar els del MEDE, per por de modificacions ulteriors, malgrat l’acord pactat. Tanmateix, dels crèdits del BEI i del SURE, sembla que sí que se n’aprofitaran.

Us he de dir que no entenc gaire bé tota aquesta jugada. Reunions inacabables de ministres d’Economia, posicions maximalistes oposades dels Països Baixos i Itàlia ‒refermant cadascú els seus principis‒, amb Espanya en un paper de convidat de pedra, tot s’ha de dir, i, finalment, com sempre, acord in extremis. I dic que no ho entenc gaire perquè em sembla que, amb els 750.000 milions oferts pel BCE i l’aixecament del límit del dèficit del 3% del PIB n’hi havia prou. Sobretot, si el BCE ens diu que podem ultrapassar sense problemes el finançament que ens pertocaria, proporcional a la participació en el seu accionariat.

Em podeu dir que al capdavall tot és més deute. Cert. Però no és igual deure els quartos al MEDE ‒tenim molt present com va actuar a Grècia‒, al BEI i al SURE ‒que sempre poden fer valer alguna mena de control legítim sobre les nostres finances‒ o al BCE. Per cert, el SURE és un fons que es nodrirà de diners que recollirà de subhastes de deute de la CE en nom de tota la UE, amb un aval previ de 25.000 milions que haurem d’aportar entre tots els països. És a dir, haurem d’avalar un fons per a demanar diners que vindran cap aquí… Tot una mica complicat. En canvi, l’oferta del BCE és més senzilla, perquè compra ‘sense límits’ paper públic i privat estatal, amb un avantatge de què no es parla mai. Dels interessos que paguem per aquest deute col·locat, el BCE n’obtindrà un benefici, del qual, una vegada en detreu el 20% per a les seves reserves, paga, en aquest cas, en forma de dividends als accionistes, entre els quals el Banc d’Espanya.

Però sembla com si als governs del nord d’Europa no els fes gaire gràcia que el BCE pugui resoldre per si sol el problema i quedar sense cap mena de garantia que els del sud ‘no puguin fer de les seves’, i per això tot el muntatge de la CE. En realitat, la quantitat deguda al BCE pot anar-se renovant o, fins i tot, en un punt límit, convertir-se en perpètua, mentre que els préstecs del MEDE, BEI i SURE els permetran de tenir als estats del sud sempre més collats.

I, enmig de tants milers de milions, hi ha una realitat més humil, com la dels treballadors afectats pels ERTO aquestes últimes setmanes. Segons que denuncia avui la UGT de Catalunya, ‘la gran majoria no cobraran la prestació d’atur avui, 10 d’abril, tal com els corresponia, i no la percebran fins al dia 2 de maig’. I continua recordant que aquest important greuge implica que milers de famílies es vegin abocades a passar el mes amb la meitat del salari, cosa que en molts casos obliga a subsistir amb 400 euros escassos de nòmina als sous més baixos, els de les feines precàries, que tornen a ser una vegada més la baula més vulnerable…

I fan una demanda plena de sentit comú i que subscriuríem tots, car veuen del tot inacceptable que més de mig milió de persones s’hagin d’esperar un mes per cobrar la prestació d’atur que els pertoca i, per aquest motiu, reclamen solucions urgents d’una situació que esdevé insostenible per a milers i milers de famílies. ‘La resposta del Servei Públic d’Ocupació Estatal no pot ser que fins al mes que ve ningú no cobri. Exigim que s’estableixin mesures extraordinàries per a poder habilitar els permisos i mecanismes necessaris perquè ningú no s’hagi d’esperar al mes que ve per cobrar la prestació d’atur que li pertoca per llei.’ És a dir, que s’agilitzi el pagament i es trenqui la norma de pagar un dia determinat del mes. Sembla d’una lògica aclaparadora, però la burocràcia…

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies